Efecte distorsionador, i què?

LLegeixo aquest text en un bulletí de Baquía rebut dia 1 d'Octubre (No aconsegueixo trobar el mateix paràgraf a la versió online de la notícia).

"Otro escéptico respecto a la utilidad de las redes sociales es José Cervera, fundador de Baquía y ahora blogger y retiario en elmundo.es. El periodista cree que sus problemas son equiparables técnicamente a la Red Semántica, pues dependen demasiado de la autocalificación de los participantes, lo que provoca un efecto distorsionador: “Allí somos todos estupendos”. La web semántica es uno de esos futuros de Internet que nunca llegan. De hecho, su nacimiento estaba previsto para 1989, pero al final a Tim Berners-Lee le salió el hijo tonto, la World Wide Web. Berners-Lee sigue en sus trece para sacar adelante esta Web 2.0 basada en tecnologías que permitirán a las computadoras entender la información que manejan, comprender el significado y la sintaxis del lenguaje. En lugar de procesar datos, las máquinas serán capaces de aplicar algo de inteligencia artificial al comunicarse con otros sistemas. El problema es que las máquinas siguen siendo esencialmente tontas, por lo que no van a hacer nada más allá de lo que se les dice. Así que se trata de definir nuevos lenguajes que se conviertan en estándares y permitan a las máquinas entendernos mejor. Más".

Què la web semàntica pot tenir un efecte distorsionador, i què?
No sé si ho tendrà o no, però en cas que la tengués, podria ser la distorsió de molts de participants.
Personalment m'estim més percebre la realitat a través de la distorsió dels ulls de molts ciutadans que de les urpes dels grans grups de comunicació o dels governants al poder.
A més, un pot dir el meravellós que és un mateix, però els altres poden dir el contrari. I no només s'ha de pensar en que es catalogarà la informació que un diu sobre un mateix. També es podrà catalogar la informació que dirà la informació que dirà un altre sobre allò.
Així que parlar d'efecte distorsionador,... No em convenç.
Parlam d'altres coses?