Benjamí Villoslada, Ricardo Galli

Així com hi ha gent que record perfectament com i on la vaig conèixer, n'hi ha d'altra que conec des de fa temps i no me'n puc enrecordar de cap manera quina va ser la primera vegada que hi vaig interactuar, fos online o offline. És el cas d'en Benjamí i en Ricardo, dos personatges incombustibles de la vida social digital de les Illes Balears capaços de trapsassar fronteres sense sortir de l'illa.

En Benjamí i en Ricardo van ser els dos primers ponents de les activitats emmarcades en l'exposició d'identitat digital, i tu qui ets, a Internet? En Josomid ha fet un resum de les seves interevencions (llegeixi's la d'en Benjamí, i la d'en Ricardo). A més, en Josomid, els hi ha demanat consells per gestionar la seva identitat, les respostes dels quals es poden trobar en el canal de Youtube d'en Josomid. En Benjamí li aconsella que comenci a interactuar en llistes de distribució, on la imatge es projecte a través del text pur i dur, i en Ricardo li diu que en Josomid juga amb avantatge perquè la imatge d'un maniquí és coherent. Tant en Ricardo com en Benjamí es van començar a gestar la seva imatge digital personal en fòrums de discussió i llistes de distribució opinant i ensenyant sobre eines i tresques informàtiques.

En Benjamí per ser coherent amb la imatge que projecte des de fa anys, la de persona que descobreix eines, ho comparteix, i dóna consells per ser un bon internauta i bitòleg, va començar l'exposició ensenyant-nos una nova eina per fer presentacions en públic, el scrapbook, una extensió de firefox. (En ziga-zaga ho explica, millor del que ara ho podria repetir jo aquí.) I a continuació ens va recordar que les normes de comportament al ciberspai, tot i que la tecnologia hagi evolucionat, són les mateixes que coexistien en temps dels correus electrònics que circulaven per banda estreta, les "news" i "usenet"(visibles encara des de google groups). Per ell la web 2.0 només és un terme per entendre'ns, però moltes de les eines que s'associen amb aquest concepte ja exitien abans de ser acunyades. També ens va recordar que el que entenem com a web 2.0, sobre participació i democràcia, no fa falta que estigui sota unes regles estrictes i a la moda d'estètica 2.0, sino que com es feia abans, pàgines molt austeres gràficament, poden ser molt participatives.

En Ricardo és una persona amb una personalitat digital molt popular, d'aquests que fins i tot han rebut crítiques i amenaces, i desprestigi. Basta seguir el seu bloc per adonar-nos-en, hi ha proves, i el que ell mateix conta. En Ricardo va explicar que va començar a ser reconegut gràcies als articles d'opinió que escrivia a Bulma (Bergantells Usuaris de GNU/Linux de Mallorca i Afegitons). Va explicar que la "identitat digital" no és una finalitat en ella mateixa, que les persones més interessants i més reconegudes són les que escriuen sobre un tema que els hi agrada, i ho fan, potser o alguns, com ell va dir, perquè en el món físic no tenen ningú amb qui compartir aquestes burolles, i al manco així un es desfoga (o bé, així és com jo vaig interpretar la seva explicació). Un tema que va treure és el del relacionat amb el de la "blogosfera", quan es torna boba, l'anomena "bobocosa". En relació a això va definir tipus de blocaires: (1) "sesudos pensadores" (2) els que són amics de tots, políticament correctes, (3) els que coneixen a tot el món. A vegades els tres perfils coincideixen en un sol blocaire. També va explicar que hi ha blocs que estan pensats única i exclusivament per atreure gent i guanyar diners amb la publicitat, anant més enllà que un bloc que està escrit des de el que pensa un blocaire en realitat.

En resum, entre les dues xerrades hi ha corda per estirar per seguir reflexionant sobre la imatge que projectam amb cada una de les nostres intervencions digitals.

"Urgent: se cerca «ciberexsecallador»" a www.aforavila.com

Així titulava el diari de Balears, la notícia sobre la presentació de la web www.aforavila.com: "Urgent: se cerca «ciberexsecallador»". De tots els llocs on ha sortit la notícia ha estat la que més m'ha cridat l'atenció perquè la paraula "exsecallador" feia molt de temps que no la sentia. Exsecallar i podar són gairebé sinònims però amb matisos diferents.

Dia 19 de març vam fer la roda de premsa per presentar el web www.aforavila.com. Aquesta idea de projecte feia anys que rondava pel meu cap, potser nou anys. Al llarg del temps havia pres diferents formes, i havia estat compartida amb diferent gent, i finalment amb el finançament del Plan Avanza i dins la Fundació IBIT es va poder fer realitat d'una forma concreta.

La idea del projecte va néixer d'un fet real: cada dia a les Illes Balears hi ha més gent que se'n va viure a foravila, però el seu perfil i el seu estil de vida no és rural sino més aviat urbà. La gent que té una casa a foravila envoltada d'una finca, que pot anar dels 500 metres a decenes d'hectàrees sovint no sap a qui pot demanar que li faci les feines que requereix la terra, ni tan sols, sovint té clar quina feina toca fer segons l'època de l'any. El portal www.aforavila.com ofereix una base de coneixement de feines rurals, de moment d'arbres fruiters i d'hortalises, i un sistema per posar en contacte l'oferta i la demanda de feines agrícoles i de lloguer de terres agrícoles.

D'aquí vull donar les gràcies a tots els professionals (pensadors, caps de projecte, programadors, editors, traductors, assessors, formadors, difusors, creatius, dissenyadors) que han participat en el projecte en algun moment del seu procés.

Una anècdota: hi va haver un moment que els que revisaven la biblografia em van dir que no sabien que posar perquè sovint era contradictòria. D'aquí que vam demanar consell a la Conselleria d'Agricultura, els treballadors de la qual ens van cedir els continguts que finalment vam publicar. Però donat el problema, que pel que he vist passa a les millors famílies, no hi ha com veure parlar dos pagesos sobre el que els hi ha funcionat, vam decidir posar comentaris davall cada fitxa de cada cultiu, perquè cada usuari pugui anar aportant a l'aplicació i els resultats de les seves pròpies experiències i coneixements.

Per recordar el futur

Llegint aquest article, la "e-utopia más cerca", torn a arribar a un vídeo que ja fa temps que circula per la xarxa. No sé quantes coses del que explica el vídeo finalment s'acabaran fent realitat, però és important tenir-ho present. També parla d'identitats i de múltiples identitats, i de com els avatars es posaran veus.

Que diferent que es veu l'exposició des de la perspectiva d'una altra persona

Quan na Margalida Castells (ALEA) i na Francisca Niell (Centre de Cultura "Sa Nostra") em van plantejar ser comissària d'una exposició sobre Identitat Digital no m'ho acabava de creure. Vaig acceptar perquè era un repte i el tema m'interessava molt. Mai havia participat en el montatge de cap exposició, només en els dels estands de la Fundació IBIT a Fires (ciència 2002, ciència 2007, futurjove 2007).

La meva feina en aquesta exposició ha estat volcar tots els coneixements que havia anat adquirint sobre Identitat Digital i el context on es desenvolupa (Internet, el ciberespai i la societat xarxa) i anar supervisant així com quedaven els continguts que entre na Marga i jo anàvem definint, triant i ordenant (textos, imatges,...) un cop produïts pels altres participants en el montatge de l'exposició.

Na Marga, de l'empresa de gestió cultural ALEA, em va ensenyar com es construeix una exposició: definir els continguts, pensar en diferents nivells de lectura en funció als públics objectius que la visitaran, decidir el tipus de representació pensant en cada sala, cada espai, pensar amb la circulació de la gent, definir quines sales són més potents i quines no fa falta ho siguin tant, perquè la seqüència de l'exposició adopti diferents intensitats i ritmes. També em va ensenyar a encaixar els continguts distribuïts amb l'espai disponible seguint una seqüència de lectura; i a pensar quins dispositius necessitaríem per visualitzar els diferents formats de continguts (ordinadors, televisions, projectors, panells). Vaig aprendre amb ella una barbaritat. Els textos és un nivell de lectura des d'una perspectiva textual.

En Carlos Seda, en Pau i n'Àlex de la productora Cortex van produir tots els continguts audiovisuals (i les fotografies i els videos d'en Josomid): tres vídeos (la història d'Internet, un dia amb Internet i el vídeo amb exemples de tres jocs virtuals), 14 exemples de representació del jo a la xarxa, una presentació de comunicació viral, valoració i reputació, i la taula d'objectes del món pre internet que es projecten mostrant quin és el seu equivalent a la xarxa. Aquests joves també es van encarregar de buscar les persones que van produir la música i els efectes sonors que acompanyen els àudiovisuals. Els àudiovisuals és un altre nivell de lectura des d'una perspectiva audiovisual.

