M'ha agradat això del Picassa

Això del Picassa m'ha agradat, perquè és molt fàcil agafar una imatge, editar-la un poc amb ordres predeterminades -queda la mar de bé- etiquetar-la i enviar-la cap al blog o a un correu electrònic. Automàticament el programa la redimensiona a una mida òptima per la web o pel correu, i llestos.

Així serà més fàcil donar un poc de color a aquest bloc.

Ara em falta provar el tema d'enviar-ne a imprimir. O fins i tot d'imprimir objectes personalitzats. Però crec que això em costarà més, perquè m'agrada poc tenir àtoms de més.

Aquest quadre es titula connexions, de la meva obra, Art i poesia de la gestió del coneixement. Es pot exposar tant en horitzontal com en vertical. A la casa on habita, els seus moradors el solen tenir en vertical.

Meam quan m'animaré amb el vídeo. La veritat és que aquest darrer any Internet ha donat una passa exponencial amb això que en diuen Web 2.0. i les facilitats que donen els programes, perquè per fi tots en convertim, de forma fàcil, en productors d'informació i coneixement. Tot i que aquest canvi de paradigma ja fa anys que existeix fins i tot d'abans de la primera bombolla.com.

Record de Turquia 2004

Tot això ho faig perquè estic provant Picassa per organitzar les fotos. El que té de bo és que faciltia molt publicar-les a blogger. Per tant ho afegeixo al meu "kit" útil per gestionar la imatge distribuïda.

Concretament aquesta foto correspon a Behramkale (Assos). La Lonely Planet ho descriu com: "una de las perlas ocultas de Turquía: un pequeño conjunto de casas de piedra (muchas de ellas hoteles) orientadas hacia un puerto idílico y una colina en la que se encuentra el casco antiguo con atractivas pensiones y un bello templo en ruinas".

Record de Mèxic de 2003

 

Com programau els vostres viatges d'estiu?

Pas la pregunta a tots aquells que estigueu programant un viatge de forma independent.

Vos cont com ho faig jo.

1. Decidir el destí. Costa, de fet hi pensam des que hem acabat l'anterior viatge.
2. Comprar bitllet d'avió. Monitoritzar ofertes, estar atent, i com si es tractàs d'invertir en borsa comprar els bitllets quan trobem que és el millor moment. Ho compram directa a la companyia aèria. Utilitzam comparadors per veure quina és la companyia aèria més assequible i descobrir noves companyies aèries en funció al destí.
   
3. Normalment és un lloc desconegut. No sabem res. El primer és decidir la ruta en el destí en funció als dies que tenim.
4. Cercar un poc per internet si trobam algú que expliqui alguna ruta interessant o alguna agència de viatges que posi els dies recomanats per estar-se en cada lloc.
5. Comprar una guia en paper. Mirar quines rutes proposa segons el temps disponible
6. Amb 4 i 5 dissenyar ruta segons els recursos que exposen en cada lloc i el que ens semblarà que ens fa més ganes veure. Intuir quants de dies necessitarem estar en cada lloc.
   
7. Tornar a Internet a meam si hi ha alguna eina que ens ajudi:
   
1. No reservam hotel. I ens molesta la publicitat dels hotels.
2. No volarem amb avió en el destí. No necessitam cercadors de vols.
   
3. Cercam cercadors de rutes i preus d'autobusos. Sovint els que trobam no hi ha els nostre destins.
4. Cercam llocs interessants que visitar
8. He provat de planificar el viatge amb el trip planner de http://travel.yahoo.com. Però comparant la informació amb la que trob a la guia en paper no m'acaba de convèncer. La idea és bona, però no hi ha informació suficient.
   

Què necessitaria i no trob? Si algú em pot ajudar m'aniria perfecte.

1. Un lloc que m'ajudàs a triar el destí per quan no sàpiga on he d'anar. Però no amb un mapa mundi ni amb ofertes per preus.
2. Quan he triat el destí rutes predefinides de diferents temàtiques o mesclades, indicant els principals atractius de cada lloc de cada ruta.
3. Poder combinar diferents rutes i modificar-les
4. Mirar el transport que necessit per anar d'un lloc a l'altre, utilitzant el mateix transport públic que empra la gent d'allà. I normalment sense avions interns, ni havent de llogar cap cotxe. Poder mirar els preus. Necessitaria fer un pressupost.
5. Un cop triats els llocs on quedaré a dormir i els dies, oferta d'hotels en funció al meu pressupost, i situats damunt al mapa per proximitat als llocs que visitaré.
6. La possibilitat d'anar canviant els dies i la ruta en destí, segons el que vagi vegent i experimentant un cop sigui allà.

Hi ha algun portal de viatges o agència de viatges que ofereixi la informació d'aquesta manera?

Eines per gestionar una identiat distribuïda

Les eines per les quals m'he decantat són:

• Blogger: gestor de blocs: publicar continguts.
  
• Bloglines: Lector de feeds: seguir els blocs de la gent que m'interessa.
  
• coComment: seguiment de comentaris: seguir les conversacions en les quals intervenc en altres blocs.
  

El blogger no és que sigui la més ideal perquè no permet crear seccions.

M'he decantat per aquestes perquè:

• Són via web
• No necessiten instal.lació en un servidor propi
• Són molt fàcils de manejar

Inconvenients principals.

• No tenc el control de les URL
• Ningú m'assegura que tendran una continuïtat. Podria passar que en un moment donat perdés tot el que he generat

La propera passa és anar provant més eines d'anàlisi, tipus, technorati i google trends. O aquesta que ara s'està començant a posar de moda: de Yahoo Korea.

Sobre els comentaris d'aquests bloc

Volia demanar disculpes públicament a tots els que m'haveu deixat comentaris i no els he publicat fins avui.
Tenc un problema gros amb l'spam i estic borrant a sac molts de missatges.
Aprofit per dir que si algú m'escriu i no li contest, que és sense voler, pel mateix motiu. Si fos el cas, agrairia la insistència.
Ara he llevat la moderació. En cas que l'spam ataqui el bloc, primer intentaré borrar-los un a un i si no me funciona ja provaré de tornar a posar la verificació o la moderació.

Conflictologia - Gestió del Caos - Eduard Vinyamata - UOC - rectora

No m'agrada e- notícies, simplement perquè abans rebia els titular i no anava l'enllaç per anar directament a la notícia sense passar per la portada. Després es veu que ho van solucionar, però amb el navegador que utilitzava no es veia bé la informació. Per tant, vaig intentar donar-me de baixa, sense èxit. Per això tenia un filtre que ho tirava directament a la brossa.

El cas és que avui he tengut un problema amb el correu electrònic i he mirat el correu a través del webmail on no tenc filtres i m'he topat amb aquesta notícia que m'ha cridat molt l'atenció:

La rectora de la UOC fitxa el seu marit

Primera pregunta. Qui és el marit de la rectora de la UOC? Estava intrigada. O sorpresa és: Eduard Vinyamata, el professor que vaig tenir de gestió del caos i introducció a la conflictologia.

Seguesc llegint la notícia. No em contesta a les següents preguntes:
Qui eren els altres candidats?
I si n'hi havia quin CV i mèrits tenien els altres candidats?
Superaven als de Vinyamata?

Per tant, si la notícia no respon a aquestes preguntes com es poden atrevir aquests periodistes a posar un titular com aquest?

Jo no sé si la UOC tenia una candidat millor o no. Si el tenia el titular el podríem acceptar però si no el tenia, no. El que si sé és que com a professor va ser bo. Jo vaig aprendre molt, el professor posava molt d'entusiasme en l'assignatura.

He intentat deixar un post a e-notícies, però està moderat. No sé si me'l publicaran o no, de totes maneres no crec que em molesti en anar-ho a veure.

Fa temps em van palar d'aquest blog E-bruticies, la via per publicar, amb respecte, tots aquells comentaris dels lectors damnificats per la censura d'e-noticies i les víctimes de les seves intoxicacions.

Tornant a la notícia, intent contrastar la informació per altres fonts.

1. Vaig a la font original, la UOC,
Trob aquesta informació:
Acte de presentació del Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC
Presenta Vinyamata com si ja fos director d'aquesta iniciativa. Quan jo estudiava l'assignatura record que era la persona que dinamitzava aquesta iniciativa i ens va engrescar a participar. No sé quin organigrama tenia aleshores. Però Tubella encara no era rectora.

No trob cap altra notícia referent al tema.

Es pot comparar el mercat rosa amb el mercat del coneixement?

Encara que aquest apunt pugui trastocar la meva imatge digital i real reconec que fa tres setmanes que veig començar el programa Temporada Alta de IB3, però no el veig acabar. Mai m'han agradat especialment els programes roses, però aquest em fa gràcia perquè conec personalment una de les presentadores i perquè trob interessant escoltar la relació dels personatges entrevistats amb les Illes Balears. També m'agrada veure els escenaris on són entrevistats, i jug a esbrinar a veure si els reconec. M'interessa analitzar per què venen, per què tornen, per què fan el que fan i quin gust li troben a montar totes aquestes mogudes mediàtiques.

També trob molt interessant analitzar com les Balears sobretot Mallorca s'ha fet un nom reconegut a nivell internacional gràcies a aquests personatges que des de fa 100 anys arriben aquí, començant per l'Arxiduc Lluís Salvador. Parlant d'història, i ara relacionat amb el mercat del coneixement, Mallorca s'ha fet un nom també a nivell internacional gràcies entre d'altres, a Ramon Llull.

Quan Foment de Turisme explica la seva història, diu que el tema dels personatges famosos va ser una estratègia. La Conselleria de turisme sembla que reconeix els beneficis d'aquesta estratègia i segueix contractant a personatges com en Michael Douglas (del qual el Diario de Mallorca ens recorda cada vegada que ens parla d'ell que els ciutadans de les Balears li pagan 600 euros diaris en concepte de representació) i na Claudia Shiffer.

Supòs que és de calaix, i que ho hauria de saber, però bé, jo no vaig néixer ensenyada. Arrib a la conclusió que tot es tracta de networking d'estar present i visible en el mercat rosa per poder captar ofertes de feina i sobretot de representació. Ho vaig veure clar amb la festa que van organitzar ahir en Miquel i na Catalina de s'Estaca (léase, Michael Douglas i Catherine Zeta Jones, para los que no son de por aquí):

1. Presentació a nivell nacional de la nova pel.lícula d'en Miquel de S'Estaca amb na Kim.
2. Roda de premsa, aparició en els mitjans de comunicació.
3. Premsa rosa. "Xafarderia",...
4. Networking a porta tancada amb l'alta societat a nivell illenc (hi havia els màxims representatnts polítcs, no he sabut res dels de l'oposició) i convidats nacionals i internacionals.

El que no m'acaba d'encaixar és que hi feia en Michael Stipe, cantant del grup REM, amb tota aquesta parafernàlia rosa-política.

Cercant a Google News, veig que tota la moguda no ha tengut gaire repercussió mediàtica, per tant no sé fins a quin punt han aconseguit els objectius i si aquests eren els objectius.

Després, reflexionant, vaig pensar que les trobades de coneixement, cogressos, workshops, jornades, s'intenten bassar en els mateixos conceptes. Cridar l'atenció de participants i de públic normalment amb l'alicient de portar algun expert (similar a una estrella mediàtica). Potser però, no tothom té assimilitat la necessitat de la posada en escena dels seus coneixements. Això no significa que "s'hagin de montar escenes" sinó que s'ha de tenir en compte vinculat amb els processos de producció la necessitat de fer-se visibles a través d'aquells actes més interessants per treballar-se la seva imatge.

