Si a la cultura de masses i a la indústria cultural els teòrics de l’Escola de Frankfurt consideren la cultura com una mercaderia, a la societat de la informació i del coneixement, es podria considerar també el coneixement com a mercaderia?
Davenport [DAVENPORT, T.; PRUSAK, L. (1998). Working Knowledge. Boston: Harvard Business School Press.] parla del mercat del coneixement, on hi ha venedors, compradors i intermediaris, però, on es parla del coneixement com a mercaderia?
Però, els productes culturals descrits per l’Escola de Frankfurt són estàndards i homogenis. Serien o no serien iguals els productes del coneixement? Pot ser si, per exemple, una aplicació molt utilitzada que se n’allibera el codi, pot ser no, per exemple, una adaptació molt concreta d’una aplicació genèrica per un objectiu particular.
No sé fins a quin punt es podria anar comparant la indústria cultural amb la “indústria del coneixement” o “mercat del coneixement”. No sé fins a quin punt seria prudent, o no, plantejar aquest anàlisi. No sé, si algú ja ho ha plantejat. Comparant de l’època en que neix i les circumstàncies:
. El context social
. El context econòmic
. L’evolució de les indústries i del mercat laboral
. Les competències i habilitats dels treballadors
. La finalitat de la cultura (producte per les empreses i oci pels obrers, producte o servei de masses) i del coneixement (element de producció per a les empreses, producte o servei de
1 comentari:
no hay diferencias radicales entre cultura y conocimiento.
ya que en esa escuela una funda el otro y el otro desarrolla la una.
su crítica de la mercantilización impulsó la contestación alternativa contracultural y mantiene ideológicamente el pulso actual entre la sociedad colaborativa del conocimiento y la comercialización de patentes y de las élites investigadoras
Publica un comentari a l'entrada