Arrel de la conferència d’en Toni Roig (al Club Tao) m’he adonat que el món polític mallorquí es mou a la blogosfera local. 4 portaveus de partits polítics de l’ajuntament de Palma ja tenen blog.
Ja coneixia d’abans en Toni Reus de l’Ajuntament de Santa Margalida.
Sobre la conferència de Roig destacar algunes explicacions que ha fet (potser no són del tot al peu de la lletra. M’he quedat amb les idees. (Agrairia als que hi éreu que em corregiu si m’equivoc):
“
· Internet és un barri més de Palma. S’hi ha d’estar. És una nova dimensió de l’acció política.
· Balearweb és la quinta illa.
· El meu és un blog experimental per a l’acció local en un món global, sobre política municipal. Planteja més participació i més transparència. Conversacions de tu a tu sense intermediaris. Nanoaudiències.
· És un bloc personal amb implicació. Em faig responsable del que passa amb les meves opinions.
· Estam tornant a l’àgora.
· No sé com es podrà gestionar quan les audiències avui petites dels blogs tornin més grans.
· Una de les grans lagunes de la política actual és la ciutadania digital.
· Barri WWW: no hi ha faroles, ni manteniment, per ara tampoc no hi ha servei de seguretat.
· Transparència no significa més eficàcia. Som conscient que un expedient és mal de llegir.
· Anècdotes. Trolls: persones que es colen al blog amb intenció provocativa.
· Arribarà un moment que no hi haurà cap polític sense blog.
· Els usuaris del meu blog no són un fidel reflex ni de la ciutadania de Palma ni dels meus votants.
· No sé massa bé el cos electoral dels meus lectors.
· Tenc ciutadans però també ha vengut gent de l’oposició, i estam portant les discussions a l’espai públic.
· Política 2.0.
· “Blogueo, luego existo”
“
He trobat interessant fer un resum molt esquemàtic del que ha dit perquè m’ha parescut molt pedagògic d’un polític que ho ha provat i que ha compartit la seva experiència.
divendres, d’abril 28, 2006
Ciutat de Palma: ciència, tecnologia, filosofia i comunicació
Aquesta setmana justament ha coincidit que se celebrava quasi al mateix temps:
· El 9e Club Tao sobre tecnologies aplicades a l’administració pública. On hi ha hagut, una interessant sessió sobre blogs, conduïda per Carlos Guadián, i amb l’exemple, del portaveu del PSIB-PSOE de l’ajuntament de Palma Toni Roig, la ponència del qual es mereix un post sol.
· El congrés de filosofia i tecnologia, les ponències del qual es poden descarregar de la web.
· La Fira de la Ciència
· La setmana de la Comunicació
· El 9e Club Tao sobre tecnologies aplicades a l’administració pública. On hi ha hagut, una interessant sessió sobre blogs, conduïda per Carlos Guadián, i amb l’exemple, del portaveu del PSIB-PSOE de l’ajuntament de Palma Toni Roig, la ponència del qual es mereix un post sol.
· El congrés de filosofia i tecnologia, les ponències del qual es poden descarregar de la web.
· La Fira de la Ciència
· La setmana de la Comunicació
Per què el 60% de la població no està connectada a Internet?
Avui he anat a la ràdio al programa “Mallorca en Xarxa” conduït per en Benjamí Villoslada. Anava a presentar la Gimcana Virtual. M’hagués agradat explicar més coses sobre la Gimcana Virtual, com el tema de les categories i les preguntes adaptades per cada categoria, i el 68 mp3 que hi ha en premis. Però el tema s’ha desviat cap a la web de la Fira de la ciència, normal, perquè la Gimcana Virtual es fa com una activitat més de la Fira, i sobre les webcams instal.lades al recinte que permeten seguir la fira en directe. Després, amb el poc temps que ens quedava hem procurat parlar sobre internet de forma més genèrica i arrel d’un apunt de n’Enrique Dans, que per cert, surt com un heroi d’internet a l’article sobre bloggers publicat al suplement El Magazine que es distribueix amb diferents diaris, com el Diario de Mallorca, ha sortit la pregunta:
Per què el 60% de la població no està connectada a Internet?
I en Benjamí m’ha proposat reflexionar-ne al meu blog, a part del que ja hem comentat a la ràdio, així més en fred, de sobte. Després m’he pogut passar tot el camí en trajecte de cotxe reflexionant. I tenc algunes observacions i moltes preguntes.
· Si agaf la meva família directe (avis, pares, tiets i cosins) com a mostra, coincideix amb les estadístiques. Menys d’un 40% de la família estan connectats a Internet. Els connectats són els de la meva generació. De la meva generació, els més grans que jo es connecten per feina i per comprar a través d’Internet (electrònica i viatges) i els més joves es connecten per estar en contacte amb els amics i familiars (germans) i comprar bitllets d’avió i pocs aparells d’electrònica. Alguna temporada han tengut ADSL però s’han donat de baixa. Els que no es connecten ho fan perquè no tenen ordinador i perquè tanmateix si en tenguessin no el sabrien manejar.
· Si agaf de mostra la meva família política, els percentatges de connexió pugen.
· Tots saben que amb Internet es poden fer moltes coses i si no es connecten segurament és perquè ningú, ni tan sols jo, s’ha entretingut en ensenyar-los, ja que alguns si que mostren interès. El problema és que per ensenyar es necessita molta paciència i sovint aquesta s’ha perdut quan acaba el dia i un ja està fart de pantalla d’ordinador. Tots podrien trobar coses interessants a Internet depenent dels seus interessos. Si no es connecten no és perquè no creuen que no puguin trobar coses interessants sinó per la complexitat d’haver de disposar d’ordinador, connectar-lo, que funcioni, aprendre a manejar l’ordinador, i després, aprendre a manejar Internet. Són una generació que molts ni saben programar el vídeo. Però tendrien molt d’altre coneixement per abocar a la xarxa si sabessin com o si algú els ho fes per ells. Coneixement que abans es transmetria de forma oral i que ara s’està perdent, perquè jo, per exemple, immersa en un altre món, som incapaç d’assimilar-lo i de recordar-lo. I serien capaços si fos el seu medi de crear comunitats virtuals perquè tenen molt a compartir, coses que ja comparteixen de forma oral i a través de l’experiència. Tenen l’esperit de la xarxa, de l’era de la informació, però no tenen la capacitat de manejar les eines i de trobar-se còmodes en l’entorn tecnològic que permet la vida virtual.
· Si agaf com a mostra el cercle de les meves amistats més directes de tota la vida les que ens veim més sovint, que no són de la feina, puc dir que a dia d’avui tots tenen correu electrònic, però només hi deu haver un poc més d’un 40% que ho miri a diari. I poc més d’un 20% utilitza sovint altre tipus d’eines com el “messenger” o espais per compartir fotografies. Utilitzen Internet també per estudiar a distància (20%).
Això en quant a una observació a molt petita escala.
Ara venen les preguntes:
· Quin tant per cent de la població llegeix habitualment, premsa, revistes especialitzades i llibres, per separat? Coincideix amb els navegants? És correlatiu?
· Per què es compara la xifra de connectats amb les audiències globals de televisió i no amb la dels lectors que llegeixen el que sigui habitualment? Si fins ara a Internet s’ha tractat més de llegir (o scannejar) que mirar la pantalla com si fos la TV?
· Abans d’Internet, quin tan per cent de la població escrivia cartes a amics i cartes al director de premsa o revistes? Es podria comparar amb el percentatge d’usuaris que mantenen blogs?
· Quin tant per cent d’audiència de televisió o ràdio truquen per telèfon en directe als programes? Es pot comparar amb els usuaris que posen comentaris als posts?
· Quin percentatge de la població, té una passió, un hobbi? Els que ho tenen, estan connectats? De quin tipus són els hobbis dels que estan connectats?
· Per què me dóna la sensació que les ofertes dels packs TVdigital+”llamadas” són més barates que els packs ADSL+”llamadas”?
· Per què la penetració del mòbil és molt més elevada que la d’Internet? Molt fàcil d’adquirir i manejar, potser?
I a partir d’aquí, més reflexions. El fet que encara només hi hagi un 40% de connectats no implica que no s’haguin de fer polítiques del tipus que sigui envers a la xarxa. L’objectiu a curt termini seria invertir la xifra i al llarg arribar al 100% de l’alfabetització digital, però també al 100% de l’alfabetització informacional. Per aconseguir això fa falta molta educació perquè no tothom ha tengut la sort d’entrar de becari, vuit anys enrera, sense ser tècnic, a un lloc d’innovació tecnològica i desenvolupament de projectes d’Internet, i absorbir, absorbir i absorbir a partir de la feina dels tècnics del desenvolupament i creixement de les tecnologies que permeten construir internet i la web, aprendre dia a dia, i assimilar. Cada hora de feina era i segueix sent una hora d’aprenentatge.
Jo pens que és necessari que una persona que mai ha tocat un ordinador pugui tenir una guia d’aprenentatge bàsica i molt fàcil per:
· Aprendre a manejar l’ordinador
· Aprendre a connectar-se a Internet: web i correu electrònic
· Aprendre a cercar de forma òptima: cercadors, directoris, portals especialitzats, comunitats virtuals, blogs
· Aprendre a detectar els mecanismes per establir confiança amb allò que va trobant o rebutjar-ho
· Aprendre a comprar amb seguretat
· Arpendre a interactuar i a aportar (netiquette, publicació de blogs, participació en comunitats virtuals)
També pens, que totes aquelles entitats amb presència i serveis a Internet han de facilitar la vida als usuaris, inclús, els ho han de posar més fàcil que en el món real, no més difícil, per tenir una motivació real per connectar-se. Per exemple:
· L’historial clínic personal. Es parla molt de l’historial clínic perquè ho puguin consultar els metges, però, i per a que ho puguin consultar els pacients? Cites, diagnòstics, les receptes que han pres durant tota la vida, baixes, altes,… Fins i tot hi podria haver les dietes personalitzades amb la llista feta per fer la comanda dels ingredients al supermercat que seleccioni l’usuari.
· La carpeta ciutadana personal. Es parla molt de tràmits amb cada administració, però que el ciutadà pogués tenir una web on tengués: el seu certificat de resident, les cotitzacions amb la seguretat social, les declaracions de la seva renda, el seu llibre de família, els imposts que ja ha pagat, els que ha de pagar, els avisos, les cartes certificades, les reclamacions que ha fet, les respostes, o una visualització dels expedients, i de l’estat, el registre de propietats (fos del municipi que fos), el notari per fer el testament, etc. Tot ordenadet i controladet.
Per què el 60% de la població no està connectada a Internet?
I en Benjamí m’ha proposat reflexionar-ne al meu blog, a part del que ja hem comentat a la ràdio, així més en fred, de sobte. Després m’he pogut passar tot el camí en trajecte de cotxe reflexionant. I tenc algunes observacions i moltes preguntes.
· Si agaf la meva família directe (avis, pares, tiets i cosins) com a mostra, coincideix amb les estadístiques. Menys d’un 40% de la família estan connectats a Internet. Els connectats són els de la meva generació. De la meva generació, els més grans que jo es connecten per feina i per comprar a través d’Internet (electrònica i viatges) i els més joves es connecten per estar en contacte amb els amics i familiars (germans) i comprar bitllets d’avió i pocs aparells d’electrònica. Alguna temporada han tengut ADSL però s’han donat de baixa. Els que no es connecten ho fan perquè no tenen ordinador i perquè tanmateix si en tenguessin no el sabrien manejar.
· Si agaf de mostra la meva família política, els percentatges de connexió pugen.
· Tots saben que amb Internet es poden fer moltes coses i si no es connecten segurament és perquè ningú, ni tan sols jo, s’ha entretingut en ensenyar-los, ja que alguns si que mostren interès. El problema és que per ensenyar es necessita molta paciència i sovint aquesta s’ha perdut quan acaba el dia i un ja està fart de pantalla d’ordinador. Tots podrien trobar coses interessants a Internet depenent dels seus interessos. Si no es connecten no és perquè no creuen que no puguin trobar coses interessants sinó per la complexitat d’haver de disposar d’ordinador, connectar-lo, que funcioni, aprendre a manejar l’ordinador, i després, aprendre a manejar Internet. Són una generació que molts ni saben programar el vídeo. Però tendrien molt d’altre coneixement per abocar a la xarxa si sabessin com o si algú els ho fes per ells. Coneixement que abans es transmetria de forma oral i que ara s’està perdent, perquè jo, per exemple, immersa en un altre món, som incapaç d’assimilar-lo i de recordar-lo. I serien capaços si fos el seu medi de crear comunitats virtuals perquè tenen molt a compartir, coses que ja comparteixen de forma oral i a través de l’experiència. Tenen l’esperit de la xarxa, de l’era de la informació, però no tenen la capacitat de manejar les eines i de trobar-se còmodes en l’entorn tecnològic que permet la vida virtual.
· Si agaf com a mostra el cercle de les meves amistats més directes de tota la vida les que ens veim més sovint, que no són de la feina, puc dir que a dia d’avui tots tenen correu electrònic, però només hi deu haver un poc més d’un 40% que ho miri a diari. I poc més d’un 20% utilitza sovint altre tipus d’eines com el “messenger” o espais per compartir fotografies. Utilitzen Internet també per estudiar a distància (20%).
Això en quant a una observació a molt petita escala.
Ara venen les preguntes:
· Quin tant per cent de la població llegeix habitualment, premsa, revistes especialitzades i llibres, per separat? Coincideix amb els navegants? És correlatiu?
· Per què es compara la xifra de connectats amb les audiències globals de televisió i no amb la dels lectors que llegeixen el que sigui habitualment? Si fins ara a Internet s’ha tractat més de llegir (o scannejar) que mirar la pantalla com si fos la TV?
· Abans d’Internet, quin tan per cent de la població escrivia cartes a amics i cartes al director de premsa o revistes? Es podria comparar amb el percentatge d’usuaris que mantenen blogs?
· Quin tant per cent d’audiència de televisió o ràdio truquen per telèfon en directe als programes? Es pot comparar amb els usuaris que posen comentaris als posts?
· Quin percentatge de la població, té una passió, un hobbi? Els que ho tenen, estan connectats? De quin tipus són els hobbis dels que estan connectats?
· Per què me dóna la sensació que les ofertes dels packs TVdigital+”llamadas” són més barates que els packs ADSL+”llamadas”?
· Per què la penetració del mòbil és molt més elevada que la d’Internet? Molt fàcil d’adquirir i manejar, potser?
I a partir d’aquí, més reflexions. El fet que encara només hi hagi un 40% de connectats no implica que no s’haguin de fer polítiques del tipus que sigui envers a la xarxa. L’objectiu a curt termini seria invertir la xifra i al llarg arribar al 100% de l’alfabetització digital, però també al 100% de l’alfabetització informacional. Per aconseguir això fa falta molta educació perquè no tothom ha tengut la sort d’entrar de becari, vuit anys enrera, sense ser tècnic, a un lloc d’innovació tecnològica i desenvolupament de projectes d’Internet, i absorbir, absorbir i absorbir a partir de la feina dels tècnics del desenvolupament i creixement de les tecnologies que permeten construir internet i la web, aprendre dia a dia, i assimilar. Cada hora de feina era i segueix sent una hora d’aprenentatge.
Jo pens que és necessari que una persona que mai ha tocat un ordinador pugui tenir una guia d’aprenentatge bàsica i molt fàcil per:
· Aprendre a manejar l’ordinador
· Aprendre a connectar-se a Internet: web i correu electrònic
· Aprendre a cercar de forma òptima: cercadors, directoris, portals especialitzats, comunitats virtuals, blogs
· Aprendre a detectar els mecanismes per establir confiança amb allò que va trobant o rebutjar-ho
· Aprendre a comprar amb seguretat
· Arpendre a interactuar i a aportar (netiquette, publicació de blogs, participació en comunitats virtuals)
També pens, que totes aquelles entitats amb presència i serveis a Internet han de facilitar la vida als usuaris, inclús, els ho han de posar més fàcil que en el món real, no més difícil, per tenir una motivació real per connectar-se. Per exemple:
· L’historial clínic personal. Es parla molt de l’historial clínic perquè ho puguin consultar els metges, però, i per a que ho puguin consultar els pacients? Cites, diagnòstics, les receptes que han pres durant tota la vida, baixes, altes,… Fins i tot hi podria haver les dietes personalitzades amb la llista feta per fer la comanda dels ingredients al supermercat que seleccioni l’usuari.
· La carpeta ciutadana personal. Es parla molt de tràmits amb cada administració, però que el ciutadà pogués tenir una web on tengués: el seu certificat de resident, les cotitzacions amb la seguretat social, les declaracions de la seva renda, el seu llibre de família, els imposts que ja ha pagat, els que ha de pagar, els avisos, les cartes certificades, les reclamacions que ha fet, les respostes, o una visualització dels expedients, i de l’estat, el registre de propietats (fos del municipi que fos), el notari per fer el testament, etc. Tot ordenadet i controladet.
dimarts, d’abril 25, 2006
Blogs i administració digital
Els blogs comencen a tenir sentit relacionats amb temes de l'administració digital.
Per una part, serveixen com a plataforma de reconeixement a estudiosos del l'adminitració digital, que si bé, alguns, van començar el blog com a eina per estructurar idees i informació, amb el temps, s'ha convertit amb una eina de localització per a ser incorporats en equips per crear nous projectes.
Així ho manifesten Roc Fages i Eva Campos en un article ("Bloggers y la administración pública") publicat per Carlos Guadián a la revista Infogedas nº 5.
_________________________________________________________________
Per altra banda, els blogs, també són una eina ideal per crear una bona reputació i confiança entre els líders polítics. Iñaki del blog Administraciones en Red es fa resò de:
"Me he enterado por la web de Propolis del Proyecto “Civic Leadership Blogging”, que apuesta por el uso de los blogs entre representantes públicos y empleados de la administración pública para fomentar actitudes de liderazgo." (...)
"En el documento se describe el blog como “una herramienta básica de publicación que en las manos de un líder es uno de los mejores medios para incrementar y extender su influencia”, lo cual se considera una de las razones para utilizar un blog como complemento de la estrategia global de comunicación de un líder."
Es pot llegir un resum en el seu post: Reino Unido promueve los blogs de los public servants.
Entre una de les tasques que proposa:
"Forma (haz pedagogía) sobre las complejidades de algún tema."
Al cap i a la fi, això també és compartir coneixement.
_________________________________________________________________
[Aprofit el post per dir que jo també he publicat un article a la revista Infogedas nº 5 titulat "Adoptando el uso de las TIC en la adminitración pública", a l'especial Balears que ha fet la revista, on hi ha també articles de persones responsables de l'administració pública de diferents ajuntaments de Mallorca]
Per una part, serveixen com a plataforma de reconeixement a estudiosos del l'adminitració digital, que si bé, alguns, van començar el blog com a eina per estructurar idees i informació, amb el temps, s'ha convertit amb una eina de localització per a ser incorporats en equips per crear nous projectes.
Així ho manifesten Roc Fages i Eva Campos en un article ("Bloggers y la administración pública") publicat per Carlos Guadián a la revista Infogedas nº 5.
_________________________________________________________________
Per altra banda, els blogs, també són una eina ideal per crear una bona reputació i confiança entre els líders polítics. Iñaki del blog Administraciones en Red es fa resò de:
"Me he enterado por la web de Propolis del Proyecto “Civic Leadership Blogging”, que apuesta por el uso de los blogs entre representantes públicos y empleados de la administración pública para fomentar actitudes de liderazgo." (...)
"En el documento se describe el blog como “una herramienta básica de publicación que en las manos de un líder es uno de los mejores medios para incrementar y extender su influencia”, lo cual se considera una de las razones para utilizar un blog como complemento de la estrategia global de comunicación de un líder."
Es pot llegir un resum en el seu post: Reino Unido promueve los blogs de los public servants.
Entre una de les tasques que proposa:
"Forma (haz pedagogía) sobre las complejidades de algún tema."
Al cap i a la fi, això també és compartir coneixement.
_________________________________________________________________
[Aprofit el post per dir que jo també he publicat un article a la revista Infogedas nº 5 titulat "Adoptando el uso de las TIC en la adminitración pública", a l'especial Balears que ha fet la revista, on hi ha també articles de persones responsables de l'administració pública de diferents ajuntaments de Mallorca]
divendres, d’abril 21, 2006
Sobre l'IBIT i la Gimcana Virtual 2006
Aquest darrers mesos, entre moltes d'altres coses, he estat fent feina en la coordinació del desenvolupament de l'aplicació de la Gimcana Virtual 2006.
GIMCANA VIRTUAL 2006
La Gimcana virtual es durà a terme via Internet a http://gimcana2006.balearsfaciencia.org. Els participants de la Gimcana seran equips formats per un total de 4 persones per equip estudiants o residents a les Illes Balears.
Inscripció: fins dia 7 de maig
Competició: de dia 8 a 28 de maig.
Premis: 68 mp3 o similar. Es repartiran permis a Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca.
Consultau les bases: http://gimcana2006.balearsfaciencia.org
S'agraeeix enviar aquesta informació a la gent que trobeu que li pugui interessar.
Aquest any hem preparat preguntes d'acord al nivell de cada categoria. També s'ha introduït una prova més creativa que consisteix en publicar una proposta a la web d'itineraris i racons. Aquesta web també ha rebut modificacions: s'ha introduït un mapa localitzador, perquè els usuaris puguin ubicar aproximadament el lloc on s'ha fet la fotografia, s'han sindicat els continguts i s'ha habilitat un apartat de favorits.
Al cap i a la fi, tota aquesta moguda és per promoure que la gent s'acostumi a utilitzar Internet com una eina útil tan per cercar informació com per publicar les seves pròpies creacions. Amb aquesta activitat els professors disposen d'una activitat per proposar als seus alumnes, sigui escolar o extraescolar.
L'any passat, la Gimcana Virtual va tenir molt bona acceptació, en total hi van participar més de 1.000 persones. Meam enguany, si la gent també s'anima.
GIMCANA VIRTUAL 2006
La Gimcana virtual es durà a terme via Internet a http://gimcana2006.balearsfaciencia.org. Els participants de la Gimcana seran equips formats per un total de 4 persones per equip estudiants o residents a les Illes Balears.
Inscripció: fins dia 7 de maig
Competició: de dia 8 a 28 de maig.
Premis: 68 mp3 o similar. Es repartiran permis a Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca.
Consultau les bases: http://gimcana2006.balearsfaciencia.org
S'agraeeix enviar aquesta informació a la gent que trobeu que li pugui interessar.
Aquest any hem preparat preguntes d'acord al nivell de cada categoria. També s'ha introduït una prova més creativa que consisteix en publicar una proposta a la web d'itineraris i racons. Aquesta web també ha rebut modificacions: s'ha introduït un mapa localitzador, perquè els usuaris puguin ubicar aproximadament el lloc on s'ha fet la fotografia, s'han sindicat els continguts i s'ha habilitat un apartat de favorits.
Al cap i a la fi, tota aquesta moguda és per promoure que la gent s'acostumi a utilitzar Internet com una eina útil tan per cercar informació com per publicar les seves pròpies creacions. Amb aquesta activitat els professors disposen d'una activitat per proposar als seus alumnes, sigui escolar o extraescolar.
L'any passat, la Gimcana Virtual va tenir molt bona acceptació, en total hi van participar més de 1.000 persones. Meam enguany, si la gent també s'anima.
dijous, d’abril 20, 2006
Resultarà que els guerrers del marketing de guerrillas són els bloggers?
"Necesitamos:
Una persona con dotes para las relaciones "virtuales", para el networking, que le guste escribir en la blogosfera, y en foros de debate afines. "
Això és un retall d'una oferta de feina.
Vista l'oferta, que sembla totalment seriosa, per les persones que la donen a conèixer i pel lloc on està publicada, està clar que està naixent un nou perfil de professional, que és una mescla de vells perfils (relacions públiques) combinat amb noves habilitats (relacionar-se a través de la xarxa).
No sé si bé o malament, però aquesta feina d'anar pels foros i participar, de forma ètica, donant a conèixer allò que interessa donar a conèixer, jo li deia "marketing de guerrillas". Amb aquesta oferta de feina, sembla que per fer de guerrers de guerrillas ara també cal ser blogger. És com si tenir un blog donàs un estatus superior per crear més poder alhora de participar i d'influir a partir de les pròpies aportacions.
El més impresionant, és que tota aquesta "feinada de formigues" (que li dic jo) ja s'està oficialitzant com un perfil de treball, amb unes característiques donades. El més important és no oblidar que tot aquest tipus de comunicació sempre s'ha de fer respectant les regles de joc i de comportament tant de la xarxa (netiquette) com de cada comunitat virtual on es participa, com del bon networking com de la blogosfera. Si no és així, aquest tipus de comunicació serà contraproduent per l'empresa per la qual es treballa. També és molt important que la persona que faci aquest tipus de feina se senti part de l'empresa, accés a informació rellevant d'aquesta, que es pugui difondre , i a més, tengui personalitat pròpia, i que tengui clar sobretot, del que no pot parlar.
Una persona con dotes para las relaciones "virtuales", para el networking, que le guste escribir en la blogosfera, y en foros de debate afines. "
Això és un retall d'una oferta de feina.
Vista l'oferta, que sembla totalment seriosa, per les persones que la donen a conèixer i pel lloc on està publicada, està clar que està naixent un nou perfil de professional, que és una mescla de vells perfils (relacions públiques) combinat amb noves habilitats (relacionar-se a través de la xarxa).
No sé si bé o malament, però aquesta feina d'anar pels foros i participar, de forma ètica, donant a conèixer allò que interessa donar a conèixer, jo li deia "marketing de guerrillas". Amb aquesta oferta de feina, sembla que per fer de guerrers de guerrillas ara també cal ser blogger. És com si tenir un blog donàs un estatus superior per crear més poder alhora de participar i d'influir a partir de les pròpies aportacions.
El més impresionant, és que tota aquesta "feinada de formigues" (que li dic jo) ja s'està oficialitzant com un perfil de treball, amb unes característiques donades. El més important és no oblidar que tot aquest tipus de comunicació sempre s'ha de fer respectant les regles de joc i de comportament tant de la xarxa (netiquette) com de cada comunitat virtual on es participa, com del bon networking com de la blogosfera. Si no és així, aquest tipus de comunicació serà contraproduent per l'empresa per la qual es treballa. També és molt important que la persona que faci aquest tipus de feina se senti part de l'empresa, accés a informació rellevant d'aquesta, que es pugui difondre , i a més, tengui personalitat pròpia, i que tengui clar sobretot, del que no pot parlar.
divendres, d’abril 14, 2006
Sistemes de recomanacions
Estava cercant recomanacions de pel.lícules, ja que no tenc massa temps de seguir l'actualitat cinematogràfica, i casualment he trobat aquest article interessant per construir sistemes de recomanacions i futures línies d'investigació:
Enrique Herrera-Viedma & Carlos Porcel & Lorenzo Hidalgo. Sistemas de recomendaciones: herramientas para el filtrado de información en Internet [on line]. "Hipertext.net", núm. 2, 2004.
Enrique Herrera-Viedma & Carlos Porcel & Lorenzo Hidalgo. Sistemas de recomendaciones: herramientas para el filtrado de información en Internet [on line]. "Hipertext.net", núm. 2, 2004.
dimecres, d’abril 12, 2006
El cervell global [i el marketing de les neurones]
El "cervell global" és un concepte molt interessant amb el qual em vaig familiaritzar l'any 2001, gràcies a la jornada la web intel.ligent de en.red.ando, en la qual se'l relacionava amb la web semàntica.
Hi ha molta gent que ha treballat el concepte de "global brain", "social superorganism",... Se'n pot trobar un poc de literatura a la Wikipedia. Potser un dels investigadors més coneguts amb més base filosòfica és Francis Heylighen de la Universitat Lliure d'Amsterdam que lidera el projecte de Principia Cybernetica Web.
"Society can be viewed as a multicellular organism, with individuals in the role of the cells. The network of communication channels connecting individuals then plays the role of a nervous system for this superorganism, i.e. a "global brain". http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html
A les sèries Context, a l'any 2002, es va publicar un article sobre blogs en el qual s'explicaven els blogs com una eina per construir el cervell global:
"Els weblogs són una forma de comunicació originària del nostre món post-web
Tal com la defineix un pioner del blog, Jorn Barger, un weblog (algunes vegades anomenat blog o pàgina de notícies, o filtre) és una pàgina web on un weblogger (algunes vegades anomenat blogger o pre-surfer) 'logs' (registra) totes les altres pàgines web que troba interessants. Així als weblogs, experts en qualsevol tema imaginable, que expressen o no la seva opinió, recopilen notícies i enllaços sobre algun tema en concret.
"Aquests diaris de links, i reflexions sobre els links, són el nou mitjà de comunicació per a l'èlit tecnològica. Reemplaça els costosos llocs web subvencionats amb un altre tipus de web que és intensament personal i construïda a partir de la connectivitat entre persones i idees que crea, així, una nova espècie de sinapsis per al cervell global. No és per casualitat que els weblogs es trobin cada vegada més en els primers llocs dels cercadors, ja que manegen la mateixa divisa que els millors motors derecerca -intel·ligència humana, deduïda a partir de 'qui s'ha fixat abans en què'. Els weblogs no són només la següent generació de pàgines personals, representant una tornada al text des del disseny, i sistemes 'de pes lleuger' de gestió de contingut, també són una plataforma per a experimentar amb la manera com treballa la Web: 'bookmarking' col·lectiu, comunitats virtuals, instruments per a la sindicació, recomanacions i serveis Web..." >de 'Inventing the Future' per Tim O'Reilly. 9 d'abril, 2002".
El cervell global genera el coneixement col.lectiu. Crec que és lògic raonar que tant les persones, els professional, com els treballadors d'empreses, han de formar part d'aquest cervell global, identificant-se i creant-se una bona reputació per ser tengut en compte per formar part del procés de producció en una economia basada en el coneixement.
Per altra banda el tema dels "memes" també es relacionen amb les teories del cervell global. De fet, va ser també Francis Heylighen qui va desenvolupar la teoria dels "memetics", sobre models en com la informació és transferida, a través de "memes".
Al cap i a la fi el marketing viral, que sembla que funciona tan bé a través dels blogs, també està relacionat amb totes aquestes teories.
"In 1976 Dawkins coined the term ‘meme’ to denote the cultural equivalent of the biological gene, i.e. an information pattern that is being copied from person to person. Examples of memes are jokes, ideas, traditions, rumors, fashions and chain letters. Each of these information systems spreads by means of communication from one to several carriers. Thus, a successful meme can be compared to a cultural virus that "infects" a growing group of hosts. Over the past decade, an increasing number of publications has been devoted to memetics (e.g. Blackmore, 2000 & Aunger, 2001), proposing explanations for phenomena from viral marketing to consciousness and religion." http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdf
El concepte "redundància" que s'estudia en els sistemes de gestió del coneixement, vendria a lligar també amb les teories anteriors. El que passa és que la majoria d'estudiosos sobre la gestió del coneixement ho analitzen en sistemes tancats (dins empreses), per mi l'interessant és analitzar-ho en sistemes oberts, com el cervell global, perquè és on l'aplicació de les teories del marketing hi tendrien més sentit (encara que també en tenen aplicades dins una organització, al cap i a la fi, una organització és com un mercat petit i tancat [yo te doy si tu me das, yo te ayudo si tu me ayudas]).
El fet que hi hagi temes que estiguin en boca de més fa que aquests cobrin més rellevància i confiança, bé sigui en temes de modes o en temes d'idees i coneixement.
" Knowledge redundancy is a necessary condition to develop the trust required for knowledge creation. To create knowledge redundancy management must make structural knowledge accessible across the organisation and support communities of interest where tacit knowledge redundancy occurs. Redundancy of knowledge in the organisation serves as a territory that diverse knowledge workers must inhabit before they can collectively innovate for the client." http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusion.html
Només volia deixar anotades unes quantes idees i referències sobre com en la societat de la informació i el coneixement, en economies basades en el coneixement, on es considera que les empreses treballen en xarxa i van configurant xarxes segons les necessitats de producció en cada moment (segons explica Manuesl Castells), com es va construint el coneixement i la memoria col.lectiva i com es propaguen idees i coneixements a través del cervell global. Formar part del cervell global per poder participar en la sinapsis, en un moment donat, serà clau per mantenir la competitivitat de cada empresa. En aquest context el marketing ja no només es pot basar en les regles de la societat industrial sino que ha d'actuar d'acord amb les regles de tranferència d'informació de la societat de la informació. Ja no només s'han de vendre els productes i els serveis, també s'han de vendre "les neurones".
PD: quan acabi la tesi [ni idea de quan serà] podré fer vacances de veritat i no emprar el temps deixant fixades referències i idees que ja fa temps que pul.lulen pel meu cap.
Hi ha molta gent que ha treballat el concepte de "global brain", "social superorganism",... Se'n pot trobar un poc de literatura a la Wikipedia. Potser un dels investigadors més coneguts amb més base filosòfica és Francis Heylighen de la Universitat Lliure d'Amsterdam que lidera el projecte de Principia Cybernetica Web.
