"El Tercer Mundo es un laboratorio de soluciones para nuestro futuro."

"El Tercer Mundo es un laboratorio de soluciones para nuestro futuro."
Antonella Broglia en una entrevista de Karma Peiró.

Dóna molt a pensar. En el context de les "chaboles" hi ha més igualtat que a la resta de la ciutat? Les persones són més "peers"?

"Tu marcas tendencias" i thinktravel

"Tu marcas tendencias" és un capìtol que parla d'identitat i reputació digital dins l'Informe sobre la Societat de la Informació 2008 que ha editat Telefónica.

Dilluns vaig anar a Madrid a la presentació perquè a la Fundació IBIT hem redactat el capítol de les Illes Balears.

Les dades de l'informe són optimistes: la penetració d'Internet a les llars i a les empreses de l'estat espanyol, i de les Balears avança; i Espanya és un dels països amb més penetració de mòbils de banda ampla.

Del capítol "Tu marcas tendencia" em van sorprendre dues coses:

• Que a la presentació el primer "slide" fos un fragment de The Cluetrain Manifesto. Per fi una multinacional tradicional difon el que està canviant a l'escenari digital on els usuaris, consumidors tenen la pella (de la comunicació) pel mànec i les empreses ho han d'assumir i pensar estratègies en conseqüència.
• Que al capítol mencioni vàries vegades i en negreta el tema de la identitat digital i la reputació digital, dos conceptes molt importants per tenir una vida digital satisfactòria i gratificant [aprofit per recordar que l'exposició sobre Identitat digital, promoguda per Sa Nostra, IBIT i IB3, obre les portes dia 22 de desembre a Eivissa, fins dia 31 de gener. Per cert, si algú vol exposar identitat digital en algun indret es deixa en itinerància a partir del febrer, com exposa na Marga Castells, que està buscant més feina a n'en Josomid.]

Després, aprofitant el viatge a Madrid vam arribar al MadridTravelThink. En una taula rodona on hi havia directius de Google, Hosteltur, Logitravel, Iberostar, AirBerlin i RecordGo, van parlar de la crisi i, de les eines web 2.0 que estan sortint, les característiques, com funcionen, que aporten als usuaris, el que em va sorprendre és que no parlàssin de com les empreses poden utilitzar aquestes eines per guanyar visibilitat i posicionament. De fet, es va dir, que les estan analitzant i observant, però que no tenen experiències de casos d'èxit que els hi donin una motivació com per invertir esforços per incoporar-les a les seves estratègies.

De fet, algunes coses que es van mencionar em va fer recordar la por percebuda per alguns hotelers al workshop sobre portals d'opinió que es va fer el maig passat a l'hotel horizonte.

Pel que veig les cartes ja estan damunt la taula. Les variables són: identitat digital, reputació digital, opinions, posicionament, visibilitat, tot això proporcionat de forma molt fàcil, flexible immediata, integrada i manejable per les eines 2.0. Le empreses ja comencen a donar-se compte que aquestes variables jugaran un paper important en la seva estratègia empresarial, de màrketing i de comunicació. Moltes encara no saben com. La primera passa és canviar de mentalitat i entendre dues coses:

1. La comunicació ha deixat de ser unidireccional i centralitzada.
2. Igual que tots els consumidors poden tenir converses digitals, també en poden tenir els empleats de les organitzacions, i igual que les empreses han deixat de tenir el monopoli de la comunicació perquè els consumidors parlen de les seves marques; els departaments de comunicació, per fer front a les conversacions digitals, necessiten de la col.laboració d'altres departaments.

Per això, per tenir una identitat digital forta i tenir cura de la reputació digital, fa falta tenir, més que mai, una cultura empresarial molt forta, perquè tothom sàpiga que pot dir, i sobretot que no convé dir, en cada potencial conversa digital iniciada pels consumidors.

Entrar en aquest joc per un professional independent o per una micropime és relativament fàcil, però una empresa gran ho té més complicat, perquè li cal algun sistema per gestionar i tenir esment de les converses digitals i les persones adequades que marquin les estratègies de comunicació sent conscients que l'execució de la comunicació es pot, i sovint és necessari, descentralitzar-la i distribuir-la. I, assumint que ja no estam en l'era on un sol missatge es repetia insaciablament en els soports possibles en funció al pressupost de publicitat. Ara, som en una època que la comunicació necessita ser personalitzada i enfocada a cada persona que comença una conversació sobre la teva empresa o la teva marca, i la conversació no consisteix en difondre un missatge, sino sobretot en gestionar el feed-back.

Cibermaneras

M'acab de llegir el llibre Cibermaneras, Comunicación, cortesía y consejos de convivencia en la Red, escrit per Magali Benítez.

Me n'he enrecordat la primera vegada que vaig enviar un correu multitudinari sense còpia oculta. Un company de feina va venir i em va dir que anàs alerta que allò era un mal comportament a la xarxa. Em va explicar molt amablament la diferència entre To, CC, i CCO. Aquests temes són molt importants si vols gaudir d'una bona reputació a la xarxa, com també ho són altres que explica Na Magali sobre com comunicar-se a través de blocs, correu, xarxes socials, fòrums,...

Un dels capítols que més m'ha cridat l'atenció és el de les formes que tenim d'enviar correus electrònics i de les situacions compromeses i alarmistes que es creen per no descriure el context i posar-nos en la pell de qui ho llegirà. Potser per les presses o potser per deixadesa, escrivim ràpid i escuet. A vegades és necessari donar més explicacions perquè no hi hagi males interpretacions. I hi ha coses que no es poden dir per correu electrònic. Els correus massa llargs tampoc solen ser massa eficients.

Jo crec que feia un ús excessiu del correu electrònic. Aquest any pens, però, que m'he moderat. Ara mesur més cada interacció.

Comunicar en femení. Dones a la xarxa

M'han convidat a una taula rodona sobre dones a la xarxa en unes jornades sobre comunicar en femení que ha organitzat CESAG-UIB. Les companyes de taula eren n'Ajo Monzó de la Xarxa Infojove i na Núria Vergés de DonesTech.

Quan em van convidar no tenia molt clar com explicar el meu punt de vista. Si des de la participació, la visibilitat, la invisibilitat, l'oportunitat, la indiferència,... Al final he optat per donar un missatge positiu: Internet ens permet ser allò que volem ser, i ens facilita donar-nos a conèixer de forma més assequible, potser, que en el món físic. No només a les dones, sino també als homes i a tots els col.lectius. És cert que en el món físic hi ha diferències de gènere, no ho podem negar, però no es pot generalitzar, s'ha de contextualitzar i explicar. Internet ofereix una potent arma per superar aquestes diferències. Quan les preses de decisions es facin a través de la xarxa i del llenguatge i, des de la xarxa es puguin assolir quotes de poder, no només serà una oportunitat pels que ara no hi poden accedir, sino que també, els que ara hi són, si s'hi volen mantenir hauran de prendre a fer-ho amb les regles de la xarxa, perquè cada dia hi ha més nadius digitals que van posant les regles del joc.

Quan preparava el que havia de dir he pensat dues vegades amb Na Neus Arqués. Una, pel seu llibre Un hombre de pago, on xerra sobre la invisibilitat de les dones, no a Internet, sino les de certa edat en el món físic. L'altre, per aquell apunt que va fer l'any 2006 que va reeditar l'any 2007 sobre mujeres en la blogosfera de haberlas haylas.

Sobre la xerrada m'ha sorprès gratament el públic. Si bé a les altres sessions el públic havien estat majoritàriament dones, a la nostra sessió hi havia tantes dones com homes. I els homes han participat molt, aportant les seves opinions, amb les quals he estat d'acord.

Per preparar la sessió vaig posar un comentari al Facebook per veure si algú em donava la seva opinió per inspirar-me, però no va a ser així. Alertau amb el que posau al Facebook. El resultat va ser que en Tino Martínez em va convidar al seu programa de ràdio IBWEB. Finalment també vendrà na Maria Antònia Gomila, una de les organitzadores de les jorndades comunicar en femení.

Personalment no m'agrada xerrar de les diferències de gènere a la xarxa. A mi el que en realitat m'agrada és investigar sobre com a través de la xarxa podem canviar les regles de joc establertes per anar cap a una societat més intel.ligent i més eficient i on tothom hi pugui tenir el seu lloc en funció amb el que aporti, no en funció de qui sigui ni de amb qui estigui afiliat. Tot i que per ser reconegut t'hagis de fer veure.

Potser per actuar al ciberespai has de seduir amb el llenguatge, com comentava n'Ajo. Això m'ha recordat el concepte Femelino que em van explicar en el despatx Archikubik ja fa uns anys, un despatx que pensa l'arquitectura en el context de la societat de la informació.

Més de 600 itineraris per descobrir racons de les Illes Balears

Fa uns cinc o sis anys, quan encara no existia Flickr, o no s'havia popularitzat tant com ara, vaig tenir una idea. La idea com quasi sempre va sortir d'una necessitat. Quan venia gent de fora a veure'm havia de fer d'amfitriona. Em conec molt bé el meu redol, però no conec tant bé els altres racons de les Balears. Per això vaig pensar que si hi havia gent que compartís els seus racons i explicàs que havia sentit quan hi estava, es podria fer un cercador de llocs a visitar en funció de les sensacions que volguéssim experimentar en trepitjar un lloc.

