Bloggers que són notícia

Fins fa poc les notícies sobre la blogosfera eren genèriques, sobre la blogocosa, el nombre de blogs, el fenomen social,...

Avui m'he trobat que dos mitjans de comunicació d'àmbit nacional publiquen com a notícia dos bloggers que s'han donat a conèixer a través dels seus respectius blogs i a través de la xarxa:

• Neus Arqués, viu a Barcelona, emprenedora, comunicadora i escriptora, surt a La Contra de La Vanguardia, contant coses del seu llibre, Un Hombre de Pago, i del blog del llibre. [aquest experiment promet, sobretot per analitzar el fenòmen interactiu que està causant].
• Ricardo Galli, viu a Mallorca, reconegut defensor i difusor del Programri Lliure, és entrevistat per Pablo Fernández a El País.

Retalls:

• De La Vanguardia:
  

"- Y le preguntan por el bar Hemingway.
- ¡Y eso que no existe! Se deben de confundir con el Majestic. Y en el blog escriben tres veces más hombres que mujeres. Yo creo que nuestros hombres sienten curiosidad y... un punto de nerviosismo."

[El fet que escriguin més homes que dones al blog tendrà que veure en l'interés real o que a Internet, segons la darrera enquesta de la AIMC hi ha quasi tres vegades més d'homes que dones (70% - 30%)?

• De El País:

P. De hecho, la cabecera de tu página dice "Ricardo Galli, de software libre". ¿Hay ánimo evangelizador? ¿Con éxito?

R. Sí, es que además soy "speaker" oficial de la Free Software Foundation. No sé si tendrá algún éxito como "evangalización", suelo ser bastante provocador más que convincente, pero sé de algunas -pocas- personas que me han dicho que les ha servido para ver la otra "cara" de lo que suelen leer habitualmente.

Reflexió i proposta de debat:

Aquestes dues persones, una dona i un home, haguessin pogut arribar a ser notícia sense utilitzar Internet com a eina de comunicació i de relació, i fent el que fan, un llibre i defensant el programari lliure, però sense utilitzar tècniques de comunicació online?

Neus, Ricardo, si per casualitat llegiu aquest apunt, podeu deixar anotat en els comentaris si avui dilluns i demà dimarts les visites a les vostres respectives webs han augmentat considerablement gràcies a ambdues notícies?

Felicitats pel vostre reconeixement.

4/4/2006

Via Benjamí descobresc aquesta altra referència:

• Josu Mezu, autor de malaprensa.com, a El País.
  

BLOGS a GLOBAL CONVERSATION A Master’s Thesis on the Social Phenomenon of Blogs By James Torio

BLOGS a GLOBAL CONVERSATION A Master’s Thesis on the Social Phenomenon of Blogs By James Torio

Interessant treball sobre els blogs. Es divideix en 7 capítols. Està molt enfocat a com es pot fer doblers amb els blogs i com els poden utilitzar les empreses. Una part és de literatura i l'altre és d'un estudi on s'ha fet una enquesta a 750 bloggers.

Retalls:

• "A number of people have used Blogs to launch into careers and other people have been fired from their jobs because of what they wrote in their Blogs. The one thing they all have in common is that they are part of an intricately interconnected cyber world—the Blogosphere, and to varying degrees they can participate in the global conversation."
• "Only 38% of all Internet users know what a Blog is. The rest are not sure what the term “Blog” means. The study goes on to say that Blog creators are more likely to be:
  • Men: 57% are male
  • Young: 48% are under 30
  • Broadband users: 70% have broadband at home
  • Internet veterans: 82% have been online six years or more
  • Relatively well off financially 42% live in households earning over $50,000
  • Well educated: 39% have college or graduate degrees As for Blog readers the study states, “An even more dramatic story"
• "These factors: ease of use, features automated by the software and the low cost of starting and maintaining a Blog; enable people who can write well, or may be experts in a specific field to focus on writing, with the hopes of building up readership."
• "Creating a financially successful Blog is not as easy as setting up the Blog. With 12,000 new Blogs a day being created1, there is a lot of competitionto get potential readers attention.
• Formes de fer doblers als blogs:
  
  • Publicitat
  • Google AdSense
  • BlogAds
  • AdBrite
  • Fast Click
  • Burst Media
  • Affiliate Programs: Amazon,
  • Donacions
  • Venent merchandising
• Motius pels quals es parla:

• Sobreviure a la feina
• Establir aliances
• Per donar sentit al món
• Per reduir el risc, el cost i la incertesa.
• Per un sentit econòmic
• Per crear tensió.

