Per altra banda al món continuen passant coses:
- He descobert el concepte “Perifèria del Plaer” que el jove sociòleg Joan Amer empra per a referir-se a l’ús de les Illes Balears en quant al turisme procedent d'Europa. (Tot i que pos aquest enllaç de referència he llegit una entrevista a la revista Cent per Cent).
- He seguit un poc, a través dels mitjans de comunicació tradicionals, la campanya de publicitat de la ONU contra la pobresa basada en el robatori de la cadira de ZP, contractada a Tiempo BBDO, la mateixa agència que va llançar Amo a Laura per la MTV. Aquest tipus de publicitat quan comença sembla que està molt bé, però el meu dubte és, què passarà quan n’hi hagi molts i ja la gent no sàpiga destriar que és real i que és fictici? No hi ha dubte que ha estat una campanya molt rentable per la seva repercussió mediàtica, però, en aquest cas, el fi justifica els mitjans? Jo no ho tenc gens clar, encara. Vos deix les opinions que hi ha en un bloc de referència sobre publicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada