Serà la web 3.0. la web semàntica?

Fa uns dies que sent a parlar de la web 3.0. Des de can Carlos m'ha remès a ca La Vanguardia. He llegit un parells d'articles i comentaris però no ho veig clar.

La primera vegada que vaig sentir xerrar de la web semàntica va ser l'any 2001 perquè en.red.ando va organitzar una jornada sobre el tema, liderat per en Luis Ángel Fernández Hermana, que vam retransmetre per videoconferència a les Balears a través de l'IBIT.

Aleshores l'IBIT va fer difusió sobre el tema "web semàntica" com una tasca més de la institució en la difusió de la innovació i el coneixement. Per això em vaig haver de documentar molt sobre el tema. Esteve Lladó em va anar guiant i suggerint textos per anar llegint. Ell va escriure aquest artícle: Què és la web semàntica? encara ara vigent, i aquest altre: Què han de fer les empreses per a incorporar-se a la web semàntica.

Des de llavors l'IBIT ha participat en varis projectes relacionats amb la web semàntica, els llenguatges de marcat, ontologies i queryes, a través de projectes com roda, anota, amedida, swap o lip, entre d'altres.

Jo no som informàtica per tant tot i que he pogut arribar a entendre els pilars de la web semàntica o les diferents etapes per arribar-hi, no sé la dificultat tècnica que pot comportar. Pens que ja hi ha molta tasca feta i que la web semàntica, o alguns dels seus components, ja s'està utilitzant en sectors concrets, com el de la sanitat o l'administració pública, per solventar problemes d'interoperabilitat i poder llançar consultes a diferents bases de dades tot i que estiguin construïdes de diferents maneres. També hi ha empreses que es dediquen a aplicar tecnologia de la web semàntica en els seus desenvolupaments, com fa ISOCO. Però d'aquí a que es pugui popularitzar l'ús d'aquestes eines tal i com s'ha popularitzat la web 2.0. ho veig lluny.

• El principal benefici de la web semàntica és dotar de significat els continguts. Això implica:

1. Utilitzar uns llenguatges de marcat per realitzar anotacions sobre els continguts. És un tema tècnic.


2. Posar-se d'acord amb el significat d'allò que s'anota. És un tema social. Un mateix concepte no té perquè significar el mateix per tothom, o no té perquè tothom entedre-ho de la mateixa manera.


3. La tasca d'anotar els continguts.

• Qui ha d'anotar els continguts, amb quines eines i en base a quines ontologies?

1. Els hauria d'anotar l'autor o un intermediari?


2. Qui defineix les ontologies, qui les revisa, qui les manté?


3. S'han d'anotar de forma manual o automàtica?


4. Es popularitzaran eines com ontoweb o protegé?

El que em fa mantenir l'esperança que algun dia arribarà la web semàntica com una eina per millorar les cerques estalviant-nos temps és que ja hem assolit dues etapes bàsiques, encara que no sigui amb la tecnologia recomanada pel consorci W3C:

• La distribució de continguts, el que coneixem com a sindicació.
• Les etiquetes. El fet que els usuaris comencem a anotar, a través d'etiquetes (folksonomia) els continguts que escrivim. Demostra que els usuaris estam disposats a anotar la informació. Això és bàsic perquè després pugui ser recuperada de forma molt més eficient.

Pens que la "Kill application" de la Web 3.0 si aquesta vol aproximar-se a la Web Semàntica, serà aquella que apropi als usuaris eines d'anotació basades en ontologies d'un camp de coneixement concret, i basades en la confiança que permeti anotar la informació de forma que pugui ser més fàcilment sindicable i recuperable per temàtiques concretes. D'aquesta manera també es millorarà en el posicionament (marketing) dels serveis i dels continguts en temes concrets. Aleshores, per exemple, quan volguem comprar un viatge ja no anirem a una web de viatges sino a un agregador de components de viatges que escrutant en moltes webs ens serveixi la informació que més s'ajusti als nostres criteris de cerca. Per començar s'ha de començar anotant si un contingut és una informació, una oferta, una opinió, una crítica, un llibre o un servei. Perquè si cercam sobre viatges ens apareixi el que ens interessa: revistes de viatges, opinions d'usuaris, o el paquet (suma de components, que no tenen perquè ser del matix proveidor) amb l'oferta del viatge. Pens que per arribar a l'eslabó superior, el de la confiança, haurà d'entrar en joc el rol dels usuaris que realitzen anotacions. Així no només l'autor hauria d'anotar, sinó també altres tipus d'usuaris, com els dels intermediaris o els clients o lectors, depenent del cas.

En definitiva. Sembla un món complex. Però si és llegeix Berners-Lee, a Weaving the Web, al cap i a la fi, pens que és així com ell havia imaginat la web. Per sort ja hi ha molta gent construint la web.

La persona de l'any ets TU

I tu, i tu, i tu, i tu,...
Això publica Time's.

Se'ns dubte de cada dia ens apropam més al "Global Brain". Però ara ja no només ho diuen els investigadors, ja també és notícia! I el més important, tots n'estam prenent consciència.

Copy & Paste de palla

Alguna vengada tenc conversacions, no sé si dir-ne interessants o subrealistes.
Avui em deien:
"Jo, si volen palla per aquesta justificació, els hi faré "copypaste" de palla".

És que de vegades tenim tant per llegir i per fer, que a un li dóna la sensació de "deja vu". I que tot es va repetint i al cap i a la fi és dificil destriar el gra de la palla; però sembla que la palla sigui necessària per fer embalum, encara. Igual que quan els mestres volien tones de treball perquè semblàs que l'alumne havia treballat.

I això que l'economia de l'atenció no està per històries. Tot i que l'espai sembla que sigui ilimitat, per ficar i ficar informació, més palla que gra, (n'hi ha que en diuen desinformació), és necessari que algú ens senyali el que és important o que la gent deixi de pensar que la quantitat de paraules és més important que la brevetat on s'explica la petita innovació que cada un pot aportar al conjunt.

Taller Web 2.0. Sobre com estaria bé que fossin les administracions digitals

Na Mentxu va marcar precedents a Vitòria. Participants catalans a Vitòria van aconseguir que se celebràs a Catalunya. I ara s'està escrivint el decàleg del Taller Web de Catalunya, complementari al de Vitòria. Vaig estar contenta de retrobar-me amb Eva, Carlos, Francisco, Roc, de conèixer els organitzadors, Natàlia, Ricard i de blocaires en ocasions llegits que encara no coneixia personalment com Alberto.

Bloc del taller d'Internet d'Humanitats UIB

Interessant taller on s'explica, a través d'un bloc, la utilitat dels blocs des del punt de vista de les humanitats.
Conduit per Carlos Seda.

Tresserras de professor a conseller de la Generalitat de Catalunya

Vaig tenir Joan Manuel Tresserras de professor d'història de la comunicació quan estudiava primer de publicitat i relacions públiques a la UAB (no sé si després de 14 anys hauran canviat el pla d'estudis).

Record que l'assignatura la donava dos dies la setmana de 7.30 a 9 de la nit. I tothom escoltava embadalit les explicacions que ens oferia a través de la veu suau i embriagadora que tenia. Era una assignatura on el temps passava volant, i de les poques on el temps s'esvaia sense ansietat de sortir a correcuita.

Esper que Tresserras sigui tan bon conseller (de cultura i comunicació) com va ser professor.

He trobat aquesta conversació entre Tresserras i Manuel Castells on parlen de mitjans de comunicació i identitat.

L'obra de Warhol arriba a Mallorca

Una exposició per no perdre's, la d'Andy Warhol en Es Baluard, amb 142 peces, incloses les de les sopes Campbell i la de na Marylin Monroe.

Si Warhol va ser el gran artista de l'època del mass media i la cultura de masses, qui serà el gran o la gran artista plàstic de la cultura digital? Seran els que experimenten amb el Net Art? Si és així segurament no hi haurà un gran artista, sino molts!