El que passa és que els mercats de coneixement solen ser molt més reduïts, especialitzats i densos que els mercats roses, i la complexitat de continguts fa que tampoc hi pugui haver gent especialitzada comentant les jugades. Són mercats molt més sutils, potser com els dels còmics o els d'aeromodelatge. Però les bases per guanyar visibilitat, aquelles més superficials, s'han d'adoptar. Tot i així és important tenir continguts interessants a explicar, en aquest cas no val fer de pseudofamós. Hi ha bàsicament dues postures:
a) Saber i explicar el que saps.
b) Saber qui sap i explicar el que l'altre sap (que també és lícit i difícil ja que en aquest cas l'assimilació dels coneixements que s'han d'explicar no és fàcil).

En el mercat rosa importa bàsicament l'atractiu. En el mercat del coneixement importa la intel.ligència.

Parlem de la identitat. En el mercat rosa la identitat es construeix a partir de com vesteixes, de com et pentines i de com et comportes i en base en unes poques i contades declaracions.
En el mercat del coneixement la identitat es construeix a partir de com comptes el que saps o el que aprens, el que reflexiones, de les manifestacións que vas deixant a la xarxa, de les interaccions. És un treball molt més personal i laboriós.

El mercat rosa està bàsicament mediat pels periodistes. Formen part del mercat aquells que apareixen en els grans canals de comunicació.
En el mercat del coneixement la responsabilitat de treballar-se una visibilitat i bona reputació recau en la persona, perquè és qui se l'ha de treballar per parèixer sincer, íntegre i proper a les comunitats on li interessa operar.

En el mercat del coneixement també es van creant personatges que van adoptant diferent rols, però sempre en funció del que explica cada un. Així per exemple es podria analitzar, a través de les seves aportacions el rol de líder empresari connectat amb gent amb capital i influència que adopta Martin Varsavsky o el rol de crític, aventurer, experimental , rebel de Ricardo Galli. [Aquestes definicions són impressions meves, una imatge que jo m'he construit de vosaltres, disculpau-me si no encaixen amb la imatge que vosaltre creis que estau transmetent, i no té tampoc que coincidir amb la imatge que perceb l'altre gent de vosaltres].

Conclusió: cal analitzar com es comporta el mercat rosa per transportar les millors i adequades pràctiques al mercat del coneixement. El que tenen en comú els dos mercats és que les mercaderies que es comercialitzen són inherents a les persones, a diferència del mercat dels productes i serveis on en el cas dels productes no necessita ser consumit amb la persona que l'ha produït i en el mercat de serveis el productor és més fàcilment sustituïble perquè està procedimentat. En el mercat del coneixement s'aplica saber, innovació i creativitat.

Chalamanch

El blog de Chalamanch promet. Cada post és com una injecció de pensament en estat pur que te pot fer rebentar les neurones.

Alguna aplicació per gestionar les conversacions de ca els altres?

Trob tant o més interessant anar a conversar virtualment a altres blogs que no només aquí. Perquè m'agrada participar a les conversacions obertes pels altres, i no només seguir les meves neures permanents o espontànees ;-)

Necessitaria una aplicació que m'ajudàs a gestionar allò que vaig publicant a altres llocs, de forma fàcil. Tampoc no es tracta de posar un post cada vegada que pos un comentari a ca un altre o si posàs un vídeo o una foto en una altra aplicació. Ja ho he comentat a can Paco i a can Uri. Tampoc no cal repetir-se.

El cervell global [i el marketing de les neurones]

El "cervell global" és un concepte molt interessant amb el qual em vaig familiaritzar l'any 2001, gràcies a la jornada la web intel.ligent de en.red.ando, en la qual se'l relacionava amb la web semàntica.

Hi ha molta gent que ha treballat el concepte de "global brain", "social superorganism",... Se'n pot trobar un poc de literatura a la Wikipedia. Potser un dels investigadors més coneguts amb més base filosòfica és Francis Heylighen de la Universitat Lliure d'Amsterdam que lidera el projecte de Principia Cybernetica Web.