A més, també trobava interessant poder descubrir llocs en funció de la temàtica i fins i tot en funció de la professió de les persones. No té perquè tenir el mateix sentit un lloc per un historiador, que per un arquitecte o per qualsevol altre professional, per exemple.

Així que amb les coordenades investigar, descobrir i ciència, va sortir la idea de montar un concurs perquè la gent adoptàs la cultura oberta de la xarxa en el marc de la setmana de la ciència i es motivàs a compartir els seus coneixements. I així aquesta idea es va poder encaixar com l'activitat que proposa la Fundació IBIT dins la setmana de la ciència.

Estic parlat del concurs "Ensenya i descobreix les Illes Balears des d'un altre punt de vista". Enguany és el quart any que motivam als residents i visitants de les Illes Balears a compartir els seus racons. I per motivar-los hi ha premi: un viatge i regals tecnològics. Na Marga Vera, n'explica més detalls.

Qui no vulgui concursar però si descubrir, dir-li que a dia d'avui hi ha acumulades més de 600 propostes. Racons fantàstics de les Illes Balears on experimentar múltiples sensacions.

Avui comença l'exposició Identitat Digital a Menorca

L'exposició sobre Identitat Digital arriba a Menorca. Avui comença, i estarà oberta fins dia 5 de desembre. En Josomid també hi serà.

Aquesta exposició de la qual som comissària. i en Josomid, l'exemple de l'exposició, han donat per fer moltes conferències i tallers, paral.lels a Gijón - Cabueñes, El Masnou - PodcampBarcelona, Cornellà - Urbanlabs, Palma - Jonades de Cultura i Innovació de l'Euroregió, i alguns articles que hem presentat juntament amb na Marga Castells a diferents "Call for Papers".

A més de l'exposició també hi haurà una sèria d'activitats que podeu consultar a la web. Hi estau tots convidats.

Identitat digital: comunicació i cultura

Aquest ha estat el títol de la conferència que he donat avui a les III Jornades d'Innovació Cultural de l'Euroregió. Na Marga Castells hi va presentar el projecte de l'exposició identitat digital, que, per cert, dia 10 de novembre arriba a Menorca, en Josomid ens ho explica, i jo he donat una visió teòrica sobre la identitat digital i el context on es construeix.

Curiosamant, el director de la Fundació IBIT es fa ressò d'una notícia relacionat també amt Identitat.

A les Jornades el tema de la xarxa, la identitat, el compartir coneixement hi ha estat molt present. Tots els assistents compartim que les TIC estan trencant la forma d'entendre la cultura, cal anar observant i experimentant.

¿Es optimista y feliz la Red de habla hispana?

Hoy me preguntaba como se sienten las personas que habitan y comparten sus pensamientos en la red. Mi conclusión es que la red es feliz y optimista sin embargo se siente triste. Para llegar a esta conclusión he hecho un pequeño experimento, que es totalmente discutible.

He buscado conceptos antagónicos a través de la búsqueda de blogs de Google (BlogSearch) y estas son las conclusiones en función al número de resultados:

Feliz 5,983,112 - Infeliz 295,560
Amor 12,410,460 - Odio 2,274,593
Ilusión 973,770 - Decepción 191,128
Optimista 200,762 - Pesimista 80,894
Contento 859,697 - Triste 4,307,178

Parece que la gente es más feliz, habla más de amor, expresa ilusión y optimismo pero sin embargo manifesta que está triste.

Sería interesante buscar estos conceptos en otras lenguas y buscar otros conceptos.

Dia d'acció bloc: un turisme responsable per dur doblers de forma directa a zones més pobres

Curiosament m'he hagut d'assabentar per la ràdio analògica del cotxe que avui és el dia d'acció bloc. Senyal que poc temps tenc de navegar. El dia d'acció bloc proposa que reflexionem sobre la pobresa en el món.

Per reflexionar sobre la pobresa cal entendre-la, i per entendre-la si la veus pots entendre moltes coses. He viatjat a Mèxic, Turquia, Senegal i Tailàndia. Des de la visió del motxiller pots veure alguns elements de pobresa, però no la profunda. Al cap i a la fi, els llocs on anam, acaben sent llocs on un turista qualsevol pot arribar amb la seva motxilla i amb el transport públic del país.

El turisme responsable, aquell que és repectuós amb les poblacions locals, aquell que per desenvolupar-se no necessita construir grans infrastructures, és una forma de deixar diners ben guanyats a les poblacions de països en desenvolupament. El turisme individual, deixa tots els doblers, excepte el del bitllet d'avió, directament a les poblacions locals, als negocis locals, als recursos culturals i patrimonials locals, sense que intermediaris del primer món se'n dugui'n un percentatge. Pot ser, en general, gastam manco (depenent sobretot de les exigències de l'allotjament, pràcticament), però hi estam més temps, i tot va directament a la població local, per tant, segurament, al cap i a la fi, li arriba una proporció més alta.

La gestió de residus, és el problema comú i més visible dels països o zones pobres que he visitat. Tot està net i polit en els quatre carrers de les rutes turístiques, però vas quatre carrers més enllà, o surts de les rutes senyalades i és bastant probable trobar caramulls de fems o verteders descontrolats.

Una cosa que m'ha sorprès gratament dels països que he visitat, sobretot de Mèxic (un país on hi viu la gent més rica del món, però amb uns índex de pobresa molts alts), és la facilitat que hi ha per arribar en transport públic arreu. Hi ha xarxes de minibusos que connecten les ciutats amb les zones rurals de forma bastant freqüent, o el bon costum de compartir taxi que fan rutes definides en aquestes zones, cosa que possibilita l'abaratament del preu.

També crec que guies com la Lonety Planet estan fent molt per aquests països. Detallar tan bé tants d'itineraris i llocs a visitar més enllà del proposat pels paquets turístic de masses fa que el viatger amateur s'atraveixi a endinsar-se en la cultura i el patrimoni natural del país a visitar, acostant-lo a llocs que amb viatges comercials li passarien totalment desaparcebuts. A cada lloc on hi posa el peu hi deixa directament doblers.

La tecnologia comença a penetrar a poc a poc en aquests països també. La població que primer hi accedeix es preocupa de publicar continguts i negocis turístics a Internet. La tecnologia mòbil té una incidència més ràpida i més extesa i permet a les persones de les zones remotes comunicar-se amb els seus clients. Per exemple. Gràcies als mòbils i a la Lonely Planet, a Senegal podíem telefonar abans de partir a qualsevol campament perdut enmig d'un manglar, i quedàvem d'acord amb l'amo que ens vengués a buscar allà on ens deixava el transport públic o el setplace, i ens duia en barca a un lloc gairebé verge, molt auster, sense cap tipus de luxe, on érem els únics clients en temporada baixa. Sense el mòbil i la Lonely Planet, no ens haguéssim atrevit a anar-hi i arriscar-nos a no trobar ni llit ni menjar.

La meva proposta és la sensibilització envers aquest tipus de turisme i analitzar la capacitat de càrrega de cada zona per a promocionar-lo fins que es pugui, que serà fins a arribar a un equilibri entre el nombre de visitants que poden hospedar sense que es converteixi en turisme de masses.

Des que he conegut Senegal, i sobretot la nit que vam passar a Gambia, entenc millor els temes de la immigració. Aquesta gent ve aquí no per quedar-se, sino per guanyar el suficient per tornar a casa seva amb el capital suficient i montar allà el seu negoci. Seria interessant per gent d'aquí invertir en petits negocis d'allà relacionats amb aquest turisme responsable?

Flipant amb Facebook

De totes les xarxes socials virtuals que he provat Facebook és la que em té més intrigada pel que fa la gent per:

• Hi he trobat gent, sense vida digital pública anterior.
  
• Descubresc qui són els amics dels meus coneguts i d'alguns familiars. Impensable en la vida offline. Ja sé que les altres xarxes també permet fer-ho, però en les altres xarxes eren més aviat contactes professionals, de gent propera en interessos però llunyana geogràficament o emocionalment.
  
• Puc conèixer la vida "privada" d'alguns companys de feina amb qui normalment no vaig a berenar!
• Reconnect amb gent que fa 10 anys que no veia i estam organitzant un sopar a BCN.
  
• Trob que es converteix en una eina de resocialització, i que, si segueix al ritme que va, deixarà una altra bretxa digital excloent (volia dir: exclosió social digital) als no facebookeats.
  
• Puc saber, per exemple, quins esdeveniments s'estan preparant a Palma, buscant per Palma - Events. I encara més. Puc saber qui diu que hi anirà i qui no ho sap. Per exemple al Tapalma.

La típica expressió mallorquina "et faré de veure a" o "el faré de veure a" queda més vigent que mai, perquè la xarxa s'està convertint en un poble per la forma de comportar-se de la gent. La xarxa no és una ciutat on la gent si vol pot ser anònima, la xarxa és un llogaret on tothom es coneix i si no es coneix pot saber com pot arribar a conèixer a la persona que li interessa.

Atenció asincrònica

Que l'atenció és escassa ja ho sabia. El que ara estic descobrint és que també pot ser asincrònica.
El fet d'estar en diferents projectes a la vegada i estar pendent de decisions dels altres per a poder continuar certes tasques, i de forma simultànea per altres projectes, fa que tant la meva atenció com la de l'interlocuros sigui asincrònica.