• "Mavens are people who are the most expert of the experts. They are savvy in the marketplace; they possess a wealth of information and willingly share it. Not only does Gladwell describe them as the kind of people who read Consumer Reports magazine, but they are the types of people who write in to correct the editors. And according to Gladwell, Mavens read more publications than the average person, which may be a reason why they have so much informationto share".
• TROGGING: Trust + Blogging
• What is the Blog about? A general “about” statement is fine.
  
  • 29 Blogs are about technology, software, hardware, programming, gizmos, web design, Blogs, and tech news.
  • 38 Blogs are about politics.
  • 77 Blogs are about the daily life of Blogger or their interests. E.g. my Blog is about culture, music, traveling, politics and web design, and whatever else interests me.
  • 23 Other Blogs have a broad range of topics: knitting, culture, music/art, fiction, religion, shopping, sports, law, food, a corporation, and science.
• Blogs allow companies to become more transparent. Bloggers can also build brand equity and create a personality for the company.

The corporate weblog manifesto by Robert Scoble

Si s’obre un blog sobre un producte, un servei o una marca, s’ha de saber molt sobre allò, i explicar-ho abans que ho expliqui un altre i si ho explica un altre referenciar-ho. Mirar el manifest 20 de The corporate weblog manifesto

"20
Be the authority on your product/company.
You should know more about your product than anyone else alive, if you're writing a weblog about it. If there's someone alive who knows more, you damn well better have links to them (and you should send some goodies to them to thank them for being such great advocates.)"

The Voice of the blog

M'acab de llegir aquest treball:

THE VOICE OF THE BLOG: THE ATTITUDES AND EXPERIENCES OF SMALL BUSINESS BLOGGERS USING BLOGS AS A MARKETING AND COMMUNICATIONS TOOL by Jeffrey Hill A DISSERTATION Submitted to The University of Liverpool in partial fulfilment of the requirements for the degree of MASTER OF BUSINESS ADMINISTRATION 2005.

Coses que m’han cridat l’atenció:

• S’analitzen bloggers de petits negocis (pimes) i professionals liberals.
• El fet de ser considerats experts en un tema és una de les causes per escriure un blog però no la única.
• Hi ha un quadre que mostra perquè aquests professionls escriuen blogs.
• Hi ha un quadre que mostra que els professionals dediquen a escriure blogs.

Retalls:

"Building a Reputation Blogs can be used to demonstrate expertise in a particular business area. Gardner (2005, p. 15) cites the example of a law firm which has created a blog specialising in Brain Injury Law. Top executives such as Jonathan Schwartz, President and COO of Sun Microsystems, and Alan Meckler, CEO of Jupitermedia, have used their blogs to establish a position as 'thought leaders' in their particular domain. While small business owners might have less lofty ambitions, blogs do provide a means to make a name for oneself. As Biz Stone (2004) points out:

Blogging is especially useful for small-business owners, consultants, freelancers, and anyone who will benefit most from being known as an innovator in his or her particular field of expertise (Stone, 2004, p. 163).
Hewitt (2005, p. 131) employs the term 'earned credibility' and sees this, along with the authentic voice, as 'the crucial difference between websites and blogs'. Crumlish (2004) takes a similar view:
…business weblogs can help companies manage an online profile and generate the sort of reputation or aura of goodwill that enables strangers to trust each other and make commitments or transactions online (Crumlish, 2004, p. 181). "

"Blogging as a means of demonstrating one's personal expertise was another area seen as particularly important by self-employed bloggers. Jim referred to his blog as a 'living CV' while Ben, a professional blogger, used the word 'portfolio', saying that his blog was 'an example of my writing I can show potential clients'. Tom, a lawyer, started a blog when he left his law firm to start up his own business:
I thought the blog would be at the same time a way to get the word out about what I was doing, to cover some issues and to, in an informational way, market my expertise, my practice and my business."

[publicitat] Publicitat als feeds

Merodeando recomana feedburner per saber millor qui t'està llegint i per millorar la inserció de la publicitat en els feeds.

[networking] fent contactes volant

Via Rosaura Alaustray, moderadora de la llista de networking de ICT, descobresc http://www.airtroductions.com un lloc que facilita fer contactes per gaudir de la conversa (de negocis o personal) mentre et desplaces en avió

Ordenant

Gestionar la informació no és fàcil. Tantes fonts, tants temes que m'interessen,...

