Contradiccions.

Vaig estudiar publicitat. Ma mare encara ara no enten com vaig triar aquesta carrera, perquè no som gens consumista, ni crec, que amb els venedors que tenim en aquest país, ho arribi a ser mai.

El cas és que la carrera em va encantar, i aplic tot el que vaig aprendre en la majoria de coses que faig, professionals, i algunes personals, ho reconec: atenció, persuasió, interés, acció,... i tècniques psicològiques, estadística,... i un munt de matèries que ens van ensenyar,...

Una de les fixacions que tenc és trobar nous suports, ,o vells, on insertar publicitat, i per això m'agrada descobri-los, com per exemple aquest que conta en Miguel Ángel Payeras:

"Faktoria D, una nueva discográfica que regala los CD de sus artistas. ¿Cómo?. Pues básicamente poniendo publicidad en el libreto. Así, han empezado ya a plantar soportes en tiendas, bares, restaurantes, centros culturales, etc. Todos ellos tienen un distintivo que pone “CD Away”." 

Hi ha dos llocs, comuns, que jo no entenc com a ningú encara no se li ha ocorregut posar-hi publicitat. Un és el "lloc comú" dels bars, restaurants, llocs públics, universitats,... Són llocs molt "targetitzats" i quan la gent és allà, no té res més a mirar, més que la porta que té en front, un lloc ideal per posar-hi coses, no? L'altre és el sostre de la consulta del dentista.