Necessit que algú em digui que comprar bitllets d'avió a la web de Clickair és segur

[Les imatges són del procés de compra a clickair, on vaig detectar que el pagament no era segur, o això em vaig pensar, amb aquests missatges que surten, i amb el fet que quan te demanen les dades de la targeta de pagament no hi ha la "s" del https de seguretat]


Necessit comprar molts de bitllets d'avió pmi-bcn-pmi i al revés. Les companyies que hi volen són: clickair (ha substituit a Iberia i s'ha carregat el vol de les 6.50 del matí), spanair (a punt de ser comprada per una altra companyia (la que té més punts és Iberia) i carregar-se part de la competència de mercat), vueling (en negociacions per ser fusionada, absorbida o adquirida per clickair i carregar-se part de la competència del mercat) i airberlin (els alemanys si que veuen negoci amb els vols entre perifèries! tot i que els horaris no ens vagin massa bé sempre). Ah i Aireuropa.

[Si al final clickair - iberia - spanair i vueling es queden totes en el mateix sac, què costaran els bitllets d'avió pmi-bcn i els de bcn-pmi?]

El preu més competitiu el té clickair (en funció del horaris, clar), sempre i quan ho compris des de la seva web, t'arrisquis a fer un pagament no segur, acceptis el recàrreg en funció de la targeta que utilitzis (entre 2,5€ i 7€) i no facis comptes embarcar maletes, perquè te cobren un sobrecost per cada maleta que vulguis embarcar. Si has de fer tot això, val més comprar el bitllet des d'Iberia, que ja directament te ven el preu final amb tots aquest recàrrecs inclosos, i t'assegures que fas un pagament de forma segura.

Finalment vaig consentir pagar 20 euros més per fer-ho de forma segura, i vaig comprar el bitllet que necessitava a rumbo, perquè una de les avantatges de comprar el bitllet en una agència de viatges és que pots combinar preus i horaris de diferents companyies aèries, tot i que te cobrin una barbaritat de gestió, quan és l'usuari, qui fa la feina de buscar allò que li convé més.

Preparant la presentació de n'Elisenda Ardèvol (cicle de conferències sobre identitat digital)

Dilluns dia 21 he de presentar n'Elisenda Ardèvol, que participa en el cicle de conferències sobre Identitat Digital de l'exposició "I tu qui ets, a Internet?". Vaig tenir n'Elisenda de professora a l'assignatura de comunitats digitals al doctorat de la societat de la informació. Gràcies a ella vaig descobrir el fonaments per analitzar com es construeix la identitat, "El JO", a Internet.

Dilluns a les 19.30 hores ve a parlar al Centre de Cultura Sa Nostra. El títol de la conferència:
Els jocs de la identitat: subjectivitat, identitat i cos en la interacció online.

Sobre aquest tema explica:

(...)
Una de les qüestions més debatudes sobre la identitat digital ha estat precisament la seva desvinculació del cos físic i la possibilitat d’interactuar en un univers desencarnat, en el qual cadascú pot “inventar” qui és o mostrar el seu veritable “jo”, lliure dels prejudicis de les aparences i
independentment de les pistes corporals que classifiquen els individus en categories socials com la raça, el sexe o l’'estatus social. En aquesta direcció, Heim (1993) arriba a afirmar que “en el
ciberespai, les ments es connecten a altres ments, i existeixen en perfecta harmonia, sense les
limitacions o necessitats del cos físic”. També autors com Le Breton (1990) ens diuen que la supressió del cos en el ciberespai afavoreix la desinhibició i els contactes amb nombrosos interlocutors. El “jo” digital sembla, des d’'aquesta perspectiva, un “jo” més autèntic i la interacció, lliure dels condicionants socials, més oberta i espontània. Aquesta descorporització sembla permetre poder-nos desprendre de nosaltres mateixos, construir diferents “jos” i afavorir així un joc amb la pròpia identitat. Al mateix temps, aquesta possibilitat de ser “molts” o de jugar a ser un altre també s’'assenyala com a una font de perills: el perill de portar el joc massa lluny i desembocar en patologies, el perill de no saber amb qui estem parlant realment, el perill de l’engany i la desil.lusió.
(...)

Més informació al dossier del cicle de conferències, i dilluns a l'auditòrium del centre de cultura Sa Nostra.

Premi Web 2008 de Balearweb

N'Elena i en Ramon m'han convidat per ser jurat del Premi Balearweb. La veritat és que aquests dos fan una feinada per mantenir l'espai Balearweb i donar servei per mantenir una comunitat de blocaires de Balears a través del servei de blocs de balearweb.

Jo m'hi vaig presentar, ja fa molts d'anys al seu concurs amb la web "Art i poesia de la gestió del coneixement". No vaig guanyar, però em va encantar participar, així també de passada vaig guanyar un poc de visibilitat.

Animau-vos a participar, segur que guanyareu visibilitat. El termini d'inscripció acaba dia 7 de maig.

Segon dia a la fira de la ciència...

... animant a professorat i alumnat que visitin l'exposició d'identitat digital, al centre de cultura Sa Nostra. Important per prendre consciència i reflexionar sobre la informació que deixam sobre noltros mateixos a Internet. Hi ha visites guiades per les escoles i col.lectius (cal telefonar 971725210 per concertar visita guiada, també s'hi pot anar per lliure).

Marketing de codi obert a la mallorquina

Quan els consumidors/usuaris els hi agrada un producte o varis, realitzen accions de comunicació per a promocionar-los, de vegades, aprofitant un altre tema d'actualitat.

La sobrassada, l'ensaïmada, i les galletes Quely, estan sortint en l'espai de la comunicació digital gràcies a una paròdia irònica, de la cançó d'en Rodolfo Chikilicuatre, candidat a Eurovisió. En Pep Noguera (Diabéticas aceleradas) i en Pep Suassi (Fora des Sembrat) en són els responsables. Un diari digital explica com ha anat la història, que li han donat altaveu des d'un programa d'IB3, conduit pels creadors de la idea.

Dia 27 de març vaig rebre l'àudio a través de dues fonts diferents i que res no tenen que veure entre elles. Avui he rebut l'enllaç del vídeo publicat a Youtube.

Al final un ja no sap si el més beneficiats són els propis creadors (guionistes, artistes, cantants, presentadors), els continguts de la cançó (sobrassada, pa amb oli, quelys, ensaïmada), el programa que li ha donat ressò (tot és possible,... o no! d'IB3), la font d'inspiració (chikilicuatre), la productora de la font d'inspiració (El Terrat), el presentador de l'agraciat candidat (Buenafuente) o el concurs pel qual va ser creat el candidat (Eurovisión). Tot i així el que està en boca de tots en aquest procés de creació de marketing de codi obert són marques: marques personals professionals, marques de productes privats, marques de productes nacionals, marques de concursos europeus, marques de productores i de programes de televisió. I en cada eslabó del procés de difusió, que es transmet de persona en persona, de boca en boca i d'ordinador a ordinador, hi circulen una o vàries identitats, originals o parodiades, sèries o d'humor, que van desprenent diferents imatges en funció de qui les està mirant i del moment en que les perceb.