"Society can be viewed as a multicellular organism, with individuals in the role of the cells. The network of communication channels connecting individuals then plays the role of a nervous system for this superorganism, i.e. a "global brain". http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html

A les sèries Context, a l'any 2002, es va publicar un article sobre blogs en el qual s'explicaven els blogs com una eina per construir el cervell global:

"Els weblogs són una forma de comunicació originària del nostre món post-web
Tal com la defineix un pioner del blog, Jorn Barger, un weblog (algunes vegades anomenat blog o pàgina de notícies, o filtre) és una pàgina web on un weblogger (algunes vegades anomenat blogger o pre-surfer) 'logs' (registra) totes les altres pàgines web que troba interessants. Així als weblogs, experts en qualsevol tema imaginable, que expressen o no la seva opinió, recopilen notícies i enllaços sobre algun tema en concret.
"Aquests diaris de links, i reflexions sobre els links, són el nou mitjà de comunicació per a l'èlit tecnològica. Reemplaça els costosos llocs web subvencionats amb un altre tipus de web que és intensament personal i construïda a partir de la connectivitat entre persones i idees que crea, així, una nova espècie de sinapsis per al cervell global. No és per casualitat que els weblogs es trobin cada vegada més en els primers llocs dels cercadors, ja que manegen la mateixa divisa que els millors motors derecerca -intel·ligència humana, deduïda a partir de 'qui s'ha fixat abans en què'. Els weblogs no són només la següent generació de pàgines personals, representant una tornada al text des del disseny, i sistemes 'de pes lleuger' de gestió de contingut, també són una plataforma per a experimentar amb la manera com treballa la Web: 'bookmarking' col·lectiu, comunitats virtuals, instruments per a la sindicació, recomanacions i serveis Web..." >de 'Inventing the Future' per Tim O'Reilly. 9 d'abril, 2002".

El cervell global genera el coneixement col.lectiu. Crec que és lògic raonar que tant les persones, els professional, com els treballadors d'empreses, han de formar part d'aquest cervell global, identificant-se i creant-se una bona reputació per ser tengut en compte per formar part del procés de producció en una economia basada en el coneixement.

Per altra banda el tema dels "memes" també es relacionen amb les teories del cervell global. De fet, va ser també Francis Heylighen qui va desenvolupar la teoria dels "memetics", sobre models en com la informació és transferida, a través de "memes".

Al cap i a la fi el marketing viral, que sembla que funciona tan bé a través dels blogs, també està relacionat amb totes aquestes teories.

"In 1976 Dawkins coined the term ‘meme’ to denote the cultural equivalent of the biological gene, i.e. an information pattern that is being copied from person to person. Examples of memes are jokes, ideas, traditions, rumors, fashions and chain letters. Each of these information systems spreads by means of communication from one to several carriers. Thus, a successful meme can be compared to a cultural virus that "infects" a growing group of hosts. Over the past decade, an increasing number of publications has been devoted to memetics (e.g. Blackmore, 2000 & Aunger, 2001), proposing explanations for phenomena from viral marketing to consciousness and religion." http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdf

El concepte "redundància" que s'estudia en els sistemes de gestió del coneixement, vendria a lligar també amb les teories anteriors. El que passa és que la majoria d'estudiosos sobre la gestió del coneixement ho analitzen en sistemes tancats (dins empreses), per mi l'interessant és analitzar-ho en sistemes oberts, com el cervell global, perquè és on l'aplicació de les teories del marketing hi tendrien més sentit (encara que també en tenen aplicades dins una organització, al cap i a la fi, una organització és com un mercat petit i tancat [yo te doy si tu me das, yo te ayudo si tu me ayudas]).

El fet que hi hagi temes que estiguin en boca de més fa que aquests cobrin més rellevància i confiança, bé sigui en temes de modes o en temes d'idees i coneixement.

