Adéu 2007, hola 2008

Recordaré l'any 2007 com un any intens, però potser no prou. Han sorgit molts de projectes, aventures i oportunitats, però potser vull més.

• S'han fet realitat idees d'anys anteriors: "Superar la por escènica digital", "Central de Mitjans Locals", "Anàlisis de la informació que busquen els turistes per planificar viatges a les Illes Balears", "Descobrir les Balears a través de sensacions".
  
• S'han posat les bases per fer realitat idees d'anys anteriors: "Directori de coneixements rurals i de persones que poden oferir els seus serveis", "Anàlisi de necessitats per fomentar el teletreball i la telecoordinació".
• He pogut treballar amb gent i empreses ben interessants: UOC, UIB, AtosOrigin, Xarxa Infojove, Archikubik, Pau Education, Mallorca Fernsehen, Fundació Sa Nostra, Fundación Telefónica, Fundación Cotec, Moliné Consulting, Robotiker, Associació de Joves Empresaris, GIT, amb els quals alguns projectes ja s'han consolidat, com és el cas de Competent, altres sortiran l'any que ve i alguns es quedaran al calaix esperant una millor oportunitat.
• He conegut Àfrica amb Chalamanch, entrant per Senegal. I he incorporat un lema que vaig sentir a Gambia: "Feel free".
• Hem perdut Josep Maria Xirinacs, filòsof, qui ha analitzat un "model global de la realitat" i defineix la identitat com l'individualisme estructural, cada part és ella i no una altra i la relaciona amb el significat, l'objecte i el signe. [Imatges: Xirinacs per Chalamanch. Esquema del model menor]

Esper que l'any 2008 sigui un any sobretot d'il·lusió per afrontar nous reptes i aprenentatges amb gent interessant.

Santa Jo - Santa Victòria - L'anècdota

Ahir, mentre era a una festa, la meva amiga Victòria va dir que ens convidava a beure, perquè avui dia 23 és Santa Victòria. Deia que el seu sant sempre passava desaparcebut entre tant de començament de festes, i que algun any ella també se n'oblidava.

Per no oblidar-se més del seu propi sant, i la seva pròpia festa, va posar una nota a l'agenda del mòvil. La nota era: "Santa Jo".

Em va fer gràcia pensar que "The Self", "El Jo", també té sant.

Y tú, ¿qué marca eres? 12 claves para gestionar tu reputación personal

Na Neus Arqués, experta en manejar la seves pròpies reputacions personals lligades amb vàries identitats, tres com a mínim que jo sàpiga (empresària experta en marketing i reputació digital, autora de novel·la i autora de manuals de comunicació) ha publicat un nou llibre: Y tú, ¿qué marca eres? 12 claves para gestionar tu reputación personal.

El llibre no té desperdici. Moltes coses les tenia assimilades, però un llibre com aquest sempre ajuda a refrescar les idees, ordenar vells conceptes, i plantejar-te algunes situacions. Jo dividiria el llibre en dues parts. La primera, utilitza les bases del marketing per fer un exercici d'autoposicionament de la teva persona. La segona part enumera les eines que, un cop dissenyada l'estratègia de posicionament, pots utilitzar en funció de les teves habilitats per guanyar visibilitat.

Per descomptat, aquesta vegada no he començat el llibre ni per davant ni per darrera, sino pel mig: 7. "yo ¿soy yo?": cómo nos construimos una identidad (o varias). Aquest capítol forma part de la Part II del llibre: Identidad y reputación. I el capítol 6 (Egosurfing: lo que la red dice de ti) comença amb una bona cita: "Mi nombre es mío. Yo soy la primera y principal fuente de información sobre mí mismo" de Anil Dash.

Després he llegit la segona part que m'ha reafirmat el que ja sabia, però els dos darrers capítols m'han fet pensar i reflexionar. M'ha anat bé llegir les pàgines 116-118 "Punto y aparte: renovarse o morir". Ho necessitava. És com si aquestes pàgines estassin allà perquè les trobàs i les llegís. Després he rellegit el punt anterior "Punto y seguido: la ambición redefinida". Total, mentre llegia anava pensant en el meu blog, l'estratègia que tenia quan el vaig començar l'any 2003, i els objectius de la qual ja havia assolit, ja no era motiu per continuar de forma tan intensa aquest bloc com hi dedicava temps en èpoques anteriors. No el volia abandonar perquè encara hi puc publicar apunts relacionats amb el tema "Identitat i reputació digital" però el que m'atura és que potser aquesta missió ja no és la meva missió i això és el que he de reflexionar aquestes festes, com ja m'havia aconsellat Chalamanch.

Després m'he dit, si el final m'ha estat útil, segurament al principi del llibre trobaré la clau. I així ha estat, a les pàgines 24-29 sota el títol 1. "¿Qué es lo que de verdad te importa en la vida"?

En resum, un bon manual per a identificar-se, projectar-se i donar-se visibilitat.

PD: això de llegir un llibre que és per origen lineal com si fos un hipertext no sé si és un bon exercici.

OpenID - Gestor d'identitats distribuïdes

A com més llocs em don d'alta, més útil veuria una eina que em permetés gestionar la identitat i evitar haver-me de registrar cada vegada a formularis que em demanen dades similars, perquè al final és molta feina.

De casualitat, en un d'aquests registres he vist un concepte que no coneixia "OpenID" i he mirat meam que era això. El millor que he trobat que ho explica és aquest apunt de Maestros del Web: OpenId, descentralizando tu identidad online. L'article explica les característiques (només t'hauràs de registrar a un lloc i a partir d'aquí a través d'uns protocols que expliquen podràs entrar sense haver de tornar de deixar les teves dades a tots aquells llocs que ho soporti), els defensors (estalvi de temps) i els detractors (és molt perillós tenir la identitat de tots els llocs on estàs lligada a la identitat en un sol servidor, perquè si caigués aquest servidor no podries entrar en tots aquests llocs, i si te robassin la identitat d'aquí te robarien la identitat de per tot).

El que coincideixen a dir és que no és aconsellable per llocs crítics com per exemple els bancs.

Per seguir investigant sobre aquesta idea i iniciativa, i fer-ho una realitat més present es va fundar al juny de 2007 l'OpenID Fundació.

Persones 2.0 i organitzacions 2.0: revolució de conceptes

No és una revolució tecnològica, sino una revolució de conceptes.

La imatge que he trobat titulada "Anatomy of organisation 2.0", la titularia "Anatomia de les persones 2.0".

Aquesta imatge ("Anatomy of organisation 2.0") l'he trobada en aquest apunt de Fernando S.




Per mi, l'organització 2.0 és la que és capaç d'interioritzar i assimilar els processos de la següent imatge. (L'he trobada posant a Google Images "Organisation 2.0").

En realitat, el que fan falta són "Persones 2.0" que actuin dins "organitzacions 2.0" per afrontar els reptes de la societat del coneixement, els quals s'expliquen en el següent vídeo que també he trobat en un apunt de Fernando S.