Pàgines

dimecres, de setembre 26, 2007

Per quan te sentis perdut

Recorda:
  • La carrera és llarga i és una constant competició contra tu mateix.
  • La gent que no sap que fer amb la seva vida als 22 és interessant.
  • La gent que no sap que fer amb la seva vida quan en té 40 és molt més interessant.
  • Viatja.
  • I sobretot, pensa a posar-te protecció solar, no esperis en ser vell.
Si t'ha agradat el vídeo i vols ajudar a algú, en aquest cas a mi, per favor, respon aquesta enquesta.
Quina informació necessites per planificar un viatge per Internet?


ManifestoOnMondayMorning.pdf (application/pdf Objeto)

ManifestoOnMondayMorning.pdf (application/pdf Objeto)

The Manifesto on Monday Morning
How to put the wisdom of Cluetrain into action when you get to your office
by Peter Hirshberg, Technorati, and Steve Hayden, Ogilvy, with contributions by Doc Searls

Technoray i Ogilvy.

Opinió després d'haver-ho llegit: està molt bé que les agències comencin a parlar d'aquest tema. Crec que és evident que poca gent o gairabé ningú sap com posar-ho en pràctica de forma estructurada involucrant a un grup de comunicadors o experts en temes concrets. La gestió i monitorització de conversacions públiques online, de moment, no té economies d'escala. És una feina artesanal i especialitzada, encara que tenguem la tecnologia a la nostra disposició.

dijous, de setembre 13, 2007

Abladías de Fernando Polo: Cada vez más red, y menos nodo

Abladías de Fernando Polo: Cada vez más red, y menos nodo

És interessant aquesta reflexió que fa en Fernando Polo. Jo la resumiria com el jo distribuït a la xarxa. La reflexió és: on has d'estar? a ca teva (al teu bloc), a ca els altres (als comentaris dels altres blocs) a la plaça o als cafès (als forums i comunitats virtuals), pel món (twitter, lastfm, xarxes socials? Exactament on vols ser vist? Ido, com tot depèn, de les intencions (objectius) que tenguis en cada moment.

dilluns, de setembre 10, 2007

Reconnectant

Després de més d'un mes de silenci torn momentàneament per compartir el bloc del nostre viatge a Senegal. Hem trobat convenient posar-lo en un bloc nou exclusiu pel viatge. Em sentia en deute amb aquest país que ens ha acollit tan bé i ens ha permès desconnectar d'un any intens per agafar energies suficients per poder seguir aquest any. El viatge l'he fet amb Marc Chalamanch.

Tot i la desconnexió, fixar-se amb l'estat TIC del país és inevitable per deformació professional. Senegal té molt bona cobertura de telefonia mòbil gairebé arreu. També estava ple d'anuncis d'Orange. Molta gent de tota classe social té el seu propi mòbil. No obstant hem vist molt pocs cibercafès. Els hotels de capital europeu tenen ordinadors, però els de la gent local la majoria no, sobretot si són petits o campaments funcionen amb llibretes de quadern. Abans de partir vaig trobar un document que analitzava l'estat TIC de Senegal, però encara no m'ho he pogut mirar. Fixant-nos amb la gent ens vam adonar que molts que han estudiat saben francès, llegir i escriure (també msm) però molts de taxistes no sabien llegir, ni tampoc parlaven francès. D'aquí que, tenint en compte el grau d'alfabetització dels habitants de Senegal (40%), sigui difícil l'alfabetització digital i informacional.

Som usuaris de la guia en paper de la Lonely Planet. Hem anat així a Mèxic i a Turquia. Pel camí se'ns van ocórrer molts de motius i moltes d'idees per comprar-la per a PDA. L'important seria poder accedir a la informació segons la geolocalització i el rati, en metres o kilometres, de serveis que necessitam propers al punt que estam. A més, ens aniria bé, diposar de diferents propostes de rutes estàndar que poguessim modificar segons les pròpies improvisacions per part nostre o del que dóna el viatge o interessos culturals, paisagístics, de sensacions que volem experimentar.
Duiem dues càmeres digitals i una càmera de vídeo. Les dues càmeres van sofrir problemes d'humitat. Una es va cascar el tercer dia, i l'altra va deixar de funcionar el zoom digital a mig viatge, tot i que va continuar funcionant el zoom òptic. El problema que tenia, és que quan es posava una distància focal llarga la imatge quedava cremada. Per sort la càmera de vídeo va funcionar a la perfecció tot el viatge. Les dues càmeres es van recuperar soles tres dies després de tornar del viatge.