Gestión de la visibilidad y la reputación de un destino turístico en Internet

Analizar la reputación y la visibilidad de un destino turístico es un trabajo de hormigas. Cuanto mayor es el área del destino o las zonas a analizar más se complica. Si además de analizar la reputación de la denominación también se desea adentrar en la reputación de los productos y servicios turísticos ya se hace casi inabarcable.

En el trabajo que realizamos en 2010, establecimos una guía para analizar la reputación y la visibilidad de un destino turístico. Pienso que la aportación más importante es dividir el análisis por tipologías de fuentes de información. Así el análisis se realiza de forma ordenada. Esta clasificación responde a que cuando un turista se forma la imagen de un destino turístico esta viene dada por la información que ha percibido de diferentes fuentes. En el estudio no se abarca que influencia ejerce cada fuente en la formación de la imagen, sólo si el destino, dividido en sus diferentes áreas (topónimos) aparece en las fuentes y si las informaciones son positivas o negativas.

Se trata de una instantánea de un momento dado en unas áres turísticas. Este ejercicio tendría que ser constante por parte de la OMD (Organización de Marketing del Destino) e ir añadiendo tantos conceptos de análisis como marcas estén en su destino y no sólo de los topónimos.

El ejercicio se ha realizado sobre los topónimos de la zona turística de Calvià, municipio de Mallorca. La visibilidad y la reputación difiere en función a los tipos de fuentes y a los idiomas analizados.

Aquí se puede leer un resumen del estudio y aquí descargar el estudio (disculpen los detalles de maquetación)

¿Cuales son las fuentes de información para elegir un destino turístico?

Zins, A. (2009). Deconstructing Travel Decision making and Information Search Activities. Information and Communication Technologies in Tourism (ENTER 2009), Springer, Amsterdam, the Netherlands, p.467-479

En la tabla realizada por Zins (2009) puede apreciarse que la principal fuente de información para decidirse por un destino turístico es la propia experiencia (40%), seguido por amigos y conocidos (31%). En cuanto a las fuentes de información de Internet los operadores turísticos tienen mucho más influencia para decidir el destino (20%) que las páginas oficiales del destino que sólo tienen un 11% de influencia. Las comunidades virtuales sólo tienen un 5% de influencia.

Pienso que en este estudio a día de hoy cabría añadir los contactos en las redes sociales en Internet (amigos, conocidos y desconocidos), para ver si los comentarios de viajes en diferentes redes sociales pueden influir en la imagen del destino turístico y como consecuencia en la motivación para visitarlo.

Tan poques opinions sobre la nova llei de turisme de les Illes Balears?

Abans d'escriure les meves impressions sobre la nova llei de turisme de les Illes Balears, vaig voler saber opinions d'altres professionals del sector, implicats i entesos. El turisme és la primera indústria de les Illes Balears, i quasi tota l'illa en viu de forma directa o indirecta. Per tant, seria raonable pensar que la nova llei causaria moltes opinions, a favor o en contra, i que sobretot seria un impuls per fomentar un debat sobre el futur del turisme.

M'ha decebut només trobar dues opinions sobre la llei, una centrada sobre les places dels allotjaments turístics,  escrita per Javier Mateo, i l'altra centrada sobre el consum de territori, escrita per Antoni Tarabini. Les dues opinions coincideixen en que parlen d'allotjaments. És cert que la llei també se centra molt en els allotjaments; i l'oferta complementària i la innovació només les menciona però no hi aprofundeix tant com en la modernització dels establiments.

On són les opinions dels professionals del sector i dels professors de la UIB? On és el debat i la pluja d'idees per definir quins són els productes innovadors que necessiten les Balears per sortir de la maduresa del destí, més enllà de la modernització dels establiments turístics, entesos sobretot com allotjaments? On són les idees per inventar nova oferta complementària més enllà dels bars, restaurants, discoteques i els "souvenirs" que no han evolucionat des dels anys 80, que tenc consciència de memòria?