Ara he apostat per Bloglines perquè:

• Ho tenc via web
• Puc crear carpetes i anar ordenant
• Puc posar fàcil el blogroll al bloc
• Es pot configurar quan d'articles vols veure de cada font
• Pots configurar si vols que siguin públics o privats
• Pots anar emmagatzemant aquells articles que te van interessant a clipping.

Inconvenients:

• Només pots registrar feeds, no webs. Per evitar aquest inconvenient quan tengui temps provaré amb delicious.

Si vos fixau en el blogroll de la dreta hi ha moltes fonts ja. Són temes que m'interessen pel meu doctorat però també per la feina que faig. Serà una estructura dinàmica, els vaig reordenant així com em va bé, segons el que necessit i el que m'interessa més en cada moment.

La infoxicació és un problema, per això és important disposar d'eines que ajudin a gestionar les fonts d'informació, sobretot en feines basades en el coneixement, que hem d'estar aprenent constantement de tots, per poder seguir contribuint a la comunitat.

Teories de la comunicació

Dos apunts per llegir amb tranquil.litat i seguir els enllaços que proposen:

• Teorías de la comunicación per Rothko
• El impacto de los medios per Pétalo de Sal

Des d'aquí faig feina

Normalment faig feina des del ParcBit, el Parc Tecnològic de Mallorca. A més d'estar en permanent construcció i inauguració, té un munt de terreny cultivat amb ametllers i garrofers, cultiu típic d'aquests indrets. A més té un pastor, autèntic, xerra mallorquí profund i té el barram d'un home de 75 anys que no ha anat mai al dentista. Calcul que amb més de 300 ovelles i una cussa de bestiar, raça autòctona de les Illes Balears.

La foto la va fer en Toni Reus Darder, amb el seu mòbil, un dia que tornàvem de dinar de la Universitat. Vam haver de parar, a esperar que les ovelles acabassin de passar per continuar fins als aparcaments. És l'únic camí per a accedir al lloc de treball.

A vegades teletreball des de ca mon pare. El paissatge és semblant, amb el camí més estret i ple de clots, predominant els ametllers enlloc dels garrofers, però a 60 Km. cap al Llevant.

Aprender comunicación digital

Neus Arqués, directora de la productora de comunicació Manfatta, ha publicat recentment el llibre manual "Aprender Comunicación Digital".
Trob que és un manual bàsic per tres tipus de públics:

• Els que ens dedicam a la comunicació digital, per repassar tot el que no podem oblidar. Sobretot m'ha agradat el capítol 6.6 "¿De donde sacamos la información? El inventario". És molt important saber-ho i sobretot si es tracta d'informació que s'ha d'anar actualitzant i és informació difícil d'elaborar perquè és molt específica, tècnica o científica. Només d'aquest punt se'n podria fer un altra manual! Que enllaçaria en l'apunt de la comunicació científica.
  
• Els que volen començar a dedicar-se a la comunicació digital, que poden provenir de diferents llocs: periodistes, publicistes, filòlegs,...
• Els clients, que necessiten comunicar a través de la xarxa. És important que entenguin el valor de la informació i dels coneixements que han de transmetre per aconseguir guanyar-se credibilitat i prestigi.

Espais virtuals de ciència

Avui he tengut l'oportunitat d'assistir a la jornada sobre espais virtuals de ciència de la trilogia espais de ciència organitzat per la DGRDI del Govern de les Illes Balears. El debat sobre espais temporals, permanets i virtuals de ciència respon a la necessitat de crear un museu de ciència a les Illes Balears.

M'interessava el debat sobre els espais virtuals perquè és l'espai de la comunicació i la difusió de la ciència.

Trob difícil comunicar ciència, tecnologia i innovació. Ho he sofert en la pròpia carn. Imaginau-vos, per exemple, comunicar i difondre sobre temes de "web semàntica" i interoperabilitat. Hi ha dos problemes:

1. Si s'ha de comunicar a gent experta, el comunicador "oficial" de la institució no és qui per transmetre al detall sobre aquests temes. Està clar que són els propis tècnics, els experts que millor poden comunicar als "iguals"el que estan fent.
2. Si s'ha de comunicar al públic en general, és immensament difícil explicar com funciona el tema perquè tothom ho entengui, és clar però que es poden explicar els beneficis. Però si els periodistes han de fer d'intermediaris, el tema no és notícia fins que com a mínim no és té un prototip que es pugui demostrar que funcioni. Durant tots els anys que es fan proves d'aplicació no és notícia, per tant és difícil que una feina que s'està fent trascendeixi a la societat. Per tant, és difícil comunicar els projectes, quan encara són això, projectes, i no resultats, o "cacharros".

Encara ho he vist més clar quan he sentit avui els ponents dels espais virtuals de ciència.

• En Luis Àngel Fernández, exjefe meu de l'època que vaig estar a en.red.ando, ha exposat que hi ha la pasarela cibeles de ciència, que bàsicament és l'únic que interessa: ara estem amb la grip aviar, segons aquesta teoria, qualsevol altra notícia no importa.
• Jose Padina de Muy Interesante cerca entretenir i competeix amb revistes com Hola! Increïble, com pot competir el RDF, el XML, les ontologies, els WebServices, .... amb la realesa i la globalització de la xafarderia. (Tot i així aquestes tecnologies, encara que no s'arribi a explicar a les revistes de divulgació general en seccions científiques, seran les que permetran publicar simultàneament en varis suports, necessari per arribar a tot tipus de públics, sobretot als més joves).
• Gemma Revuelta de la Universitat Pompeu Fabra, ha dit que tenen un projecte de comunicar la ciència via SMS, però no ha dit com
• N'Enric Culat, ha explicat el seu programa de ràdio www.balearsfaciencia.com i ha quedat com un heroi emmig de tanta sequera de ciència en els mitjans audiovisuals.
• Àngela del Castillo, va començar divulgant ciència de forma ambulant i itinerant, i ha aconseguit montar una escola de ciència a 100 Km. de València on ara hi van les escoles enlloc d'anar ella a les escoles.
• Ernesto Lowy Frutos del Museu Príncep Felip de València ha explicat les seves batelletes divulgant ciència, però el que ha quedat clar, és que també intenta ensenyar que la ciència no té explicació per tot.
• Marisa Goñi, representant del sindicat de periodistes ha manifestat que la ciència és un element exòtic en la premsa local. A més ha confirmat que si es convoca una roda de premsa els periodistes hi assisteixen si hi ha mitjans disponibles, i si no s'inclouen les notes de premsa. També ha tret el tema dels blogs a través dels quals el científic pot acabar sent un informador directa. A més ha manifestat la necessitat d'aproximar els científics als periodistes.

Del debat han sortit temes per repensar la comunicació de la ciència:

• Els centres d'investigació no estan organitzats per difondre la ciència perquè són opacs.
• Els departaments d'investigació s'han d'organitzar de forma que comuniquin el que fan. No vol dir que ho hagin de fer ells, però han de cercar experts que els hi ajudin a organitzar-se i a difondre el que fan.
• La comunitat científica ha aparegut com a la protagonista de la informació.
• Hi ha noves audiències i s'ha de mirar la forma d'arribar a elles.
• Quan surt un tema de ciència de Cibeles s'hauria de tenir varis experts a mà a qui poder consultar.
• El camp de comunicació des dels centres d'investigació està per créixer. A Espanya hi ha molt poca gent preparada per fer això. I hi haurà molta de demanda de professionals.
• Tots els projectes que reben subvencions haurien de tenir una partida presupostària per la divulgació del que fan.

A l'IBIT, on faig feina, procuram divulgar els projectes. Potser fa falta donar més visibilitat als experts. Puc dir que és més fàcil arribar a audiències interessades, segons la tipologia dels projectes, que no als periodistes que han d'actuar d'intermediaris i que tenen un munt d'informació que han de filtrar. Alguns projectes que hem o estam divulgant són:

Anàlisi d'eines d'anotacions http://roda.ibit.org
Pilot amb eines d'anotacions semàntiques i externes http://anota.ibit.org
Motor de transformacions de continguts a mida de l'usuari http://amedida.ibit.org
Gestió integral de serveis turístics http://espacioturismo.ibit.org
Iberoeka de reserves d'allotjaments turístics http://www.iberavanthotel.com

Amb l'experiència començ a saber el que funciona i el que no i el que s'ha de millorar. I, queda molt per fer, encara.

Els polítics comencen a actuar a la blogosfera

Interessant reflexió la de Carlos Guadián on exposa com a poc a poc els polítics comencen a conduir els seus propis blogs.

A veure si l'any que ve es podrà treure algun anàlisis correlatiu entre visibilitat virtual i el que ha passat en realitat. Seria interessant analitzar quantes veus té cada partit, si tenen un discurs coherent, com s'expressen segons l'àmbit territorial on actuen, quin tipus de relació i conversacions tenen amb el ciutadà, quines relacions s'estableixen amb altres blogs, si són endèmics o s'enxarxen amb altres pensaments,... Com els usuaris perceben la personalitat i els valors d'aquells polítics que escriuen blogs,... Tot una sèria d'indicadors que estaria bé comparar amb les eleccions 2007 i 2011 per veure com han evolucionat. Igual que també caldria analitzar quin ús se'n fa de la telefonia mòbil. Uf! És feina, eh?

Repensant les bases de la comunicació

Dijous i divendres passat vaig tenir la sort de poder ser al Rethink.es organitzat per l'Associació d'empreses de Publicitat. Es va repensar les bases de la comunicació des de varis punts de vista, per exemple:

• La comunicació és innovació. Eusebi Nomen, basa aquesta afirmació fonamentant-se amb la revisió del Manual d'Oslo sobre innovació, que per primera vegada, al 2005 ha reconegut que al marketing i l'organtizació empresarial també s'hi pot aplicar la innovació, no només la tecnologia té aquesta opció.
  
• Les tendes són un gran punt de relació i de comunicació que es pot explotar molt més del que s'està fent fins ara.
• Les eines que proporciona internet a l'abast de les comunitats. Des d'aquest punt de vista Alan Moore, va exposar, com les comunitats dominen les marques. Aquí hi ha un blog sobre el seu llibre.
  

Durant el dia i mig de congrés es van parlar de moltes coses, potser per mi aquests van ser els punts més interessants, sobretot, donat la meva feina el primer i el tercer que expòs en aquest apunt.

Crec que és important que el sector de la publicitat se n'estigui adonant de tot això i es plantegi les coses. També crec que els professionals que es dediquen a la comunicació tenen unes bases sòlides per utilitzar les noves eines que tenen al seu abast, si entenen la filosofia d'aquestes i entenen que els postulats de la comunicació ja fa més de deu anys que estan canviant. Des de 1994 diria, quan Internet es va començar extendre a l'abast comercial, tot i que des de molt abans ja es van començar a crear les primeres comunitats virtuals, amb eines més rudimentàries de les que coneixem ara.

L'any 2002 també vaig tenir la sort d'assistir al BIMM, un congrés de marketing que plantejava Europa com un sol mercat. Aleshores quasi o gens es va parlar allà d'internet. No sé que va passar al 2004, ja que no hi vaig poder assistir.

L'any passat a Palma, es va celabrar el OME, sobre marketing online. El record que tenc és que només es va xerrar de marqueting interactiu. Ni una menció a les comunitats virtuals ni als blogs com a canal de comunicació ni construcció de marques, exceptuant la intervenció del professor Paul Fleming.

És clar que als congressos sobre internet com el IGC sempre hi ha una secció de marketing i publicitat on es tracten totes les novetats i tendències que les TIC aporten a aquest sector. Aquí hi van els experts amb aquests instruments. Però és important que sigui des de dins els propis sectors que se'n comencin a adonar com l'estat actual de la societat i de les eines que tenim a la nostra disposicó l'estan o el poden transformar.

Igual que ara, per fi, des de dins el sector de la publicitat se n'adonen que les pròpies comunitats són les que poden estar construint les marques, i això ha costat anys, en el sector del turisme, sobretot en mercats madurs, també ha costat creure's que els turistes voldrien montar-se els seus propis viatges a la seva mida, escollint d'entre aquelles opcions que més s'ajusten a les seves necessitats o als seus desitjos, amb llibertat i flexibilitat (tourist dynamic packaging), sense la rigidesa d'un paquet turístic classic predefinit.

Què passara quan els destins turístics prenguin consciència que també són marques que poden ser construides per diverses comunitats, entenent per comunitats tots els visitants i residents que s'agrupen en característiques afins? No està passant ja? I què passarà quan els destins se n'adonin que l'entorn és important i deixin que la seva infrastructura sigui desenvolupada pels millors especialistes, o els més prometedors, ja que en arquitectura també cal apostar per noves estrelles i no tan sols per les consolidades, com ja estan començant a fer amb els palaus de congressos?