" Knowledge redundancy is a necessary condition to develop the trust required for knowledge creation. To create knowledge redundancy management must make structural knowledge accessible across the organisation and support communities of interest where tacit knowledge redundancy occurs. Redundancy of knowledge in the organisation serves as a territory that diverse knowledge workers must inhabit before they can collectively innovate for the client." http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusion.html

Només volia deixar anotades unes quantes idees i referències sobre com en la societat de la informació i el coneixement, en economies basades en el coneixement, on es considera que les empreses treballen en xarxa i van configurant xarxes segons les necessitats de producció en cada moment (segons explica Manuesl Castells), com es va construint el coneixement i la memoria col.lectiva i com es propaguen idees i coneixements a través del cervell global. Formar part del cervell global per poder participar en la sinapsis, en un moment donat, serà clau per mantenir la competitivitat de cada empresa. En aquest context el marketing ja no només es pot basar en les regles de la societat industrial sino que ha d'actuar d'acord amb les regles de tranferència d'informació de la societat de la informació. Ja no només s'han de vendre els productes i els serveis, també s'han de vendre "les neurones".

PD: quan acabi la tesi [ni idea de quan serà] podré fer vacances de veritat i no emprar el temps deixant fixades referències i idees que ja fa temps que pul.lulen pel meu cap.

Inteligencias en conexión. Derrick de Kerckove

"El principio de la hipertextualidad le permite a uno tratar a la Red como la extensión de los contenidos de su propia mente. El hipertexto hace que la memoria de cualquier persona se convierta en la memoria del resto de las personas y convierte a la Red en la primera memoria mundial"
p. 113

D'això se'n diu ambició:
" La flexibilidad del procesamiento de datos que experimentamos en nuestra mente es el estándar que la ingeniería de los medios de red debería intentar alcanzar."
p. 116

"La publicación digital es eterna al mismo tiempo que omnipresente"
p. 119-120

Cultura de la profunditat

“Estamos empezando a tener un interior, un dentro, otra vez, y es por eso por lo que yo llamo a la cultura de la interactividad cultura de la profundidad. Tan sólo estamos empezando a descubrir que todavía somos humanos después de la transición de una era en la que sentíamos que la noción de humano iba unida a la personalidad culta. Perdimos esa humanidad durante dos guerras mundiales y ahora estamos intentando redescubrirla o, más bien, reconstruirla”.

Derrick de Derckhove. En Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la web. (p. 88)

Confiam amb Google?

Via Oscar Barber llegesc que Google ha llançat el Google Check Out, una espècia d'intermediari que té com a valor la confiança dipositada en ell perquè ens validi les transaccions econòmiques.

Però la pregunta és si confiam amb Google, i si realment els usuaris tenim tanta por com per haver de confiar amb un intermediari tan poderós i que ho controla tot i que també controlarà el que consumim. Feia Poc, Jose A. del Moral feia ressò de la omnipresència todapoderosa del senyor Google.

No ho sé, eh? preferesc trobar empreses amb les que tengui confiança directa i comprar en aquestes que comprar a través de Google. Primer. Perquè no vull que una sola empresa controli tot el que faig o deix de fer o compr o deix de comprar. Segon. No confii amb una empresa de la qual he sentit tantes vegades que és difícil contactar amb ells. Tercer. Potser si trob els arguments oportuns canvii d'opinió al respecte.

Aquests arguments poden ser: 1. Si realment te facilita reduir les gestions. 2. Si pots comprar allà on vols i no només els afiliats a Google. 3. Si les regles de joc estan molt clares. 4. Si pots comunicar-te amb el teu idioma. 5. Si quan envies un correu o telefones et responen de forma interactiva.

Però de totes maneres pesa molt que una empresa pugui saber tot el que fas, tens, amb qui te relaciones (enviant i rebent correus,...), que penses (blogs), que compres, on , que et gastes amb les compres, ...

Clar això per la investigació de mercats és fantàstic si realment són capaços de creuar tanta d'informació i treure'n conclusions.

En fi, el mercat supera la ficció. Quan la burocràcia administrativa se simplifiqui tant com les transaccions comercials potser haurem arribat a l'administració electrònica y haurem aconseguit l'eficiència administrativa.