M'ha cridat l'atenció aquest article de BAQUIA perquè presenta la blogosfera com un mitjà de comunicació que li possibilita estalviar-se molts de doblers en publicitat convencional.
Ara no sé en quin espai, no ho record, però he sentit crítiques pel fet que hi hagi bloggers que difundeixen coses que són com a publicitat. Sigui cobrant o no, jo pens que és totalment lícit. Estem en un entorn on les regles de la comunicació estan canviant. L'important és que cada persona tengui els suficients instruments crítics com per valorar aquella informació que li arriba, tant online, com offline. És tant respectable o criticable un blogger que difon allò que li doni la gana (i si és cobrant millor per ell) com un mitja de comunicació que filtra allò que li dóna la gana.
Tres hurras por FON
08/02/2006
FON es un claro ejemplo de esas ideas empresariales que salen adelante gracias a la férrea determinación de la persona que las concibe, impulsa y promociona. Es algo habitual en los Estados Unidos: la figura del emprendedor que -con fe ciega- se lanza contra viento y marea, asumiendo todos los riesgos que ello conlleva. No estamos muy acostumbrados a convivir en España con este tipo de personajes, pero Martín Varsavsky está dando un ejemplo a todos de lo lejos que se puede llegar con una buena idea y una gran dosis de entusiasmo.
El proyecto de FON es atípico también por otros motivos. Desde el principio, la concepción, gestación y evolución de FON ha estado marcada por la transparencia, pues el propio Varsavsky ha narrado en su blog todos los pasos recorridos, y así se propone seguir haciendo. Precisamente, los blogs han tenido un papel fundamental en la expansión de FON: aprovechando el potencial de difusión y el efecto cadena que genera la blogosfera, Varsavsky ha reclutado a destacados blogueros para dar a conocer o difundir su proyecto, actuando así como colonizadores de nuevos mercados, y de paso ahorrándose las enormes partidas que hubiera tenido que destinar de decantarse por la publicidad en los canales tradicionales.
Ahora FON ha conseguido el respaldo económico de Index Ventures, Sequoia Capital y los creadores de Skype... Casi nada. Los mismos que confiaron en Google y Skype se convierten ahora en accionistas de la compañía, y tendrán un asiento reservado en los Consejos de Administración. Al margen del respiro financiero, ver los nombres de Google y Skype asociados a un proyecto empresarial va a inyectar una dosis extra de confianza en los usuarios: de hecho, el mismo día en que se hicieron públicos los acuerdos, se multiplicó por tres el número de suscriptores. Por ahora alcanzan los 9.000 registrados, y Varsavsky ve cada vez más cerca el sueño de crear la mayor red del mundo de puntos wifi.
Como explica desde su blog Janus Friis, cofundador de Skype junto a Niklas Zennström, “No hay un objetivo común más importante en nuestra industria que ayudar a crear un acceso a Internet de banda ancha universal y de bajo coste: si lo conseguimos, todos ganaremos.” Y no hay mejor camino para ello que el poder de las comunidades, como pronto empezarán a descubrir los foneros. Más.
3 comentaris:
A altres mitjans no-blogaires deixen ben clar quan és publicitat i quan no. Ho fan, tot i que un està seguint un mitjà empresarial on sap ben cert que la publicitat és molt important per a ell.
Es fa perquè el llenguatge publicitari no té sentit crític. No t'explicaran cap defecte. En acabar de llegir, se suposa que ho hauries de voler comprar. Tot!
Els blogs són converses entre persones. Si algú t'està parlant com a persona i en realitat està usant el llenguatge publicitari, no juga net.
Qualsevol blogaire amb ètica hauria de dir: això és un projecte en el que hi guanyo diners. Aleshores tots sabríem que hem d'activar els filtres que usem per quan llegim llenguatge publicitari.
Si no diuen que hi estan posats, no ens podem refiar d'ells com al que són al blog: persones. És prou inquietant.
Si diuen que hi estan posats, però no admeten crítiques i insulten a les persones que les fan en comptes de rebatre les crítiques amb més raonaments, demostren quina casta de persones són. En aquest cas, el blog pretesament personal també haurà fet la seva feina, com a mitjà personal, i el lloc caurà del meu blogrotlle.
El cas FON ha arribat des de blogs personals de persones involucrades en el projecte. Uns han dit que hi estaven ficats, altres no. Els que ho han dit han pervertit la essència del mitjà personal posant el projecte empresarial per damunt de les persones i el seu llenguatge expressat al Manifest Cluetrain. Ho han fet rebutjant qualsevol raonament crític. Han tirat de qualificatius despectius sense pensar-s'ho gaire.
Ara ja no hi veig persones, veig empreses amb potes. No gaire bones persones, per cert.
És l'etern problema de mesclar ous amb caragols. En aquest cas la veu d'empreses amb les de persones i qüestions amb càrrega emocional, com "revolucions", estètica Che, etc.
Tot plegat massa proper al que fan negocis que no es consideren gaire ètics, coneguts per no admetre crítiques (estic pensant en piràmides i sectes).
Afortunadament, sembla que en Varsavsky està reconeixent qualque error quan diu que ho degué presentar com una cosa més empresarial:
http://spanish.martinvarsavsky.net/fon/fin-revolucion.html
(i com sempre, ho intenta vendre bé)
Disculpa l'extensió, no ho se explicar curt i que se m'entengui (fet i fet, tampoc tenc clar haver-ho aconseguit fent-ho llarg :)
Íñigo Sáez de Ugarte ho explica prou raonada i documentadament:
Fon: cuando el marketing se apodera de los blogs
Una persona m'ha enviat al meu correu el posicionament de microsiervos, implicat en la trama, respecte a aquest tema. Val la pena llegir la seva versió.
http://www.microsiervos.com/archivo/weblogs/wsj-blogs-empresas.html
Gràcies Carlos,
I gràcies Benjamí, per la teva explicació i les referències. De totes maneres jo crec que els filtres sempre, sempre, sempre han d'estar activats a tot arreu.
Publica un comentari a l'entrada