Des del primer moment que hem van proposar ser comissària de l'exposició d'identitat digital, no en tenia ni idea de com es podia tornar físic un concepte tan virtual. Pero hi havia una cosa que tenia clara. Que l'exposició havia de tenir una sala de miralls, perquè a Internet igual que a la vida real les notres identitats estan fragmentades, i es visualitzen de forma diferent segons el context i l'interlocutor. I també, segons com t'ho miris pot donar peu a males interpretacions, manipulacions o falsetats.
Sergi Cases, ens va retratar a na Marga i a mi, com a comissàries de l'exposició a la sala de miralls. Aquesta fotografia forma part del reportatge "La Identitat a la xarxa" (pàgina 1, pàgina 2) publicat per Antoni Agüera, al diari de Balears dia 30 de maig (tot i que l'exposició ja havia tancat les seves portes a Palma, el concepte segueix més vigent que mai).
M'agrada aquesta fotografia perquè el fotògraf ha sabut captar l'essència que volíem transmetre. Ens podeu veure de front, seim una al costat de l'altre, però segons a on mires, com a la dreta superior, pareix que estam assegudes una enfront de l'altre. Si mires a l'esquerra, entre geolocalització i vídeo, pot donar peu a males interpretacions, es forma una identitat irreal formada per la part superior del cos d'una i les cames de l'altre. A l'esquerra, el reflex del fotògraf, pareix que ens fa la fotografia des de l'esquerra, quan realment estava a la dreta, per l'efecte mirall, precisament.
Per mi, aquesta sala era vital per l'exposició, perquè mentre anaves descobrint els conceptes que te podíen identificar t'anaves veient reflectit en la metàfora del ciberespai.
L'exposició arribarà a Menorca i a Eivissa, al novembre i al desembre respectivament.
Tenir les pautes per gestionar la identitat al ciberespai és vital per controlar la teva imatge i la teva reputació. Però amb aquests conceptes es manifesten dues visions contraposades. Per una part hi ha el tema de la visibilitat -si controles on apareix la teva identitat pots gestionar la teva visibilitat i fer-te més visible, popular i valorat- (d'aquest tema li agrada molt parlar-ne a na Neus Arqués), però per altra banda, si vas deixant informació sobre tu mateix per diferents espais virtuals que no són teus (com jo ara faig aquí) estàs donant una informació molt valuosa i íntima a unes empreses capitalistes que no saps massa bé que arribaran a fer amb la teva informació (això li preocupa a n'en Carlos Seda, qui també va participar en l'exposició d'identitat digital).
La meva estratègia és, i no m'importa dir-ho, només publicar allò relacionat amb mi que vulgui que és difongui i que ho sàpiga quanta més gent millor. A vegades he anat a publicar alguna cosa que no ho he acabat publicant perquè preferesc no difondreu. Per tant, senzillament no ho public ni ho pos enlloc. ni per correu electrònic. Si publicàs alguna cosa sota pseudònim i algun dia se sapigués que havia estat jo, estaria preparada per donar la cara, perquè abans de publicar-ho hauria pensat amb aquest fet, i quines mesures hauria de prendre si se sapigués.
Som conscient de la informació que he deixat, però no en som tant del rastre que he deixat fent cerques. Sé quin rastre puc deixar fent cerques i com hem poden contextualitzar, però no sé qui pot veure aquest rastre i a qui li interessaria analitzar-ho.
I la següent pregunta seria. Fins a quin punt els miralls distorsionen la realitat o en poden ser un reflex? Si la distorsionen, les empreses capitalistes de poc els hi serviran les notres dades, si en són un reflex els hi poden ser molt útils, i també a l'estat, en cas que els interesàs saber més sobre certes persones. En aquestes altures, podríem mirar de protegir-nos, però crec que a la societat de la informació i el coneixement, només la gent que té el capital es pot permetre el luxe de ser invisible. Perquè avui, segons a que et dediquis, ser visible és una necessitat. Ser invisible només és un luxe que es poden permetre aquelles persones que tenen caps visibles per moure el capital i la confiança. L'altre tema és el poder de les xarxes, com bé em vas explicar, Carlos, i utilitzar-les per fer circular idees. Però has de tenir en compte que les idees que fas circular t'identifiquen. O no? Potser és aquest el problema. Si és aquest el problema cal canviar d'estratègia.
