Marketplace dels programes electorals o com jo m'imagin

Sovint em deman que és la democràcia com a representació de la ciutadania.

Avui, per fi, he vist un camí cap on pens que hauria d'anar la democracia digital com a representació o reflex de la democràcia en el món físic (no en diré democracia 2.0. perquè crec que el que estic pensant és com un nivell molt superior, potser 50.1 o més).

En el meu pensament s'han creuat vàries idees:

• Unes conversacions que vaig tenir amb Chalamanch fa temps. Plantejàvem que si montàssim un partit polític no faríem un programa original, sino que faríem ús del Creative Commons i agafaríem el que ens semblàs millor dels programes electorals dels altres partits polítics per montar el nostre. Citant la font, clar.
• El que li demanaria David Boronat a un diari online.
• El que li demanaria David Boronat a una tenda de música online.
• El model de funcionament de menéame o negóciame. Pel tema del karma.
• El poder accionarial d'una empresa.
• Les teories polítiques naïf d'en Julio i el que m'ha vengut a la memòria sobre algunes conversacions tingudes amb alguns membres d'Infonomia i de Propolis Club.
• La tecnología Trip@dvice com un model que ajuda a prendre decisions (en aquest cas de viatges), però potser es podria adaptar a prendre qualsevol tipus de decisions.

I d’aquí ha sortit el plantejament de crear un marketplace de programes electorals:

•  Es tracta d’un espai digital on tots els partits polítics fiquen el seu programa de forma ben indexada definint: ideologia, objectius, persones, àmbit d’actuació, línees estratègiques i projectes concrets (títol, objectiu, actuacions, promotors, beneficiaris, durada, pressupost, aliats, punts forts, punts dèbils, etc.). S’ha de definir bé.
•  S’estructura per àmbit: local, autonòmic, nacional, i europeu si escau.
•  Els ciutadans per votar s’identifiquen, poden votar persones i partits, si els hi fa peresa llegir tota la resta. Però el més interessant seria que triassin projectes concrets en funció als seus interessos.
•  Hi pot haver un sistema de recomanacions, que eviti que el ciutadà s’ho hagi de llegir tot, on indicant el seus ideals i les seves necessitats en funció de les seves característiques sociodemogràfiques li indiqui quins projectes, partits o persones li convé més.
•  Amb una ponderació de les diferents eleccions es va configurant l’entramat polític.
•  S’eliminen els períodes electorals. El sistema determina en cada moment l’entremat electoral en funció als nous membres i projectes que van entrant i sortint.
•  Un projecte pot sortir per dues raons. Perquè s’ha acabat amb èxit o perquè ha estat un fracàs. En el cas 1 es pondera positivament en el cas 2 negativament fins i tot podria ser que tragués a defora els promotors del projecte.
•  Els ciutadans van aconseguint karma en funció a la seva participació i els seus acertos amb la votació de projectes exitosos. Com més karma més ponderació per decidir.

Bé, això només són 4 idees escrites aviat s’hauria d’anar perfilant el sistema.

Si s’acceptés hi hauria d’haver una gran predisposició pel canvi perquè:

•  No hi hauria períodes electorals. Ho determinaria el sistema.
•  S’acabaria votant per propostes, per convertir-se en projectes, i per projectes. No per partits polítics. Però això seria a llarg termini perquè hi hauria d’haver una part d’aprenentatge com per part de la ciutadania, els polítics, els tècnics i l’aplicació.
•  Hi hauria d’haver un grup d’experts o de civils i tècnics i funcionaris que valorassin l’estat i la consecució de cada projecte. Aquesta valoració també hauria d’anar a través d’un sistema amb karmes i ponderacions.
•  S’hauria de determinar com es gestionen les grans polítiques. Potser es podrien inserir problemes o preocupacions dels ciutadans (provinents de les enquestes del CIS per exemple) i a partir d’aquí començar a proposar polítiques concretes per fer-hi front.
•  O qualsevol persona o organització podria introduir un problema o una proposta. Els partits polítcs haurien de fer ofertes per adoptar-los com a seus i tirar-los endavant per així aconseguir més vots.

Són idees, potser utòpiques. Però com deia un poeta de barba blanca que estava en el mercat de Santa Llúcia a Barcelona: “La utopia és l’incentiu que millora la realitat”.

Ganar influencia influyendo en los influyentes!

Carlos Guadián reflexiona sobre la influència als influients.

Five Ways to Develop a Dialogue With Key 'Influencers'.

Mapa de tendències al món per al 2007 i més enllà. Implicacions pel turisme

Via Jordi Mas descobresc el post Mapa de tendències al món per al 2007 i més enllà.
Intenta oferir un mapa conceptual de les tendències de 2007 simulant el traçat d'un metro.

Si s'analitza la llegenda s'aprecia que hi ha molts de conceptes que influeixen el turisme d'una regió com: la cultura, el transport, la tecnologia, el temps lliure, el menjar i beure, els mitjans de comunicació. Per tant, és interessant analitzar cada una d'aquestes tendències, com conflueixen i reflexionar sobre com poden afectar al turisme.

Era d'esperar que un lloc comú de confluència fos la globalització. Em sobte que el punt de convergència de l'ansietat sigui més gran que el de la felicitat.

Enllaç al mapa original

La identitat i el sentiment d'un poble

Una petita dosi del sentiment d'un poble es pot pescar a través d'Internet. Quantes identitats diferents tenen els pobles? la que despren la gent, com aquesta, la que desprenen les autoritats en les declaracions públiques, la que desprenen les notícies segons l'actualitat de cada moment, la que desprenen les campanyes de publicitat de turisme,...

Demà dia 16 n'hi ha que ho podran veure en directe a Manacor i a altres pobles de les balears.

La seducció del territori

Governs s'han proposat seduir els talents i empreses perquè venguin a habitar territoris, i crear riquesa. En aquesta tasca dibuixen imatges idíliques de l'entorn que els acollirà, on viuran i on treballaran. Tenc propers els exemples de projectes que van néixer amb aquest sentit, com el del ParcBit a Palma i del 22@ a Barcelona. En el primer cas urbanitzen un territori agrícola (al camí a la feina cada matí observ uns garrofers impresionants, testimonis del pas del temps i les transformacions), en el segon cas reconverteixen en un territori tecnològic i informacional un territori que havia estat industrial.

Per una part es busca diversificar l'economia, basada en un monocultiu turístic, per l'altre part es busca mantenir la ciutat, una ciutat que està sofrint deslocalitzacions del sector industrial, necessita mantenir la densitat i l'economia. Les dues necessiten atreure noves indústries, més netes, menys contaminants i basades en el coneixement.

El que és nou és que sigui un grup de persones els que cridin a les empreses a instal.lar-se en una ciutat, com és l'exemple de http://www.barcelonawantsmyspace.org.

Però jo, des de la perifèria, en aquests moments ubicada en una zona rural a 60 km de Palma, (una bojeria per la gent de l'illa i una "pixerada" per la gent de la península) on Telefónica no té cobertura d'Adsl, però el meu veí si, vull reivindicar que els talents, les persones que treballen la tecnologia, els científics i els investigadors, ja que tenim l'oportunitat de treballar a través de l'ús de les noves tecnologies, no ens haguem de desterritorialitzar per poder gaudir de les mateixes oportunitats que els nostres iguals urbans. I a Mallorca encara pots agafar el cotxe i estar en una hora a Ciutat, però els de Menorca, Eivissa i Formentera ho tenen molt fotut.

Les ciutats com Barcelona són fantàstiques per captar energia i viure en el moviment continuu. La ciutat t'absorveix i t'omple el cap d'idees, d'il.lusió i de ganes, si et deixes. Però arribar a un lloc reposat, tranquil, aïllat com les poques zones rurals que queden a Mallorca, serveixen per assimilar tota la informació, agafar allò que pots necessitar, rejuntar, innovar i crear.

Per mi Palma és un lloc estrany, que encara estic descobrint. Tot i ser de Mallorca, Barcelona m'és més familiar. I curiosament el ParcBit és com una extensió del meu foravila, un paisatge similar (garrofers, ametllers, ovelles, cans, tomatigueres, prebers, tarongers,...) però que m'he de desplaçar més de 60 km. per trobar-me amb gent que està en el mateix sector.

Internet ha estat com una finestra per descobrir el món i crear, sense haver de renunciar a passar bona part del meu temps a foravila, on he crescut. Però no sempre podria estar a foravila, necessit desplaçar-me a ciutats com Barcelona i estar-hi uns dies per injectar-me d'energia i moviment i no quedar-me adormida.