La primera vegada que vaig sentir xerrar de la web semàntica va ser l'any 2001 perquè en.red.ando va organitzar una jornada sobre el tema, liderat per en Luis Ángel Fernández Hermana, que vam retransmetre per videoconferència a les Balears a través de l'IBIT.
Aleshores l'IBIT va fer difusió sobre el tema "web semàntica" com una tasca més de la institució en la difusió de la innovació i el coneixement. Per això em vaig haver de documentar molt sobre el tema. Esteve Lladó em va anar guiant i suggerint textos per anar llegint. Ell va escriure aquest artícle: Què és la web semàntica? encara ara vigent, i aquest altre: Què han de fer les empreses per a incorporar-se a la web semàntica.
Des de llavors l'IBIT ha participat en varis projectes relacionats amb la web semàntica, els llenguatges de marcat, ontologies i queryes, a través de projectes com roda, anota, amedida, swap o lip, entre d'altres.
Jo no som informàtica per tant tot i que he pogut arribar a entendre els pilars de la web semàntica o les diferents etapes per arribar-hi, no sé la dificultat tècnica que pot comportar. Pens que ja hi ha molta tasca feta i que la web semàntica, o alguns dels seus components, ja s'està utilitzant en sectors concrets, com el de la sanitat o l'administració pública, per solventar problemes d'interoperabilitat i poder llançar consultes a diferents bases de dades tot i que estiguin construïdes de diferents maneres. També hi ha empreses que es dediquen a aplicar tecnologia de la web semàntica en els seus desenvolupaments, com fa ISOCO. Però d'aquí a que es pugui popularitzar l'ús d'aquestes eines tal i com s'ha popularitzat la web 2.0. ho veig lluny.- El principal benefici de la web semàntica és dotar de significat els continguts. Això implica:
- Utilitzar uns llenguatges de marcat per realitzar anotacions sobre els continguts. És un tema tècnic.
- Posar-se d'acord amb el significat d'allò que s'anota. És un tema social. Un mateix concepte no té perquè significar el mateix per tothom, o no té perquè tothom entedre-ho de la mateixa manera.
- La tasca d'anotar els continguts.
- Qui ha d'anotar els continguts, amb quines eines i en base a quines ontologies?
- Els hauria d'anotar l'autor o un intermediari?
- Qui defineix les ontologies, qui les revisa, qui les manté?
- S'han d'anotar de forma manual o automàtica?
- Es popularitzaran eines com ontoweb o protegé?
El que em fa mantenir l'esperança que algun dia arribarà la web semàntica com una eina per millorar les cerques estalviant-nos temps és que ja hem assolit dues etapes bàsiques, encara que no sigui amb la tecnologia recomanada pel consorci W3C:
- La distribució de continguts, el que coneixem com a sindicació.
- Les etiquetes. El fet que els usuaris comencem a anotar, a través d'etiquetes (folksonomia) els continguts que escrivim. Demostra que els usuaris estam disposats a anotar la informació. Això és bàsic perquè després pugui ser recuperada de forma molt més eficient.
Pens que la "Kill application" de la Web 3.0 si aquesta vol aproximar-se a la Web Semàntica, serà aquella que apropi als usuaris eines d'anotació basades en ontologies d'un camp de coneixement concret, i basades en la confiança que permeti anotar la informació de forma que pugui ser més fàcilment sindicable i recuperable per temàtiques concretes. D'aquesta manera també es millorarà en el posicionament (marketing) dels serveis i dels continguts en temes concrets. Aleshores, per exemple, quan volguem comprar un viatge ja no anirem a una web de viatges sino a un agregador de components de viatges que escrutant en moltes webs ens serveixi la informació que més s'ajusti als nostres criteris de cerca. Per començar s'ha de començar anotant si un contingut és una informació, una oferta, una opinió, una crítica, un llibre o un servei. Perquè si cercam sobre viatges ens apareixi el que ens interessa: revistes de viatges, opinions d'usuaris, o el paquet (suma de components, que no tenen perquè ser del matix proveidor) amb l'oferta del viatge. Pens que per arribar a l'eslabó superior, el de la confiança, haurà d'entrar en joc el rol dels usuaris que realitzen anotacions. Així no només l'autor hauria d'anotar, sinó també altres tipus d'usuaris, com els dels intermediaris o els clients o lectors, depenent del cas.
En definitiva. Sembla un món complex. Però si és llegeix Berners-Lee, a Weaving the Web, al cap i a la fi, pens que és així com ell havia imaginat la web. Per sort ja hi ha molta gent construint la web.
2 comentaris:
I a tot això, caldría afegir també un funcionament multiidioma de la web semàntica?
No ho dic tant pel grapejat tema de l'imperialisme cultural, sino pel fet d'explotar realment el potencial d'informació de la xarxa: fer que les aplicacions de la web semàntica funcionin per tants idiomes com fos possible augmentaria espectacularment tant els resultats com les capacitats de comunicació.
Potser la primera killer web-app sería un traductor "global"... traductor que ja no només hauría de ser sintàctic, sino semàntic.
No ho sé. El que si que es podrien traduir i relacionar són els conceptes de les ontologies per relacionar cada contingut amb el seu concepte, segons l'idioma però, que fos possible que l'agent intel.ligent trobas textos sobre aquell concepte amb altres idiomes.
Publica un comentari a l'entrada