L'encarregat de crear l'atmòsfera de l'exposició a partir dels suports que contenen i emmarquen tots els continguts va ser en Toni Garau de l'empresa Fargas Garau. La tria del color de l'exposició, la imatge gràfica, els diferents materials, vidre, ferro, panells, el color de les pareds i dels vinils, la disposició dels textos en l'espai, més a munt, més avall, a un costat a l'altre, els suports, ofereix una perspectiva de l'espai que es fa necessària perquè el visitant quedi encara més impactat pels continguts que visualitza. La circulació entre cada peça, entre cada sala ofereix a cada visitant absorbir l'exposició des de diferents punts de vista.

Aquí teniu les instantànees que ha captat en Benjamí Villoslada. La fotografia que reprodueixo aquí baix és d'en Benjamí.




Agrairia que les persones que aneu publicant fotografies de l'exposició ho aneu comunicant als comentaris, així les podré anar visitant i, descobrint nous punts de vista de l'espai de l'exposició que potser encara no he percebut. Gràcies.

Història de Josomid. Un maniquí a la recerca d'una identitat digital

Exposició Identitat Digital, I tu qui ets, a Internet?. Centre de Cultura de “Sa Nostra”. Fins dia 24 de maig.

"Jo som més que un simple maniquí. Josomid”

Tots podem dur un Josomid a dins. Podem ser un més a la societat, o podem ser més que un simple maniquí que metafòricament significa ser més que un simple internauta. Per interacturar en el ciberespai i ser-hi identificats i reconeguts cal tenir una identitat digital, real o fictícia. Josomid s'està creant una identitat digital analitzant com es fa i compartint els coneixements que adquireix, definint el context on vol actuar, cridant l'atenció, creant expectativa, perquè parlin d'ell més enllà d'Internet, establint relacions socials digitals i buscant en el ciberespai persones amb interessos comuns per interactuar amb elles. Tot això ho fa per demostrar la importància que té crear-se i gestionar una identitat digital per a existir a la societat de la informació i del coneixement.

Segueix...

Invitació inauguració exposició Identitat Digital

A tots els lectors d'aquest bloc, estau convidats demà dijous 13 de març a les 20 h. a la inauguració de l'exposició d'identitat digital "I tu qui ets, a Internet", al centre de cultura de "SA NOSTRA" a Palma. Si no podeu venir demà hi ha fins dia 24 per visitar-la.

M'ha entusiasmat fer de comissària, juntament amb na Margalida Castells en aquesta exposició.; i també treballar amb Cortex, producció audiovisual, per donar joc al maniquí Josomid.

Marques i xarxes socials (i saturació 2.0)

Tot i que per mi el x 2.0 no és més que una sofisticació de la tecnologia que incrementa la participació social a la xarxa, perquè la web ja va néixer en els seus inicis com una eina per millorar la forma de compartir coneixements, sembla que tot el que envolta la web 2.0 està saturant l'ample de banda dels usuaris fins i tot avançats.

Consell: panoràmica, perspectivia, instint i intuició per saber el que ens convé. No podem pretendre provar-ho, ni tenir-ho ni saber-ho tot, igual que anys enrera quan entràvem en una biblioteca no pretenine devorar tots els llibres ni tan sols d'una estanteria.

L'important és en funció de l'estratègia de cada un o de cada marca o de cada empresa triar aquelles eines i espais més adients en funció als públics objectius amb qui conversar. Per triar-ho hi ha dues imatges que ens poden ajudar.

1. Definir en quina categoria es posiciona una marca. Gemma Cernuda n'ha definides 53.



2. Mirar quins són els espais de relació social més adients en la categorització de la vostra marca.
A través d'en Toni Mascaró, he trobat un mapa, que serveix per començar a pensar les xarxes socials, tot i que li falten molts d'altres espais virtuals.

20 usos pel twitter, per Marc Vidal

Vidal exposa 20 usos que li ha trobat al twitter.

Interessant.

Ara li demanaré quantes identitats utilitza per fer tot això.

M'ha cridat l'antenció una camiseta negra que posa

Put the black man in the white house.
Missatge directe i contundent he pensat.

Via La LLumenera de NY.

Amb aquest apunt obriré una secció (definida amb etiquetes) d'eslogans (vitals per la comunicació i el record de la marca).