Si pasáis por aquí, agradecería respondeseis a la encuesta que estamos realizando para este proyecto, y que la enviéis a otras personas para que también la respondan. Elegid el idioma con el cual os sintáis más cómodos:
Encuesta en castellano: http://enquestes.ibit.org/informacionturistica
Encuesta en inglés: http://enquestes.ibit.org/touristicinformation
Encuesta en alemán: http://enquestes.ibit.org/touristischeinformation
Muchas gracias.
dimarts, de setembre 12, 2006
Gestionant la il.lusió i una cosa darrera l'altra
No entenc el concepte il.lusió igual que el de motivació que s'empra en la gestió de recursos humans. Es pot motivar a les persones perquè treballin més o poden motivar-se per diferents factors: flexibilitat, diners, primes, incentius,...
Per mi la il.lusió és molt més important que la motivació. La il.lusió es veu en les persones noves que entren a treballar que disfruten aprenent i només d'estar allà. La il.lusió es veu en persones que quan expliquen els projectes o les idees que tenen en ment els hi brillen els ulls. La il.lusió se sent en la veu, en les persones que no són capaces de controlar el to de veu, i de tant en tant se'ls hi escapa algun crit o una rialla que no ha estat controlada.
Pens que la il.lusió té una quota, i que si en un moment tens una saturació de projectes no pots dedicar temps per il.lusionar-te per fer coses noves i per tenir la ment oberta per captar nous projectes il.lusionants que puguin aparèixer.
Perdre la il.lusió pot ser un primer símptoma d'estrés. I després venen altres coses pitjors.
Per tant, a partir d'aquesta reflexió, pens que és el moment de deixar més espai per gestionar la meva pròpia il.lusió, perquè això no ho pot fer ningú per mi, i per evitar que es pugui perdre he decidit cedir-li temps. El motiu, és que la necessit en plena activitat per poder acabar tots els projectes que tenc començats i els que tenc en perspectiva. Això vol dir, que he decidit llevar el meu temps personal d'hores d'oci a la blogosfera, només momentàneament, de moment un mes només. Necessit el temps que dedic a la blogosfera per:
Seguiré a Internet i seguesc treballant, tant a l'IBIT com amb altres projectes personals, estaré als correus, però necessit no invertir ara el temps, ni en navegar pels blocs, ni en participar en les conversacions ni en publicar apunts al meu bloc. Excepte si els apunts estan relacionats amb els projectes que tenc en marxa, com el que posaré a continuació.
El viatge m'ha ajudat a tenir una visió en perspectiva i he decidit cedir espai en aquesta perspectiva per ser capaç de sempre tenir present l'horitzó.
Tot això ve per l'espant que m'ha donat na Mentxu!
Fins d'aquí poc ;-)
En resum: de la meva activitat només queda aturada, de moment, la vida blogosfèrica, la qual fins ara m'ha donat molts bons resultats, però necessita un descans. Res més.
Per mi la il.lusió és molt més important que la motivació. La il.lusió es veu en les persones noves que entren a treballar que disfruten aprenent i només d'estar allà. La il.lusió es veu en persones que quan expliquen els projectes o les idees que tenen en ment els hi brillen els ulls. La il.lusió se sent en la veu, en les persones que no són capaces de controlar el to de veu, i de tant en tant se'ls hi escapa algun crit o una rialla que no ha estat controlada.
Pens que la il.lusió té una quota, i que si en un moment tens una saturació de projectes no pots dedicar temps per il.lusionar-te per fer coses noves i per tenir la ment oberta per captar nous projectes il.lusionants que puguin aparèixer.
Perdre la il.lusió pot ser un primer símptoma d'estrés. I després venen altres coses pitjors.
Per tant, a partir d'aquesta reflexió, pens que és el moment de deixar més espai per gestionar la meva pròpia il.lusió, perquè això no ho pot fer ningú per mi, i per evitar que es pugui perdre he decidit cedir-li temps. El motiu, és que la necessit en plena activitat per poder acabar tots els projectes que tenc començats i els que tenc en perspectiva. Això vol dir, que he decidit llevar el meu temps personal d'hores d'oci a la blogosfera, només momentàneament, de moment un mes només. Necessit el temps que dedic a la blogosfera per:
- passejar pel camp
- passejar per la vorera de la mar i les roques
- ordenar fotos dels viatges
- jugar més amb els meus cans
- no fer res
- i mentre faig tot això ordenar mentalment la informació que necessit per acabar els projectes amb la finalitat que quan em posi davant l'ordinador, les tasques siguin, "pim pam fuera".
