CELAYA, J.; HERRERA, P. (2006). Estudio “Los blogs en la comunicación empresarial en España: Últimas tendencias”. GrupoBPMO ediciones.
Primer de tot volia agrair que m'enviassin aquest llibre, que m'he llegit amb molta d'il.lusió. M'hagués agradat reproduir quatre coses que m’han parescut interessants sobre aquest llibre, però m’ha entrat por quan he llegit el copyright.
És un bon resum, i dóna una visió bastant bona de l’assumpte. A més aclara alguns conceptes empresarials que potser es poden trobar cercant per la xarxa però de forma més confusa. A més dóna exemples de tipologies de blogs empresariasl. En surten bastants dels que solc seguir. També és un bon llibre perquè fa una selecció de fonts de documentació bastant bona. Potser anant a les fonts originals no trobaré tantes traves per reproduir algunes coses que he subratllat. Bé que en aquest llibre estan reproduïdes.
Quan es fa referència a la gestió del coneixement només expliquen que s'utilitzen blogs de forma interna. És acertat, però jo trob que a més, els blogs també es poden utilitzar per difondre o transferir coneixement a l'exterior, per gestionar el coneixement en xarxa, en un entorn obert de coneixement. El coneixement també pot ser un actiu de comunicació, formar part dels missatges. I això s'ha de tenir en compte, perquè difondre part del coneixement de forma externa pot formar part, també, de l'estratègia de comunicació de l'empresa. Cal saber on s'ha de tallar, quina part del coneixement que es genera i es consumeix ha de ser només intern però quina part és estratègicament susceptible de ser externalitzat per millorar la reputació i l'autoritat en un camp de coneixement que es domini.
Podria demanar l’autorització escrita del titular perquè em deixàs reproduir allò que m’ha parescut més interessant, però, com que la informació es pot trobar per altres bandes,… No sé, tammateix. Bé, si el titular em vol donar permís a través d’un comentari aquí mateix, faré l’esforç i si no, es quedarà subratllat al llibre. Però tampoc no és una bona idea, perquè en qualsevol moment, si volgués podria borrar el comentari. I com sabria jo que qui realment posàs el comentari seria el titular del copyright? I qui és exactament el titular del copyright, els autors, o l'editorial? Veig que al llibre hi ha dos correus electrònics, els hi podria escriure, però no sé a qui van dirigits exactament, quina és la seva identitat real, tampoc no sé si aquests correus me contesten tenen l’autotització per donar-me permís per poder publicar aquí algun fragment. Així que decidesc no escriure-los tampoc.
A més, tenc una carpeta plena de documentació esperant a ser llegida i potser alguns no tenen aquests problemes de copyright.
Quin dilema això del copyright! Crec que és just pels autors que així ho volen si realment són els autors o l'editorial qui en treuen i en poden treure profit. Si els hi funciona per guanyar-se la vida em sembla perfecte. Però tot el que es desaprofita en difusió i divulgació, i com a conseqüència en reputació, trobau que és pagat?
Aquest comentari no és una crítica al copyright. Qui considera que ho ha de fer servir deu ser lícit. Només és una reflexió en veu alta de les conseqüències en difusió que pot tenir per obres de divulgació de coneixement. Trob que pot tallar la difusió i en conseqüència el reconeixement dels autors. Ara, si prima l'interés econòmic, i funciona així com ho fan i estan contents de fer-ho, en el meu cas això és el que m'ha passat, que no he escrit algunes cites que m'hagués agradat compartir amb altra gent perquè trobava que eren acertades. Podria haver gestionat l'autorització però m'ha fet peresa, sincerament. Una autorització no seria difícil, però no vull haver d'entrar en la roda d'haver d'anar demanant permisos per anar reproduint fragments. M'estim més no fer-ho, i aprofitar el temps per llegir tot el que tenc acumulat.
Faig algunes cerques on es parli del llibre per veure com ho han fet els altres:
Dosdoce ha fet gestions i ha publicat la introducció i posa les dades de contacte per aconseguir l'estudi.
Manfatta en parla en una Gazzetta, l'haureu de trobar a la seva web, ja que Google me redirecciona cap a la pàgina principal: La gazetta de Manfatta: Comunicación. Consumidores, Clientes y la ...
Benito Castro escriu una petita crítica, i anteriorment exposava que havia anat a la presentació del llibre.
Petita resenya a blogs con valor.
Surt com a bibliografia del wiki que na Mentxu ens ha animat a participar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada