Que l'atenció és escassa ja ho sabia. El que ara estic descobrint és que també pot ser asincrònica.
El fet d'estar en diferents projectes a la vegada i estar pendent de decisions dels altres per a poder continuar certes tasques, i de forma simultànea per altres projectes, fa que tant la meva atenció com la de l'interlocuros sigui asincrònica.
Supòs que no descobresc Roma. Això és el mateix que quan estàs molt concentrat en una tasca i algú te demana alguna cosa que no ve al cas, tot i que n'haguéssiu parlat abans.
Aconseguir Atenció és pas necessari per provocar interés i conduir a l'acció (això segons el model AIDA).
Després de moltes xerrades amb en Chalamanch, un curs de coaching i un altre de gestió de projectes, he pres consciència que cal aconseguir que l'atenció sigui sincrònica per assegurar-te que la interacció hagi estat efectiva, en el cas que l'interés i l'acció sigui vital per la continuïtat de la tasca o el projecte.
Això que per molts és evident a mi m'ha costat molt assumir-ho perquè he fet un mal ús del correu electrònic. Però ara ja ho tenc més que assumit i interioritzat.
La següent pregunta que em faig és: en la comunicació mediada per ordinador, on la major part de la comunicació és asincrònica, blocs, twitter, xarxes socials,... és possible monitoritzar l'atenció a part de la visibilitat?
2 comentaris:
Bé, no acab de tenir clar que l'atenció, com a procés psicològic, es pugui monitoritzar. En tot cas en podrem cercar indicadors que ens confirmin si el receptor ha estat atent o no.
A la xarxa 2.0 ho cercaria com a al món real, amb el feedback proporcionat. Així en un blog els comentaris serien un bon indicador.
També és cert, però, que pel que fa a l'atenció hi ha elements tant o més importants que el missatge. Em refereixo a la usabilitat i el disseny del mitjà que si són precaris poden anul·lar totalment el missatge o fins i tot que no es percebi.
Estic d'acord, Bel: l'atenció sincrònica implica un intercanvi, un diàleg, i per tant estar concentrat en el tema del què es parla. L'atenció asíncrona pot suposar un trencament d'una línia de pensament o d'una concentració per fer el treball si es gestiona malament, si permets que t'interrompi (cosa que a tots ens passa sovint, segurament).
En quant a monitoritzar l'atenció, mirar el número de comentaris, com diu en Miquel Lluís pot ser una idea, però també es veritat que moltes vegades els lectors llegim els articles amb interès tot i no deixar cap resposta, o el correu, o seguim els diferents rss d'un emissor en "mode silenciós".
Una altra manera podria ser, potser, monitoritzar el temps d'estada dels visitants en un lloc, o per pàgina. Això en un domini propi o en un servei com aquest es pot fer (amb eines pròpies o amb d'altres, com Google analytics), però en serveis com twitter o d'altres xarxes socials tancades (facebook, linkedin, per exemple), no se m'acut com es podria fer...
Publica un comentari a l'entrada