Seguiré a Internet i seguesc treballant, tant a l'IBIT com amb altres projectes personals, estaré als correus, però necessit no invertir ara el temps, ni en navegar pels blocs, ni en participar en les conversacions ni en publicar apunts al meu bloc. Excepte si els apunts estan relacionats amb els projectes que tenc en marxa, com el que posaré a continuació.
El viatge m'ha ajudat a tenir una visió en perspectiva i he decidit cedir espai en aquesta perspectiva per ser capaç de sempre tenir present l'horitzó.
Tot això ve per l'espant que m'ha donat na Mentxu!
Fins d'aquí poc ;-)
En resum: de la meva activitat només queda aturada, de moment, la vida blogosfèrica, la qual fins ara m'ha donat molts bons resultats, però necessita un descans. Res més.
diumenge, de setembre 10, 2006
Tornant,...
Ja he tornat. He desconnectat. I ara veig les coses com de molt lluny amb molta perspectiva. Això va bé per intentar destriar el més interessant.
Durant el viatge he estat pensant sobre:
La desestacionalització de les vacances també contribuiria a fomentar un turisme més sostenible perquè no s'haurien de construir unes infrastructures preparades per albergar milions de turistes la punta dels quals només es dóna dos mesos a l'any.
Si les TIC permeten tantes coses, entre elles, treballar en xarxa, de forma síncrona o asíncrona, mobilitat,... etc, per què no es pot flexibilitzar més la feina i les vacances? per què encara hem d'apostar pel concepte cap de setmana? i pel concepte lloc de treball? i no podem apostar per conceptes com cap de mes, principi de mes o mig mes? o objectius o productivitat? Ah clar, tota la societat està montada així, i és tan difícil canviar,...
Arribant de vacances m'he trobat a la bústia una nova i interessant Gazzeta de na Neus Arqués: La gazetta 127, que parla sobre Egosurfing i la gestió de la identiat i la reputació digital. Esperam amb ànsia la següent, per a ampliar el tema.
Durant el viatge he estat pensant sobre:
- La desestacionalització de les vacances com a element principal per a la desetacionalització del turisme, per què ningú ho planteja d'aquesta manera? Per què estam tan sotmesos a uns horaris tan rígids? per què no podem treballar tres setmanes seguides cada mes dissabtes i diumenges inclosos i tenir després una setmana sencera per desconnectar? o que cada un treballi les hores establertes però juntant-les de la forma que li vagin bé? Per què ningú planteja desestacionalitzar les vacances com un element important per desestacionalitzar el turisme? Per què a segons quins llocs s'ha de patir els agobiaments i els preus insultants del mes d'agost?
- Sobre el turisme sostenible. A Mèxic que he vist el gran contrast entre els hotels familiars i les grans cadenes hoteleres, entre la pobresa de subsistència i la riquesa en abundància, em deman perquè els únics que parlen de turisme sostenible són els que segueixen apostant pel turisme de masses. Som jo la que no entenc el concepte o són els altres?
La desestacionalització de les vacances també contribuiria a fomentar un turisme més sostenible perquè no s'haurien de construir unes infrastructures preparades per albergar milions de turistes la punta dels quals només es dóna dos mesos a l'any.
Si les TIC permeten tantes coses, entre elles, treballar en xarxa, de forma síncrona o asíncrona, mobilitat,... etc, per què no es pot flexibilitzar més la feina i les vacances? per què encara hem d'apostar pel concepte cap de setmana? i pel concepte lloc de treball? i no podem apostar per conceptes com cap de mes, principi de mes o mig mes? o objectius o productivitat? Ah clar, tota la societat està montada així, i és tan difícil canviar,...
Arribant de vacances m'he trobat a la bústia una nova i interessant Gazzeta de na Neus Arqués: La gazetta 127, que parla sobre Egosurfing i la gestió de la identiat i la reputació digital. Esperam amb ànsia la següent, per a ampliar el tema.
dimarts, de setembre 05, 2006
Acabant el viatge de Mèxic
Encara som a Mèxic, concretament en aquests moment som a DF, al barri de la Condesa, en un despatx d'arquitectes, on m'han deixat un ordinador. Si algú vol veure algunes fotos del nostre viatge pot accedir a la pàgina de Chalamanch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)