Marketplace dels programes electorals o com jo m'imagin

Sovint em deman que és la democràcia com a representació de la ciutadania.

Avui, per fi, he vist un camí cap on pens que hauria d'anar la democracia digital com a representació o reflex de la democràcia en el món físic (no en diré democracia 2.0. perquè crec que el que estic pensant és com un nivell molt superior, potser 50.1 o més).

En el meu pensament s'han creuat vàries idees:

• Unes conversacions que vaig tenir amb Chalamanch fa temps. Plantejàvem que si montàssim un partit polític no faríem un programa original, sino que faríem ús del Creative Commons i agafaríem el que ens semblàs millor dels programes electorals dels altres partits polítics per montar el nostre. Citant la font, clar.
• El que li demanaria David Boronat a un diari online.
• El que li demanaria David Boronat a una tenda de música online.
• El model de funcionament de menéame o negóciame. Pel tema del karma.
• El poder accionarial d'una empresa.
• Les teories polítiques naïf d'en Julio i el que m'ha vengut a la memòria sobre algunes conversacions tingudes amb alguns membres d'Infonomia i de Propolis Club.
• La tecnología Trip@dvice com un model que ajuda a prendre decisions (en aquest cas de viatges), però potser es podria adaptar a prendre qualsevol tipus de decisions.

I d’aquí ha sortit el plantejament de crear un marketplace de programes electorals:

•  Es tracta d’un espai digital on tots els partits polítics fiquen el seu programa de forma ben indexada definint: ideologia, objectius, persones, àmbit d’actuació, línees estratègiques i projectes concrets (títol, objectiu, actuacions, promotors, beneficiaris, durada, pressupost, aliats, punts forts, punts dèbils, etc.). S’ha de definir bé.
•  S’estructura per àmbit: local, autonòmic, nacional, i europeu si escau.
•  Els ciutadans per votar s’identifiquen, poden votar persones i partits, si els hi fa peresa llegir tota la resta. Però el més interessant seria que triassin projectes concrets en funció als seus interessos.
•  Hi pot haver un sistema de recomanacions, que eviti que el ciutadà s’ho hagi de llegir tot, on indicant el seus ideals i les seves necessitats en funció de les seves característiques sociodemogràfiques li indiqui quins projectes, partits o persones li convé més.
•  Amb una ponderació de les diferents eleccions es va configurant l’entramat polític.
•  S’eliminen els períodes electorals. El sistema determina en cada moment l’entremat electoral en funció als nous membres i projectes que van entrant i sortint.
•  Un projecte pot sortir per dues raons. Perquè s’ha acabat amb èxit o perquè ha estat un fracàs. En el cas 1 es pondera positivament en el cas 2 negativament fins i tot podria ser que tragués a defora els promotors del projecte.
•  Els ciutadans van aconseguint karma en funció a la seva participació i els seus acertos amb la votació de projectes exitosos. Com més karma més ponderació per decidir.

Bé, això només són 4 idees escrites aviat s’hauria d’anar perfilant el sistema.

Si s’acceptés hi hauria d’haver una gran predisposició pel canvi perquè:

•  No hi hauria períodes electorals. Ho determinaria el sistema.
•  S’acabaria votant per propostes, per convertir-se en projectes, i per projectes. No per partits polítics. Però això seria a llarg termini perquè hi hauria d’haver una part d’aprenentatge com per part de la ciutadania, els polítics, els tècnics i l’aplicació.
•  Hi hauria d’haver un grup d’experts o de civils i tècnics i funcionaris que valorassin l’estat i la consecució de cada projecte. Aquesta valoració també hauria d’anar a través d’un sistema amb karmes i ponderacions.
•  S’hauria de determinar com es gestionen les grans polítiques. Potser es podrien inserir problemes o preocupacions dels ciutadans (provinents de les enquestes del CIS per exemple) i a partir d’aquí començar a proposar polítiques concretes per fer-hi front.
•  O qualsevol persona o organització podria introduir un problema o una proposta. Els partits polítcs haurien de fer ofertes per adoptar-los com a seus i tirar-los endavant per així aconseguir més vots.

Són idees, potser utòpiques. Però com deia un poeta de barba blanca que estava en el mercat de Santa Llúcia a Barcelona: “La utopia és l’incentiu que millora la realitat”.