Via Toni Mascaró conec el projecte We feel fine.
Sembla realment una idea innovadora. Rastreja per webs a la recerca de sentiments, de com se senten les persones cada dia. Tristos, feliços, enfadats,...
En aquests moments, a la secció findings surt que l'estat més feliç és Hawaii. La ciutat més enfadada és Denver, la ciutat on la gent se sent més solitària és Boulder, Evansville és la ciutat on hi ha més enamorats, Townsville la ciutat on hi ha més malalts, Naples on se senten més culpables, Singapure on se senten més tristos, i Las Vegas on se senten més sexis.
Si es poden medir els sentiments també es poden medir les sensacions. Vos imaginau un sistema que escruti les sensacions que han sentit els viatgers quan han visitat algun lloc. Es podrien monitoritzar les sensacions i buscar el proper destí turístic en funció de les sensacions que un té ganes de sentir. La identitat virtual d'un destí també es podria projectar a partir de les sensacions que els seus visitants hi han experimentat.
2 comentaris:
Bel,
I això no podria ser una mica enganyós? Aquesta mena de generalitzacions de la majoria per poder enfocar millor un producte no poden desvirtuar el mateix producte?
Amb el mateix exemple que tu poses, un destí, no podria ser contraproduent pel mateix lloc? Dintre de les persones que jo conec, del meu cercle, si que puc fiar-me de les seves sensacions respecte d'un lloc perquè els conec i les sé interpretar, però a nivell general, com sé que jo coincideixo amb un grup de gent que no conec? Cada lloc pot tenir connotacions, sensacions molt diferents per cada persona que el visita...
No podria ser contraproduent?
S'hauria de mirar la manera de detectar perfils. S'ha d'estudiar.
Publica un comentari a l'entrada