Curiosament m'he hagut d'assabentar per la ràdio analògica del cotxe que avui és el dia d'acció bloc. Senyal que poc temps tenc de navegar. El dia d'acció bloc proposa que reflexionem sobre la pobresa en el món.
Per reflexionar sobre la pobresa cal entendre-la, i per entendre-la si la veus pots entendre moltes coses. He viatjat a Mèxic, Turquia, Senegal i Tailàndia. Des de la visió del motxiller pots veure alguns elements de pobresa, però no la profunda. Al cap i a la fi, els llocs on anam, acaben sent llocs on un turista qualsevol pot arribar amb la seva motxilla i amb el transport públic del país.
El turisme responsable, aquell que és repectuós amb les poblacions locals, aquell que per desenvolupar-se no necessita construir grans infrastructures, és una forma de deixar diners ben guanyats a les poblacions de països en desenvolupament. El turisme individual, deixa tots els doblers, excepte el del bitllet d'avió, directament a les poblacions locals, als negocis locals, als recursos culturals i patrimonials locals, sense que intermediaris del primer món se'n dugui'n un percentatge. Pot ser, en general, gastam manco (depenent sobretot de les exigències de l'allotjament, pràcticament), però hi estam més temps, i tot va directament a la població local, per tant, segurament, al cap i a la fi, li arriba una proporció més alta.
La gestió de residus, és el problema comú i més visible dels països o zones pobres que he visitat. Tot està net i polit en els quatre carrers de les rutes turístiques, però vas quatre carrers més enllà, o surts de les rutes senyalades i és bastant probable trobar caramulls de fems o verteders descontrolats.
Una cosa que m'ha sorprès gratament dels països que he visitat, sobretot de Mèxic (un país on hi viu la gent més rica del món, però amb uns índex de pobresa molts alts), és la facilitat que hi ha per arribar en transport públic arreu. Hi ha xarxes de minibusos que connecten les ciutats amb les zones rurals de forma bastant freqüent, o el bon costum de compartir taxi que fan rutes definides en aquestes zones, cosa que possibilita l'abaratament del preu.
També crec que guies com la Lonety Planet estan fent molt per aquests països. Detallar tan bé tants d'itineraris i llocs a visitar més enllà del proposat pels paquets turístic de masses fa que el viatger amateur s'atraveixi a endinsar-se en la cultura i el patrimoni natural del país a visitar, acostant-lo a llocs que amb viatges comercials li passarien totalment desaparcebuts. A cada lloc on hi posa el peu hi deixa directament doblers.
La tecnologia comença a penetrar a poc a poc en aquests països també. La població que primer hi accedeix es preocupa de publicar continguts i negocis turístics a Internet. La tecnologia mòbil té una incidència més ràpida i més extesa i permet a les persones de les zones remotes comunicar-se amb els seus clients. Per exemple. Gràcies als mòbils i a la Lonely Planet, a Senegal podíem telefonar abans de partir a qualsevol campament perdut enmig d'un manglar, i quedàvem d'acord amb l'amo que ens vengués a buscar allà on ens deixava el transport públic o el setplace, i ens duia en barca a un lloc gairebé verge, molt auster, sense cap tipus de luxe, on érem els únics clients en temporada baixa. Sense el mòbil i la Lonely Planet, no ens haguéssim atrevit a anar-hi i arriscar-nos a no trobar ni llit ni menjar.
La meva proposta és la sensibilització envers aquest tipus de turisme i analitzar la capacitat de càrrega de cada zona per a promocionar-lo fins que es pugui, que serà fins a arribar a un equilibri entre el nombre de visitants que poden hospedar sense que es converteixi en turisme de masses.
Des que he conegut Senegal, i sobretot la nit que vam passar a Gambia, entenc millor els temes de la immigració. Aquesta gent ve aquí no per quedar-se, sino per guanyar el suficient per tornar a casa seva amb el capital suficient i montar allà el seu negoci. Seria interessant per gent d'aquí invertir en petits negocis d'allà relacionats amb aquest turisme responsable?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada