Quan la Fundació Sa Nostra em va fer l'encàrrec de participar en
aquest curs em va dir que la meva funció era donar una visió panoràmica del tema, com una introducció, on a partir d'aquí, els següents ponents anirien aprofundint.
Com comenta Toni Roig, en dues hores he saturat l'"ample de banda" de l'audiència. En som conscient. També era una mica la intenció. Però potser m'he passat perquè no volia fer-los entrar pànic, sinó al contrari, mostrar-los un ventall d'eines, que no són totes, que ens donen la possibilitat, a tots, de convertir-nos en comunicadors. Siguem qui siguem. I entrar en el l'espai comunicatiu, sense la necessitat de ser un mitjà de comunicació. La intenció no era ensenyar a emprar aquestes eines sino més aviat dir-lis que existeixen i que poden fer, i si els hi interessa aprendre més que continuin assistint al curs.
La intenció, també, era donar la visió des del punt de vista de les audiències, però sobretot d'aquelles fonts d'informació, que per la seva activitat, especialitzada, els hi és molt difícil trobar un espai informatiu en els mitjans de comunicació tradicionals.
D'aquesta manera, el plantejament del debat, que volia deixar obert, era, si les audiències i les fonts també entren en l'espai de la comunicació, quin paper prenen els mitjans de comunicació? Ja he dit d'entrada que jo no tenia la resposta, puc tenir opinió, però qui han de definir el seu paper són els propis mitjans.
La meva opinió, avui i ara, [em reserv el dret de canviar d'opinió], és que els mitjans de comunicació, també són marques, i que la seva credibilitat anirà en funció de la imatge i els serveis que ofereixen.
Al final he tengut el plaer de conèixer en Carlos Seda, que va participar en el
46 Congrés de Filòsofs Joves, sobre filosofia i tecnologia, que es va celebrar a Palma el mes d'abril. Em va saber molt de greu no poder-hi assistir per manca de temps. Però,
he trobat el seu article, molt interessant, perquè planteja com
els filòsofs també han d'entrar en les conversacions del mercat, tal i com propugna
The Cluetrain Manifesto. Els filòsofs també són un col.lectiu que normalment no solen tenir cabuda en l'espai dels mitjans de comunicació tradicionals.
A part, Seda m'ha recomanat l'aplicació
netvides.com per gestionar tot el que he anat explicant. M'ha dit que és millor que
bloglines perquè pots integrar més aplicacions. La provaré.
Més tard, quan he revisat el meu bloc he vist un comentari d'en
Mateu Ramonell, que havia assistit al curs. I gràcies a això he descobert
el seu bloc on parla del dia a dia del periodisme i dels mitjans de comunicació. Quan he vist la seva fotografia he recordat on estava assegut dins la sala. Però la conversació envers de tenir lloc a la sala ha seguit al món virtual. Una cosa més que permet fer aquesta tecnologia que estam emprant.
PD: Si vos interessa vos podeu
descarrergar la meva presentació de la Web de l'IBIT.
