Estudio “Los blogs en la comunicación empresarial en España: Últimas tendencias”. GrupoBPMO ediciones.

CELAYA, J.; HERRERA, P. (2006). Estudio “Los blogs en la comunicación empresarial en España: Últimas tendencias”. GrupoBPMO ediciones.

Primer de tot volia agrair que m'enviassin aquest llibre, que m'he llegit amb molta d'il.lusió. M'hagués agradat reproduir quatre coses que m’han parescut interessants sobre aquest llibre, però m’ha entrat por quan he llegit el copyright.

És un bon resum, i dóna una visió bastant bona de l’assumpte. A més aclara alguns conceptes empresarials que potser es poden trobar cercant per la xarxa però de forma més confusa. A més dóna exemples de tipologies de blogs empresariasl. En surten bastants dels que solc seguir. També és un bon llibre perquè fa una selecció de fonts de documentació bastant bona. Potser anant a les fonts originals no trobaré tantes traves per reproduir algunes coses que he subratllat. Bé que en aquest llibre estan reproduïdes.

Quan es fa referència a la gestió del coneixement només expliquen que s'utilitzen blogs de forma interna. És acertat, però jo trob que a més, els blogs també es poden utilitzar per difondre o transferir coneixement a l'exterior, per gestionar el coneixement en xarxa, en un entorn obert de coneixement. El coneixement també pot ser un actiu de comunicació, formar part dels missatges. I això s'ha de tenir en compte, perquè difondre part del coneixement de forma externa pot formar part, també, de l'estratègia de comunicació de l'empresa. Cal saber on s'ha de tallar, quina part del coneixement que es genera i es consumeix ha de ser només intern però quina part és estratègicament susceptible de ser externalitzat per millorar la reputació i l'autoritat en un camp de coneixement que es domini.

Podria demanar l’autorització escrita del titular perquè em deixàs reproduir allò que m’ha parescut més interessant, però, com que la informació es pot trobar per altres bandes,… No sé, tammateix. Bé, si el titular em vol donar permís a través d’un comentari aquí mateix, faré l’esforç i si no, es quedarà subratllat al llibre. Però tampoc no és una bona idea, perquè en qualsevol moment, si volgués podria borrar el comentari. I com sabria jo que qui realment posàs el comentari seria el titular del copyright? I qui és exactament el titular del copyright, els autors, o l'editorial? Veig que al llibre hi ha dos correus electrònics, els hi podria escriure, però no sé a qui van dirigits exactament, quina és la seva identitat real, tampoc no sé si aquests correus me contesten tenen l’autotització per donar-me permís per poder publicar aquí algun fragment. Així que decidesc no escriure-los tampoc.

A més, tenc una carpeta plena de documentació esperant a ser llegida i potser alguns no tenen aquests problemes de copyright.

Quin dilema això del copyright! Crec que és just pels autors que així ho volen si realment són els autors o l'editorial qui en treuen i en poden treure profit. Si els hi funciona per guanyar-se la vida em sembla perfecte. Però tot el que es desaprofita en difusió i divulgació, i com a conseqüència en reputació, trobau que és pagat?

Aquest comentari no és una crítica al copyright. Qui considera que ho ha de fer servir deu ser lícit. Només és una reflexió en veu alta de les conseqüències en difusió que pot tenir per obres de divulgació de coneixement. Trob que pot tallar la difusió i en conseqüència el reconeixement dels autors. Ara, si prima l'interés econòmic, i funciona així com ho fan i estan contents de fer-ho, en el meu cas això és el que m'ha passat, que no he escrit algunes cites que m'hagués agradat compartir amb altra gent perquè trobava que eren acertades. Podria haver gestionat l'autorització però m'ha fet peresa, sincerament. Una autorització no seria difícil, però no vull haver d'entrar en la roda d'haver d'anar demanant permisos per anar reproduint fragments. M'estim més no fer-ho, i aprofitar el temps per llegir tot el que tenc acumulat.

Faig algunes cerques on es parli del llibre per veure com ho han fet els altres:

Dosdoce ha fet gestions i ha publicat la introducció i posa les dades de contacte per aconseguir l'estudi.

Manfatta en parla en una Gazzetta, l'haureu de trobar a la seva web, ja que Google me redirecciona cap a la pàgina principal: La gazetta de Manfatta: Comunicación. Consumidores, Clientes y la ...

Benito Castro escriu una petita crítica, i anteriorment exposava que havia anat a la presentació del llibre.

Petita resenya a blogs con valor.

Surt com a bibliografia del wiki que na Mentxu ens ha animat a participar.

La Xarxa Infojove [poder de connexió]

El poder sutil de la Xarxa Infojove, per trobar i per difondre.

La Xarxa Infojove és una iniciativa pionera a Espanya i a Europa. Té connectades persones, tècnics en joventud de gairebé tots els municipis de les Illes Balears, que treballen per diferents institucions: Govern, Universitat, Consells, Ajuntaments. A poc a poc també s'hi ha anat afegint gent d'altres institucions i associacions culturals.

A través d'un grup de discussió estan connectas. Les persones viuen offline on són els joves, i les peticions d'informació poden arribar a través de diferents mitjans. Si no se sap la resposta es llança una petició a la xarxa i en poc temps arriben vàries respostes per atendre al "client".

També utilitzen els blogs per a difondre activitats.

A més, gràcies a l'esforç i a l'experiència d'aquesta gent, per a definir aquesta el Projecte de llei Integral de la Joventud (desembre 2005. Conselleria d'esports i joventud. Balears) es va tenir en compte la importància de les noves tecnologies de la informació per obrir espais de diàleg amb i per als joves, crear fòrums de discussió, i facilitar la feina en xarxa entre els i les joves i entre les organitzacions de la joventut. Les noves tecnologies de la comunicació també poden ser utilitzades pels/per les joves per accedir a la informació i poden ser una eina educativa per al seu propi desenvolupament i la seva integració en la societat; tot això, d’acord amb les conclusions de la UNESCO en aquesta matèria.

Tipus de poder, de poder fer i d’influència

Segons la forma d’utilitzar les TIC i la Xarxa es poden qüestionar les bases del poder, entès com a autoritat.

Em va cridar l’atenció una frase que un dia va dir n’Alfons Cornella: “no me interesa el poder sino el poder-hacer”. Li vaig demanar si era seva, i em va dir que l’havia sentida dir a n’en Pascual Maragall.

Aquesta frase, “no me interessa el poder sino el poder-hacer”, dita en boca d’una persona o d’una altra en funció de les seves circumstàncies trob que pren valors diferents, depenent del marge de poder [nom] de decisió i d’execució pugui tenir o el grau d’influència que necessiti per a poder [verb] exercir-lo.

En relació al poder i a la influència hi ha un interessant reflexió a Un Hombre de Pago, en el post i comentaris de “Cambio de sábanas” on Neus deixa escrit: “tu comentario me recuerda una explicación que nos dio el profesor de Teoría de la Ciencia Política. Venía a decir que quien tiene el poder, manda y quien tiene la influencia, manda sobre el que manda”

Algunes definicions de “poder” en el Diccionaria Català Valencià Balear (DCVB)

• Esser capaç; tenir la força, habilitat o mitjans (de fer una cosa); tenir ocasió de fer tal o tal cosa; tenir el dret, el permís, la llibertat (de fer una cosa)

M’ha cridat l’atenció aquesta dita publicada al DCVB:
«Si el vell pogués i el jove sabés, tot aniria bé»

• Facultat, capacitat per a fer alguna cosa; domini que es té sobre algú o alguna cosa;
• Força, vigor; cast. poder. «L'imant té el poder d'atreure el ferro». Les steles formades sobre nós han lur poder, Turmeda Diuis. 22. Especialment: a) Força vital d'animals o plantes. «A les terres grasses les plantes tenen més poder».
• Capacitat moral; dret d'obrar per altri
• Autoritat, facultat de governar l'Estat

En fi, quin és el poder que cada persona o organització pot arribar a assolir amb l’ús de les TIC i l’organització en xarxa? Segurament el que es plantegi, no?

Manuel Castells és citat a LA GLOBALIZACIÓN Y LAS CLAVES DEL NUEVO PODER RED per Miguel-Héctor Fernández-Carrión: "The Information Age: Economy, Society and Cultures (La era de la información: Economía, sociedad y cultura), y subtitulada, el primer volumen, en español: “La sociedad red”, y trata en especial sobre la lógica de lo que denomina el autor red; el segundo, “El poder de la identidad”, analiza la formación del yo y la interacción de la red y el yo en la crisis de dos instituciones centrales de la sociedad contemporánea: la familia patriarcal y el Estado nacional, y la tercera, “Fin de milenio”, interpreta las transformaciones históricas actuales, a partir de los procesos específicos de ámbito global analizados por el propio autor en los dos anteriores volúmenes."

En canvi SASKIA SASSEN parla "del poder de los sin poder" a una entrevista que li van fer.

Comentaris d’aquest blog

Per suggeriment d’algun lector he tret la validació per lletres i números perquè es veu que no li acabava d’anar bé a tothom i hi he posat moderació, només per evitar l’spam.

Moderaré tan aviat com pugui, el manteniment d'aquest blog no és la meva activitat primordial. Vaig fent així com puc i em queden forces.