No m'agrada posar aquesta cerca a Google [avantprojecte llei turistica balears] i descobrir que la primera entrada és l'article que va escriure fa 2 dies na Bel Llodrà en aquest blog, perquè em demostra que a Internet no hi ha publicades, o no són visibles, opinions de persones que pel seu pes en la política, en el sector turístic, o en l'educació i la investigació, n'haurien de fer ressò, i exposar quin futur volen inventar per seguir vivint del turisme a les Balears.

No pot ser que a les Illes Balears no es parli sobre la llei a Internet, perquè això significa que si se'n parla es fa en cercles reduïts i tancats no accessibles a totes aquelles persones que ens interessa aquest tema, perquè és del que viuen les nostres illes i del que depèn el nostre futur.

Avantprojecte de Llei de Turisme de les Illes Balears

Opinar sobre la llei de turisme de les Illes Balears, presentada dia 5 de desembre,  és difícil. De fet, no sé si ho hauria de fer.

Fa uns dies el Govern va publicar els punts principals de la futura llei. En 2 pàgines publicades al portal oficial de la CAIB es resumeixen les 98 pàgines del projecte de llei publicada a llocs no oficials com aquest o aquest. Personalment em sap greu, que amb l'important que és el turisme per la nostra comunitat, aquesta futura llei no estigui publicada en un lloc on es permeti opinar, amb l'objectiu d'enriquir-la. Ja sabem que el camí oficial és a través d'al.legacions, però potser no caldria arribar-hi si es deixàs un període, ni que fos una setmana per opinar. Hi ha pressa per tenir-la enllestida però això no lleva que es pogués donar l'oportunitat.

Pel que he entès es promouen els següents conceptes:

• Desestacionalització
• Qualitat - Modernització
• Sostenibilitat
• Turisme rural

Hi ha temes que mencionen que trob a faltar més explicacions, no sé si es desenvoluparan en els reglaments:

• Regularització dels albergs - refugis
• Oferta complementària

Hi ha quatre temes que es tenen en compte que agraesc:

• Activitat d'informació turística
• L'us de les noves tecnologies
• Inversió en I+D+i
• Innovació

Alguns pensaments:

• Les paraules desestacionalització i sostenibilitat les sent a dir des que vaig començar a estudiar turisme, des de 1996, o sigui fa quasi 16 anys. La paraula sostenibilitat surt un munt de vegades en el text però no es defineix. Pas pena que no es tenguin en compte les famílies com a agents del turisme sostenible, permetent-les repensar i definir negocis turístics locals i sostenibles, que la llei no només sigui pensada per grans capitals. 
• He entès que la qualitat sobretot la relacionen amb la modernització. El procés de modernització, per mi, és el que està més desenvolupat de tota la futura llei. Hi ha un punt delicat. En els projectes de modernització realitzats per arquitectes famosos o de renom es permetrà botar-se algunes lleis. El que no explica és com es defineixen aquest tipus d'arquitectes. Hi pot haver discriminació per projectes i per arquitectes. No crec que aquest punt sigui just. 
• El turisme està relacionat amb el territori. Hi ha modificacions respecte als usos del territori. Això provocarà un debat polític. Potser, abans de provocar aquest conflicte, perquè el territori sempre és conflictiu, s'hauria de fer un esforç per definir quin tipus d'activitats turístiques innovadoers es volen oferir a Balears, i després analitzar on i com. 
• El tema de l'oferta complementària està poc definida.
• L'ús de les noves tecnologies i els projectes d'investigació només es mencionen.
• Es menciona molt la paraula innovació, sense concretar.
• S'ensenyarà turisme des de l'educació primària.

El que pens en resum:

Una llei nova era necessària. Si és adequada no ho sé. El que trob és que s'hauria de donar als habitants de Balears i als visitants l'oportunitat de repensar de forma ambiciosa el turisme. Que conservarien, que millorarien i que inventarien. Modernitzar la infraestructura és ben necessari, però no és l'únic. L'oferta complementària és vital. I és vital definir-la. Potser quan es fassi o quan algú plantegi un projecte nou, serà tan innovador que no s'ajustarà a la llei. Això és el que no permet avançar, com ha passat fins ara.

S'hauria de convocar un "braimstorming" col.lectiu per definir activitats innovadores de turisme. Repetir el que tenim de forma més luxosa és una innovació molt limitada. .