Manuel Castells parla sobre comunicació i poder al Centre de Cultura Sa Nostra a Palma

Dijous dia 29 de març Manuel Castells visità Mallorca. Concretament va disertar sobre Comunicació i Poder, la investigació que actualment està duent a terme. Castells va tancar el cicle de conferències i cursos "Promeses i certeses de l'era digital" organitzat pel Centre de Cultura Sa Nostra.

Ja sé que és un poc tard per referenciar aquest acte, però això dóna peu a poder posar referències del que han dit els altres.

Titulars en els mitjans de comunicació:
«La politización y el periodismo militante restan credibilidad a los medios de comunicación»
Manuel Castells habla sobre 'Comunicación y poder en la era digital'
Ultima Hora

Castells cree que el periodismo mundial tiende a la militancia política y crea «tribus ideológicas»
El Mundo

Manuel Castells disertó sobre comunicación y poder en la era digital
Diario de Mallorca

L'auditorium estava gairebé ple. Molts de coneguts que van anar a escoltar a Castells. De fet, uns quants n'han fet un bon, concís i objectiu resum: Manel, Ricardo, Paco.

Castells, amb una lògica aplastant, avalat per les investigacions que està duent a terme, analitzà com el poder es va construint a través dels mitjans de comunicació. No és que els mitjans de comunicació siguin el quart poder, com es creuen, va dir, sino que els mitjans de comunicació són l'espai on es juga el poder. I el poder es juga amb les mateixes regles de la publicitat. No va mencionar la paraula "publicitat" en cap moment, però si que va descriure com es construeix la política mediàtica i es fa exactament utilitzant les mateixes regles de la publicitat: emocions, construcció de personalitats, amb l'objectiu d'aconseguir credibilitat, caràcter i confiança.

Castells va explicar com l'arma política es basa en destruir la credibilitat de l'oponent, "la política de l'escàndol", que porta a una crisi de legitimitat.

Tot i repassar com es juga el poder a través dels mitjans tradicionals, Castells no va explicitar com les noves tecnologies poden, o no, canviar la forma en que es juga el poder, tot i que va apuntar alguns exemples a estar atents.

Per exemple, va dir que a Teherán el 58% dels universitaris són dones, i a través dels blogs coevolucionen el canvi social.

Va mencionar Second Live i va dir: "Aviat s'haurà d'estar a Second Live per tenir una vida de veritat" (com apunta Chalamanch). "Ja hi ha hisenda". "La virtualitat no és una fantasia, és una dimensió de la vida real".

Va parlar d'"autocomunicació" com a desenvolupament de formes de poder o contrapoder no controlades per les institucions. "Tothom té la seva oportunitat. Tothom es pot montar la seva història".

Va posar el moviment antinglobalització com a exemple, i les ràdios i les televisions de barri que funcionen a través de xarxes alternatives, i de movilitizacions instantànees a través de comunicacions mòbils.

També va mencionar que com l'espai al ciberespai és ilimitat les cultures es poden expandir tant com vulguin. I relacionat amb això va dir: "No estam en una aldea global, sort que McLuhan no tenia raó, sino que estam en una xarxa de "chalecitos adosados". (No vaig acabar d'entendre el tema dels "chalecitos adosados", si haguessin estat "cases o vivendes d'autor"...).