"Society can be viewed as a multicellular organism, with individuals in the role of the cells. The network of communication channels connecting individuals then plays the role of a nervous system for this superorganism, i.e. a "global brain". http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html
A les sèries Context, a l'any 2002, es va publicar un article sobre blogs en el qual s'explicaven els blogs com una eina per construir el cervell global:
"Els weblogs són una forma de comunicació originària del nostre món post-web
Tal com la defineix un pioner del blog, Jorn Barger, un weblog (algunes vegades anomenat blog o pàgina de notícies, o filtre) és una pàgina web on un weblogger (algunes vegades anomenat blogger o pre-surfer) 'logs' (registra) totes les altres pàgines web que troba interessants. Així als weblogs, experts en qualsevol tema imaginable, que expressen o no la seva opinió, recopilen notícies i enllaços sobre algun tema en concret.
"Aquests diaris de links, i reflexions sobre els links, són el nou mitjà de comunicació per a l'èlit tecnològica. Reemplaça els costosos llocs web subvencionats amb un altre tipus de web que és intensament personal i construïda a partir de la connectivitat entre persones i idees que crea, així, una nova espècie de sinapsis per al cervell global. No és per casualitat que els weblogs es trobin cada vegada més en els primers llocs dels cercadors, ja que manegen la mateixa divisa que els millors motors derecerca -intel·ligència humana, deduïda a partir de 'qui s'ha fixat abans en què'. Els weblogs no són només la següent generació de pàgines personals, representant una tornada al text des del disseny, i sistemes 'de pes lleuger' de gestió de contingut, també són una plataforma per a experimentar amb la manera com treballa la Web: 'bookmarking' col·lectiu, comunitats virtuals, instruments per a la sindicació, recomanacions i serveis Web..." >de 'Inventing the Future' per Tim O'Reilly. 9 d'abril, 2002".
El cervell global genera el coneixement col.lectiu. Crec que és lògic raonar que tant les persones, els professional, com els treballadors d'empreses, han de formar part d'aquest cervell global, identificant-se i creant-se una bona reputació per ser tengut en compte per formar part del procés de producció en una economia basada en el coneixement.
Per altra banda el tema dels "memes" també es relacionen amb les teories del cervell global. De fet, va ser també Francis Heylighen qui va desenvolupar la teoria dels "memetics", sobre models en com la informació és transferida, a través de "memes".
Al cap i a la fi el marketing viral, que sembla que funciona tan bé a través dels blogs, també està relacionat amb totes aquestes teories.
"In 1976 Dawkins coined the term ‘meme’ to denote the cultural equivalent of the biological gene, i.e. an information pattern that is being copied from person to person. Examples of memes are jokes, ideas, traditions, rumors, fashions and chain letters. Each of these information systems spreads by means of communication from one to several carriers. Thus, a successful meme can be compared to a cultural virus that "infects" a growing group of hosts. Over the past decade, an increasing number of publications has been devoted to memetics (e.g. Blackmore, 2000 & Aunger, 2001), proposing explanations for phenomena from viral marketing to consciousness and religion." http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdf
El concepte "redundància" que s'estudia en els sistemes de gestió del coneixement, vendria a lligar també amb les teories anteriors. El que passa és que la majoria d'estudiosos sobre la gestió del coneixement ho analitzen en sistemes tancats (dins empreses), per mi l'interessant és analitzar-ho en sistemes oberts, com el cervell global, perquè és on l'aplicació de les teories del marketing hi tendrien més sentit (encara que també en tenen aplicades dins una organització, al cap i a la fi, una organització és com un mercat petit i tancat [yo te doy si tu me das, yo te ayudo si tu me ayudas]).
El fet que hi hagi temes que estiguin en boca de més fa que aquests cobrin més rellevància i confiança, bé sigui en temes de modes o en temes d'idees i coneixement.
" Knowledge redundancy is a necessary condition to develop the trust required for knowledge creation. To create knowledge redundancy management must make structural knowledge accessible across the organisation and support communities of interest where tacit knowledge redundancy occurs. Redundancy of knowledge in the organisation serves as a territory that diverse knowledge workers must inhabit before they can collectively innovate for the client." http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusion.html
Només volia deixar anotades unes quantes idees i referències sobre com en la societat de la informació i el coneixement, en economies basades en el coneixement, on es considera que les empreses treballen en xarxa i van configurant xarxes segons les necessitats de producció en cada moment (segons explica Manuesl Castells), com es va construint el coneixement i la memoria col.lectiva i com es propaguen idees i coneixements a través del cervell global. Formar part del cervell global per poder participar en la sinapsis, en un moment donat, serà clau per mantenir la competitivitat de cada empresa. En aquest context el marketing ja no només es pot basar en les regles de la societat industrial sino que ha d'actuar d'acord amb les regles de tranferència d'informació de la societat de la informació. Ja no només s'han de vendre els productes i els serveis, també s'han de vendre "les neurones".
PD: quan acabi la tesi [ni idea de quan serà] podré fer vacances de veritat i no emprar el temps deixant fixades referències i idees que ja fa temps que pul.lulen pel meu cap.
dimarts, d’abril 11, 2006
Turisme a Internet
Estam duent una interessant conversació en el bloc de Ca En Julio, en el post "El poder está en el usuario".
dissabte, d’abril 08, 2006
Fins quan escriurem blogs? I comentaris?
El ritme professional és frenètic. Molts projectes. Molts fronts oberts. No crec que sigui l'única. Veig la gent del meu voltant i la gent que de tant en tant xerr igual. Mir els blogs i són reflex de la mateixa sensació.
Llegesc opinions i sembla que preocupa dels blogs:
Me'n vaig a Ca En Fernando Polo: ¿Aburrido de mi blog? on reflexiona sobre perquè no escriu tant i diu que tampoc té ganes de donar a conèixer tota la seva vida a través dels blogs. Per cert, interessant per a la meva tesi el que explica sobre els blogs corporatius:
"A ver, seamos realistas. A día de hoy, además de todo lo que me como vía rutina diaria, tengo que contribuir a dos "blogs corporativos", eTc y el Periódico de LastInfoo. En eTc, Juan Luis se ha puesto las pilas con dos bloggers profesionales (por eso yo contribuyo cada vez menos). En LastInfoo debemos ser nosotros mismos los que escribamos, porque es un blog dedicado al servicio, no a una temática como ocurre en eTc. Además, resulta que últimamente, de lo que más me apetece hablar es precisamente de LastInfoo, y claro, eso aburre hasta a las papeleras del Retiro. Y precisamente para eso hemos creado nuestro Periódico. Así que en este blog, debería ya por fin, dedicarme sólo a mis diatribas personales. Pero, ¿realmente quiero radiar mi vida? Me lo planteo y a día de hoy no lo veo claro. Me gusta hablar y compartir experiencias, pero no creo que me aporte nada limitarme a enviar y reenviar links de un lado al otro. Si escribo es para reflexionar, para decir, para opinar. Precisamente la actividad que más tiempo y más esfuerzo conlleva."
També són molt interessants les respostes dels comentaris.
En fi. Reflexió: un blog, sobretot si és unipersonal, ha de saber per a que es fa i quin és l'objectiu. Entenc la saturació dels RSS sense llegir d'en Fernando, a mi també em passa, i el tema de la gestió dels comentaris d'altra gent. Cal saber quin és el límit. I també, tenir en compte dos conceptes importants per tots:
Llegesc opinions i sembla que preocupa dels blogs:
- Quina capacitat d'influència tenen. Es compara amb els Mass Media, sovint. Jo pens que no són comparables.
- El nombre de visites. Sembla que si no tens XXX visites al dia no ets ningú. I què?
- El nombre de posts que has de posar cada dia, cada setmana o cada mes. No vos preocupeu. Si no hi ha res a dir, val més callar. L'economia de l'atenció que tots patim ho agrairà.
Me'n vaig a Ca En Fernando Polo: ¿Aburrido de mi blog? on reflexiona sobre perquè no escriu tant i diu que tampoc té ganes de donar a conèixer tota la seva vida a través dels blogs. Per cert, interessant per a la meva tesi el que explica sobre els blogs corporatius:
"A ver, seamos realistas. A día de hoy, además de todo lo que me como vía rutina diaria, tengo que contribuir a dos "blogs corporativos", eTc y el Periódico de LastInfoo. En eTc, Juan Luis se ha puesto las pilas con dos bloggers profesionales (por eso yo contribuyo cada vez menos). En LastInfoo debemos ser nosotros mismos los que escribamos, porque es un blog dedicado al servicio, no a una temática como ocurre en eTc. Además, resulta que últimamente, de lo que más me apetece hablar es precisamente de LastInfoo, y claro, eso aburre hasta a las papeleras del Retiro. Y precisamente para eso hemos creado nuestro Periódico. Así que en este blog, debería ya por fin, dedicarme sólo a mis diatribas personales. Pero, ¿realmente quiero radiar mi vida? Me lo planteo y a día de hoy no lo veo claro. Me gusta hablar y compartir experiencias, pero no creo que me aporte nada limitarme a enviar y reenviar links de un lado al otro. Si escribo es para reflexionar, para decir, para opinar. Precisamente la actividad que más tiempo y más esfuerzo conlleva."
També són molt interessants les respostes dels comentaris.
En fi. Reflexió: un blog, sobretot si és unipersonal, ha de saber per a que es fa i quin és l'objectiu. Entenc la saturació dels RSS sense llegir d'en Fernando, a mi també em passa, i el tema de la gestió dels comentaris d'altra gent. Cal saber quin és el límit. I també, tenir en compte dos conceptes importants per tots:
- L'economia de l'atenció: (ho vaig llegir a n'en Cornella) l'atenció és un bé escàs, per tots, per poder seguir els pensaments dels altres.
- La redundància: en gestió del coneixement, la redundància no és soroll, sino que és coses que importen a més d'un, i per tant allò que és redundant pot arribar al llindar d'atenció dels altres.
divendres, d’abril 07, 2006
Multinacionals del coneixement i la comunicació del coneixement
A l'aguait constant de la I+D, na Mariona d'Innobalears, me remet aquesta reflexió de Alfredo Tiemblo a Madrid+D que remet a una notícia de La Vanguardia de dia 26/02/2006 escrita per Ramón Marimon.
Relacionats, amb el seminari de gestió del coneixement que vaig fer al doctorat, descobresc un concepte interessant i en reforç un altre:
"Una Sociedad Civil estructurada y activa, está además en la base de cualquier sistema democrático, circunstancia ésta, que en nuestro país debería, aunque sólo sea por prudencia, recibir mayor atención. Existe otro elemento en esta Sociedad del Conocimiento global al que se alude poco, atañe a la propia naturaleza del esfuerzo científico que está determinando otra circunstancia con pocos precedentes. La Ciencia misma ha llegado a transformarse en importantísimo centro de actividad económica en el que es preciso participar, surgen así proyectos internacionales de carácter global que empiezan a parecerse a multinacionales del conocimiento. Reciente está la consolidación de la investigación en fusión controlada a través del ITER, uno más entre muchos ejemplos que aburrirían al lector, pero conviene insistir en que es la propia naturaleza y dimensiones de la Ciencia actual la que está determinando este proceso de globalización. Esencial entender que estar en un gran proyecto de "Big Science" no es pagar una cuota, así se puede estar en cualquier sitio, si no más bien aportar ideas y sugerencias participando en el propio diseño de las iniciativas, única manera conocida de generar retornos en términos de conocimiento y recursos productivos."
"A finales del siglo XX, el protagonismo lo asume la generación y difusión de ideas. No sólo porque la nueva revolución de los biomateriales (biotecnología y nanotecnología) es impensable sin un conocimiento científico profundo (también cierto en la industria química y la energía nuclear), sino porque el crecimiento en la sociedad global del siglo XXI se organiza en torno al conocimiento y su comunicación. "
________________
Doncs vet aquí la reflexió: en els mercats del coneixement, on hi ha compradors, venedors i intermediaris, no tan sols s'ha de vetllar per gestionar el coneixement dins les empreses, sino que també, s'ha de vetllar per transferir aquella dosi de coneixement necessaris per formar part dels protagonistes. Així caldrà utilitzar metodologies i eines pertinents per acostar el coneixement produït en les empreses, multinacionals i centres d'investigació a possibles compradors: assistència a congressos, indexació de documents a la web, cercadors, bases de dades, escriure articles, participar en blogs, wikies, i utilitzant qualsevol tecnologia que vagi sorgint susceptible d'ajudar en la difusió de la dosi de coneixement necessària per despertar l'atenció i l'interés de possibles compradors que ho vulguin incorporar en els seus sistemes de producció.
Per això cal que a les indústries del coneixement s'apliquin tècniques de comunicació i publicitat. El coneixement, o part d'aquest, s'ha d'empaquetar, en notícies, enunciats, reflexions, opinions, ponències,.... per ser transmès. I s'ha d'aconseguir superar el model AIDA (Atenció-Interés-Desig-Acció) perrquè sigui incorporat en els processos de producció.
Relacionats, amb el seminari de gestió del coneixement que vaig fer al doctorat, descobresc un concepte interessant i en reforç un altre:
- Les multinacionals del coneixement:
"Una Sociedad Civil estructurada y activa, está además en la base de cualquier sistema democrático, circunstancia ésta, que en nuestro país debería, aunque sólo sea por prudencia, recibir mayor atención. Existe otro elemento en esta Sociedad del Conocimiento global al que se alude poco, atañe a la propia naturaleza del esfuerzo científico que está determinando otra circunstancia con pocos precedentes. La Ciencia misma ha llegado a transformarse en importantísimo centro de actividad económica en el que es preciso participar, surgen así proyectos internacionales de carácter global que empiezan a parecerse a multinacionales del conocimiento. Reciente está la consolidación de la investigación en fusión controlada a través del ITER, uno más entre muchos ejemplos que aburrirían al lector, pero conviene insistir en que es la propia naturaleza y dimensiones de la Ciencia actual la que está determinando este proceso de globalización. Esencial entender que estar en un gran proyecto de "Big Science" no es pagar una cuota, así se puede estar en cualquier sitio, si no más bien aportar ideas y sugerencias participando en el propio diseño de las iniciativas, única manera conocida de generar retornos en términos de conocimiento y recursos productivos."
- La comunicació del coneixement
"A finales del siglo XX, el protagonismo lo asume la generación y difusión de ideas. No sólo porque la nueva revolución de los biomateriales (biotecnología y nanotecnología) es impensable sin un conocimiento científico profundo (también cierto en la industria química y la energía nuclear), sino porque el crecimiento en la sociedad global del siglo XXI se organiza en torno al conocimiento y su comunicación. "
________________
Doncs vet aquí la reflexió: en els mercats del coneixement, on hi ha compradors, venedors i intermediaris, no tan sols s'ha de vetllar per gestionar el coneixement dins les empreses, sino que també, s'ha de vetllar per transferir aquella dosi de coneixement necessaris per formar part dels protagonistes. Així caldrà utilitzar metodologies i eines pertinents per acostar el coneixement produït en les empreses, multinacionals i centres d'investigació a possibles compradors: assistència a congressos, indexació de documents a la web, cercadors, bases de dades, escriure articles, participar en blogs, wikies, i utilitzant qualsevol tecnologia que vagi sorgint susceptible d'ajudar en la difusió de la dosi de coneixement necessària per despertar l'atenció i l'interés de possibles compradors que ho vulguin incorporar en els seus sistemes de producció.
Per això cal que a les indústries del coneixement s'apliquin tècniques de comunicació i publicitat. El coneixement, o part d'aquest, s'ha d'empaquetar, en notícies, enunciats, reflexions, opinions, ponències,.... per ser transmès. I s'ha d'aconseguir superar el model AIDA (Atenció-Interés-Desig-Acció) perrquè sigui incorporat en els processos de producció.
diumenge, d’abril 02, 2006
[llibre] Blogs: La conversación en Internet que está revolucionando medios, empresas y a ciudadanos
Per fi acab d’acabar de llegir aquest llibre escrit per Octavio I. Rojas, Julio Alonso, José Luis Antúnez, José Luis Orihuela i Juan Varela.
És interessant tant per gent que es vol iniciar en el món de la blogosfera com per gent que ja fa uns anys que hi és present. Sobretot és interessant per tota aquella gent que es dedica al món de la comunicació i el marketing perquè explica molt bé com el canvi de paradigma de comunicació, gràcies a les eines que tenim disponibles a Internet, afecte les formes de comunicació i la transformació de rols dels comunicadors.
El llibre repassa la història dels blogs i en quin context es creen, exposa les eines necessaris per mantenir un blog i les conversacions amb els altres i detallen el paper dels blogs en el periodisme, els blogs com a negoci i els blogs en les relacions públiques.
Pel tema que m’interessa investigar a mi, una vegada assimilat el context i les eines, el capítol més proper ha estat el de Octavio I. Rojas “Blogs y relaciones públicas”. I concretament, el tema que m’ha interessat més d’aquest capítol ha estat el que fa referència als blogs com a eina per la gestió de la reputació de les organitzacions i el cas d’estudi de Sun.
Rojas manifesta que els blogs serveixen per demostrar coneixement i que els periodistes de cada vegada estan cercant més gent amb qui poder posar-se en contacte, experts en temes concrets. A més, donats dos blogs d’igual qualitat, aquells que tindran més poder d’atracció seran els que mostren més personalitat. La personalitat es pot crear sense por a la polèmica. Si un blogger no està d’acord amb un tema, s’ha de dir clarament.
Rojas també explica punts a tenir en compte alhora de crear blogs des del punt de vista de les relacions públiques de l’empresa. Parla de blogs dels CEOS i dels problemes que hi ha per posar-los en marxa i de blogs de polítics.
El llibre no m’ha donat respostes sobre preguntes que ja fa tens que tenc plantejades, però si referències on poder seguir escrutant.
És interessant tant per gent que es vol iniciar en el món de la blogosfera com per gent que ja fa uns anys que hi és present. Sobretot és interessant per tota aquella gent que es dedica al món de la comunicació i el marketing perquè explica molt bé com el canvi de paradigma de comunicació, gràcies a les eines que tenim disponibles a Internet, afecte les formes de comunicació i la transformació de rols dels comunicadors.
El llibre repassa la història dels blogs i en quin context es creen, exposa les eines necessaris per mantenir un blog i les conversacions amb els altres i detallen el paper dels blogs en el periodisme, els blogs com a negoci i els blogs en les relacions públiques.
Pel tema que m’interessa investigar a mi, una vegada assimilat el context i les eines, el capítol més proper ha estat el de Octavio I. Rojas “Blogs y relaciones públicas”. I concretament, el tema que m’ha interessat més d’aquest capítol ha estat el que fa referència als blogs com a eina per la gestió de la reputació de les organitzacions i el cas d’estudi de Sun.
Rojas manifesta que els blogs serveixen per demostrar coneixement i que els periodistes de cada vegada estan cercant més gent amb qui poder posar-se en contacte, experts en temes concrets. A més, donats dos blogs d’igual qualitat, aquells que tindran més poder d’atracció seran els que mostren més personalitat. La personalitat es pot crear sense por a la polèmica. Si un blogger no està d’acord amb un tema, s’ha de dir clarament.
Rojas també explica punts a tenir en compte alhora de crear blogs des del punt de vista de les relacions públiques de l’empresa. Parla de blogs dels CEOS i dels problemes que hi ha per posar-los en marxa i de blogs de polítics.
El llibre no m’ha donat respostes sobre preguntes que ja fa tens que tenc plantejades, però si referències on poder seguir escrutant.
- Quan una empresa decideix utilitzar blogs com a canal de comunicació extern, per mantenir conversacions amb els seus públics. Quines són les millors persones per conduir els blogs? Supòs que dependrà dels objectius i de les estratègies dels blogs? Rojas parla que subcontractar aquesta tasca no és creïble, per tant el que si està clar és que ha de ser gent de dins l’empresa.
- Quant de temps ha de dedicar un blogger a mantenir la seva part del blog corporatiu? Com es reflecteix això amb les tasques que té assignades?
- Si els que mantenen un blog són els experts en temes concrets (designats a projectes concrets, que no tenen perquè ser del departament ni de màrketing ni de comunicació) com conviu aquesta tasca de comunicació duta a terme per gent que no ha estat tradicionalment de màrketing i comunicació amb les tasques i els rols de comunicació de la gent contractada pel departament de comunicació?
- Són les persones del departament de comunicació les que s’encarregaran de la política del Corporatte Blogging i vetllaran perquè els bloggers de la companyia la segueixin i d’avaluar els resultats de la comunicació a través dels blogs?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)