Sortint de la xarxa o "NET OUT"

Per què serveix, entre altres coses, tenir una identitat digital?
Entenent identitat digital, com a un reflex d'alguna part del teu JO.

Bé, idò perquè quan te presentes a algú que admires i te fa ganes conèixer, no sigui una presentació a porta freda, sino que ja hi hagi un tema de conversació, que havia començat a la xarxa sense coneixer-mos personalment encara. O sino, que al manco sàpiguen qui ets. I això sorprèn. Sorprèn que algú que per algun motiu admires, te conegui.

Perquè te convidin a participar en programes de ràdio.

Perquè te convidin a formar part d'algun tipus de consultoria.

Per tenir més credibilitat.

I és cert, funciona.

El networking fora de la "Net"

Ahir per primera vegada vaig participar en una trobada d'aquesta de Networking a Palma. Va ser una iniciativa de na Rosaura Alastruey, que va implicar fins al fons a n'Andreu Llabrés, d'Amic-hotels.

Va ser tot una experiència. La reunió va ser a una terrassa de l'Hotel Horizonte, que dóna la impressió que estàs sobrevolant sobre una estora immensa d'Aladí, per la Bahia de Palma. Es veu l'horitzó, el port, la catedral, el Castell de Bellver,... i... una grua (però això no és un problema de l'hotel sino de la cojuntura actual de Mallorca).

Va ser un èxit. Van venir unes 40 persones. Algunes era gent que havien vengut per anar al OME.

Per la trobada de Networking na Rosaura havia preparat un kit. Es tractava d'una espècia de joc per anar trobant gent que et pogués interessar. La gent anava per feina a cumplir l'objectiu.

Està bé assistir a iniciatives d'aquestes, però s'ha d'estar molt predisposat a fer contactes. I conèixer tanta gent,.. pot saturar un poc. Bé, depèn de com sigui cada un i dels objectius que tengui. Però trob que s'ha de provar.

Evadir-se pintant

Na Mentxu ahir va descobrir els meus quadres. És un rastre que vaig deixar a la xarxa l'any 2002. Per tant, també són una petita part de la meva identitat digital. Curiosament el tema és sobre Internet, però pintat amb una tècnica milenària: Oli damunt tela. En Joan Marquès, els va batiar com a NET OUT, perquè explicaven sentiments que tenia envers tot el que anava aprenent que d'alguan forma havien d'explotar i sortir.

En tenc de nous, però no he actualitzat la web des que la vaig fer.

Aquest, que il.lustra aquest apunt, és un dels nous.

Gent que trob interessant

Aquest any al IGC vaig poder presenciar xerrades de gent que pel que són o el que han fet, i pel que diuen, cal escoltar amb atenció:

Gilberto Gil, músic i ministre de cultura de Brasil. Va dir que a totes les tasques que feia a la seva vida aplicava l'ètica del hacker.
Jesse James Garrett, creador d'AJAX
Rebeca Blood, autora del llibre "Universo del Blog". [entrevista]

L'any 2004 també al IGC, una de les persones que me va cridar més l'atenció va ser la sociòlega Saskia Sassen

Aquests diguem que són els mestres, i a més famosos ¿no? a qui veus un pic, i vas llegint així com pots.

A part hi ha tot una sèria de gent, més propera, de la que estic aprenent molt sempre que trob un poquet de temps per seguir-los: Benjamí, Joan, Oriol, Karma, Luis Angel, Oscar, Mentxu, Carlos, Llorenç, Ricardo, Neus, Daniel, Julio, Paco, Jose A., Francisco, Roc, Álvaro, Jose,

Com s'organitza una empresa virtual

Trob interessant aquest apunt d'en Julio Alonso explicant com s'organitzen 70 persones que estan distribuïdes per diferents llocs i treballen sense compartir un mateix espai físic.

Trob que a les regions perifèriques els hi hauria d'interessar aquest model de treball tant per retenir, com per atreure talent.

"los ojos miran a los ojos que los miran"

Llegeix aquest article a Insual, escrit per Joan Costa: "De la eficacia publicitaria", sobre comunicació visual.
Em crida l'atenció aquesta frase: "Los ojos miran a los ojos que los miran". L'havia sentida abans i m'havia cridat l'atenció abans, fa molt de temps, però la tenia oblidada.
(És curiós, l'única referència que trob a google és la referència que he posat)

Em recorda a una altra frase: "Enllaça i seràs enllaçat", que molts que escrivim blogs anam repetint quan ens demanen com es pot fer perquè en visitin.

Sociedad del (Re)Conocimiento = Relaciones Humanas x [Ética + Filosofía2.0]

Via Mentxu descobresc aquesta interessant reflexió.