Supòs que no descobresc Roma. Això és el mateix que quan estàs molt concentrat en una tasca i algú te demana alguna cosa que no ve al cas, tot i que n'haguéssiu parlat abans.

Aconseguir Atenció és pas necessari per provocar interés i conduir a l'acció (això segons el model AIDA).

Després de moltes xerrades amb en Chalamanch, un curs de coaching i un altre de gestió de projectes, he pres consciència que cal aconseguir que l'atenció sigui sincrònica per assegurar-te que la interacció hagi estat efectiva, en el cas que l'interés i l'acció sigui vital per la continuïtat de la tasca o el projecte.

Això que per molts és evident a mi m'ha costat molt assumir-ho perquè he fet un mal ús del correu electrònic. Però ara ja ho tenc més que assumit i interioritzat.

La següent pregunta que em faig és: en la comunicació mediada per ordinador, on la major part de la comunicació és asincrònica, blocs, twitter, xarxes socials,... és possible monitoritzar l'atenció a part de la visibilitat?

De tour per l'estat espanyol

• Dimarts 23 de septembre. Taller d'Indentitat Digital als Encuentros de Cabueñes, Gijón. Joves i formadors de joves van prendre consciència que és important gestionar bé la identitat digital per tenir una "visió" de la imatge digital que desprenem i de la reputació que ens dibuixam.
• Divendres 26 de septembre. L'estudi que vam presentar fa prop d'un any sobre quina informació busquen per Internet els turistes que visiten les Illes Balears encara era prou interessant com perquè l'acceptassin per publicar i presentar al TURITEC 2008, a Marbella, Màlaga.
• Diumenge 28 de septembre. Els organitzadors del Podcamp Barcelona van convidar en Josomid a explicar la seva experiència. En Josomid va delegar en mi tal tasca i em vaig plantar al El Masnou dissabte i diumenge al Podcamp Barcelona.
• De dijous a dissabe 9-11 octubre, toca anar a Urbanlabs a Cornellà, també a presentar el projecte de l'exposició d'identitat digital i de l'experiència i exemple de la gestió de la Identitat d'en Josomid.
• Divendres dia 24 d'octubre serà el torn de la Conferència La gestió de la identitat digital: comunicació i cultura a les trobades de l'euroregió a Es Baluard, Palma, Mallorca.

I al novembre també hi haurà més trobades a Palma i a Menorca i el desembre a Eivissa.

El millor de tot no és el que jo pugui presentar, el millor és que la majoria de coses van començar gràcies a la visibilitat petita però focalitzada d'aquest bloc , però encara és millor la gent que em vaig trobant en aquests llocs, gent interessant amb projectes interessants, meam si poc a poc ho puc anar compartint.

PD: Gràcies Marga Castells i Josomid per animar-me a participar amb vosaltres per divulgar el concepte d'Identitat Digital. I a l'Obra Social Sa Nostra i a la Fundació IBIT per creure en la divulgació d'aquest concepte.

El poder de las redes en la empresa

Extraído de El poder de las redes de David de Ugarte.

En el capitalismo que viene, Juan Urrutia redefine la empresa contemporánea cada vez más como un contexto en el que accionistas, consumidores y trabajadores interactúan en una división de papeles cada vez menos nítida. Los consumidores cada vez juegan un rol productivo más importante, los accionistas son cada vez más share holders que stock holders y los trabajadores y su talento cada vez cambian de empresa/entorno con más facilidad.

¿Qué queda de la empresa? ¿Qué identidad común puede esperarse de algo que cada vez más parece más volatil, que parece cada vez más un entorno cada vez menos una institución? Pues lo que emerge es precisamente la empresa como background, como un conjunto de contextos y referencias, en una palabra, como identidad. La gran oportunidad que brinda este nuevo marco, este capitalismo que viene a las nueva empresa es ligar a sus colaboradores (trabajadores, accionistas y consumidores) de un modo nuevo. Un modo que es más profundo y permanente, más explícito, más sólido y generador de confianza que el mero discurso o cultura empresarial.

Partamos del modelo anterior. Tenemos una empresa bloguizada. Sus bloggers, en su mayoría trabajadores de la propia empresa, son los dueños de sus dominios, de sus blogs. Aumentan el entorno social de la empresa, el ámbito de su conversación en la medida en que proyectan su discurso. La empresa les confiere por tanto más valor conforme más potente es esa proyección personal del blogger corporativo. Sabe que no puede poner en cuestión la propiedad del blog si no quiere desanimar o inhibir la potencialidad comunicativa de su autor. Pero teme el efecto de su marcha, por otro lado inevitable tarde o temprano.

¿Qué hacer? Construir en paralelo una pieza más en la blogsfera. Una pieza que materialize la identidad y ligue, como una amalgama invisible a toda la red que hemos formado.

Y para eso la gran caja de herramientas de la blogsfera guarda un tesoro paralelo al blog: la wiki Wiki, que quiere decir rápido en hawaiano, es el nombre que recibe toda una familia de programas y servicios utilizados para escribir libros de forma colaborativa e incluso abierta a las aportaciones de los lectores. El nombre deriva del primer programa libre que servía a este efecto: MediaWiki, con el que se hace la famosa Wikipedia.

La sala dels miralls

Des del primer moment que hem van proposar ser comissària de l'exposició d'identitat digital, no en tenia ni idea de com es podia tornar físic un concepte tan virtual. Pero hi havia una cosa que tenia clara. Que l'exposició havia de tenir una sala de miralls, perquè a Internet igual que a la vida real les notres identitats estan fragmentades, i es visualitzen de forma diferent segons el context i l'interlocutor. I també, segons com t'ho miris pot donar peu a males interpretacions, manipulacions o falsetats.

Sergi Cases, ens va retratar a na Marga i a mi, com a comissàries de l'exposició a la sala de miralls. Aquesta fotografia forma part del reportatge "La Identitat a la xarxa" (pàgina 1, pàgina 2) publicat per Antoni Agüera, al diari de Balears dia 30 de maig (tot i que l'exposició ja havia tancat les seves portes a Palma, el concepte segueix més vigent que mai).

M'agrada aquesta fotografia perquè el fotògraf ha sabut captar l'essència que volíem transmetre. Ens podeu veure de front, seim una al costat de l'altre, però segons a on mires, com a la dreta superior, pareix que estam assegudes una enfront de l'altre. Si mires a l'esquerra, entre geolocalització i vídeo, pot donar peu a males interpretacions, es forma una identitat irreal formada per la part superior del cos d'una i les cames de l'altre. A l'esquerra, el reflex del fotògraf, pareix que ens fa la fotografia des de l'esquerra, quan realment estava a la dreta, per l'efecte mirall, precisament.

Per mi, aquesta sala era vital per l'exposició, perquè mentre anaves descobrint els conceptes que te podíen identificar t'anaves veient reflectit en la metàfora del ciberespai.

L'exposició arribarà a Menorca i a Eivissa, al novembre i al desembre respectivament.

Tenir les pautes per gestionar la identitat al ciberespai és vital per controlar la teva imatge i la teva reputació. Però amb aquests conceptes es manifesten dues visions contraposades. Per una part hi ha el tema de la visibilitat -si controles on apareix la teva identitat pots gestionar la teva visibilitat i fer-te més visible, popular i valorat- (d'aquest tema li agrada molt parlar-ne a na Neus Arqués), però per altra banda, si vas deixant informació sobre tu mateix per diferents espais virtuals que no són teus (com jo ara faig aquí) estàs donant una informació molt valuosa i íntima a unes empreses capitalistes que no saps massa bé que arribaran a fer amb la teva informació (això li preocupa a n'en Carlos Seda, qui també va participar en l'exposició d'identitat digital).

La meva estratègia és, i no m'importa dir-ho, només publicar allò relacionat amb mi que vulgui que és difongui i que ho sàpiga quanta més gent millor. A vegades he anat a publicar alguna cosa que no ho he acabat publicant perquè preferesc no difondreu. Per tant, senzillament no ho public ni ho pos enlloc. ni per correu electrònic. Si publicàs alguna cosa sota pseudònim i algun dia se sapigués que havia estat jo, estaria preparada per donar la cara, perquè abans de publicar-ho hauria pensat amb aquest fet, i quines mesures hauria de prendre si se sapigués.

Som conscient de la informació que he deixat, però no en som tant del rastre que he deixat fent cerques. Sé quin rastre puc deixar fent cerques i com hem poden contextualitzar, però no sé qui pot veure aquest rastre i a qui li interessaria analitzar-ho.

I la següent pregunta seria. Fins a quin punt els miralls distorsionen la realitat o en poden ser un reflex? Si la distorsionen, les empreses capitalistes de poc els hi serviran les notres dades, si en són un reflex els hi poden ser molt útils, i també a l'estat, en cas que els interesàs saber més sobre certes persones. En aquestes altures, podríem mirar de protegir-nos, però crec que a la societat de la informació i el coneixement, només la gent que té el capital es pot permetre el luxe de ser invisible. Perquè avui, segons a que et dediquis, ser visible és una necessitat. Ser invisible només és un luxe que es poden permetre aquelles persones que tenen caps visibles per moure el capital i la confiança. L'altre tema és el poder de les xarxes, com bé em vas explicar, Carlos, i utilitzar-les per fer circular idees. Però has de tenir en compte que les idees que fas circular t'identifiquen. O no? Potser és aquest el problema. Si és aquest el problema cal canviar d'estratègia.

Aspectes socials de la web 2.0

Aquest article, que m'ha enviat na Marga Castells, co-comisària de l'exposició d'Identitat Digital, no té desperdici.

Realitza un itinerari conceptual passant per referències bibliogràfics pels aspectes que significa participar en la Web 2.0 i contextualitzant-los en termes d'identitat, visibilitat, xarxes, privacitat, memòria, sociabilitat,...

Pels que vengueu a Mallorca aquest estiu

Som bastant mala amfitriona perquè mai sé on duu la gent que em ve a veure. Potser per això darrerament no en ve gaire. Quan venien amigues i amics de BCN sempre els hi mostrava la "meva Mallorca", els meus redols, els llocs pocs turístics, interiors, i costers on anar a pegar un capfico, que per descontat preferesc no publicar-ho a Internet.

Ara amb Internet és més fàcil trobar llocs així:

Recoman:

• Mallorca Verbena Tour. Indispensable per sortir de verbena en verbena pels pobles. Desastres assegurats ;-)
• Cómete Mallorca. Per tots els gustos :-)
• Itineraris i Racons. Per descobrir redols com aquells que jo mai publicaria per Internet ;-) però que m'agradaria trobar-hi.

Ah, per cert, alerta a les meduses (grumers o jellifish). Duis careta, i les veureu venir, no hi ha problema. I un gambaner per pescar-les, diuen que aviat seran un menjar per gourmettes.

i-què?

Ja fa temps que em van fugir les ganes de desitjar un iphone. I ara després de llegir l'article d'en Paco Ros la disonància cognoscitiva m'és útil no pel que he comprat sino pel que vaig decidir en el seu moment ignorar. ;-)

Però el més divertit de tot no és el que vulgui o no vulgui, el que em saturi o no, sino el comentari que em va fer una companya de feina sobre els mòbils que es basen en "tecnologia touch" per dir-ho d'alguna manera. Em va dir que tenia la sensació que aquest tipus de mòbil no acaben de funcionar perquè quan parles si te'ls atraques molt a l'orella es veu que l'orella els comença a tocar, i comencen a fer coses no previstes, fins al punt de no deixar-te acabar la conversació. Jo encara ric quan hi pens :-))))

Arqués i Seda renoven bloc amb objectius un poc oposats i alguns en comú

És curiós, amb pocs dies de diferència m'assabent que dues de les persones de les que seguesc la seva vida professional digital renoven bloc i de forma diferent però al mateix temps amb alguns punts en comú.

Neus Arqués ha decidit ajuntar els seus diferents "jo" en un sol espai virtual on aglutini els pensaments que comparteix digitalment. D'aquesta manera aconsegueix confluir els diferents aspectes de les seves múltiples ocupacions en un sol lloc, al cap i a la fi ella és ella. Aquesta unificació fa que potencii la imatge d'una sola Neus polifacètica a diferència de les múltiples Neus disperses i sense connexió, però amb entitat pròpia, que fins ara havien coexistit per la xarxa. Així guanya visibilitat de forma conjunta.

Carlos Seda obre bloc. Decideix obrir un bloc en un servidor propi i tancar totes les comptes creades en altres espais virtuals per guanyar independència digital. Aquest fet ha estat provocat pel neguit que perceb per no tenir el control sobre la informació d'un mateix que vas cedint alegrament en diferents espais. Vol guanyar seguretat protegint la seva intimitat però sense deixar de tenir vida digital exposant la seva visibilitat en un sol lloc propi.

I el curiós és que tots dos posen el mateix exemple, però exposat des de punts de vista diferents. Na Neus comenta aquesta oferta de feina, destacant la importància de construir una identitat per crear-se visibilitat a partir de diferents eines (tot i que ho publiqui al bloc de la seva empresa). En Carlos, ho comenta al final d'un article que publica sota el títol de "contextualizando mi miedo" on segueix amb la filosofia de l'article anterior exposant els motius de perquè no vol mantenir identitats formades per recursos que publicava en llocs dispersos.

Al final l'important és tenir els objectius clars. Si primer te planteges que vols aconseguir, llavors pots analitzar com utilitzar les eines. Ells dos ho han fet així. Sort als dos en les vostres estratègies i accions.

Provant Wordle

Aquest mapa de paraules està extret de la bitàcora d'en Josomid, 
amfitrió de l'exposició d'identitat digital.

Redescobrint la blogosfera

Preparar un curs, a més d'ordenar idees i coneixements, serveix per cercar exemples recents o històrics, i en el procés descobrir elements important que havíen passat desaparcebuts, com els 25 estils d'escriure blogs (vía artesanía en red):
" (...)
The 25 Basic Styles of Blogging. Está realizada por Rohit Bhargava y Jesse Thomas, de Ogilvy Public Relations Worlwide.
(...)

1. Insight blogging: compartir pensamientos, análisis propios, ideas originales en torno a un determinado asunto... o respecto a unos cuantos, como Juan Freire.
   
2. Ambition blogging: con la intención de captar atención en torno a algo. Vamos, marketing.
3. Meme blogging: comenzar respondiendo a uno de los memes de la red y pasándolo a otros blogger para extender la cadena. Ya lo conoces, ¿no? Pásalo.
4. Piggyback blogging: escribir en torno a uno de esos asuntos que está arriba arriba en las listas de búsquedas de Technorati os sitios parecidos.
5. Life blogging: también llamado reality blogging, se trata de postear acerca de lo que te pasa en tu vida personal. Up to you, que dirían los colegas de Shakespeare. Consultor Anónimo se mueve mucho por este lado últimamente.
   
6. Brand blogging: centrados en un producto o una marca con la intención de enfatizar los aspectos positivos. Puede ser oficial u oficioso.
7. Detractor blogging: éste nos encanta, claro. Dale que te pego a algo que no nos ha gustado, sea un producto o servicio. Se requieren críticas ácidas y bien construidas.
8. Announcement blogging: pues evidente, ¿no? Contar algo en primicia, utilizar el blog como canal preferente de comunicación de una noticia. ¿Sabías que la Pantoja ha pasado por los calabozos?
9. Link blogging: postear introduciendo enlaces que conducen a artículos de otras personas. Como cuando añades las etiquetas de del.icio.us en un post (cosa, por cierto, que con Blogger parece que no es posible hacer, snif, snif). Lo que hace muy a menudo Steve Rubel, por ejemplo.
   
10. Video blogging: ni lo explico, video de elaboración personal a tutiplén.
11. Photo blogging: me repito, fotos a tutiplén.
12. Review blogging: postear en torno a un producto o servicio de forma más aséptica (o no) describiéndolo de forma crítica.
13. Evangelist blogging: pasión puesta al servicio de contar las maravillas de algo en lo que quien bloguea cree y, por tanto, trata de diseminarlo por el mundanal ruido.
14. List blogging: lo que hace Guy Kawasaky o este mismo post que estoy escribiendo. O sea, listar, enumerar características de algo con el ánimo de captar la atención.
15. Survey blogging: usar el blog para lanzar preguntas a las que se dará cumplida respuesta. Cuidado, que luego hay que saber responder.
16. Feature blogging: crear una categoría específica en torno a la que escribir de forma constante con el ánimo de ser referente en torno a ella.
    
17. Repost blogging: reescribir partes o artículos completos de otras personas bien a modo divulgativo o añadiendo comentarios personales, algo que hacemos muchos (me incluyo).
    
18. Guest blogging: blogueo que incorpora metódicamente la opinión de otras personas, por su relevancia o autoridad en la materia.
19. Interview blogging: llevar a cabo entrevistas que luego son transcritas en texto, audio o video. En nuestro entorno, Blog de blogs en texto o Jordi Abad en audio, quien entrevista, por cierto, al aborigen extremeño y sin embargo soltero, Adolfo Estalella, por ejemplo ;-)
    
20. Event blogging: que se pone en marcha como medio de comunicación básico en torno a un evento a fin de conocer su agenda, materiales de consulta, etc. Un ejemplo: el blog de la Web 2.0 Expo de San Francisco.
    
21. Live blogging: lo que nos ponemos a hacer como posesas/os cuando estamos en un sarao y comenzamos a retransmitir en vivo y en directo lo que pasa por allí.
    
22. Bridge blogging: introducir temas que pueden quedar ajenos al público habitual a fin de sensibilizar respecto a ciertas cuestiones.
23. Classified blogging: anuncios clasificados pero reconvertidos al formato blogging.
24. Response blogging: típicos blogs que surgen como respuesta global ante un problema o una crisis como forma de comunicar con la audiencia de forma directa y reconducir, en la medida que se pueda, la situación.
25. Contact blogging: escribir en torno a una persona con la intención de establecer contacto con ella, sea por los motivos que sea

(...)"

El mèrit es pot comprar, la passió no.

Via Chalamanch descobresc el manifest de Com ser creatiu d'en Hugh MacLeod.

Jo em qued amb aquest punt:

El mèrit es pot comprar, la passió no.

Els altres tampoc tenen desperdici.

I a més hi afegiria un altre element "la il.lusió", amb tots els seus sentits i significats.

La identitat digital d'un president

Via Toni Roig vaig descobrir que el president de les Illes Balears, Francesc Antich, té un bloc, i l'actualitza gairebé a diari.

M'agrada que el president del territori on visc tengui un bloc, i l'actualitzi, perquè és una manera de sentir el president més a prop. Fins ara la imatge que tenia d'ell només me l'havia formada pel que sortia en els mitjans de comunicació. El dia que li vam fer una visita guiada a l'exposició sobre identitat digital, el vaig trobar més "amigable" (és una metàfora, eh) que el que projecten els mitjans de comunicació. El fet que quan em preocupi un tema pugui anar al seu bloc a meam si n'ha parlat i em permeti deixar-hi un comentari amb la meva opinió, encara que sigui moderat, fa que em doni la sensació que al manco ha llegit el que em preocupava. No vol dir que ho tengui en compte, però al manco li he pogut fer arribar el missatge. I ho ha publicat! i així molta més gent que passi per allà podrà tenir diferents punts de vista d'un mateix afer.

La veritat, és que el fet que li pugui deixar un comentari em facilita la vida. No he de demanar audiència, no m'he de desplaçar, i vull pensar que ha llegit el missatge. Ell en cinc minuts sap que pensa una ciutadana més d'un tema concret, i jo m'he evitat un munt de gestions per a poder-li contar.

Tant de bo, abans de contar-li a ell també els ho hagués pogut contar als tècnics implicats. De fet ja ho he fet. A una de les persones li he hagut de trucar i he anat a parlar amb ella. A una altra d'elles, com que no sabia molt bé com arribar-hi l'he feta de veure en una manifestació. Li he demanat a una altra que me la presentàs i li he explicat el que li havia d'explicar. M'ha duit molta més feina fer arribar el missatge en aquestes dues persones que no al president, tot i que a priori, aparentment, són més assequibles.

Tant de bo tots els polítics representants del poble tenguessin el seu bloc on anassin escrivint tot el que fan cada dia. Ja sabem el que fa el president, perquè surt a la seva agenda, als mitjans, i també tenim la seva visió més personal al seu bloc. Però no sabem que fan exactament els altres càrrecs polítics. Per tant, des d'aquí, des d'aquest lloc insignificant, si algun càrrec polític per casualitat em llegeix li demanaria que seguís l'exemple del president.

Els blocs han fet visible part de la Internet invisible

Fa uns anys es parlava que la internet invisible (explicació, i una altra explicació) era més d'un 75% de l'activitat al ciberespai.

En aquesta dimensió del ciberspai hi ha els correus electrònics, els fòrums que necessiten nom i usuari per entrar, els grups de discussió, un munt de llocs de relació i participació. En la participació en aquests llocs també s'hi construeixen i redefineixen les identitats digitals, tot i que el rastreig de la imatge que s'hi projecta sigui més difícil si no ets membre d'aquest llocs.

Els blocs pertànyen a la internet visible, i desprenen una imatge dels seus propietaris més centralitzada.

Avui he participat a un fòrum del curs de ciutadania digital. Feia estona que no participava a cap fòrum. De fet, des que escric al bloc he deixat molt enrera la participació en fòrums.

Els fòrums centralitzen la participació en un espai comú, una gent habitual i uns temes compartits. S'estableixen diàlegs. Tothom pot decidir els temes que vol tractar.

Quan estàs al teu bloc és com un monòleg, reflexions en veu alta, com ara, tu decieixes els temes que vols parlar, potser dóna la casualitat que passa algú i li interessa i deixa un missatge o potser que hi hagi gent que te vetlli (a través dels feeds) per veure quan diràs alguna cosa interessant.

Per mi la diferència entre un fòrum i un bloc a més de facilitar la visibilitat i seguir el rastre en el cas del segon, és el centre de gravetat. En els fòrums el centre de gravetat és el grup i els missatges que genera el grup. En el bloc el centre de gravetat és la persona i tot gira entorn a la persona que el maneja.

És molt còmode tenir tota la informació que un genera centralitzada a ca seva, al bloc, i la que genera a ca els altres controlada per exemple des d'una eina com cocomment, però si a part no es dedica temps a participar en comunitats de pràctic d'interés per cada un trob que es perden oportunitats de pescar temes i persones que et facin pensar i fugir dels llocs habituals de visita. A no ser que de tant en tant facis passejades actives per descobrir blocs nous.

Dos cursos: identitat digital i reputació digital

El mes de juny i juliol m'han convidat a participar en dos cursos per impartir:

• Juny. Un mòdul sobre identitat digital en el curs de ciutadania digital. Aquest curs està organitzat per la Xarxa Infojove i es donarà totalment online. La matrícula és oberta.
• Juliol. Dos mòduls sobre "Reputació i Web 2.0: Inventari d'espais. Exemples de participació" i "
  Xarxes socials: concepte; xarxes horitzontals i xarxes verticals" en el curs d'estiu sobre Gestió de la reputació corporativa coordinat per Neus Arquès en els cursos d'estiu de la IDEC de la Pompeu Fabra. La matrícula és oberta.
  

Contest el mem iniciat per Josomid que em passa en Climent Picornell

En Climent Picornell, que vas ser professor meu quan estudiava turisme, em passa el mem iniciat per en Josomid, l'amfitrió de l'exposició d'Identitat Digital que avui tanca les seves portes a Palma.

1.- Quant temps portes com a blocaire?

El febrer de l'any 2003 vaig començar de forma experimental. I al desembre del mateix any ja ho vaig fer de forma intencionada i conscient amb aquest bloc.

2.- Com et vas assabentar de l'existència dels blocs?

Ara no me'n record. Llegint algun article, supòs.

3.- Què és el que més t'agrada del teu bloc?

Els comentaris que hi deixen els altres

4.- Recomana'm 5 blocs que segueixis amb freqüència:

• Archikubik. (Chalamanch, Santana, Lacasta)
• Marc Vidal.
• Toni Mascaró.
• Bitassa (Benjamí).
• Manfatta (Neus Arqués).
  

5.- Ets lector anònim d'algun bloc?

No solc deixar comentaris de forma anònima.

6.- Alguns blocs que et despertin especial simpatia.

Els de les persones que conec.

7.- Amb quins 5 blocaires te n'aniries de gresca?

Depen del dia i de l'estació de l'any.

8.- Recomana'm una eina d'internet:

El cocomments, per seguir els comentaris que vas deixant a ca els altres.

9.- Recomana'm un vídeo d'especial interès:

10.- Tria entre 3 i 5 blocaires perque contestin aquestes preguntes en els seus blocs:

Qualsevol que passi per aquí i li faci ganes contestar. I a Aprendiz de panadera.

Els hotelers preocupats pels portals d'opinió

Al workshop sobre portals d'opinió de turisme, realitzat a l'Hotel Horizonte, dissabte dia d'internet, es va posar de manifest que els hotelers estan preocupats pels portals d'opinió tipus Trivago o HolidayCheck. Els hotels es juguen la seva reputació digital a través de comentaris revertits pels propis usuaris o per editors que busquen comentaris a altres indrets digitals i en fan ressò en aquests portals. Cada un funciona de forma diferent i té unes regles de joc distintes per decidir els rànkings que apareixen en les seves pàgines principals.

La gran preocupació dels hotelers és que es verteixin informacions falses procedents de persones que no han estat clients dels seus hotels. Una altra preocupació que van constatar és que l'opinió d'una persona molt enfadada, que sempre pot passar que hi hagi algú així, els hi faci molt de mal, i que les opinions positives són molt més difícils de revertir en el sistema per contrarestar les opinions negatives.

L'amic Andreu, de l'Hotel Horizonte, va convidar a n'en Josomid, que va assistir tant al workhop com en el beers and blogs. I va prendre nota dels comentaris. En Jordi Ruiz, que també hi era, n'ha fet un elaborat resum.

Si hi ha algú interessat amb quines eines i elements es poden utilitzar per gestionar la identitat i la reputació digital, pot pegar un bot a l'exposició del centre de cultura Sa Nostra sobre Identitat Digital, que romandrà oberta fins dia 24 de maig a Palma. A la tardor es traslladarà a Menorca i a principis de l'any que ve a Eivissa.

El món no s'acaba en els portals d'opinió, només són una eina més on es posa en joc la reputació digital de les marques, però hi ha maneres de rastrejar-les i de combatre-les, essent cada marca la principal font d'informació com deia Anil Dash i parafrassejava Neus Arqués, i nosaltres havem agafat la cita per exemplificar la sala número dos de l'exposició.

Web Trend Map 2008

Gràcies Vicenç d'OnSom per enviar-me la referència.

Em connecto, llavors existeixo

"Em connecto, llavors existeixo". Amb aquesta frase va acabar la rectora de la UOC, Imma Tubella, la seva xerrada ahir, al cicle de xerrades sobre Identitat Digital. L'exposició d'Identitat Digital romandrà oberta fins dia 24 de Maig al Centre de Cultura Sa Nostra. Demà el dia D'Internet és un bon dia per atrecar-s'hi, com diu en Josomid, estarà ple d'activitats. Només queda una setmana perquè aquesta exposició tanqui a Palma per preparar-se per partir cap a una altra illa.

En Josomid ho té clar. S'ha connectat per existir. I perquè el reconeguin ha pres la tasca activa de fer amics. I ho ha aconseguit. De fet, un dia, al principi de la seva vida digital va esmentar que algun dia li agradaria sortir de marxa amb n'Andreu Llabrés d'Amic Hotel. Ido demà l'Amic Andreu l'ha convidat a participar en un workshop sobre Turisme 2.0 i al Beers & Blogs posterior. I allà estarà, segons anuncia en Josomid en el seu bloc: "Jo malauradament no podré anar a totes les activitats, ja que el mateix dia m'han convidat a assistir, en el Hotel Amic Horizonte , a un Workshop 2.0 sobre hotels i portals d'opinió, del que en pots trobar més informació aquí i aquí."

La veritat és que aquest híbrid digital actiu real amorf no para. La setmana passada va estar per Eivissa fent un munt d'amics, acompanyat per les amigues de comunicació digital i networking i els amics de sistemes de la Fundació IBIT.

Wikiquote - l'enciclopèdia de les cites

Portada - Wikiquote

L'altre dia li deia a Chalamanch que "la imaginació és més important que el coneixement", una cita d'Einstein. Ell ha comprovat si la cita era certa i ha arribat a un munt de cites d'Einsetin recollides a la Wikiquote, que no tenen desperdici, i moltes d'elles pareixen totalment del nostre temps.

T'hi pots entretenir hores revisant aquesta pàgina. Fins i tot hi ha cites dels capítols d'en House.

No és això jugar amb les identitats dels personatges a partir de recopilar frases que han dit en algun moment? Però no només de personatges reals, sino també personatges ficticis, inventats, de sèries de ficció. I tot a un click. La memòria col.lectiva s'encarrega de recordar-nos qui va dir que. Hi poses un concepte i surt tothom que ha parlat en algun moment d'aquell concepte.

Per exemple és curiós i potser un indicador que si busques "innovación" surti n'Steve Jobs amb aquesta frase:

"La innovación no tiene nada que ver con cuantos dólares has invertido en I+D. Cuando Apple apareció con el Mac, IBM gastaba al menos 100 veces más en I+D. No es un tema de cantidades, sino de la gente que posees, cómo les guías y cuánto obtienes."

• Fuente: Fortune, 9 de noviembre de 1998.

Les cites d'Steve Jobs tampoc tenen desperdici.

VilaWeb - Bo i millor del Web 2.0

VilaWeb - Bo i millor del Web 2.0

Interessant article sobre eines Web 2.0. En aquesta web llisten les 100 millors, segons els vots dels internautes.

Empresa 2.0

Necessit que algú em digui que comprar bitllets d'avió a la web de Clickair és segur

[Les imatges són del procés de compra a clickair, on vaig detectar que el pagament no era segur, o això em vaig pensar, amb aquests missatges que surten, i amb el fet que quan te demanen les dades de la targeta de pagament no hi ha la "s" del https de seguretat]


Necessit comprar molts de bitllets d'avió pmi-bcn-pmi i al revés. Les companyies que hi volen són: clickair (ha substituit a Iberia i s'ha carregat el vol de les 6.50 del matí), spanair (a punt de ser comprada per una altra companyia (la que té més punts és Iberia) i carregar-se part de la competència de mercat), vueling (en negociacions per ser fusionada, absorbida o adquirida per clickair i carregar-se part de la competència del mercat) i airberlin (els alemanys si que veuen negoci amb els vols entre perifèries! tot i que els horaris no ens vagin massa bé sempre). Ah i Aireuropa.

[Si al final clickair - iberia - spanair i vueling es queden totes en el mateix sac, què costaran els bitllets d'avió pmi-bcn i els de bcn-pmi?]

El preu més competitiu el té clickair (en funció del horaris, clar), sempre i quan ho compris des de la seva web, t'arrisquis a fer un pagament no segur, acceptis el recàrreg en funció de la targeta que utilitzis (entre 2,5€ i 7€) i no facis comptes embarcar maletes, perquè te cobren un sobrecost per cada maleta que vulguis embarcar. Si has de fer tot això, val més comprar el bitllet des d'Iberia, que ja directament te ven el preu final amb tots aquest recàrrecs inclosos, i t'assegures que fas un pagament de forma segura.

Finalment vaig consentir pagar 20 euros més per fer-ho de forma segura, i vaig comprar el bitllet que necessitava a rumbo, perquè una de les avantatges de comprar el bitllet en una agència de viatges és que pots combinar preus i horaris de diferents companyies aèries, tot i que te cobrin una barbaritat de gestió, quan és l'usuari, qui fa la feina de buscar allò que li convé més.

Preparant la presentació de n'Elisenda Ardèvol (cicle de conferències sobre identitat digital)

Dilluns dia 21 he de presentar n'Elisenda Ardèvol, que participa en el cicle de conferències sobre Identitat Digital de l'exposició "I tu qui ets, a Internet?". Vaig tenir n'Elisenda de professora a l'assignatura de comunitats digitals al doctorat de la societat de la informació. Gràcies a ella vaig descobrir el fonaments per analitzar com es construeix la identitat, "El JO", a Internet.

Dilluns a les 19.30 hores ve a parlar al Centre de Cultura Sa Nostra. El títol de la conferència:
Els jocs de la identitat: subjectivitat, identitat i cos en la interacció online.

Sobre aquest tema explica:

(...)
Una de les qüestions més debatudes sobre la identitat digital ha estat precisament la seva desvinculació del cos físic i la possibilitat d’interactuar en un univers desencarnat, en el qual cadascú pot “inventar” qui és o mostrar el seu veritable “jo”, lliure dels prejudicis de les aparences i
independentment de les pistes corporals que classifiquen els individus en categories socials com la raça, el sexe o l’'estatus social. En aquesta direcció, Heim (1993) arriba a afirmar que “en el
ciberespai, les ments es connecten a altres ments, i existeixen en perfecta harmonia, sense les
limitacions o necessitats del cos físic”. També autors com Le Breton (1990) ens diuen que la supressió del cos en el ciberespai afavoreix la desinhibició i els contactes amb nombrosos interlocutors. El “jo” digital sembla, des d’'aquesta perspectiva, un “jo” més autèntic i la interacció, lliure dels condicionants socials, més oberta i espontània. Aquesta descorporització sembla permetre poder-nos desprendre de nosaltres mateixos, construir diferents “jos” i afavorir així un joc amb la pròpia identitat. Al mateix temps, aquesta possibilitat de ser “molts” o de jugar a ser un altre també s’'assenyala com a una font de perills: el perill de portar el joc massa lluny i desembocar en patologies, el perill de no saber amb qui estem parlant realment, el perill de l’engany i la desil.lusió.
(...)

Més informació al dossier del cicle de conferències, i dilluns a l'auditòrium del centre de cultura Sa Nostra.

Premi Web 2008 de Balearweb

N'Elena i en Ramon m'han convidat per ser jurat del Premi Balearweb. La veritat és que aquests dos fan una feinada per mantenir l'espai Balearweb i donar servei per mantenir una comunitat de blocaires de Balears a través del servei de blocs de balearweb.

Jo m'hi vaig presentar, ja fa molts d'anys al seu concurs amb la web "Art i poesia de la gestió del coneixement". No vaig guanyar, però em va encantar participar, així també de passada vaig guanyar un poc de visibilitat.

Animau-vos a participar, segur que guanyareu visibilitat. El termini d'inscripció acaba dia 7 de maig.

Segon dia a la fira de la ciència...

... animant a professorat i alumnat que visitin l'exposició d'identitat digital, al centre de cultura Sa Nostra. Important per prendre consciència i reflexionar sobre la informació que deixam sobre noltros mateixos a Internet. Hi ha visites guiades per les escoles i col.lectius (cal telefonar 971725210 per concertar visita guiada, també s'hi pot anar per lliure).

Marketing de codi obert a la mallorquina

Quan els consumidors/usuaris els hi agrada un producte o varis, realitzen accions de comunicació per a promocionar-los, de vegades, aprofitant un altre tema d'actualitat.

La sobrassada, l'ensaïmada, i les galletes Quely, estan sortint en l'espai de la comunicació digital gràcies a una paròdia irònica, de la cançó d'en Rodolfo Chikilicuatre, candidat a Eurovisió. En Pep Noguera (Diabéticas aceleradas) i en Pep Suassi (Fora des Sembrat) en són els responsables. Un diari digital explica com ha anat la història, que li han donat altaveu des d'un programa d'IB3, conduit pels creadors de la idea.

Dia 27 de març vaig rebre l'àudio a través de dues fonts diferents i que res no tenen que veure entre elles. Avui he rebut l'enllaç del vídeo publicat a Youtube.

Al final un ja no sap si el més beneficiats són els propis creadors (guionistes, artistes, cantants, presentadors), els continguts de la cançó (sobrassada, pa amb oli, quelys, ensaïmada), el programa que li ha donat ressò (tot és possible,... o no! d'IB3), la font d'inspiració (chikilicuatre), la productora de la font d'inspiració (El Terrat), el presentador de l'agraciat candidat (Buenafuente) o el concurs pel qual va ser creat el candidat (Eurovisión). Tot i així el que està en boca de tots en aquest procés de creació de marketing de codi obert són marques: marques personals professionals, marques de productes privats, marques de productes nacionals, marques de concursos europeus, marques de productores i de programes de televisió. I en cada eslabó del procés de difusió, que es transmet de persona en persona, de boca en boca i d'ordinador a ordinador, hi circulen una o vàries identitats, originals o parodiades, sèries o d'humor, que van desprenent diferents imatges en funció de qui les està mirant i del moment en que les perceb.

Benjamí Villoslada, Ricardo Galli

Així com hi ha gent que record perfectament com i on la vaig conèixer, n'hi ha d'altra que conec des de fa temps i no me'n puc enrecordar de cap manera quina va ser la primera vegada que hi vaig interactuar, fos online o offline. És el cas d'en Benjamí i en Ricardo, dos personatges incombustibles de la vida social digital de les Illes Balears capaços de trapsassar fronteres sense sortir de l'illa.

En Benjamí i en Ricardo van ser els dos primers ponents de les activitats emmarcades en l'exposició d'identitat digital, i tu qui ets, a Internet? En Josomid ha fet un resum de les seves interevencions (llegeixi's la d'en Benjamí, i la d'en Ricardo). A més, en Josomid, els hi ha demanat consells per gestionar la seva identitat, les respostes dels quals es poden trobar en el canal de Youtube d'en Josomid. En Benjamí li aconsella que comenci a interactuar en llistes de distribució, on la imatge es projecte a través del text pur i dur, i en Ricardo li diu que en Josomid juga amb avantatge perquè la imatge d'un maniquí és coherent. Tant en Ricardo com en Benjamí es van començar a gestar la seva imatge digital personal en fòrums de discussió i llistes de distribució opinant i ensenyant sobre eines i tresques informàtiques.

En Benjamí per ser coherent amb la imatge que projecte des de fa anys, la de persona que descobreix eines, ho comparteix, i dóna consells per ser un bon internauta i bitòleg, va començar l'exposició ensenyant-nos una nova eina per fer presentacions en públic, el scrapbook, una extensió de firefox. (En ziga-zaga ho explica, millor del que ara ho podria repetir jo aquí.) I a continuació ens va recordar que les normes de comportament al ciberspai, tot i que la tecnologia hagi evolucionat, són les mateixes que coexistien en temps dels correus electrònics que circulaven per banda estreta, les "news" i "usenet"(visibles encara des de google groups). Per ell la web 2.0 només és un terme per entendre'ns, però moltes de les eines que s'associen amb aquest concepte ja exitien abans de ser acunyades. També ens va recordar que el que entenem com a web 2.0, sobre participació i democràcia, no fa falta que estigui sota unes regles estrictes i a la moda d'estètica 2.0, sino que com es feia abans, pàgines molt austeres gràficament, poden ser molt participatives.

En Ricardo és una persona amb una personalitat digital molt popular, d'aquests que fins i tot han rebut crítiques i amenaces, i desprestigi. Basta seguir el seu bloc per adonar-nos-en, hi ha proves, i el que ell mateix conta. En Ricardo va explicar que va començar a ser reconegut gràcies als articles d'opinió que escrivia a Bulma (Bergantells Usuaris de GNU/Linux de Mallorca i Afegitons). Va explicar que la "identitat digital" no és una finalitat en ella mateixa, que les persones més interessants i més reconegudes són les que escriuen sobre un tema que els hi agrada, i ho fan, potser o alguns, com ell va dir, perquè en el món físic no tenen ningú amb qui compartir aquestes burolles, i al manco així un es desfoga (o bé, així és com jo vaig interpretar la seva explicació). Un tema que va treure és el del relacionat amb el de la "blogosfera", quan es torna boba, l'anomena "bobocosa". En relació a això va definir tipus de blocaires: (1) "sesudos pensadores" (2) els que són amics de tots, políticament correctes, (3) els que coneixen a tot el món. A vegades els tres perfils coincideixen en un sol blocaire. També va explicar que hi ha blocs que estan pensats única i exclusivament per atreure gent i guanyar diners amb la publicitat, anant més enllà que un bloc que està escrit des de el que pensa un blocaire en realitat.

En resum, entre les dues xerrades hi ha corda per estirar per seguir reflexionant sobre la imatge que projectam amb cada una de les nostres intervencions digitals.

"Urgent: se cerca «ciberexsecallador»" a www.aforavila.com

Així titulava el diari de Balears, la notícia sobre la presentació de la web www.aforavila.com: "Urgent: se cerca «ciberexsecallador»". De tots els llocs on ha sortit la notícia ha estat la que més m'ha cridat l'atenció perquè la paraula "exsecallador" feia molt de temps que no la sentia. Exsecallar i podar són gairebé sinònims però amb matisos diferents.

Dia 19 de març vam fer la roda de premsa per presentar el web www.aforavila.com. Aquesta idea de projecte feia anys que rondava pel meu cap, potser nou anys. Al llarg del temps havia pres diferents formes, i havia estat compartida amb diferent gent, i finalment amb el finançament del Plan Avanza i dins la Fundació IBIT es va poder fer realitat d'una forma concreta.

La idea del projecte va néixer d'un fet real: cada dia a les Illes Balears hi ha més gent que se'n va viure a foravila, però el seu perfil i el seu estil de vida no és rural sino més aviat urbà. La gent que té una casa a foravila envoltada d'una finca, que pot anar dels 500 metres a decenes d'hectàrees sovint no sap a qui pot demanar que li faci les feines que requereix la terra, ni tan sols, sovint té clar quina feina toca fer segons l'època de l'any. El portal www.aforavila.com ofereix una base de coneixement de feines rurals, de moment d'arbres fruiters i d'hortalises, i un sistema per posar en contacte l'oferta i la demanda de feines agrícoles i de lloguer de terres agrícoles.

D'aquí vull donar les gràcies a tots els professionals (pensadors, caps de projecte, programadors, editors, traductors, assessors, formadors, difusors, creatius, dissenyadors) que han participat en el projecte en algun moment del seu procés.

Una anècdota: hi va haver un moment que els que revisaven la biblografia em van dir que no sabien que posar perquè sovint era contradictòria. D'aquí que vam demanar consell a la Conselleria d'Agricultura, els treballadors de la qual ens van cedir els continguts que finalment vam publicar. Però donat el problema, que pel que he vist passa a les millors famílies, no hi ha com veure parlar dos pagesos sobre el que els hi ha funcionat, vam decidir posar comentaris davall cada fitxa de cada cultiu, perquè cada usuari pugui anar aportant a l'aplicació i els resultats de les seves pròpies experiències i coneixements.

Per recordar el futur

Llegint aquest article, la "e-utopia más cerca", torn a arribar a un vídeo que ja fa temps que circula per la xarxa. No sé quantes coses del que explica el vídeo finalment s'acabaran fent realitat, però és important tenir-ho present. També parla d'identitats i de múltiples identitats, i de com els avatars es posaran veus.

Que diferent que es veu l'exposició des de la perspectiva d'una altra persona

Quan na Margalida Castells (ALEA) i na Francisca Niell (Centre de Cultura "Sa Nostra") em van plantejar ser comissària d'una exposició sobre Identitat Digital no m'ho acabava de creure. Vaig acceptar perquè era un repte i el tema m'interessava molt. Mai havia participat en el montatge de cap exposició, només en els dels estands de la Fundació IBIT a Fires (ciència 2002, ciència 2007, futurjove 2007).

La meva feina en aquesta exposició ha estat volcar tots els coneixements que havia anat adquirint sobre Identitat Digital i el context on es desenvolupa (Internet, el ciberespai i la societat xarxa) i anar supervisant així com quedaven els continguts que entre na Marga i jo anàvem definint, triant i ordenant (textos, imatges,...) un cop produïts pels altres participants en el montatge de l'exposició.

Na Marga, de l'empresa de gestió cultural ALEA, em va ensenyar com es construeix una exposició: definir els continguts, pensar en diferents nivells de lectura en funció als públics objectius que la visitaran, decidir el tipus de representació pensant en cada sala, cada espai, pensar amb la circulació de la gent, definir quines sales són més potents i quines no fa falta ho siguin tant, perquè la seqüència de l'exposició adopti diferents intensitats i ritmes. També em va ensenyar a encaixar els continguts distribuïts amb l'espai disponible seguint una seqüència de lectura; i a pensar quins dispositius necessitaríem per visualitzar els diferents formats de continguts (ordinadors, televisions, projectors, panells). Vaig aprendre amb ella una barbaritat. Els textos és un nivell de lectura des d'una perspectiva textual.

En Carlos Seda, en Pau i n'Àlex de la productora Cortex van produir tots els continguts audiovisuals (i les fotografies i els videos d'en Josomid): tres vídeos (la història d'Internet, un dia amb Internet i el vídeo amb exemples de tres jocs virtuals), 14 exemples de representació del jo a la xarxa, una presentació de comunicació viral, valoració i reputació, i la taula d'objectes del món pre internet que es projecten mostrant quin és el seu equivalent a la xarxa. Aquests joves també es van encarregar de buscar les persones que van produir la música i els efectes sonors que acompanyen els àudiovisuals. Els àudiovisuals és un altre nivell de lectura des d'una perspectiva audiovisual.

L'encarregat de crear l'atmòsfera de l'exposició a partir dels suports que contenen i emmarquen tots els continguts va ser en Toni Garau de l'empresa Fargas Garau. La tria del color de l'exposició, la imatge gràfica, els diferents materials, vidre, ferro, panells, el color de les pareds i dels vinils, la disposició dels textos en l'espai, més a munt, més avall, a un costat a l'altre, els suports, ofereix una perspectiva de l'espai que es fa necessària perquè el visitant quedi encara més impactat pels continguts que visualitza. La circulació entre cada peça, entre cada sala ofereix a cada visitant absorbir l'exposició des de diferents punts de vista.

Aquí teniu les instantànees que ha captat en Benjamí Villoslada. La fotografia que reprodueixo aquí baix és d'en Benjamí.




Agrairia que les persones que aneu publicant fotografies de l'exposició ho aneu comunicant als comentaris, així les podré anar visitant i, descobrint nous punts de vista de l'espai de l'exposició que potser encara no he percebut. Gràcies.

Història de Josomid. Un maniquí a la recerca d'una identitat digital

Exposició Identitat Digital, I tu qui ets, a Internet?. Centre de Cultura de “Sa Nostra”. Fins dia 24 de maig.

"Jo som més que un simple maniquí. Josomid”

Tots podem dur un Josomid a dins. Podem ser un més a la societat, o podem ser més que un simple maniquí que metafòricament significa ser més que un simple internauta. Per interacturar en el ciberespai i ser-hi identificats i reconeguts cal tenir una identitat digital, real o fictícia. Josomid s'està creant una identitat digital analitzant com es fa i compartint els coneixements que adquireix, definint el context on vol actuar, cridant l'atenció, creant expectativa, perquè parlin d'ell més enllà d'Internet, establint relacions socials digitals i buscant en el ciberespai persones amb interessos comuns per interactuar amb elles. Tot això ho fa per demostrar la importància que té crear-se i gestionar una identitat digital per a existir a la societat de la informació i del coneixement.

Segueix...

Invitació inauguració exposició Identitat Digital

A tots els lectors d'aquest bloc, estau convidats demà dijous 13 de març a les 20 h. a la inauguració de l'exposició d'identitat digital "I tu qui ets, a Internet", al centre de cultura de "SA NOSTRA" a Palma. Si no podeu venir demà hi ha fins dia 24 per visitar-la.

M'ha entusiasmat fer de comissària, juntament amb na Margalida Castells en aquesta exposició.; i també treballar amb Cortex, producció audiovisual, per donar joc al maniquí Josomid.

Marques i xarxes socials (i saturació 2.0)

Tot i que per mi el x 2.0 no és més que una sofisticació de la tecnologia que incrementa la participació social a la xarxa, perquè la web ja va néixer en els seus inicis com una eina per millorar la forma de compartir coneixements, sembla que tot el que envolta la web 2.0 està saturant l'ample de banda dels usuaris fins i tot avançats.

Consell: panoràmica, perspectivia, instint i intuició per saber el que ens convé. No podem pretendre provar-ho, ni tenir-ho ni saber-ho tot, igual que anys enrera quan entràvem en una biblioteca no pretenine devorar tots els llibres ni tan sols d'una estanteria.

L'important és en funció de l'estratègia de cada un o de cada marca o de cada empresa triar aquelles eines i espais més adients en funció als públics objectius amb qui conversar. Per triar-ho hi ha dues imatges que ens poden ajudar.

1. Definir en quina categoria es posiciona una marca. Gemma Cernuda n'ha definides 53.



2. Mirar quins són els espais de relació social més adients en la categorització de la vostra marca.
A través d'en Toni Mascaró, he trobat un mapa, que serveix per començar a pensar les xarxes socials, tot i que li falten molts d'altres espais virtuals.

20 usos pel twitter, per Marc Vidal

Vidal exposa 20 usos que li ha trobat al twitter.

Interessant.

Ara li demanaré quantes identitats utilitza per fer tot això.

M'ha cridat l'antenció una camiseta negra que posa

Put the black man in the white house.
Missatge directe i contundent he pensat.

Via La LLumenera de NY.

Amb aquest apunt obriré una secció (definida amb etiquetes) d'eslogans (vitals per la comunicació i el record de la marca).

El maniquí Josomid, en Pau i jo a IB3 amb Joan Monse

Avui hem anat a IB3 al programa "Tal com som", presentat per Joan Monse, a explicar aquest experiment social, sobre en Josomid que estam duent a terme. No hem pogut explicar gran cosa, només que és un experiment social i que a darrera hi ha l'Obra Social Sa Nostra i la Fundació IBIT, on faig feina. Aviat les institucions implicades presentaran de forma oficial el projecte.

Per dur a terme aquest projecte cultural ens vam trobar un problema, que vos explicarem més endavant, i la solució, com ha explicat en Pau de Cortex va ser el maniquí Josomid.

En Josomid vol ser més que un simple maniquí. Podeu seguir la seva història al seu bloc, des d'on podeu arribar al seu fotolog, al seu youtube, al seu twitter, al seu orkut,...

No Home No Web

Sent a dir a molta gent que vol o està fent o vol fer una Web 2.0. Jo em deman, que deuen entedre per una Web 2.0. Chalamanch em deia, per fer una Web 2.0 es necessiten persones 2.0.

Fa uns anys es parlava de la "No Home" perquè no havia de ser necessari passar per la pàgina principal per arribar a la informació que un cercava. Per què no podem parlar de la "No Web" per donar visibilitat a la identitat corporativa d'una organització o al missatge que es vulgui transmetre? Per mi és això la Web 2.0, utilitzar les eines que internet posa a disposició de tothom, també de les empreses i de les institucions per teixir xarxa i fer arribar el missatge com més lluny millor, de node en node.

L'expressió "volem una web 2.0" per mi significa voler una interface visualment tipus "web 2.0" (núvols de tags, feevys, blogrolls, comments, rànkings, favorits compartits...), però per mi, el realment interessant és organitzar l'empresa perquè utilitzi les eines de la web 2.0 de manera interna i externa per donar una altra dimensió a la comunicació interna, a la comunicació externa, i a la comunicació entre iguals, i entre els públics objectius, més enllà de l'aspecte visual i l'estructuració de continguts de la "home" i del "web" amb grafisme 2.0. Aquí hi ha el repte. Per començar una Web 2.0 ha de donar veu a tots els treballadors de l'empresa, o al manco a una bona representació d'aquesta. Està tothom dispost a escriure, editar, sindicar, compartir fonts, coneixements, idees, descobriments, de forma pública, acceptar crítiques?

"Justament me va tocar a mi ser jo"

Els segles passats, fins i tot només fa unes dècades, les persones eren qui eren, en funció d'on havien nascut, i era molt difícil que es poguessin plantejar ser d'una altra manera.

Guillem d'Efak, poeta guineà manacorí, recitava: "Justament me va tocar a mi ser jo".

Avui en dia qualsevol es pot plantejar definir el seu "jo" o qui és en realitat, en funció al que vol ser i del que vol projectar. Fins i tot un maniquí, o algú que es fa passar per un maniquí, un ser totalment amorf, sense identitat i sense cap tret diferencial respecte a altres maniquís, pensa que a través d'Internet pot dibuixar la seva personalitat i fer amics. Té nom, josomid, twitter, bloc, vídeos, favorits,...

Via: Eivissa.0

Converses distribuïdes privades

Respecte a l'apunt anterior, he tengut un petit problema, sort que tenc observadors que vetllen per la meva seguretat i la privacitat dels altres (gràcies ;-) ).
Resulta que havia deixat un comentari a un apunt d'un bloc privat, però com que tenc el cocomment instal.lat al firefox me l'ha "tracked" (no sé com es posa això en català), i el comentari privat havia sortit com a públic al meu bloc. Ho he esborrat momentàneament fins que trobi la solució al problema, més tard.

Identitat distribuïda - Conversar a ca els altres

Tot el que feim a la xarxa ens identifica. Ens interessa que ens identifiqui? Ens avorrim només parlant a casa nostra i necessitam intervenir a ca els altres?

L'altre dia en Carlos em deia que ell al seu bloc s'avorreix perquè no hi troba interacció i per a això troba més interessant anar a conversar a ca els altres.

Jo li deia que si vol treballar la seva identitat digital, perquè si per exemple necessiti que algú el trobi a la xarxa de forma fàcil i es crei una imatge seva en funció de la vida digital que vol donar a conèixer, ha de facilitar a la possible persona que busca informació sobre la seva persona allò que el defineix, per exemple, les intervencions que ha fet a ca els altres.

Ja fa un temps que vaig provar l'eina cocomment, que serveix per dur un seguiment de les conversacions que feim a ca els altres. L'eina té un aplicatiu que serveix per publicar al teu bloc el que publiques a ca els altres, i personalitzar-ho, de forma que si hi ha un lloc on intervens i no t'interessa publicar-ho ho pots indicar, i no surt publicat al teu bloc.

Trob interessant no només publicar al meu bloc, sino també tenir l'opció del que publiqui a ca els altres automàticament també quedi publicat al meu bloc. Podeu veure com queda a la columna de la dreta.

El concepte és el mateix que compartir els "bookmarks" que guardam (també he afegit el núvol de del.ici.us) o el blogroll dels blogs que consultam (sigui en forma d'enllaços o dels darrers apunts que publiquen els nostres blocs favorits, que es poden sindicar al nostre a través, per exemple del feevy).

Tota aquesta activitat digital ens defineix i ens identifica, posa en evidència qui som o que sabem o que buscam o que ens interessa. Si ho compartim ho hem de fer a consciència perquè afecta la nostra imatge personal o professional digital.

La següent qüestió és: suposant que certes persones d'una organització estan fent aquesta activitat digital, o la poden o la volen fer, com es pot integrar en la imatge corporativa digital de les empreses que volen apostar per una organització i una web 2.0 avui, però 5.150.000 d'aquí a uns anys?