Després de més d'una setmana d'haver assistit a les Jornades de Centres de Coneixement (26 i 27 de març, Citilab, Cornellà), voldria compartir aquelles reflexions i impressions que m'han calat i que encara tenc presents. Tot i que vaig prendre moltes notes, expòs ara, aquelles que potser m'han arrelat i intentaré no oblidar.
Les jornades vertien sobre com les persones, com a ciutadans i com a consumidors, podem intervenir en els processos d'innovació fins ara relegats a les universitats, els centres tecnològics i els departaments d'r+d+i de les empreses. Amb aquesta nova corrent, ara, s'estan creant metodologies per incorporar les aportacions de les persones en els processos d'innovació, per poder crear nous productes i serveis o millorar-los. En aquest sentit, el discurs d'Artur Serra, ho explica clarament. I les metodologies que s'experimenten en el Citilab (per exemple, el projecte BREAKOUT per a experimetar el CO-WORKING) són per seguir-les i tenir-les en compte.
Si bé de forma espontànea i caòtica moltes persones ja compartim idees a través d'Internet, en blocs, xarxes social o fòrums, en el món físic s'estan articulant uns espais, uns contenidors, nomenats Living Labs que estan evolucionant cap als Centres de Coneixement. El Citilab de Cornellà és un primers i grans Living Labs d'Espanya, i un model a seguir, com van repetir diverses vegades diferents participants en les jornades. La idea del Citilab feia molts d'anys que s'estava gestant, no record si ho va dir l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, o el director del Citilab, Vicenç Badenes, o tots dos. Cercant aquesta informació per la xarxa, he trobat una entrevista de Manuel Castells, on explica la seva opinió sobre el Citilab, i ho presenta com a prototip.
Entre el que m'ha explicat el director del Citilab, el que vaig sentir a les jornades sobre els Living Labs i els Centres del Coneixement i després d'haver llegit l'opinió del doctor Castells, si a mi em demanàs algú que explicàs que és el Citilab crec, que en aquests moments, reservant-me el dret a canviar d'opinió, i deixant-me corregir si m'equivoc, ho explicaria de la següent manera: És un projecte que va néixer a la ment d'unes quantes persones fa uns 15 anys o més per a investigar sobre els usos, l'aprenentatge i l'evolució de les TIC. Aquestes persones abans de construir un somni i projectar-lo sobre un edifici van poder experimentar l'ús de les TIC en termes de participació ciutadana des de vàries òptiques i en diferents projectes, mentre la societat de la informació anava accelerant cap a la societat del coneixement. En aquesta evolució aquests mentors van passar de promoure la connexió a barris i ciutats a incentivar la participació ciutadana fins a arribar a la conclusió que les persones també poden participar en els processos d'innovació. Mentre, des d'Europa sorgia la idea dels Living Labs i l'estat espanyol seguia invertint en les polítiques de la societat de la informació. Així, després de molts d'anys i amb molta experiència acumulada, aquella idea inicial es va poder convertir en una realitat. Una vegada transformat l'antic edifici tèxtil de Can Suris amb el Centre per difondre la Societat del Coneixement amb l'ús de les TIC, el Citilab, diferents investigadors de diferents universitats i centres s'hi acosten per dur a terme les seves investigacions antropològiques i per participar en nous projectes socials a partir de l'ús de les TIC. Tenir en el mateix edifici a les persones que hi van per aprendre i per utilitzar les TICs és un gran avantatge alhora de plantejar projectes o iniciatives des de la participació dels propis usuaris.
A les jornades van comparèixer representants d'institucions que estan construint Living Labs i Centres de Coneixement o tenen en ment fer-ho, per a aprendre de l'experiència del Citilab i dels ponents a les jornades. També hi havia promotors de Telecentres, els quals pareix que també estan evolucionant cap a Centres de Coneixement.
De tot el que vaig absorbir, de les presentacions dels diferents projectes, els tallers i la idea principal de les jornades (el consumidor, el ciutadà, la persona com a partícep del procés d'innovació) em qued amb la idea que el granet d'arena que puc aportar en aquesta idea és que quan proposi projectes nous, tengui en compte l'usuari des del principi, i no cap al final, i que l'usuari sigui, fins i tot, co-creador del projecte. Aquesta idea, que és tan bona d'escriure, en els procesos administratius amb els quals es regeixien molts de projectes és difícil d'aplicar, o això pareix, però crec ho podem intentar.
No he trobat blocs amb reflexions sobre les jornades de "Centros de Conocimiento" però si que durant les jornades molts dels assistent les van estar twittejant sota el tag "joceco".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada