 | |||
| |||
|
| ||
divendres, de desembre 30, 2005
Convertint conversacions amb intel.ligència de mercat. Empresa
dimecres, de desembre 28, 2005
Aventures i desventures d'una doctorant
Fa dos dies que em dedic a escrutar blogs per això del meu doctorat, i vaig trobant cada perla,...
Com aquesta: http://www.filmica.com/sonia_blanco/archivos/cat_aventuras_y_desventuras_de_una_doctoranda.html
Potser hauria de fer un llistat de gent que vaig trobant que té blogs del seu doctorat. Van apareixent, mentre em dedic a cercar altres tipus de blogs, més empresarials.
Com aquesta: http://www.filmica.com/sonia_blanco/archivos/cat_aventuras_y_desventuras_de_una_doctoranda.html
Potser hauria de fer un llistat de gent que vaig trobant que té blogs del seu doctorat. Van apareixent, mentre em dedic a cercar altres tipus de blogs, més empresarials.
Nanomitjans
Weblogs SL volen demostrar que els nanomitjans -mitjans, amb perspectiva personals, conduïts per una o poques persones, poden ser rentables. Ja en tenen uns quants en marxa:
- Xataka
- VidaExtra
- Blogdecine
- Notas de Fútbol
- El Blog Salmón
- Genbeta
- MotorPasion
- Directo al paladar
- Bebés y más
- Fuera de límites
- ¡Vaya tele!
- Diario del viajero
- Weblogs SL
"genbeta es el un blog de Weblogs SL, y como tal nace con una importante propuesta, la de convertirse en un negocio. Hemos creado genbeta porque creemos que los nanomedios, los weblogs, pueden llegar a ser negocio y generar ingresos. Será mucho o poco, pero queremos demostrar que es posible ganar dinero con este nuevo tipo de medios. ¿Es esto una herejía?, no lo creemos así. Nuestra independencia editorial está garantizada porque nuestra prioridad son los lectores, la comunidad que se reúna en torno a genbeta. Si os molesta donde colocamos la publicidad, la cambiaremos de sitio, si os irrita el tipo de formato usaremos otro, si pensáis que es excesiva la reduciremos. Los lectores son lo primero, después los anuncios. Pero queremos dejar claro que pretendemos demostrar que es posible crear un negocio rentable en nanomedios para el ámbito hispano igual que ya sucede en el ámbito anglosajón. Si lo cumplimos habrá sido un logro, porque ¿alguien se imagina que el autor de un weblog tuviese suficientes ingresos para mantenerse gracias a la publicidad y dedicarse por entero a su weblog?. Un weblogger así no tendría más imposición editorial que la de su conciencia, si logramos demostrar que eso es posible lo consideraremos un gran éxito. Xataka fue el primer paso en esta aventura y ahora le sigue genbeta."
dimarts, de desembre 27, 2005
Què no hi siguin no vol dir que no n'hi hagin
A un article de Baquia sobre la Cumbre Española de la Blogosfera escriuen:
(...)
" Lo primero que llama la atención es la abrumadora presencia masculina: ni una sola mujer entre los ocho ponentes sentados alrededor de la mesa, y apenas un par entre la docena larga que asisten como oyentes."
(...)
Vaja, ido com sempre, això no tan sols passa a les trobades de bloggers, sino amb moltes altres ocasions. Però no és que no n'hi hagi, simplement és perquè no hi érem. I per què no hi érem? Cada u ja ho sabrà.
Algunes dones que escriuen blogs:
Mariona Luis, a Innobalears.
Neus Arqués i Eva, al blog de Manfatta.
Magali Benítez, al blog de Poliédric.
I n'hi ha més.
Algunes estan especialitzades en blogs i d'altres amb altres temes, però d'haver-n'hi, n'hi ha, encara que no abundin i que no siguin en el moment indicant en el lloc establert.
(...)
" Lo primero que llama la atención es la abrumadora presencia masculina: ni una sola mujer entre los ocho ponentes sentados alrededor de la mesa, y apenas un par entre la docena larga que asisten como oyentes."
(...)
Vaja, ido com sempre, això no tan sols passa a les trobades de bloggers, sino amb moltes altres ocasions. Però no és que no n'hi hagi, simplement és perquè no hi érem. I per què no hi érem? Cada u ja ho sabrà.
Algunes dones que escriuen blogs:
Mariona Luis, a Innobalears.
Neus Arqués i Eva, al blog de Manfatta.
Magali Benítez, al blog de Poliédric.
I n'hi ha més.
Algunes estan especialitzades en blogs i d'altres amb altres temes, però d'haver-n'hi, n'hi ha, encara que no abundin i que no siguin en el moment indicant en el lloc establert.
M'hi he posat! la identitat del JO, o del TU.
Per fi,
després de donar-li voltes i cercar una organització coherent, m'he posat a explorar la xarxa per començar, seguint una premetodologia, la meva tesi.
De moment, entre altres coses, he trobat la presentació més orginal. Com es manifesta la identitat digital a la xarxa? A l'assignatura de Comunitats Digitals, del doctorat de la UOC ens van ensenyar a analitzar EL JO, i els diferents JOS que existeixen. A la xarxa s'expliquen tots els JOS o només alguns segons convé? Diria de depèn de la personalitat de qui ho expliqui i que vol donar a conèixer a través de la xarxa.
Com deia, una presentació seguint EL JO. La de Fernando Polo:
A: http://abladias.blogspot.com/2004/11/egos-de-polo.html
És molt interessant veure com es presenta la gent.
després de donar-li voltes i cercar una organització coherent, m'he posat a explorar la xarxa per començar, seguint una premetodologia, la meva tesi.
De moment, entre altres coses, he trobat la presentació més orginal. Com es manifesta la identitat digital a la xarxa? A l'assignatura de Comunitats Digitals, del doctorat de la UOC ens van ensenyar a analitzar EL JO, i els diferents JOS que existeixen. A la xarxa s'expliquen tots els JOS o només alguns segons convé? Diria de depèn de la personalitat de qui ho expliqui i que vol donar a conèixer a través de la xarxa.
Com deia, una presentació seguint EL JO. La de Fernando Polo:
:-)
"¿Quién soy yo?
Un joven y despistado yo dio paso a un yo universitario con ganas de ingeniería industrial. Un examen de química orgánica redescubrió mi yo literario (que se había manifestado por vez primera a los nueve años). Aunque mi yo económico se opuso a mi yo literario dirigiéndose a la especialidad de organización, no pudo evitar que mi yo suicida amenazara a mi padre con abandonar tan jesuita escuela para rehabilitarse en la carrera de filosofía y letras. Todo quedó en nada, porque mi yo cobarde cedió cuando mi padre amenazó con dejar caer mi alegre yo en desgracia. Certificado en mano, mi yo, ingeniero ya, filósofo solo de vocación y compositor de mentirijillas, marchó a París para adquirir un je français. Una ciudad sueño que unió a mi yo enamorado con su otro yo (señora de Polo, au present, y responsable de mein deutsches Ich). Volvió a Madrid un yo militar, y luego un yo consultor de gran consulting, que me proporcionó un yo logístico, un yo sistemas de información, un yo e-Business y varias facetas más que mi super ego, combinó con maestría bajo mi yo profesional. Tras varios años de cadenas de suministro y la adquisición de yo padre, nos decidimos mis yoes y yo a tantear una start up creada por un amigo afín, convirtiéndonos así en socios de la más original iniciativa de la Internet española.
Motivos de sobra han reavivado a mis otros yoes, y todos en comandita, dispuestos a conocernos mejor, hemos habilitado este nuestro egoblog: abladías."
A: http://abladias.blogspot.com/2004/11/egos-de-polo.html
És molt interessant veure com es presenta la gent.
divendres, de desembre 23, 2005
Contradiccions.
Vaig estudiar publicitat. Ma mare encara ara no enten com vaig triar aquesta carrera, perquè no som gens consumista, ni crec, que amb els venedors que tenim en aquest país, ho arribi a ser mai.
El cas és que la carrera em va encantar, i aplic tot el que vaig aprendre en la majoria de coses que faig, professionals, i algunes personals, ho reconec: atenció, persuasió, interés, acció,... i tècniques psicològiques, estadística,... i un munt de matèries que ens van ensenyar,...
Una de les fixacions que tenc és trobar nous suports, ,o vells, on insertar publicitat, i per això m'agrada descobri-los, com per exemple aquest que conta en Miguel Ángel Payeras:
Hi ha dos llocs, comuns, que jo no entenc com a ningú encara no se li ha ocorregut posar-hi publicitat. Un és el "lloc comú" dels bars, restaurants, llocs públics, universitats,... Són llocs molt "targetitzats" i quan la gent és allà, no té res més a mirar, més que la porta que té en front, un lloc ideal per posar-hi coses, no? L'altre és el sostre de la consulta del dentista.
El cas és que la carrera em va encantar, i aplic tot el que vaig aprendre en la majoria de coses que faig, professionals, i algunes personals, ho reconec: atenció, persuasió, interés, acció,... i tècniques psicològiques, estadística,... i un munt de matèries que ens van ensenyar,...
Una de les fixacions que tenc és trobar nous suports, ,o vells, on insertar publicitat, i per això m'agrada descobri-los, com per exemple aquest que conta en Miguel Ángel Payeras:
"Faktoria D, una nueva discográfica que regala los CD de sus artistas. ¿Cómo?. Pues básicamente poniendo publicidad en el libreto. Así, han empezado ya a plantar soportes en tiendas, bares, restaurantes, centros culturales, etc. Todos ellos tienen un distintivo que pone “CD Away”."
Hi ha dos llocs, comuns, que jo no entenc com a ningú encara no se li ha ocorregut posar-hi publicitat. Un és el "lloc comú" dels bars, restaurants, llocs públics, universitats,... Són llocs molt "targetitzats" i quan la gent és allà, no té res més a mirar, més que la porta que té en front, un lloc ideal per posar-hi coses, no? L'altre és el sostre de la consulta del dentista.
S’acaba,…
No sé si dir, ja s’acaba o per fi s’acaba. L’any 2005, vull dir.
Balanç:
A l’IBIT
Altres
2006
Molts d’anys a tots i gràcies per seguir-me als que em llegiu. És una motivació més per escriure. Encara que darrerament no ho hagi pogut fer gaire.
Balanç:
A l’IBIT
- Acabament del projecte ANOTA, el pilot dels post-its, amb en Xisco Tous i el pilot per posar algunes bases de la web semàntica per construir paquets turístics dinàmics, amb n’Esteve Lladó.
- Acabament del projecte A MEDIDA, amb més fonaments per a poder construir paquets turístics dinàmics, més ajustats. I transformació de continguts a diferents formats de sortida perquè puguin consumir-ho millor els humans (PDF, llibres impresos,….), però també les màquines, per allò de la Web Semàntica (RDF).
- Col·laboració amb l’Informe de la Societat de la Informació de Telefónica, aportant dades des de Balears.
- Foment de l’ús d’Internet amb dues activitats. Una Gimcana virtual emmarcada en la Fira de la Ciència; i el foment que els residents siguin els propis amfitrions que patrocinin les Illes Balears, emmarcada en el Dia d’Internet i la Setmana de la Ciència.
- Preparació de nous projectes, que començaran al 2006.
- Gestió de webs que no s’acaben.
- Participació en dos programes de ràdio, amb Benjamí Villoslada i Llorenç Vallverde a Mallorca en Xarxa, Enric Culat i Bàrbara Terrasa.
- Participació a les IV Jornades Joves sobre Ciutadania Digital organitzades per la Xarxa Infojove.
Altres
- Descoberta d'un munt de blocs d'amics, coneguts, saludats i gent que vull conèixer personalment, que posaré en un altre apunt.
- Acabament dels cursos de doctorat. Posats els fonaments per la meva tesi durant el seminari de recerca sobre Gestió del Coneixement.
- Curs de e-marketing al posgrau de e-turisme, a la UIB.
- Col·laboració en un informe sobre e-Govenment.
- Aquest blog
2006
- Dur a terme els projectes concedits.
- Millorar la iniciativa dels Itineraris, dels ciutadans com amfitrions.
- Presentar nous projectes, de caire més social, no tan tècnics com ANOTA o A MEDIDA.
- Embastar la tesi doctoral, i si és factible acabar-la.
- Continuar amb aquest blog.
- Col·laborar amb nova gent i amb habitual
- Hazruido.com
- TallerWeb 1.0 a Euskadi.
Molts d’anys a tots i gràcies per seguir-me als que em llegiu. És una motivació més per escriure. Encara que darrerament no ho hagi pogut fer gaire.
dimarts, de desembre 20, 2005
Concurs HazRuido.com
M'han convidat a formar part del jurat del concurs HazRuido.com sobre marketing viral.
En alguns blogs es comenta que aquest concurs pot propiciar el spam. Jo crec que els concursants han de ser prou intel.ligents com per saber que el spam fa mal a qualsevol campanya de comunicació. Les bones campanyes són també les que estan fetes amb elegància i respecte. Així que aprofit per recordar que a Internet hi ha un codi de conducta marcat per la netiquette del qual els millors webmestres en fan un bon ús. No hi ha dubte que una bona conducta a la xarxa servirà per millorar la bona reputació digital.
En alguns blogs es comenta que aquest concurs pot propiciar el spam. Jo crec que els concursants han de ser prou intel.ligents com per saber que el spam fa mal a qualsevol campanya de comunicació. Les bones campanyes són també les que estan fetes amb elegància i respecte. Així que aprofit per recordar que a Internet hi ha un codi de conducta marcat per la netiquette del qual els millors webmestres en fan un bon ús. No hi ha dubte que una bona conducta a la xarxa servirà per millorar la bona reputació digital.
dimarts, de desembre 13, 2005
Caso práctico turismo: transformación de contenidos de información turística a metadatos semánticos para mejorar su distribución.
Aquest és el títol de la presentació que he de fer dimarts en el marc del projecte A MEDIDA. Serà simultàneament a Palma, Barcelona i Madrid.
Treballar a l'IBIT significa innovar per millorar l'estructuració i difusió de la informació. I difondre aquestes innovacions. El tema de la Web Semàntica per millorar les cerques i fer-les més intel.ligents encara està en mans dels tècnics i dels projectes d'innovació tecnològica, però no està malament anar-se documentant per quant el seu ús es democratitzi, i saber quin valor aportarà a la informació digital.
La part de transformacions de continguts a metadades semàntiques només és una petita part del projecte A MEDIDA. La part gran el que fa es transformar continguts a diferents formats per a ser distribuïts en diferents suports: web, pdf, llibre, llibre parlat, dvd,...
Si algú li interessa pot consultar el programa de la jornada A MEDIDA en la qual es presentarà tot el plantejament del projecte i l'eina desenvolupada.
Treballar a l'IBIT significa innovar per millorar l'estructuració i difusió de la informació. I difondre aquestes innovacions. El tema de la Web Semàntica per millorar les cerques i fer-les més intel.ligents encara està en mans dels tècnics i dels projectes d'innovació tecnològica, però no està malament anar-se documentant per quant el seu ús es democratitzi, i saber quin valor aportarà a la informació digital.
La part de transformacions de continguts a metadades semàntiques només és una petita part del projecte A MEDIDA. La part gran el que fa es transformar continguts a diferents formats per a ser distribuïts en diferents suports: web, pdf, llibre, llibre parlat, dvd,...
Si algú li interessa pot consultar el programa de la jornada A MEDIDA en la qual es presentarà tot el plantejament del projecte i l'eina desenvolupada.
dimecres, de novembre 30, 2005
EL ECOSISTEMA DIGITAL. Modelos de comunicación, nuevos medios y público en Internet
Estic llegint aquesta "biblia" (quasi 400 pàgines!) que promet molt.
Comunicar la innovació
L'any 2004 la Fundació COTEC va publicar el llibre "Comunicar la Innovación. De la empresa a los medios", un exemplar del qual es pot descarregar gratuïtament previ registre.
Jo vaig tenir l'oportunitat de poder escriure aquest capítol:
"El papel de las tecnologías de la información y las telecomunicaciones •135
Bel Llodrá,Coordinadora de la Comunicación Digital de la Fundación IBIT"
Fa poc m'han comunicat que aquest manual s'ha adaptat a l'italià:
"Comunicare l'innovazione, a cura di Andrea Granelli. Perche il successo del nuovo dipende dalla capacità di spiegarlo".
Al capítol 2 "Come si comunica l'innovazione: opinioni e pratiche", surt el meu article adaptat, i veig que també hi han adaptat el meu nom com a "Bel Lodrà".
Jo vaig tenir l'oportunitat de poder escriure aquest capítol:
"El papel de las tecnologías de la información y las telecomunicaciones •135
Bel Llodrá,Coordinadora de la Comunicación Digital de la Fundación IBIT"
Fa poc m'han comunicat que aquest manual s'ha adaptat a l'italià:
"Comunicare l'innovazione, a cura di Andrea Granelli. Perche il successo del nuovo dipende dalla capacità di spiegarlo".
Al capítol 2 "Come si comunica l'innovazione: opinioni e pratiche", surt el meu article adaptat, i veig que també hi han adaptat el meu nom com a "Bel Lodrà".
dilluns, de novembre 21, 2005
"Localizando Gurús en nuestras organizaciones" i IKARMA
A través d'en Mario López llegesc aquest interessant apunt sobre una investigació per a identificar les persones d'una empresa que tenen el coneixement crític.
A més, descobresc aquesta aplicació, IKARMA, que a la seva web la descriuen així:
"
A més, descobresc aquesta aplicació, IKARMA, que a la seva web la descriuen així:
"
What is iKarma?
Online or offline, in business or among friends, your reputation says everything about you - who you are, what you do, and what others think about you. The strength of a good name is the finest marketing that money can't buy.
iKarma.com provides all the tools you need to document and promote your reputation with trust and convenience. In just a few minutes, you can begin harnessing the value of your reputation to strengthen your customer base and grow your business.
Good iKarma benefits everyone. Stock brokers. Dentists. Artists. From the neighborhood babysitter to the largest corporation, wherever a good reputation matters, your iKarma is there.
It's never too soon to enjoy the power of a good reputation. Take the tour - and start putting your iKarma to work today!"
Em qued amb les ganes d'invertir-hi temps per a visitar-la. Tan aviat com pugui. A cop d'ull me deman si deu ser útil. Tenc els meus dubtes.
Les tasques de màrketing són només del departament de màrketing?
Des de fa temps que m'estic demanant si les tasques de màrketing segueixen sent només del departament de màrketing o algunes d'elles ja s'estan estenent als treballadors que realment saben a fons, del producte.
El moviment del programari lliure està liderant un canvi en la forma de concebre la indústria informàtica. En aquesta evolució els treballadors, que són els que coneixen el codi, haurien de relacionar-se amb el món exterior; aquesta tasca ja no és només del departament de màrqueting. Aquesta idea va sortir en la Jornada models de negoci basats en codi obert a Palma, dia 15 de novembre, i concretament la va exposar José Ramón Díaz de INDABA. Té blog a http://najaraba.blogspot.com/
Aquí podeu veure una ressenya d'altres temes que es van exposar.
Una altra pregunta que em faig és si aquesta evolució en el sector informàtic també es podria donar en altres sectors. Quins? Com?
El moviment del programari lliure està liderant un canvi en la forma de concebre la indústria informàtica. En aquesta evolució els treballadors, que són els que coneixen el codi, haurien de relacionar-se amb el món exterior; aquesta tasca ja no és només del departament de màrqueting. Aquesta idea va sortir en la Jornada models de negoci basats en codi obert a Palma, dia 15 de novembre, i concretament la va exposar José Ramón Díaz de INDABA. Té blog a http://najaraba.blogspot.com/
Aquí podeu veure una ressenya d'altres temes que es van exposar.
Una altra pregunta que em faig és si aquesta evolució en el sector informàtic també es podria donar en altres sectors. Quins? Com?
diumenge, de novembre 13, 2005
Blogs a Mallorca
El periodista Pere Marí, escriu un ampli reportatge sobre els blogs a les nostres terres, al suplement de l'Almudaina del Diario de Mallorca d'avui diumenge.
divendres, de novembre 04, 2005
La meitat de campanyes on line tenen en compte el màrqueting boca-orella
Via BarcelonaNetActiva
Un estudi d'eMarketer descobreix els secrets del màrqueting boca-orella a Internet, un camp d'estudi més desconegut que els anuncis on line però també molt important. EMarketer conclou que aproximadament la meitat de les campanyes de màrqueting a la Xarxa s'endeguen mitjançant el boca-orella o una campanya viral, i que aquest nombre creixerà.
L'estudi, basat en el mostreig de dades i entrevistes amb experts de màrqueting ha estat desenvolupat per eMarketer en col·laboració amb la Word of Mouth Marketing Association (WOMMA). Segons la consultora McKinsey gairebé dos terços de l'activitat econòmica als Estats Units està influïda pel boca-orella. |
dijous, de novembre 03, 2005
La utopia és l'incentiu que millora la realitat
Moltes vegades els que ens dedicam a feines innovadores ens hem d'automotivar.
Quan sembla que és difícil creure en un projecte perquè sembla utòpic, a part de pensar que Internet pot ajudar a canviar les regles del joc, aquesta frase pot fer arribar un bri d'aire fresc, per aconseguir un poc d'energia i força, necessària per continuar.
"La utopia és l'incentiu que millora la realitat".
La frase és d'un poeta. Un home gran amb cabells i barba blanca. Els últims anys tenia una paradeta al mercat de Santa Llúcia, darrera la catedral, molt a prop del museu que es troba al carrer estret mirant de la plaça cap a la catedral, a la part esquerra. Alguna vegada també l'havia vist per la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans d'Internet, jo li solia comprar postals de Nadal. Cada postal anava il.lustrada i amb una frase o poema. En comprava vàries i les anava enviant als meus amics. Esper algun dia recuperar aquest costum.
La postal amb el lema "La utopia és l'incentiu que millora la realitat" anava il.lustrada amb un aucell que prenia el vol envers a un cel blau, obert, lliure, immens, ple d'horitzons i d'oportunitats. ;-)
Quan sembla que és difícil creure en un projecte perquè sembla utòpic, a part de pensar que Internet pot ajudar a canviar les regles del joc, aquesta frase pot fer arribar un bri d'aire fresc, per aconseguir un poc d'energia i força, necessària per continuar.
"La utopia és l'incentiu que millora la realitat".
La frase és d'un poeta. Un home gran amb cabells i barba blanca. Els últims anys tenia una paradeta al mercat de Santa Llúcia, darrera la catedral, molt a prop del museu que es troba al carrer estret mirant de la plaça cap a la catedral, a la part esquerra. Alguna vegada també l'havia vist per la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans d'Internet, jo li solia comprar postals de Nadal. Cada postal anava il.lustrada i amb una frase o poema. En comprava vàries i les anava enviant als meus amics. Esper algun dia recuperar aquest costum.
La postal amb el lema "La utopia és l'incentiu que millora la realitat" anava il.lustrada amb un aucell que prenia el vol envers a un cel blau, obert, lliure, immens, ple d'horitzons i d'oportunitats. ;-)
dimecres, de novembre 02, 2005
Compartir coneixement en la cultura del programari de codi obert
En el moviment de programari de codi obert, molts de programadors s'han fet un nom compartint el seu coneixement.
A la jornada models de negoci de codi obert, que se celebrarà dia 15 de novembre al ParcBit, Palma, es tractaran entre d'altres, aquest tema.
A la jornada models de negoci de codi obert, que se celebrarà dia 15 de novembre al ParcBit, Palma, es tractaran entre d'altres, aquest tema.
dimecres, d’octubre 26, 2005
Evadir-se
No és que fins ara no hagi escrit perquè estàs en llocs com aquests, que estan bastant a prop de casa meva. És que estava ocupada, entre altres i més coses, amb coses com aquestes:
http://itineraris.balearsfaciencia.org/
Més endavant ja vos aniré contant sobre el perquè i els resultats.
dijous, d’octubre 06, 2005
EGONET - anàlisi xarxes
Tan aviat com pugui provaré aquest programa BETA desenvolupat per Chris McCarty.
Explicació del programa
Descàrrega
Explicació del programa
Descàrrega
dijous, de setembre 15, 2005
Qui és Qui a Internet?
Aquesta tarda el Projecte WiWiW.org es presenta a Barcelona ( 15/09/2005 )
Who is Who in the internet World és el gran treball d'investigació liderat des de la Universitat de Stanford pel català Andreu Veà que respon a tots els enigmes de la història d’Internet: Realment internet té un origen militar com ens han dit? Per què Europa va deixar passar dos cops la oportunitat de la seva paternitat? Qui va inventar l'indispensable correu electrònic?
L’acte serà a partir de dos quarts de vuit de la tarda a l’auditori del Parc Tecnològic Barcelona Nord de Barcelona Activa (antic Fòrum Nord de la Tecnologia).En aquest magnific espai, el Doctor Andreu Veà presentarà per primer cop a Europa el seu treball d’investigació i, amb el seu estil amé, participatiu i interactiu, donarà resposta a moltes preguntes i desmuntarà tots aquells mites sobre internet que sempre ens han explicat, però que ningú ha investigat en profunditat abans.
Via BarcelonaActiva
Who is Who in the internet World és el gran treball d'investigació liderat des de la Universitat de Stanford pel català Andreu Veà que respon a tots els enigmes de la història d’Internet: Realment internet té un origen militar com ens han dit? Per què Europa va deixar passar dos cops la oportunitat de la seva paternitat? Qui va inventar l'indispensable correu electrònic?
L’acte serà a partir de dos quarts de vuit de la tarda a l’auditori del Parc Tecnològic Barcelona Nord de Barcelona Activa (antic Fòrum Nord de la Tecnologia).En aquest magnific espai, el Doctor Andreu Veà presentarà per primer cop a Europa el seu treball d’investigació i, amb el seu estil amé, participatiu i interactiu, donarà resposta a moltes preguntes i desmuntarà tots aquells mites sobre internet que sempre ens han explicat, però que ningú ha investigat en profunditat abans.
Via BarcelonaActiva
dimarts, de setembre 13, 2005
Informe: Best Practices in Public Relations. An Analysis of Online Press Rooms in Leading Companies Around the World
Via Chacobo descobresc aquest informe. Interessants les conclusions que aporta en Chacobo en el seu comentari:
" En fin, seguimos en las mismas y no aprendemos. Pero es que además este tipo de estudios pone de manifiesto muchas más cosas. Bajo mi punto de vista, la empresa que se muestra hacia el exterior con estas carencias comunicativas, es más que probable que en su funcionamiento interior las cosas sean incluso más graves.
" En fin, seguimos en las mismas y no aprendemos. Pero es que además este tipo de estudios pone de manifiesto muchas más cosas. Bajo mi punto de vista, la empresa que se muestra hacia el exterior con estas carencias comunicativas, es más que probable que en su funcionamiento interior las cosas sean incluso más graves.
Es decir, el uso de herramientas colaborativas, la interacción y la comunicación transversal entre departamentos, la comunicación al cliente interno, el aprovechamiento eficaz de tecnologías, en definitiva la Gestión del Conocimiento, suele dejar mucho que desear. Como dice una anuncio publicitario (creo que de yogures), si te cuidas por dentro se nota por fuera."
Perquè la comunicació fluesqui s'ha d'explicitar que les tasques de comunicació de les persones indicades també compten, i no són una pèrdua de temps.
diumenge, de setembre 11, 2005
Blogs de la indústria del turisme
Referència extreta de Eyefortravel
Directory of Travel Industry Weblogs
I am Adam Smith
News and thoughts on online travel. Venture capital and start-up companies
techpolicy.typepad.com/iamadamsmith/
Buhlerworks
Commentary, analysis and strategy for destination marketing and online travel & tourism
buhlerworks.typepad.com/buhlerworks/
Diane Clarkson, Travel Analyst, Jupiter Research
weblogs.jupiterresearch.com/analysts/clarkson/
Online Travel Review
Daily Airline News by Jared Blank
M-Travel and Travel Distribution News
Mobile and Distribution News for the Travel Industry
Search Engine Roundtable
A Sabre Geek
Travel Buzz
Travel Buzz is a blog on the travel industry. It discusses the latest travel trends, and gives ideas on how travel technology can be combined with other evolving technologies such as weblogs, RSS and collaborative filters?
Online Travel Marketing
Online travel information and discussion on industry development and news
divendres, de setembre 09, 2005
Google & Cerf
La notícia de la setmana?
Se'ns dubte se n'ha fet un gran ressò.
La notícia té molt de comunicació i ressò mediàtic. Basta veure el càrrec que li han posat a Vinton Cerf: «Chief Internet Evangelist»
En Benjamí, fa un bon anàlisi de la notícia i dóna fonts d'exploració.
Línea d'investigació: cercar empreses amb Evangelists, analitzar qui són, d'on venen, les seves funcions i la seva repercusió en la imatge de l'empresa.
Faig una cerca a A9.com, ho sento, però necessit provar coses noves, ara tenc A9 a la part superior del navegador, i Google a la part inferior. Ara vaig alternant. De A9 m'agrada com ordena la informació. A diferència de Google intenta destriar el que són webs del que són blogs i pots veure els resultats al mateix temps en la mateixa pàgina. De Google el que m'agrada més és el scholar.google.com
Bé, curiosa cerca sobre Enterprise Evangelists (a la imatge).
Me xoca molt, però crec que és una potent eina de comunicació i poc explorada en el nostre país.
divendres, de setembre 02, 2005
Alianzo o la fabricació de xarxes socials
A través de na Imma llegeixo una notícia a El País que parla de l'empresa Alianzo:
"Alianzo, una pequeña empresa que no sólo gestiona cualquier tipo de red social, sino que crea el software necesario para que funcionen estos nuevos grupos de contacto en determinados ámbitos, como una institución pública o un parque tecnológico."
Encuriosida vaig a la pàgina web d'Alianzo per veure com ho està venent. Diu que fabriquen xarxes socials. Posa uns quants exemples d'on ho estan aplicant.
Sembla que venen un programari, i a més metodologia:
"Para ayudar a organizaciones como la tuya a alianzarse, hemos desarrollado una serie de herramientas basadas en las redes sociales. Tras analizar las redes internas y externas de tu organización, buscamos fórmulas para alianzar a todos sus miembros y para generar nuevas redes sociales allí donde sea conveniente. Contamos para ello con una potente plataforma de gestión y generación de redes y estrellas (allí donde es precisa cierta coordinación jerárquica) sociales y de una metolodogía de animación de las redes."
En aquests moments, només deix anotada aquesta informació totalment objetiva procedent de les dues fonts mencionades. Estic reflexionant sobre aquest tema. De moment encara tenc les idees molt confoses. No sé si això és una gran idea o una idea suicida. Interessa als directius que s'aliancin els treballadors entre altres treballadors i no els directius sols coms fins ara? No sé si a la gent li interesa donar a coneixer la seva xarxa social o no. No sé si la gent està disposada a que contactin amb els seus contactes o no. No sé com si s'ha de deixar també anotat el grau de feeling o de confiança amb cada membre, no sé si es convenient fer-ho públic si no és recíproc. No sé fins a quin punt pot ser maquiavèlic infiltrar-se en xarxes socials. Per altra banda, pens que és cert que les xarxes socials tenen a veure amb l'estatus de les persones. Però a vegades, potser moltes xarxes que un té la percepció que té l'altre són fictícies. No ho sé.
El marketing viral se sustenta en les xarxes socials. Qualsevol moviment social se sustenta en les xarxes socials. Les xarxes socials són un element molt poderós de movilització ciutadana i d'opinió pública.
Les xarxes socials sense l'ús de les tecnologies són com a fils invisibles. Si es dóna visibilitat a través de les tecnologies, aquesta visibilitat podria fer que fossin manipulables? La visibilitat de les xarxes socials de les persones i de les persones formant part d'una institució pot influir en la percepció de la identitat que es té d'aquestes?
Hi ha algú que estigui estudiant les xarxes socials en el context de les teories de la comunicació y comparar-ne per exemple els seus efectes en relació a la indústria cultural i la comunicació de masses?
Crec que totes aquests dubtes s'han de tenir en compte alhora de donar visibilitat a les xarxes socials dins les institucions. Ara, si n'hi ha que ja ho tenen resolt i comencen a aplicar-ho segur que en poc temps gaudiran d'una avantatge competitiva més.
"Alianzo, una pequeña empresa que no sólo gestiona cualquier tipo de red social, sino que crea el software necesario para que funcionen estos nuevos grupos de contacto en determinados ámbitos, como una institución pública o un parque tecnológico."
Encuriosida vaig a la pàgina web d'Alianzo per veure com ho està venent. Diu que fabriquen xarxes socials. Posa uns quants exemples d'on ho estan aplicant.
Sembla que venen un programari, i a més metodologia:
"Para ayudar a organizaciones como la tuya a alianzarse, hemos desarrollado una serie de herramientas basadas en las redes sociales. Tras analizar las redes internas y externas de tu organización, buscamos fórmulas para alianzar a todos sus miembros y para generar nuevas redes sociales allí donde sea conveniente. Contamos para ello con una potente plataforma de gestión y generación de redes y estrellas (allí donde es precisa cierta coordinación jerárquica) sociales y de una metolodogía de animación de las redes."
En aquests moments, només deix anotada aquesta informació totalment objetiva procedent de les dues fonts mencionades. Estic reflexionant sobre aquest tema. De moment encara tenc les idees molt confoses. No sé si això és una gran idea o una idea suicida. Interessa als directius que s'aliancin els treballadors entre altres treballadors i no els directius sols coms fins ara? No sé si a la gent li interesa donar a coneixer la seva xarxa social o no. No sé si la gent està disposada a que contactin amb els seus contactes o no. No sé com si s'ha de deixar també anotat el grau de feeling o de confiança amb cada membre, no sé si es convenient fer-ho públic si no és recíproc. No sé fins a quin punt pot ser maquiavèlic infiltrar-se en xarxes socials. Per altra banda, pens que és cert que les xarxes socials tenen a veure amb l'estatus de les persones. Però a vegades, potser moltes xarxes que un té la percepció que té l'altre són fictícies. No ho sé.
El marketing viral se sustenta en les xarxes socials. Qualsevol moviment social se sustenta en les xarxes socials. Les xarxes socials són un element molt poderós de movilització ciutadana i d'opinió pública.
Les xarxes socials sense l'ús de les tecnologies són com a fils invisibles. Si es dóna visibilitat a través de les tecnologies, aquesta visibilitat podria fer que fossin manipulables? La visibilitat de les xarxes socials de les persones i de les persones formant part d'una institució pot influir en la percepció de la identitat que es té d'aquestes?
Hi ha algú que estigui estudiant les xarxes socials en el context de les teories de la comunicació y comparar-ne per exemple els seus efectes en relació a la indústria cultural i la comunicació de masses?
Crec que totes aquests dubtes s'han de tenir en compte alhora de donar visibilitat a les xarxes socials dins les institucions. Ara, si n'hi ha que ja ho tenen resolt i comencen a aplicar-ho segur que en poc temps gaudiran d'una avantatge competitiva més.
dijous, d’agost 04, 2005
Asomarse - Entusiasmarse - Sumergirse
Vía Infonomía descobresc perquè J. Millán explíca explícitament perquè utilitza Creative Commons en la seva obra Nueve Veranos. I em sembla una raó amb molt de seny, totalment alineada amb el meu projecte de recerca: Exposant un poc de coneixement atreus a públic que cerca més coneixement.
Deix aquí anotat un trocet de la seva explicació:
(...)
"Y aquí llego al meollo del acto que nos reúne: la licencia que he escogido para difundir Nueve veranos permitirá que lo lea, gratis, gente que no puede comprarlo. También que manden el archivo a los amigos, o que se lo impriman. Pero igualmente que un joven cineasta haga un corto sobre "El segundo verano", uno de los cuentos que contiene; o que un compositor convierta "El espía geográfico" en una ópera, o que una facultad alemana de traducción se proponga "Fresa rústica" como ejercicio... Y creo que una licencia que permite obras derivadas tienen un efecto multiplicador: hará que el compositor o el director de cine amateurs escoja una obra mía antes que otra para la que deberían pedir permisos. Y el requisito de que la nueva obra sólo pueda difundirse bajo las mismas condiciones facilitará que se haga la película de la ópera de un cuento, o el videojuego de la película de otro, y así sucesivamente.
Deix aquí anotat un trocet de la seva explicació:
(...)
"Y aquí llego al meollo del acto que nos reúne: la licencia que he escogido para difundir Nueve veranos permitirá que lo lea, gratis, gente que no puede comprarlo. También que manden el archivo a los amigos, o que se lo impriman. Pero igualmente que un joven cineasta haga un corto sobre "El segundo verano", uno de los cuentos que contiene; o que un compositor convierta "El espía geográfico" en una ópera, o que una facultad alemana de traducción se proponga "Fresa rústica" como ejercicio... Y creo que una licencia que permite obras derivadas tienen un efecto multiplicador: hará que el compositor o el director de cine amateurs escoja una obra mía antes que otra para la que deberían pedir permisos. Y el requisito de que la nueva obra sólo pueda difundirse bajo las mismas condiciones facilitará que se haga la película de la ópera de un cuento, o el videojuego de la película de otro, y así sucesivamente.
Todo ello —en la licencia que he escogido—, siempre y cuando no se haga una explotacion comercial de la obra derivada: que el corto se pase, o que la ópera se estrene, en una sesión abierta, que el videojuego circule gratis por la red, y lo mismo la traducción. Y todas ellas, por cierto, serán nuevas acciones de promoción de mi obra, es decir, de mi libro. Pero si Philip Glass quiere hacer una ópera comercial basada en uno de estos cuentos, o Abenámar quiere hacer su adaptación cinematográfica, o Suhrkamp publicarlo en una antología, estaré encantado de negociar con ellos, a través de mi agente... Por cierto: Nueve veranos, el libro de relatos que presento hoy, y que desde hace unas horas está en la red, aún no ha sido publicado. Entre la gente que tenga noticia de él a través de su versión electrónica y de este acto habrá sin duda editores. Quiero que sepan que, gracias a una licencia de Creative Commons (y si mi obra llega a gustar a sus destinatarios), desde el día de hoy tienen a muchas personas trabajando gratis en la difusión de mi obra (es decir, en la promoción de mi libro)... Y trabajarán muy bien, porque no las alimentará otra cosa que el entusiasmo.
"
(...)
Prolateriat digital
Arrel d'un apunt llegit a K-government (esclavitud digital) me n'he enrecordat que ja fa uns anys que vaig pintar un quadre que potser hi té un poc de relació, encara que el nivell de llibertat evocat sigui diferent. El quadre el vaig titular "prolateriat digital".L'any que vaig fer la meva primera exposició virtual "Art i poesia de la gestió del coneixement" no el vaig voler penjar perquè només vaig seleccionar aquells més positius. El quadre de l'"esclavitud digital" és el pitjor que vaig fer, és lleig, és dur, és agressiu. Però és un sentiment que en algun moment de la meva vida he sentit. Sort que ha estat per curts instants, però això si, en aquells moments van ser intensos. És per això, que encara que la tela hagi quedat lletja, no hi he volgut pintar mai res nou al damunt.
dimecres, d’agost 03, 2005
RSS Submit
Fa uns anys que vaig provar aquest programes gratuïts que suposadament indexen automàticament les URL a uns quants cercadors.
Ara n'acab de provar un que indexa feeds. No crec que sigui gran cosa, però potser funciona per un primer nivell per anar teixint la xarxa de base. Encara que en el món dels feeds és molt més interessant el que se va indexant cada un a través dels lectors, que no els propis directoris.
Bé, vet aquí el que he provat:
Ara n'acab de provar un que indexa feeds. No crec que sigui gran cosa, però potser funciona per un primer nivell per anar teixint la xarxa de base. Encara que en el món dels feeds és molt més interessant el que se va indexant cada un a través dels lectors, que no els propis directoris.
Bé, vet aquí el que he provat:
RSS Submit | ||
  Download (780 K) | So you've finally jumped on the RSS bandwagon and created your RSS | |
Trust - confiança
Aquest tema m'interessa molt. Com aconseguir la confiança. Una bona reputació és un bon punt de partida.
He trobat aquest paper que sembla interessant:
Trust-aware Decentralized Recommender Systems:
PhD research proposal
Paolo Massa
Department of Information and Communication Technology - University of Trento
Abstract
This PhD thesis addresses the following problem: ex-
ploiting of trust information in order to enhance the
accuracy and the user acceptance of current Recom-
mender Systems (RS). RSs suggest to users items they
will probably like. Up to now, current RSs mainly gener-
ate recommendations based on users' opinions on items.
Nowadays, with the growth of online communities, e-
marketplaces, weblogs and peer-to-peer networks, a new
kind of information is available: rating expressed by an
user on another user (trust). We analyze current RS
weaknesses and show how use of trust can overcome
them. We proposed a solution about exploiting of trust
into RSs and underline what experiments we will run in
order to test our solution.
He trobat aquest paper que sembla interessant:
Trust-aware Decentralized Recommender Systems:
PhD research proposal
Paolo Massa
Department of Information and Communication Technology - University of Trento
Abstract
This PhD thesis addresses the following problem: ex-
ploiting of trust information in order to enhance the
accuracy and the user acceptance of current Recom-
mender Systems (RS). RSs suggest to users items they
will probably like. Up to now, current RSs mainly gener-
ate recommendations based on users' opinions on items.
Nowadays, with the growth of online communities, e-
marketplaces, weblogs and peer-to-peer networks, a new
kind of information is available: rating expressed by an
user on another user (trust). We analyze current RS
weaknesses and show how use of trust can overcome
them. We proposed a solution about exploiting of trust
into RSs and underline what experiments we will run in
order to test our solution.
He de provar newsmonster
Estava llegint les característiques de newsmonster.
N'hi ha 3 que m'han cridat l'atenció, i per això, tot d'una que tengui un moment ho provaré:
Rich Metainfo
Metainfo is information about information. NewsMonster supports all RSS metainfo including dublin core, author, title, category, etc. #
Reputation System
The brains behind NewsMonster are provided by a reputation system with functionality somewhere between Whuffie and Advogato. NewsMonster allows you to rate any article and publish these ratings to enable fellow bloggers to discovery high-quality news. Rate your favorite/least favorite sites and share ratings with the online community - automatically! #
Semantic Web Enabled
NewsMonster is backed by a Semantic Web enabled RDF database which allows us to preserve the
N'hi ha 3 que m'han cridat l'atenció, i per això, tot d'una que tengui un moment ho provaré:
Rich Metainfo
Metainfo is information about information. NewsMonster supports all RSS metainfo including dublin core, author, title, category, etc. #
Reputation System
The brains behind NewsMonster are provided by a reputation system with functionality somewhere between Whuffie and Advogato. NewsMonster allows you to rate any article and publish these ratings to enable fellow bloggers to discovery high-quality news. Rate your favorite/least favorite sites and share ratings with the online community - automatically! #
Semantic Web Enabled
NewsMonster is backed by a Semantic Web enabled RDF database which allows us to preserve the
semanticrelationship within documents. This allows NewsMonster to act as an
agenton your behalf and help you barter goods and services online. Want to sell your used guitar? No problem. Just create a new advertisement and publish it on your blog. Other NewsMonster users which have agents looking for a similar service will discover your publication. Throughout the whole process reputation is involved so that you know who you are dealing with! #
dimarts, de juliol 26, 2005
I ho deia un geni?
"Imagination is more important than knowledge" - Albert Einstein
Dóna molt que pensar.
dilluns, de juliol 11, 2005
Building the Semantic Web by Mass Collaboration
La web va ser concebuda com una eina on els usuaris fossin al mateix temps consumidors i productors d'informació.
Crec que no tothom té assumit que qualsevol persona pot ser productora d'informació. No obstant, en aquest fet hi ha el canvi de paradigma dels models de comunicació tradicionalment coneguts a través de les teories de la comunicació.
A través d'aquest article "Building the Semantic Web by Mass Collaboration", els autors es plantegen com, quan la web semàntica sigui un fet, es produirà informació que sigui de confianaça i fiable. Tot un repte que avui en dia, amb les eines que tenim a disposició no està resolt.
La qüestió no és com es resol el tema de la confiança tècnicament, sino amb qui confia cadascú i per què? Potser analitzant amb qui confia cada blogger, dels altres bloggers que llegeix, s'arriba a alguna conclusió. També cal analitzar, però, com es perd la confiança.
Una pregunta que fa temps em ronda pel cap és amb qui confia el viatger que ha de comprar un viatge per internet. Amb l'agent de viatges proper, amb l'agent de viatges del destí a visitar o amb els proveïdors finals? Això és important per analitzar com s'han d'invertir els esforços d'imatge i comercials dels portals de viatges.
I un altre tema que em volta pel cap és com es pot analitzar el tema de les recomanacions i les xarxes socials aplicat al marketing de viatges. Una mescla de FOAF (Friend of a Friend) i les epinions.
Aquest paper no respon aquestes preguntes, però si que planteja alguns d'aquests temes.
Crec que no tothom té assumit que qualsevol persona pot ser productora d'informació. No obstant, en aquest fet hi ha el canvi de paradigma dels models de comunicació tradicionalment coneguts a través de les teories de la comunicació.
A través d'aquest article "Building the Semantic Web by Mass Collaboration", els autors es plantegen com, quan la web semàntica sigui un fet, es produirà informació que sigui de confianaça i fiable. Tot un repte que avui en dia, amb les eines que tenim a disposició no està resolt.
La qüestió no és com es resol el tema de la confiança tècnicament, sino amb qui confia cadascú i per què? Potser analitzant amb qui confia cada blogger, dels altres bloggers que llegeix, s'arriba a alguna conclusió. També cal analitzar, però, com es perd la confiança.
Una pregunta que fa temps em ronda pel cap és amb qui confia el viatger que ha de comprar un viatge per internet. Amb l'agent de viatges proper, amb l'agent de viatges del destí a visitar o amb els proveïdors finals? Això és important per analitzar com s'han d'invertir els esforços d'imatge i comercials dels portals de viatges.
I un altre tema que em volta pel cap és com es pot analitzar el tema de les recomanacions i les xarxes socials aplicat al marketing de viatges. Una mescla de FOAF (Friend of a Friend) i les epinions.
Aquest paper no respon aquestes preguntes, però si que planteja alguns d'aquests temes.
divendres, de juliol 01, 2005
Començant a descobrir blogs sobre turisme
http://innobalears.blogspot.com sobre innovació en turisme
http://jgarciacuenca.blogspot.com/ sobre temes de la indústria turística. (Aquest l'he descobert via Comunisfera, mirant el seu blogroll).
Serà interessant seguir-los.
http://jgarciacuenca.blogspot.com/ sobre temes de la indústria turística. (Aquest l'he descobert via Comunisfera, mirant el seu blogroll).
Serà interessant seguir-los.
dilluns, de juny 27, 2005
diumenge, de juny 26, 2005
OME 2005 – algunes impressions
Gràcies Rosaura per aconseguir-me entrades per poder anar a l’OME 2005 que es va celebrar a Palma els dies 22 i 23 de juny.
Vaig anar a algunes conferències, en general em va decebre bastant. El que em va agradar va ser el taller de comunicació que va donar Sr. Joost van Nispen President de ICEMD i Sr. Paul Fleming President de Barcelona Virtual. També em va agradar la capacitat de convocatòria per a atreure gent. Crec que és un exemple clar que si un congrés es ven bé la gent estar disposada a venir a Mallorca. No cal que tots se centralitzin a les grans capitals.
Les conferències no em van agradar perquè per mi totes són iguals: 4 xifres que ja no impressionen sobre l’evolució d’Internet, la importància de l’estratègia a Internet, la importància dels cercadors, algunes plataformes per contratar espais publicitaris i Google. Google va donar la seva pròpia conferència, però el més fort, és que a totes les altres conferències sempre sortia Google com a exemple, mostrant el posicionament orgànic i els “ADWORDS”. El que em va sobtar més, és que moltes de les conferències anaven sobre l’important que és estar als cercadors, ben posicionat i també comprant espais per la publicitat, i al mateix temps, la paradoxa, que Google s’ha donat a conèixer amb altres tècniques. Unes tècniques que només es van explicar al taller de Van Nispen i Fleming:
Com és la generació digital quins valors té, que accepta, que rebutja. Com entra la informació a les persones connectades. El que més em va cridar l’atenció és que en cap moment van parlar de publicitat, sinó de recomanacions i de confiança. I això només s’aconsegueix quan s’entra a través de les xarxes socials.
Dos exemples que record que van posar. Una tenda de roba que se’n va anar poble per poble (USA) a fer fotos en 3D als seus clients, per a que tenguessin el seu propi maniquí a la tenda virtual per anar-se’n provant la roba (com les maripepas, però personalitzades). Això és important, perquè la gent que inverteix en donar informació en un lloc que li resulta útil per poder comprar és més difícil que se’n vagi a un altre lloc, i hagi de començar una altra vegada a deixar-hi informació. I l’altre exemple és l’oficinista virtual de Caja Madrid, com entén el llenguatge natural i dóna respostes convincents fins i tot mostrant informació útil a la pàgina web. Val la pena pegar-hi una ullada.
Només cal fer una mica de reflexió. Pensau en els cercadors que utilitzau. Com vau conèixer cada cercador? Jo vaig conèixer Terra, Lycos i Yahoo per publicitat, no n’utilitz quasi mai cap dels tres, potser alguna vegada Yahoo. Google i AlltheWeb el vaig conèixer perquè m’ho va recomanar algú que jo considerava que sabia molt d’Internet.
Ara pensau, quan utilitzau els cercadors? Per comprar utilitzau cercadors? Jo utilitz els cercadors per cercar informació, però no compr mai a un lloc que he trobat a través d’un cercador, sigui per posicionament orgànic o per publicitat en el cercador. Sempre compr a llocs dels quals ja coneixia la marca per altres canals. I voltros?
Per tant, de la majoria de les coses que es van dir sobre els cercadors en poques crec, bé potser si que hi crec, però per mi no és el més important. És cert que serveix per guanyar posicions i ser més visitat. Però no és suficient. Està ben posicionat als cercadors és important, però no és suficient. Hi ha moltes altres coses a tenir en compte, de les quals excepte, al taller mencionat abans, no vaig tenir l’ocasió d’escoltar-ne cap paraula. De totes maneres, també vull dir que estar ben posicionat als cercadors també pot ajudar a guanyar credibilitat, però no és suficient per guanyar tota la credibilitat i confiança.
Vaig anar a algunes conferències, en general em va decebre bastant. El que em va agradar va ser el taller de comunicació que va donar Sr. Joost van Nispen President de ICEMD i Sr. Paul Fleming President de Barcelona Virtual. També em va agradar la capacitat de convocatòria per a atreure gent. Crec que és un exemple clar que si un congrés es ven bé la gent estar disposada a venir a Mallorca. No cal que tots se centralitzin a les grans capitals.
Les conferències no em van agradar perquè per mi totes són iguals: 4 xifres que ja no impressionen sobre l’evolució d’Internet, la importància de l’estratègia a Internet, la importància dels cercadors, algunes plataformes per contratar espais publicitaris i Google. Google va donar la seva pròpia conferència, però el més fort, és que a totes les altres conferències sempre sortia Google com a exemple, mostrant el posicionament orgànic i els “ADWORDS”. El que em va sobtar més, és que moltes de les conferències anaven sobre l’important que és estar als cercadors, ben posicionat i també comprant espais per la publicitat, i al mateix temps, la paradoxa, que Google s’ha donat a conèixer amb altres tècniques. Unes tècniques que només es van explicar al taller de Van Nispen i Fleming:
Com és la generació digital quins valors té, que accepta, que rebutja. Com entra la informació a les persones connectades. El que més em va cridar l’atenció és que en cap moment van parlar de publicitat, sinó de recomanacions i de confiança. I això només s’aconsegueix quan s’entra a través de les xarxes socials.
Dos exemples que record que van posar. Una tenda de roba que se’n va anar poble per poble (USA) a fer fotos en 3D als seus clients, per a que tenguessin el seu propi maniquí a la tenda virtual per anar-se’n provant la roba (com les maripepas, però personalitzades). Això és important, perquè la gent que inverteix en donar informació en un lloc que li resulta útil per poder comprar és més difícil que se’n vagi a un altre lloc, i hagi de començar una altra vegada a deixar-hi informació. I l’altre exemple és l’oficinista virtual de Caja Madrid, com entén el llenguatge natural i dóna respostes convincents fins i tot mostrant informació útil a la pàgina web. Val la pena pegar-hi una ullada.
Només cal fer una mica de reflexió. Pensau en els cercadors que utilitzau. Com vau conèixer cada cercador? Jo vaig conèixer Terra, Lycos i Yahoo per publicitat, no n’utilitz quasi mai cap dels tres, potser alguna vegada Yahoo. Google i AlltheWeb el vaig conèixer perquè m’ho va recomanar algú que jo considerava que sabia molt d’Internet.
Ara pensau, quan utilitzau els cercadors? Per comprar utilitzau cercadors? Jo utilitz els cercadors per cercar informació, però no compr mai a un lloc que he trobat a través d’un cercador, sigui per posicionament orgànic o per publicitat en el cercador. Sempre compr a llocs dels quals ja coneixia la marca per altres canals. I voltros?
Per tant, de la majoria de les coses que es van dir sobre els cercadors en poques crec, bé potser si que hi crec, però per mi no és el més important. És cert que serveix per guanyar posicions i ser més visitat. Però no és suficient. Està ben posicionat als cercadors és important, però no és suficient. Hi ha moltes altres coses a tenir en compte, de les quals excepte, al taller mencionat abans, no vaig tenir l’ocasió d’escoltar-ne cap paraula. De totes maneres, també vull dir que estar ben posicionat als cercadors també pot ajudar a guanyar credibilitat, però no és suficient per guanyar tota la credibilitat i confiança.
dimecres, de juny 08, 2005
Blogs, “story telling”, “product placement”
A raíz de un post leído en ETC he estado reflexionado sobre los blogs de empresa. Hasta ahora estaba pendiente de los blogs profesionales cuyos autores explican sus aprendizajes o sus descubrimientos del día a día, muchas veces relacionados con su trabajo diario o sus aficiones. Estos blogs son ideales para transferir conocimiento e innovaciones y serían más eficientes si detrás no hubiese un solo blogger sino varios y aupados por un sistema de gestión de conocimiento.
También se habla mucho sobre los blogs de periodistas y sobre si su información es legítima o no.
Pero hoy me gustaría hablar de los blogs al más puro estilo publicitario, de los cuales se dice, que en España aún no existen, y en ETC hablan del mal ejemplo que ha dado Vichy, uno francés, uno de los más cercanos dicen.
¿Cómo tendrían que ser los blogs que hablan de productos comerciales de masas? ¿Cuánto pueden costar? ¿Qué se tiene que tener en cuenta? Voy a ir contestando de forma inversa.
Cuando se habla de publicidad en medios convencionales se tiene en cuenta la idiosincrasia del medio para preparar el original. Además han salido nuevas técnicas, como el merchandising o el product placement. El product placement consiste en colocar el producto en una película o en una serie. Cuando se habla de publicidad en internet se piensa la comunicación igual que en el mundo offline, de uno a muchos, un solo mensaje, una única proposición de venta. En consecuencia el banner interactivo en todos sus múltiples formatos. Alguna vez se habla de patrocinios. Pero, ¿cómo tendría que ser la comunicación comercial mediada por ordenador “many to many” y no de un emisor a muchos receptores?
Bueno, creo que los blogs son la mejor forma para poner en práctica lo que promulga Rolf Jensen para contar historias (“storytelling”) para seducir a la “Dream Society”. Así de fácil y así de difícil. ¿Quién tiene que contar las historias? Yo creo que las historias tienen que contarse en parte desde dentro o desde fuera pero con personajes implicados en la historia y en la atmósfera del producto del cual quieren transmitir sus características y sus emociones. En estas historias se va a colocar el producto, como parte de ellas (unos zapatos), o quizá va a ser el protagonista (un viaje).
¿Cuánto puede costar contar una historia sobre un producto? Igual que la producción de un anuncio de publicidad. Depende. Pero hay que pensar sobre esto. Imaginaos que una marca se gasta cientos de millones en una campaña de publicidad. Sólo con una pequeña porción ya tendría para que alguien fuese escribiendo blogs. Si un anuncio en un diario nacional ya cuest cinco kilos (por decir algo), dejando de insertar uno o uno y medio, o dos ya tiene para pagar a alguien que se dedique al blog y a dar visibilidad a la marca a través de la red.
¿Qué se puede contar sobre un producto? Aquí está la gracia esto seria la estrategia de comunicación. Y si, sería una estrategia bastante premeditada, no seria tan espontáneo como un blogger, sería más bien como un cuento, una historia, una leyenda, una vivencia, una experiencia,… Con un guión analizando los mensajes que se van a dar (ya no es suficiente con un mensaje como con la publicidad convencional, quizá hay uno sólo de fondo, pero con tantas acciones habrá muchos de complementarios que enfaticen al principal), y con la capacidad de improvisación para responder a todas las interacciones creadas en el propio blog y en otros.
Ejemplos que propondría (no son reales):
Por ejemplo ¿qué decir de unos zapatos? ¿quién puede hablar sobre los zapatos? Por ejemplo, si fueran Camper, conociendo su marca (Walk, Don’t Run) y su atmósfera (Diseño, Mallorca, Marruecos, y el mundo) les propondría dos estrategias. Una contar su día a día de sus trabajadores, sus diseñadores, sus fábricas. Contar como piensan, como diseñan, en que se inspiran. Esto, podrían decir, que puede afectar a su negocio porque se explicarían cosas que quizás son de secreto industrial. Si interesase esta estrategia se tendría que definir hasta donde explicar. ¿Os imagináis que por cada Twins sus creadores contasen su proceso creativo, sus fuentes de inspiración, lo que les sugiere las formas, los materiales, los colores? Sería como transmitir poesía a través del trabajo. La segunda estrategia que se me ocurre es llegar a un acuerdo con las autoridades de algún destino turístico. Contactar con algunos jóvenes de diferentes nacionalidades, dispuestos a pasarse un año sabático viajando por este destino. Darles unos zapatos, o varios, y que cuenten lo que pisan sus zapatos. Una foto diaria de los zapatos sobre lo que visitan. Buenas panorámicas. Blogging, fotobloging, videobloging y radiobloging. Todo tiene cabida aquí.
Si la marca fuera Nike, la estrategia sería distinta. Serían retos. Buscar gente que quisiera realizar algún reto. Y que contara su reto, con su Nike puesto, claro. O con un blogger que lo relatase.
Si el ejemplo fuera una película, el blog quizá no lo harían sus protagonistas, o quizá podrían colaborar en algún momento. Sería como un “making off” en tiempo real de la producción, a todo detalle, para crear expectativa.
Para mí, cuando una empresa se plantea hacer un blog es más la capacidad de que su gente sea capaz de contar historias sobre sus productos, quizá, también a través de sus consumidores, que no que se contraten bloggers reconocidos para que hablen de sus productos. Puede parecer lo mismo, pero no lo es. Contar una historia requiere de un guión. Poner las pautas. Y prever como va a ser la interacción. Si se contrata a un blogger profesional en el cual prima más el hecho de ser un blogger que de vivir la experiencia, tendría que contar en tercera persona la experiencia que vive el que realmente la viva. No sé si me explico. Quizá pueda darse a veces los dos roles en una misma persona.
También se habla mucho sobre los blogs de periodistas y sobre si su información es legítima o no.
Pero hoy me gustaría hablar de los blogs al más puro estilo publicitario, de los cuales se dice, que en España aún no existen, y en ETC hablan del mal ejemplo que ha dado Vichy, uno francés, uno de los más cercanos dicen.
¿Cómo tendrían que ser los blogs que hablan de productos comerciales de masas? ¿Cuánto pueden costar? ¿Qué se tiene que tener en cuenta? Voy a ir contestando de forma inversa.
Cuando se habla de publicidad en medios convencionales se tiene en cuenta la idiosincrasia del medio para preparar el original. Además han salido nuevas técnicas, como el merchandising o el product placement. El product placement consiste en colocar el producto en una película o en una serie. Cuando se habla de publicidad en internet se piensa la comunicación igual que en el mundo offline, de uno a muchos, un solo mensaje, una única proposición de venta. En consecuencia el banner interactivo en todos sus múltiples formatos. Alguna vez se habla de patrocinios. Pero, ¿cómo tendría que ser la comunicación comercial mediada por ordenador “many to many” y no de un emisor a muchos receptores?
Bueno, creo que los blogs son la mejor forma para poner en práctica lo que promulga Rolf Jensen para contar historias (“storytelling”) para seducir a la “Dream Society”. Así de fácil y así de difícil. ¿Quién tiene que contar las historias? Yo creo que las historias tienen que contarse en parte desde dentro o desde fuera pero con personajes implicados en la historia y en la atmósfera del producto del cual quieren transmitir sus características y sus emociones. En estas historias se va a colocar el producto, como parte de ellas (unos zapatos), o quizá va a ser el protagonista (un viaje).
¿Cuánto puede costar contar una historia sobre un producto? Igual que la producción de un anuncio de publicidad. Depende. Pero hay que pensar sobre esto. Imaginaos que una marca se gasta cientos de millones en una campaña de publicidad. Sólo con una pequeña porción ya tendría para que alguien fuese escribiendo blogs. Si un anuncio en un diario nacional ya cuest cinco kilos (por decir algo), dejando de insertar uno o uno y medio, o dos ya tiene para pagar a alguien que se dedique al blog y a dar visibilidad a la marca a través de la red.
¿Qué se puede contar sobre un producto? Aquí está la gracia esto seria la estrategia de comunicación. Y si, sería una estrategia bastante premeditada, no seria tan espontáneo como un blogger, sería más bien como un cuento, una historia, una leyenda, una vivencia, una experiencia,… Con un guión analizando los mensajes que se van a dar (ya no es suficiente con un mensaje como con la publicidad convencional, quizá hay uno sólo de fondo, pero con tantas acciones habrá muchos de complementarios que enfaticen al principal), y con la capacidad de improvisación para responder a todas las interacciones creadas en el propio blog y en otros.
Ejemplos que propondría (no son reales):
Por ejemplo ¿qué decir de unos zapatos? ¿quién puede hablar sobre los zapatos? Por ejemplo, si fueran Camper, conociendo su marca (Walk, Don’t Run) y su atmósfera (Diseño, Mallorca, Marruecos, y el mundo) les propondría dos estrategias. Una contar su día a día de sus trabajadores, sus diseñadores, sus fábricas. Contar como piensan, como diseñan, en que se inspiran. Esto, podrían decir, que puede afectar a su negocio porque se explicarían cosas que quizás son de secreto industrial. Si interesase esta estrategia se tendría que definir hasta donde explicar. ¿Os imagináis que por cada Twins sus creadores contasen su proceso creativo, sus fuentes de inspiración, lo que les sugiere las formas, los materiales, los colores? Sería como transmitir poesía a través del trabajo. La segunda estrategia que se me ocurre es llegar a un acuerdo con las autoridades de algún destino turístico. Contactar con algunos jóvenes de diferentes nacionalidades, dispuestos a pasarse un año sabático viajando por este destino. Darles unos zapatos, o varios, y que cuenten lo que pisan sus zapatos. Una foto diaria de los zapatos sobre lo que visitan. Buenas panorámicas. Blogging, fotobloging, videobloging y radiobloging. Todo tiene cabida aquí.
Si la marca fuera Nike, la estrategia sería distinta. Serían retos. Buscar gente que quisiera realizar algún reto. Y que contara su reto, con su Nike puesto, claro. O con un blogger que lo relatase.
Si el ejemplo fuera una película, el blog quizá no lo harían sus protagonistas, o quizá podrían colaborar en algún momento. Sería como un “making off” en tiempo real de la producción, a todo detalle, para crear expectativa.
Para mí, cuando una empresa se plantea hacer un blog es más la capacidad de que su gente sea capaz de contar historias sobre sus productos, quizá, también a través de sus consumidores, que no que se contraten bloggers reconocidos para que hablen de sus productos. Puede parecer lo mismo, pero no lo es. Contar una historia requiere de un guión. Poner las pautas. Y prever como va a ser la interacción. Si se contrata a un blogger profesional en el cual prima más el hecho de ser un blogger que de vivir la experiencia, tendría que contar en tercera persona la experiencia que vive el que realmente la viva. No sé si me explico. Quizá pueda darse a veces los dos roles en una misma persona.
dimarts, de juny 07, 2005
Influenciadors digitals i netnografies
Fernando Polo a Abladías, explica qui utilitza les netnografies per a estudiar les expectatives dels "adopters" quan es tracta del llançament de nous productes.
http://abladias.blogspot.com/2005/06/influenciadores-online-movistar-y-el.html
http://abladias.blogspot.com/2005/06/influenciadores-online-movistar-y-el.html
divendres, de juny 03, 2005
Conceptes: marketing de font oberta i lideratge intel.lectual
Acab de descobrir via Crecen los blogs de marketing y corporativos , Juan Varela, en Periodistas 21, el martes 31 de mayo de 2005, el concepte "marketing de fuente abierta". Una forma d'anomenar temes relacionats amb l'evangelització, la prescripció o el boca orella:
"Vivimos en la era del marketing de fuente abierta y es bueno repensar algunas ideas:
1. El marketing de fuente abierta se dirige a superusuarios y consumidores evangelizadores que quieren establecer una relación con las marcas, no sólo consumir productos.
2. Los consumidores quieren el control: participación en la relación comercial y proveedor/cliente. Quieren saber todo sobre el producto o la marca y reclaman interactividad, no son pasivos.
3. Y además usan las herramientas digitales para evitar el bombardeo publicitario y promocional. Baja la efectividad de la publicidad y es necesario volcarse más en el marketing.
4.El marketing de fuente abierta crea comunidades virtuales de clientes que pueden llegar a convertirse en consumidores evangelizadores, como aspira a hacer Vespa en Estados Unidos.
Los ciudadanos quieren hablar y ser escuchados. Los clientes, también. ¿Está dispuesto a escuchar? Piénselo.
Si responde sí, experimente. El marketing viral y participativo funciona."
Via un apunt d'Octavio Rojas, descobresc un altre concepte, "liderazgo intelectual"
També acab de descobrir l'associació de marketing de boca a orella, WOMMA
"Vivimos en la era del marketing de fuente abierta y es bueno repensar algunas ideas:
1. El marketing de fuente abierta se dirige a superusuarios y consumidores evangelizadores que quieren establecer una relación con las marcas, no sólo consumir productos.
2. Los consumidores quieren el control: participación en la relación comercial y proveedor/cliente. Quieren saber todo sobre el producto o la marca y reclaman interactividad, no son pasivos.
3. Y además usan las herramientas digitales para evitar el bombardeo publicitario y promocional. Baja la efectividad de la publicidad y es necesario volcarse más en el marketing.
4.El marketing de fuente abierta crea comunidades virtuales de clientes que pueden llegar a convertirse en consumidores evangelizadores, como aspira a hacer Vespa en Estados Unidos.
Los ciudadanos quieren hablar y ser escuchados. Los clientes, también. ¿Está dispuesto a escuchar? Piénselo.
Si responde sí, experimente. El marketing viral y participativo funciona."
Via un apunt d'Octavio Rojas, descobresc un altre concepte, "liderazgo intelectual"
També acab de descobrir l'associació de marketing de boca a orella, WOMMA
dijous, de juny 02, 2005
Seguir el fil de:
Tesis doctorales
| 2003 | |
 | Comunidades virtuales y comunicación entre científicos en el entorno digital: análisis sobre herramientas y servicios documentales por José Antonio Ontalba Ruipérez |
_________________
Mambo is one of the most powerful Open Source Content Management Systems on the planet. It is used all over the world for everything from simple websites to complex corporate applications. Mambo is easy to install, simple to manage, and reliable.
_________________
El Grupo de investigación en Ciencias de la Documentación DIGIDOC trabaja distintos aspectos de la documentación digital, en particular los sistemas de organización y representación del conocimiento en el contexto de la recuperación de información, como también la arquitectura de la información de los sitios web y el análisis y evaluación de publicaciones digitales. Otros aspectos en los cuales el grupo profundiza son la investigación en línea y la visualización de la información.
dimarts, de maig 31, 2005
Información, comunicación, opinión
ComUnica.blog habla de Deontología y ejercicio de la profesión comunicativa en las organizaciones. Cada cual que opine lo que quiera sobre este post.
Sobre este tema yo opino que, los periodistas deben informar y sobretodo contrastar la información ofreciendo varios puntos de vista de diversas fuentes, y además tienen espacios para opinar como las columnas de opinión, o algún tipo de crónicas.
La gente de comunicación de una organización, cuya formación puede ser tanto de periodista como de publicista, tiene que comunicar e informar sobre su organización. Es obvio que cuidará la buena imagen de su organización e intentará no decir aquello que pueda perjudicarle. Lo interesante sería que los hechos no le perjudicaran, no las informaciones sobre los hechos. Pero esto ya no depende del departamento de comunicación, sino del de dirección. Además, si la empresa es líder o ciertamente reconocida puede opinar, cuando por ejemplo alguien entrevista a alguien de la empresa, o cuando los trabajadores de la empresa participan en espacios de comunidades virtuales y espacios de relaciones.
Hoy en día, y con Internet más que nunca, la comunicación no sólo se ciñe al "mass media" y a la comunicación directa o bidireccional con los públicos objetivos. Hoy en día la comunicación fluye mucho más en todas direcciones, cualquiera de la organización puede comunicar en cualquier momento, informando, opinando o compartiendo conocimientos.
¿Cual tiene que ser el código deontológico? La honestidad.
Igual que en publicidad un anuncio engañoso perjudica a la organización porque al consumidor sólo se le engaña una vez, en cualquier tipo de comunicación ejercida por cualquier trabajador de la empresa, sea con públicos internos o en comunidades abiertas, la honestidad tiene que prevalecer para no construirse una mala reputación.
La honestidad tiene que formar parte de la cultura corporativa en toda organización.
PD: Me n'acab de donar compte que ho he escrit en castellà perquè acabava de llegir aquest apunt en castellà. Bé. Què hi farem! Ja m'agradaria poder fer el mateix amb qualsevol altre idioma i que això no només em passàs en castellà.
Sobre este tema yo opino que, los periodistas deben informar y sobretodo contrastar la información ofreciendo varios puntos de vista de diversas fuentes, y además tienen espacios para opinar como las columnas de opinión, o algún tipo de crónicas.
La gente de comunicación de una organización, cuya formación puede ser tanto de periodista como de publicista, tiene que comunicar e informar sobre su organización. Es obvio que cuidará la buena imagen de su organización e intentará no decir aquello que pueda perjudicarle. Lo interesante sería que los hechos no le perjudicaran, no las informaciones sobre los hechos. Pero esto ya no depende del departamento de comunicación, sino del de dirección. Además, si la empresa es líder o ciertamente reconocida puede opinar, cuando por ejemplo alguien entrevista a alguien de la empresa, o cuando los trabajadores de la empresa participan en espacios de comunidades virtuales y espacios de relaciones.
Hoy en día, y con Internet más que nunca, la comunicación no sólo se ciñe al "mass media" y a la comunicación directa o bidireccional con los públicos objetivos. Hoy en día la comunicación fluye mucho más en todas direcciones, cualquiera de la organización puede comunicar en cualquier momento, informando, opinando o compartiendo conocimientos.
¿Cual tiene que ser el código deontológico? La honestidad.
Igual que en publicidad un anuncio engañoso perjudica a la organización porque al consumidor sólo se le engaña una vez, en cualquier tipo de comunicación ejercida por cualquier trabajador de la empresa, sea con públicos internos o en comunidades abiertas, la honestidad tiene que prevalecer para no construirse una mala reputación.
La honestidad tiene que formar parte de la cultura corporativa en toda organización.
PD: Me n'acab de donar compte que ho he escrit en castellà perquè acabava de llegir aquest apunt en castellà. Bé. Què hi farem! Ja m'agradaria poder fer el mateix amb qualsevol altre idioma i que això no només em passàs en castellà.
dilluns, de maig 30, 2005
Un apunt sobre blocs de turisme
Interessant seguir aquest tema:
http://comunisfera.blogspot.com/2005/05/blogs-de-viajes.html
http://comunisfera.blogspot.com/2005/05/blogs-de-viajes.html
dissabte, de maig 28, 2005
Formigues elèctriques i doctorat
Dissabte a la nit.
Quasi mai estic treballant més tard de les 10.30 de la nit, ni dies feiners ni dissabtes ni diumenges. Ni quan estudiava a l'escola, l'institut o la universitat.
Avui hi estava, havia de fer feina, doctorat, però m'he entretingut per la xarxa.
Estava fent els treballs de doctorat. Uf! Estic fent el doctorat de la UOC de societat de la informació i el coneixement. És el segon any. Estic al seminari de Gestió del coneixement. Estic intentant raonar com el "coneixement" a més de ser això, "coneixement", també es pot convertir en un actiu de comunicació per millorar la imatge i la reputació digital i operar dins el "mercat del coneixement", utilitzant les tècniques de comunicació, per fer més visible i més popular a aquell/a que l'utilitza en nom seu o en nom de l'organització per la que treballa. I per tant, també, raonar, com transferint coneixement les organitzacions poden millorar la seva imatge i la seva "share of mind".
Però, he tengut una setmana difícil a la feina. Com tots els mesos de maig i juny, on tot s'acumula i tot ha de sortir, i mentre entren coses noves.
Quan una persona es passa tantes hores davant una pantellata, arriba un moment, que el que més creus que val la pena, és que algú que t'ha conegut a través de la pantalleta contacti amb tu i descobreixis gent que de cap altra manera hauries pogut conèixer.
Així, em van convidar a anar a la ràdio, a Mallorca en Xarxa, a donar una conferència a la inauguració del curs online d'Infojove sobre informadors juvenils, i ara em conviden a formar part de la xarxa formigues elèctriques. Això de formigues, deu ser perquè se fiquen per tot i són molt feneres supòs! ;-)
Fins ara, tota la gent que he conegut primer a través de la xarxa, de diferents formes, i després he conegut en persona, ha estat fantàstica. A vegades, hem estat més de dos anys a veure'ns realment les cares! però l'espera ha valgut la pena.
Això de les xarxes, i el networking està molt bé, però és molt difícil estar per tot i contribuir per tot en condicions qualitatives. Ja fa bastants de mesos que també em van convidar a formar part d'una altra xarxa, a http://www.bitacoras.org/, però encara ara no hi he pogut col.laborar gaire. Només hi he escrit un article. A bitacoras.org s'hi ha d'escriure de forma més formal. Jo solc escriure de forma molt espontànea i desordenada. Basta veure aquest bloc. Per escriure un bon article es necessiten moltes hores, i justament ara no les tenc.
Meam si en haver acabat els cursos aquests de doctorat tenc més temps per ordenar les idees!
Ara només tenc temps d'ordenar-les per la feina, que hi han d'estar al 100%, i pels treballs aquests del doctorat.
Ei! Bona nit.
Demà serà un altre dia.
Quasi mai estic treballant més tard de les 10.30 de la nit, ni dies feiners ni dissabtes ni diumenges. Ni quan estudiava a l'escola, l'institut o la universitat.
Avui hi estava, havia de fer feina, doctorat, però m'he entretingut per la xarxa.
Estava fent els treballs de doctorat. Uf! Estic fent el doctorat de la UOC de societat de la informació i el coneixement. És el segon any. Estic al seminari de Gestió del coneixement. Estic intentant raonar com el "coneixement" a més de ser això, "coneixement", també es pot convertir en un actiu de comunicació per millorar la imatge i la reputació digital i operar dins el "mercat del coneixement", utilitzant les tècniques de comunicació, per fer més visible i més popular a aquell/a que l'utilitza en nom seu o en nom de l'organització per la que treballa. I per tant, també, raonar, com transferint coneixement les organitzacions poden millorar la seva imatge i la seva "share of mind".
Però, he tengut una setmana difícil a la feina. Com tots els mesos de maig i juny, on tot s'acumula i tot ha de sortir, i mentre entren coses noves.
Quan una persona es passa tantes hores davant una pantellata, arriba un moment, que el que més creus que val la pena, és que algú que t'ha conegut a través de la pantalleta contacti amb tu i descobreixis gent que de cap altra manera hauries pogut conèixer.
Així, em van convidar a anar a la ràdio, a Mallorca en Xarxa, a donar una conferència a la inauguració del curs online d'Infojove sobre informadors juvenils, i ara em conviden a formar part de la xarxa formigues elèctriques. Això de formigues, deu ser perquè se fiquen per tot i són molt feneres supòs! ;-)
Fins ara, tota la gent que he conegut primer a través de la xarxa, de diferents formes, i després he conegut en persona, ha estat fantàstica. A vegades, hem estat més de dos anys a veure'ns realment les cares! però l'espera ha valgut la pena.
Això de les xarxes, i el networking està molt bé, però és molt difícil estar per tot i contribuir per tot en condicions qualitatives. Ja fa bastants de mesos que també em van convidar a formar part d'una altra xarxa, a http://www.bitacoras.org/, però encara ara no hi he pogut col.laborar gaire. Només hi he escrit un article. A bitacoras.org s'hi ha d'escriure de forma més formal. Jo solc escriure de forma molt espontànea i desordenada. Basta veure aquest bloc. Per escriure un bon article es necessiten moltes hores, i justament ara no les tenc.
Meam si en haver acabat els cursos aquests de doctorat tenc més temps per ordenar les idees!
Ara només tenc temps d'ordenar-les per la feina, que hi han d'estar al 100%, i pels treballs aquests del doctorat.
Ei! Bona nit.
Demà serà un altre dia.
divendres, de maig 27, 2005
Verificar la identitat
Ho llegesc a El Mundo
"Yahoo ha anunciado la inclusión de DomainKeys, una tecnología de autentificación del correo electrónico para la protección contra el 'spam', la falsificación de identidad y el phishing (robo de identidades) y fraudes efectuados a través del correo electrónico. Este sistema proporciona al usuario información adicional sobre el origen de los mensajes que reciben. El indicador de DomainKeys confirma si el mensaje proviene, de hecho, del dominio especificado en la línea “De” del mensaje."
"Yahoo ha anunciado la inclusión de DomainKeys, una tecnología de autentificación del correo electrónico para la protección contra el 'spam', la falsificación de identidad y el phishing (robo de identidades) y fraudes efectuados a través del correo electrónico. Este sistema proporciona al usuario información adicional sobre el origen de los mensajes que reciben. El indicador de DomainKeys confirma si el mensaje proviene, de hecho, del dominio especificado en la línea “De” del mensaje."
La importància de la identitat
Ahir vaig rebre un correu a través del qual una persona em convidava a donar una xerrada sobre gestió del coneixement. Pareixia que era perquè havia vist els meus quadres. Però no sé que més devia sabre sobre mi. La veritat és que no tenc la meva identitat digital massa ben treballada, encara que aquest bloc intenti explicar la importància d'aquest tema. Però no perquè no sàpiga que he de fer, sinó perquè a mi personalment no m'agrada gaire dir qui som a tothom. Només vull dir qui som a aquella gent que més m'interessa. Preferesc, en general que la gent descobreixi qui som, a través del que faig, i si li interessa el que faig, a poc a poc ja anirà descobrint qui hi ha al darrera. Ja sé, seria més fàcil tenir penjat un CV en algun lloc, no? bé, segurament ho faré quan això tengui un objectiu concret, però penjar-lo per tenir-lo penjat, no.
Jo no sabia res sobre aquesta persona, així que el primer que vaig fer va ser anar a Google, i teclejar el seu nom. I o sorpresa! l'única referència que em va sortir va ser un full aparentement formal legal (o no sé com dir-li) on algú amb el mateix nom havia estat detingut per fumar un porro!
Què vol dir això? que a la xarxa és difícil controlar la identitat, perquè la identitat d'un no depen tan sols del que diu un sobre un mateix, sino també del que diu la xarxa sobre tu, és a dir, les manifestacions que ha fet gent o institucions sobre un. Tot el que es troba d'un a la xarxa conforma la identitat digital, petites porcions de la identitat digital.
És per a reflexionar-hi.
També ja he explicat en altres comentaris que hi ha gent que es dedica a pensar projectes de com gestionar i protegir les múltiples identitats. Com a la vida real, cada persona és diferent al llarg de la seva vida, i es comporta diferent segons qui té el davant.
Jo no sabia res sobre aquesta persona, així que el primer que vaig fer va ser anar a Google, i teclejar el seu nom. I o sorpresa! l'única referència que em va sortir va ser un full aparentement formal legal (o no sé com dir-li) on algú amb el mateix nom havia estat detingut per fumar un porro!
Què vol dir això? que a la xarxa és difícil controlar la identitat, perquè la identitat d'un no depen tan sols del que diu un sobre un mateix, sino també del que diu la xarxa sobre tu, és a dir, les manifestacions que ha fet gent o institucions sobre un. Tot el que es troba d'un a la xarxa conforma la identitat digital, petites porcions de la identitat digital.
És per a reflexionar-hi.
També ja he explicat en altres comentaris que hi ha gent que es dedica a pensar projectes de com gestionar i protegir les múltiples identitats. Com a la vida real, cada persona és diferent al llarg de la seva vida, i es comporta diferent segons qui té el davant.
dimarts, de maig 24, 2005
Estudi sobre Gestió del Coneixement a Espanya 2004
http://www.fundecyt.es/gc/index.htm
Realitzat per:
Fundación para el Desarrollo de la Ciencia y la Tecnología en Extremadura (FUNDECYT)
Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR)
Realitzat per:
Fundación para el Desarrollo de la Ciencia y la Tecnología en Extremadura (FUNDECYT)
Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR)
dimarts, de maig 17, 2005
Xarxes Socials Obertes i descentralitzades
Si necessites contractar algú, amb qui confies?
Amb algú que t'hagi recomanat algú amb qui tens confiança. O no?
Al cap i a la fi, per arribar a algú que t'interessi i amb qui confiis seguiràs el fil d'una xarxa.
Si trobassis algú que t'atreu l'atenció però no el coneixes, segur que demanaràs referències. O no?
I com demanaràs referències? A través de gent que coneixes o el coneix, no?
Bé, via Bitsenbloc llegeix aquest apunt que m'ha duit a una tesi molt interessant. Copii un tros per seguir investigant:
"Many things found on the internet are low-quality, false, or dangerous. Web surfers are often asked to make decisions of trust without any background information. Meta-information about what is good or trustworthy is traditionally spread by word of mouth or proactive inquiry, but the vast quantity of resources encountered online demands a faster means of distribution. This paper describes a method for using a social network of defined trust relations for individualized collection of metadata. Additionally, the applications of this method are demonstrated in a software prototype which reorders search results based on metadata, and presents trusted evaluations of web pages, downloaded files, and running processes as they are encountered. Preliminary results from test users is presented. Finally, it is argued that the chains of trust inherent in social networks should be applied at lower levels of computation, even at the level of the operating system." Per Stan James.
Amb algú que t'hagi recomanat algú amb qui tens confiança. O no?
Al cap i a la fi, per arribar a algú que t'interessi i amb qui confiis seguiràs el fil d'una xarxa.
Si trobassis algú que t'atreu l'atenció però no el coneixes, segur que demanaràs referències. O no?
I com demanaràs referències? A través de gent que coneixes o el coneix, no?
Bé, via Bitsenbloc llegeix aquest apunt que m'ha duit a una tesi molt interessant. Copii un tros per seguir investigant:
"Many things found on the internet are low-quality, false, or dangerous. Web surfers are often asked to make decisions of trust without any background information. Meta-information about what is good or trustworthy is traditionally spread by word of mouth or proactive inquiry, but the vast quantity of resources encountered online demands a faster means of distribution. This paper describes a method for using a social network of defined trust relations for individualized collection of metadata. Additionally, the applications of this method are demonstrated in a software prototype which reorders search results based on metadata, and presents trusted evaluations of web pages, downloaded files, and running processes as they are encountered. Preliminary results from test users is presented. Finally, it is argued that the chains of trust inherent in social networks should be applied at lower levels of computation, even at the level of the operating system." Per Stan James.
Primeres i altres impresions
Aquest apunt de Danah Boyd es planteja quines impressions es fan els lectors d'un bloc a través del que van llegint que escriu la persona.
És un tema molt interessant a tenir en compte, sobretot quan un es ven a un mateix, o parlan en nom d'una organització.
És un tema molt interessant a tenir en compte, sobretot quan un es ven a un mateix, o parlan en nom d'una organització.
dilluns, de maig 16, 2005
El "JO"
Via Manfatta, llegesc un apunt sobre "El JO DIGITAL".
A Manfatta, 4=1. És a dir quatre persones que escriuen al bloc fan un bloc amb una identitat compartida.
A partir d'aquest apunt arrib a un altre apunt molt interessant:
Weblogs y yo digital.
Això em fa recordar l'assignatura de comunitats virtuals que vaig cursar al Doctorat de la Societat de la Informació i el Coneixement, de la UOC. El JO es construeix de moltes formes, i no només a través dels Blocs, sinó també d'altres espais de relació. Hi ha una frase que em va quedar escrita: "Tenim tants de JOs com finestres podem tenir obertes a la nostra pantalla de l'ordinador".
Aquí vos deix un tros d'uns dels treballs que vaig presentar:
(...)
A les economies actuals, els treballadors es veuen obligats a operar en mercats de treball com a individus, sovint desconnectats d’organitzacions concretes. Castells, exposa que els treballadors d’èxit creen cartes de presentació individualitzades a través de les quals poden ser contractats per un ampli rang de treballs i construeixen xarxes de treball d’informació individualitzada per fer el marketing. Carnoy ho reafirma insistint que molts treballadors prefereixen treballar per vàries empreses .
Segons explica Carnoy, la identitat està formada per les institucions i pel rol dels treballadors a les institucions. A més, els individus construeixen múltiples identitats i múltiples comunitats .
La plataforma per excel·lència per manifestar les identitats i treballar en xarxa és Internet. La comunicació juga un paper fonamental. “The Internet is a community of chronic communicators”, escriu Wellman & Haythornthwaite, citant a Putman (2000, p. 171) .
La representació, el manteniment i el creixement de les identitats a través del JO–narratiu, relacional, distribuït i saturat- són essencials perquè les persones es facin un lloc en el món professional de la societat xarxa.
La narració constitueix una manera molt particular d’utilitzar el llenguatge, organitzar la nostra experiència i construeix els nostres JO. El jo relacional se centra en els significats que aquest adquireix tant per part de les persones particulars com per la cultura en que aquestes es troben integrades. El JO se satura a causa de la multiplicitats d’espais relacionals als quals estam exposats. I el JO distribuït fa referència a la capacitat de formar part de tantes realitats virtuals com finestres a l’ordinador puguem tenir obertes, segons explica metafòricament Turkle .
També és important considerar la visió romàntica del JO, és a dir la que té en compte la passió, l’ànima, la creativitat, la moral, com a trets de la personalitat; de la cosmovisió modernista que considera la seguretat, la racionalitat. el perfeccionament, la jerarquia del JO, segons explica Gergen .
(...)
Castells, M. (2000). The Rise of the Network Society (Second Edition). Malden: Backwell Publishers Ltd.
Chandler, D, “Personal home pages and the construction of identities on the web” 1998.
Gergen K.J. "Technology and the self: From the essential to the Sublim" Chapter draft for Grodin and Lindlof (Eds) Constructing the self in a Mundial World, Sage: 1996
K.J. Gergen (1992). "El yo saturado. Dilemas de identidad en el mundo contemporáneo" Barcelona: Paidós.
Turkle S., “What Are We Thinking About When We Are Thinking About Computers?” , M. Biagioli (ed.) The Science Studies Reader, Nueva York: Routledge, 1999.
A Manfatta, 4=1. És a dir quatre persones que escriuen al bloc fan un bloc amb una identitat compartida.
A partir d'aquest apunt arrib a un altre apunt molt interessant:
Weblogs y yo digital.
Això em fa recordar l'assignatura de comunitats virtuals que vaig cursar al Doctorat de la Societat de la Informació i el Coneixement, de la UOC. El JO es construeix de moltes formes, i no només a través dels Blocs, sinó també d'altres espais de relació. Hi ha una frase que em va quedar escrita: "Tenim tants de JOs com finestres podem tenir obertes a la nostra pantalla de l'ordinador".
Aquí vos deix un tros d'uns dels treballs que vaig presentar:
(...)
A les economies actuals, els treballadors es veuen obligats a operar en mercats de treball com a individus, sovint desconnectats d’organitzacions concretes. Castells, exposa que els treballadors d’èxit creen cartes de presentació individualitzades a través de les quals poden ser contractats per un ampli rang de treballs i construeixen xarxes de treball d’informació individualitzada per fer el marketing. Carnoy ho reafirma insistint que molts treballadors prefereixen treballar per vàries empreses .
Segons explica Carnoy, la identitat està formada per les institucions i pel rol dels treballadors a les institucions. A més, els individus construeixen múltiples identitats i múltiples comunitats .
La plataforma per excel·lència per manifestar les identitats i treballar en xarxa és Internet. La comunicació juga un paper fonamental. “The Internet is a community of chronic communicators”, escriu Wellman & Haythornthwaite, citant a Putman (2000, p. 171) .
La representació, el manteniment i el creixement de les identitats a través del JO–narratiu, relacional, distribuït i saturat- són essencials perquè les persones es facin un lloc en el món professional de la societat xarxa.
La narració constitueix una manera molt particular d’utilitzar el llenguatge, organitzar la nostra experiència i construeix els nostres JO. El jo relacional se centra en els significats que aquest adquireix tant per part de les persones particulars com per la cultura en que aquestes es troben integrades. El JO se satura a causa de la multiplicitats d’espais relacionals als quals estam exposats. I el JO distribuït fa referència a la capacitat de formar part de tantes realitats virtuals com finestres a l’ordinador puguem tenir obertes, segons explica metafòricament Turkle .
També és important considerar la visió romàntica del JO, és a dir la que té en compte la passió, l’ànima, la creativitat, la moral, com a trets de la personalitat; de la cosmovisió modernista que considera la seguretat, la racionalitat. el perfeccionament, la jerarquia del JO, segons explica Gergen .
(...)
Castells, M. (2000). The Rise of the Network Society (Second Edition). Malden: Backwell Publishers Ltd.
Chandler, D, “Personal home pages and the construction of identities on the web” 1998.
Gergen K.J. "Technology and the self: From the essential to the Sublim" Chapter draft for Grodin and Lindlof (Eds) Constructing the self in a Mundial World, Sage: 1996
K.J. Gergen (1992). "El yo saturado. Dilemas de identidad en el mundo contemporáneo" Barcelona: Paidós.
Turkle S., “What Are We Thinking About When We Are Thinking About Computers?” , M. Biagioli (ed.) The Science Studies Reader, Nueva York: Routledge, 1999.
dimecres, de maig 11, 2005
Blocs corporatius
Acab d'assabantar-me del llançament del bloc de Territori Creatiu...
Li he pegat una ullada.
En aquest apunt sobre Blocs Corporatius hi ha un llistat interessant de directius que escriuen blocs.
Li he pegat una ullada.
En aquest apunt sobre Blocs Corporatius hi ha un llistat interessant de directius que escriuen blocs.
divendres, d’abril 29, 2005
Anuncis que saben el que vols
Si realment es poden fer anuncis així,... no sé, els venedors reals ho tenen fotut.
Moltes vegades, vaig a comprar, i me n'adon que la gent no me sap vendre, sobretot si són productes sofisticats.
Fa un any havia de comprar un telescopi. Per comprar un telescopi quasi has de fer un màster, sobretot si no en tens ni idea ni n'has manejat cap mai. Et pots creure que a les tendes que vam anar ni tan sols els venedors sabien com vendre-ho, comentar-te les característiques les prestacions,... Bé, en vam trobar un que si que en sabia, i després de parlar amb aquest nosaltres ja en sabíem més que venedors d'altres tendes.
Fer i programar anuncis que saben el que vols és un repte, però encara ho seria més, anuncis que intueixen el que puguis voler encara que tu no ho tenguis molt clar. Si en la teva negació detecta que vas perdut, l'anunci hauria de ser molt pedagògic i ensenyar-te el producte des del principi. Si l'anunci detecta que ja saps de que va la història, hauria d'anar al gra i fer-te una bona oferta qualitat preu. Però això crec que encara està molt lluny! Al món real, hi ha molts pocs venedors que ho saben fer. Al món virtual si arriben al que de la qüestió, els anuncis bons venedors es podran multiplicar de forma exponencial. Si això passàs, segur que jo compraria més.
Però hi ha una altra qüestió: LA CONFIANÇA. Per molt bo que sigui l'anunci virtual, si no hi ha un sistema de confiança i de bona reputació al qual l'usuari pugui acudir per validar que no l'enganen, mai acabarà de funcionar, diria jo.
Bé, tot això ve arrel d'aquest article publicat a WIRED:
http://www.wired.com/news/ebiz/0,1272,67365,00.html?tw=wn_tophead_1
Moltes vegades, vaig a comprar, i me n'adon que la gent no me sap vendre, sobretot si són productes sofisticats.
Fa un any havia de comprar un telescopi. Per comprar un telescopi quasi has de fer un màster, sobretot si no en tens ni idea ni n'has manejat cap mai. Et pots creure que a les tendes que vam anar ni tan sols els venedors sabien com vendre-ho, comentar-te les característiques les prestacions,... Bé, en vam trobar un que si que en sabia, i després de parlar amb aquest nosaltres ja en sabíem més que venedors d'altres tendes.
Fer i programar anuncis que saben el que vols és un repte, però encara ho seria més, anuncis que intueixen el que puguis voler encara que tu no ho tenguis molt clar. Si en la teva negació detecta que vas perdut, l'anunci hauria de ser molt pedagògic i ensenyar-te el producte des del principi. Si l'anunci detecta que ja saps de que va la història, hauria d'anar al gra i fer-te una bona oferta qualitat preu. Però això crec que encara està molt lluny! Al món real, hi ha molts pocs venedors que ho saben fer. Al món virtual si arriben al que de la qüestió, els anuncis bons venedors es podran multiplicar de forma exponencial. Si això passàs, segur que jo compraria més.
Però hi ha una altra qüestió: LA CONFIANÇA. Per molt bo que sigui l'anunci virtual, si no hi ha un sistema de confiança i de bona reputació al qual l'usuari pugui acudir per validar que no l'enganen, mai acabarà de funcionar, diria jo.
Bé, tot això ve arrel d'aquest article publicat a WIRED:
http://www.wired.com/news/ebiz/0,1272,67365,00.html?tw=wn_tophead_1
Ads That Know What You Want
Page 1 of 1SAN FRANCISCO -- Picture this: You're shopping online for a new minivan, surfing automaker websites and buying guides. You then head to the homepage of your local paper to check out the headlines, and at the top of the page is an ad for a local car dealer, offering rebates and low financing on new minivans.
If you're like many web users, you probably find it creepy that your local paper knows you're looking for new wheels. Even so, advertisers are betting you're far more likely to click on the car dealer's ad than a random banner for a dating site or DVD rentals.
That's the theory behind behavioral marketing -- a growing niche in the online advertising industry focused on targeting promotional messages to an individual's online activities. Some might call such tracking across websites by a less flattering name: adware. Marketers call it a promising revenue stream.
Behavioral marketing was a prominent buzzword at this week's Ad:Tech conference in San Francisco. The conference, held in the midst of a boom period for internet ad sales, devoted considerable resources to identifying ways for online publishers to generate bigger profits from advertising. Many of the most popular strategies involved mining more information about individuals.
Targeted marketing is nothing new in the online world, as anyone who's ever received personalized book recommendations from Amazon.com can attest. However, by recording peoples' movements over networks of web properties rather than just individual sites, some marketers are betting that they will be able to improve response rates to online ad campaigns dramatically.
"The idea is ... to see if they exhibit some pattern of behavior that you can target with an ad," said D. Reed Freeman Jr., chief privacy officer at Claria, of Redwood City, California.
Claria, formerly known as Gator, is best known for delivering pop-up ads based on online behavior. But the company has also been working with publishers to use its technology to serve ads on their sites. Through BehaviorLink, a service Claria rolled out this spring, the company and participating advertisers buy unused ad space from publishers and target messages to viewers based on records of their online activities.
"You're fishing where the fish are," said Scott Eagle, Claria's chief marketing officer, who acknowledged that consumers might find ultra-specific advertising "eerie" at first. But in most cases, Eagle said, people prefer to view ads that match their interests.
Recently, Eagle said, a number of sites have begun giving people the option of receiving either the same ads as everyone else or a selection that is believed to be more relevant to their interests. Under the best-case scenario, he said, ads are so appropriately targeted that viewers will regard them as desirable content rather than unwanted distractions.
"It is probably true that people don't mind getting more-relevant ads, but there's a question of what they're willing to do for it, and whether they understand the bargain at hand," said Ari Schwartz, associate director of the Center for Democracy and Technology, which supports broader restrictions on online profiling.
Under guidelines laid out by an advertising industry group in 1999, marketers are barred from collecting sensitive, personally identifiable information about internet users. The guidelines also restrict web firms from merging online data with personally identifiable information from offline databases, unless a person consents to it.
But Schwartz said he's concerned that marketers and individual websites can change privacy policies in the future. Profilers might be using anonymous tracking technologies today, he said, but there is no guarantee they will continue to do so.
Additionally, even if advertisers don't know your name, they may still know an awful lot about you -- including your IP address, geographic location and where you spend your time online.
By the same token, broad data-collection capabilities are what make the internet a desirable advertising medium. In a report released this spring, research firm eMarketer noted that the ability to record demographic data about a person, such as age and gender, and combine it with behavioral data is what sets the web apart from traditional media.
"The beauty of what we have here is you have a lot more data to work with, and you can do it at a lot more anonymous level," said Omar Tawakol, marketing vice president at Revenue Science, addressing an Ad:Tech forum on behavioral marketing.
On the technology side, targeting ads across websites requires something more extensive than the typical cookie, a file used to monitor visitors' activities on a website. For more detailed profiling, marketing companies rely on third-party cookies, which may be set by an internet site other than the one a person is visiting.
To marketers' relief, use of third-party cookies won't be impeded under a federal spyware bill introduced by Rep. Mary Bono (R-California). The bill does not bar use of the tracking mechanisms, but does instruct the Federal Trade Commission to carry out a review of cookie use.
For now, internet users can expect to receive more marketing messages tied to their personal interests similar to the recommendations that Amazon.com has long served up to its patrons, said Steve Johnson, CEO of ChoiceStream, a developer of technology for targeting information to people based on its analysis of their preferences.
Johnson, addressing attendees at Ad:Tech, said he believes internet users are also more open to letting sites collect information about their preferences and online activities.
"Three years ago, the answer was quite different: 'My God, don't look at my transactions, don't ask me questions,'" he said. "I give Amazon credit for breaking the ice and showing consumers it's not all that bad."
dijous, d’abril 21, 2005
Blogpulse
Mirar com aquesta eina pot ajudar a analitzar la blogosfera i a seguir el fil d'algunes conversacion.
BlogPulse is an automated trend discovery system for blogs. Blogs, a term that is short for weblogs, represent the fastest-growing medium of personal publishing and the newest method of individual expression and opinion on the Internet. BlogPulse applies machine-learning and natural-language processing techniques to discover trends in the highly dynamic world of blogs. BlogPulse is brought to you by Intelliseek.
BlogPulse is an automated trend discovery system for blogs. Blogs, a term that is short for weblogs, represent the fastest-growing medium of personal publishing and the newest method of individual expression and opinion on the Internet. BlogPulse applies machine-learning and natural-language processing techniques to discover trends in the highly dynamic world of blogs. BlogPulse is brought to you by Intelliseek.
What can BlogPulse do for me?
BlogPulse.com is a portal into the world of blogs. BlogPulse.com features the following:
- A Search Engine for blogs
- A set of Analysis tools that are applied to blog content daily
- A fun look at real-world Trends as reflected through blogs
- A Showcase, which we think of as a virtual sandbox where our researchers bring you some of the coolest new ideas, tools and gadgets for blogging
If you are a blogger …
- You can ensure that your blog is represented in our index
- Try our search engine to see who is talking about topics of interest to you
- Find out who links to your blog actively through other bloggers' own blog entries, and in what context
- Check out our Analysis and Trends tools to see what’s current or "bursty" (meaning it bursts onto the discussion scene) in the blogging world on any given day
If you are a web surfer …
- Try our blog search engine to seek out and compare bloggers’ opinions on various topics of interest. This search engine is specific to blogs and doesn’t mix in other general content on the World Wide Web
- Check out our Analysis and Trends tools to see what’s top of mind in the blogging world on any given day
If you are a journalist, writer, analyst or researcher …
- You are going to love our blog search engine. It is a one-stop portal for finding out what bloggers are saying on topics of interest to you or on your beat. We did not scrimp on our search engine’s capabilities – you’ll find it quite powerful to meet your searching needs!
- Perhaps you want to find out the latest, greatest memes and trends in the blogosphere—you’ve come to the right place. Check out our daily Analysis and Trends.
- You have a hypothesis you are pursuing and are looking for quick, add-water-and-stir too
dimarts, d’abril 19, 2005
"Entre Copas" a Mallorca
Res no tenim que envejar a Califòrnia. ¿O no?
Aquí tenim les "Agrorutes del Bon Gust", no només per catar vi, sinó també oli, formatge i sobrassada.
Aquí tenim les "Agrorutes del Bon Gust", no només per catar vi, sinó també oli, formatge i sobrassada.
Marques i relacions públiques
(Comentari rescatat d'una butlletí que m'han enviat de New Communications Blogzine)
Branding Turf Wars
Branding Turf Wars Posted on April 18, 2005 05:15AM (PDT)
First posted on April 14, 2005 on Active Voice
Should branding be owned by PR? Should advertising own a company's website? These are interesting questions and ones that I think will be played out and hopefully answered in the blogosphere. Isn't the work we (PR folks) are doing in the blogosphere a clear example of brand influence? We discuss clients (whether we admit it or not), we discuss online communication tools (blogs, wikis, RSS tools, podcasts) and we critique other blogs who represent major brands. I think blogging has thrust the PR community right back in the brand turf war, but I also think brand turf wars are a waste of time.
Shel Holtz and Neville Hobson made some great points on the April 11th For Immediate Release podcast -- the public determines the brand, PR has a role to play in developing the brand but we don't want to be held accountable for it, forget the notion of ownership and let's figure out how to work with advertising and marcom to use this vehicle for greater brand influence.
more »divendres, d’abril 08, 2005
Flink: The Who is Who in the Semantic Web
Peter Mika va guanyar el "Semantic Web Challenge Award 2004", amb el projecte Flink: The Who is Who in the Semantic Web.
La intenció era analitzar qui havia escrit articles amb qui per establir un mapa de relacions i de clusters en base als autors i una ontologia sobre la web semàntica. D'aquesta manera es pot analitzar qui és més popular en base a qui ha establert més relacions amb els altres.
La intenció era analitzar qui havia escrit articles amb qui per establir un mapa de relacions i de clusters en base als autors i una ontologia sobre la web semàntica. D'aquesta manera es pot analitzar qui és més popular en base a qui ha establert més relacions amb els altres.
dijous, d’abril 07, 2005
A la xarxa s'ha de fer xarxa
Això és el més interessant que he trobat d'aquest article de Rodolfo Carpintier
"Todas las empresas de éxito en Internet tienen claro que, como decía Kevin Kelly, "en la Red hay que hacer red". Una red sólo funciona cuando todos –o una parte sustancial- los que la configuran ganan dinero, prestigio, notoriedad o protagonismo. Yo doy 2 porque percibo 98."
http://www.baquia.com/noticias.php?id=9496
Teixir la xarxa i saber perquè es teixeix.
"Todas las empresas de éxito en Internet tienen claro que, como decía Kevin Kelly, "en la Red hay que hacer red". Una red sólo funciona cuando todos –o una parte sustancial- los que la configuran ganan dinero, prestigio, notoriedad o protagonismo. Yo doy 2 porque percibo 98."
http://www.baquia.com/noticias.php?id=9496
Teixir la xarxa i saber perquè es teixeix.
dimecres, d’abril 06, 2005
Referències a revisar sobre la gestió del coneixement
Extret de: http://tools.kmnetwork.com/
Knowledge Management
Tools and Technologies
The following research portals on Knowledge Management Tools, Techniques, and Technologies attempt to span the current scope of Knowledge Management and new topics are continuously added. Specific emphasis is on the information, technology, and computing aspects of knowledge management as evident in the general thinking about tools and technologies for knowledge management.
General Categories:
Knowledge Management Tools
Knowledge Management Technologies
Specific Categories
Artificial Agents · Artificial Intelligence · Automatic Classification · Bayesian Analysis · Bayesian Nets · Best Practices · Bibliometrics · Brainstorming · Business Rules ·Business Intelligence · Case Based Reasoning · Classification · Cluster Analysis · Collaborative Technologies · Communities of Practice · Computational Linguistics · Computer Languages · Concept Mapping · Content Analysis · Content Management · Content Organization · Conferencing · Constraint Solving · Creativity Software · Data Analysis · Data Management · Data Mining · Data Storage · Data Warehousing · Decision Support· Digital Asset Management · Digital Dashboards · Distance Learning· Document Management · eLearning · e-Learning · e-Mail Processing · Enterprise Portals · Executive Information Systems · Evolutionary Computing · Fuzzy Logic · Fuzzy Systems · Genetic Algorithms · Groupware Systems · Collaborative Communication · Groupware Technologies · Image Processing · Information Mapping · Intranets · Knowledge Acquisition · Knowledge Discovery · Knowledge Engineering · Knowledge Exchanges · Knowledge Map · Knowledge Mapping · Knowledge Organization · Knowledge Processing · Knowledge Portals · Knowledge Retrieval · Knowledge Systems · Knowledge Tools · Machine Intelligence · Machine Learning · Meta Analysis · Meta Data · Natural Language Processing · Neural Networks · OLAP · Ontologies · Pattern Recognition · Project Management · Qualitative Analysis · P2P · Records Management · Scenario Planning · Search Algorithms · Semantic Analysis · Semantic Databases · Social Network Analysis · Summarization · Taxonomies · Taxonomy Software · Text Processing · Voice Recognition · Workflow Management · XML ·
Global Community of Knowledge Management
Any knowledge entity is incomplete if it does not cultivate a dialog between the members of the community of practice to advance the defining and refining of a socially constructed process. The Knowledge Management Think Tank represents our global community of practice of knowledge practitioners, researchers, and scholars who informally congregate and dialog in what has been described as a "stimulating meeting of minds in virtual venues" by a leading technology publication. The 'Think Tank' has been often described as the world's leading sustained community of practice on Knowledge Management with the highest voluntary participation from its worldwide community members. These online discussion forums also contain a searchable archive of prior discussions that also provide a working basis for creating a taxonomy of Knowledge Management.
Other areas of interaction between various members of our worldwide community of practice include Knowledge Management Executive Positions Area, Knowledge Management Conference Posting Area, and, Knowledge Executives Network. All these services are popular with our our global community of practice.
Need to know more? Have questions? Like to share your insights and opinions? Welcome to the "largest" compilation of Knowledge Management related Business and Technology discussions profiled in Wall Street Journal, Fortune, Business Week, Fast Company, Harvard Business Publishing, KM World, CIO Magazine, and, Info World, ...
Welcome to the KM Think Tank
Join the largest "global community of minds" defining, designing and implementing business enterprises for the Knowledge Economy.
Search the World's Most Popular Forums on KM
Review the Searchable Archive of Thousands of Discussions
Join the largest "global community of minds" in pushing the boundaries of thought leadership, research and publication on Hi-Tech and New Economy related Knowledge Management themes.
Are You Eligible for Membership in KEN? Please e-mail a brief profile and a statement on how you expect to contribute and benefit from participation in KEN to ken@brint.com.
KM Conferences & Events
@Brint.com Network is world's leading sponsor of high profile professional New Economy and Hi-Tech conferences related to Knowledge Management and e-Business.
Global Conference Calendar Post or Review Conference Postings
Enter 'Giveaway for Success' Sweepstakes
Congratulations!! Winners of $390,000 in 'Giveaway for Success'
KM Executive PositionsReview Posted Positions Positions advertised by top-tier corporations, governments and premier retained recruiters including Fortune 100, Big 5, and Silicon Valley Firms. Advertised positions and descriptions for CIOs, CTOs, CKOs, CLOs, Presidents, Vice Presidents, Directors, Managers, e-Business Professionals, Knowledge Management Professionals, other Hi-Tech and New Economy Business and Technology Professionals. Positions advertised in the range of $50K+ - $1 Million+ per annum.
Post New Executive Openings
Subscriure's a:
Missatges (Atom)