Comunicar en femení. Dones a la xarxa

M'han convidat a una taula rodona sobre dones a la xarxa en unes jornades sobre comunicar en femení que ha organitzat CESAG-UIB. Les companyes de taula eren n'Ajo Monzó de la Xarxa Infojove i na Núria Vergés de DonesTech.

Quan em van convidar no tenia molt clar com explicar el meu punt de vista. Si des de la participació, la visibilitat, la invisibilitat, l'oportunitat, la indiferència,... Al final he optat per donar un missatge positiu: Internet ens permet ser allò que volem ser, i ens facilita donar-nos a conèixer de forma més assequible, potser, que en el món físic. No només a les dones, sino també als homes i a tots els col.lectius. És cert que en el món físic hi ha diferències de gènere, no ho podem negar, però no es pot generalitzar, s'ha de contextualitzar i explicar. Internet ofereix una potent arma per superar aquestes diferències. Quan les preses de decisions es facin a través de la xarxa i del llenguatge i, des de la xarxa es puguin assolir quotes de poder, no només serà una oportunitat pels que ara no hi poden accedir, sino que també, els que ara hi són, si s'hi volen mantenir hauran de prendre a fer-ho amb les regles de la xarxa, perquè cada dia hi ha més nadius digitals que van posant les regles del joc.

Quan preparava el que havia de dir he pensat dues vegades amb Na Neus Arqués. Una, pel seu llibre Un hombre de pago, on xerra sobre la invisibilitat de les dones, no a Internet, sino les de certa edat en el món físic. L'altre, per aquell apunt que va fer l'any 2006 que va reeditar l'any 2007 sobre mujeres en la blogosfera de haberlas haylas.

Sobre la xerrada m'ha sorprès gratament el públic. Si bé a les altres sessions el públic havien estat majoritàriament dones, a la nostra sessió hi havia tantes dones com homes. I els homes han participat molt, aportant les seves opinions, amb les quals he estat d'acord.

Per preparar la sessió vaig posar un comentari al Facebook per veure si algú em donava la seva opinió per inspirar-me, però no va a ser així. Alertau amb el que posau al Facebook. El resultat va ser que en Tino Martínez em va convidar al seu programa de ràdio IBWEB. Finalment també vendrà na Maria Antònia Gomila, una de les organitzadores de les jorndades comunicar en femení.

Personalment no m'agrada xerrar de les diferències de gènere a la xarxa. A mi el que en realitat m'agrada és investigar sobre com a través de la xarxa podem canviar les regles de joc establertes per anar cap a una societat més intel.ligent i més eficient i on tothom hi pugui tenir el seu lloc en funció amb el que aporti, no en funció de qui sigui ni de amb qui estigui afiliat. Tot i que per ser reconegut t'hagis de fer veure.

Potser per actuar al ciberespai has de seduir amb el llenguatge, com comentava n'Ajo. Això m'ha recordat el concepte Femelino que em van explicar en el despatx Archikubik ja fa uns anys, un despatx que pensa l'arquitectura en el context de la societat de la informació.