Si no t'havies demanat mai que podria valer el teu blog, des d'aquesta pàgina, blogshares.com, ho pots descobrir. Això si, és un joc totalment fictici. La pregunta és: es podria fer realitat?
És increïble com dia a dia apareixen noves aplicacions relacionades amb la blogosphera.
dilluns, d’agost 30, 2004
dimecres, d’agost 25, 2004
Article sobre blogs corporatius
Ahir vaig publicar aquest article a la web de Fundació IBIT
Bitàcora num: 49
Els "blogs" com a eina de comunicació al servei de l'organització: blocs corporatius
Bitàcora num: 49
Els "blogs" com a eina de comunicació al servei de l'organització: blocs corporatius
dilluns, d’agost 23, 2004
Llistat de CEOs que escriuen blogs
http://www.thenewpr.com/wiki/pmwiki.php/Resources/CEOBlogsList
Si en coneixeu més els hi podeu afegir.Blogversations
La polèmica està servida.
Mentre uns creuen que parlar sobre productes comercials als blogs pot ser positiu, altres creuen que no.
Jo crec que s'ha d'arribar a un equilibri, i que quan es parla d'un producte o servei del qual el productor ha pagat al blogger, s'ha d'haver provat i s'ha de dir la veritat sobre aquest. Tant qui paga com qui llegeix ha de ser conscient que el que es diu potser només una part i s'ha d'estar preparat per acceptar crítiques. No serà fàcil acceptar el joc, ni per part dels qui paguen ni per part dels que llegeixin. Això si, igual que quan hi ha un anunci de publicitat a un mitjà de comunicació tradicional se sap que allò és publicitat, al bloc també s'hauria d'especificar que algú ha pagat per parlar del seu producte, per anar de més "legals".
Aquesta reflexió ve arrel d'aquesta crítica al blogversations.
Mentre uns creuen que parlar sobre productes comercials als blogs pot ser positiu, altres creuen que no.
Jo crec que s'ha d'arribar a un equilibri, i que quan es parla d'un producte o servei del qual el productor ha pagat al blogger, s'ha d'haver provat i s'ha de dir la veritat sobre aquest. Tant qui paga com qui llegeix ha de ser conscient que el que es diu potser només una part i s'ha d'estar preparat per acceptar crítiques. No serà fàcil acceptar el joc, ni per part dels qui paguen ni per part dels que llegeixin. Això si, igual que quan hi ha un anunci de publicitat a un mitjà de comunicació tradicional se sap que allò és publicitat, al bloc també s'hauria d'especificar que algú ha pagat per parlar del seu producte, per anar de més "legals".
Aquesta reflexió ve arrel d'aquesta crítica al blogversations.
El COI prohibeix els blogs als esportistes d'Atenes 2004
Informació publicada a Barrapunto.com
Només ho prohibeix als esportistes? I a la resta de participants no? Representants d'esportistes, representants de marques, seleccionadors d'esportistes per incorporar a equips nacionals,...
Com poden prohibir divulgar informació?
Si, les seves raons tenen. Però un fet tan mediàtic com uns jocs olímpics on hi ha tanta gent que hi participa,...
Crec que cal un estudi en profunditat d'aquest tema.
Només ho prohibeix als esportistes? I a la resta de participants no? Representants d'esportistes, representants de marques, seleccionadors d'esportistes per incorporar a equips nacionals,...
Com poden prohibir divulgar informació?
Si, les seves raons tenen. Però un fet tan mediàtic com uns jocs olímpics on hi ha tanta gent que hi participa,...
Crec que cal un estudi en profunditat d'aquest tema.
divendres, d’agost 20, 2004
Sobreviurà la publicitat convencional?
La resposta supòs que és que si, però s'haurà de repartir el pastís amb altres formes de comunicació comercial.
Acab de llegir el naixement d'una nova empresa. És un intermediari entre "bloggers" i anunciants. Paguen als bloggers per a que introdueixin preguntes als seus blocs sobre els productes i serveis dels anunciants, així, com si fos una conversació més. D'aqueta manera donen més visibilitat al producte al mateix temps que podríem dir fan una espècia de test o investigació de grup, oberta sobre el producte. També canviaran les formes d'investigació? Sa veritat, jo crec que romandra tot junt, però com he dit amb el cas de la publicitat, també s'hauran de repartir el pastís.
Tampoc no m'estranya que aquestes noves formes de comunicació comercial s'estiguin provant a veure com funcionen. Considerant que un sol anunci a un mitjà imprès de tirada nacional costa a partir de 18.000 euros, i que una campanya està formada per molts anuncis d'aquests tipus. Només llevant una inserció o dues del total de la campanya ja tens diners suficients per pagar a bloggers que parlin i questionin el producte, i regalar-ne a consumidors amb molts de contactes perquè ho provin i ho expliquin als seus amics.
Bé. La reflexió ve de dos recursos que m'he trobat.
Aquesta nova empresa:
Blogversations are a new, not evil way to market your products and services through discussions. Here's how it works:
1) We match advertisers with bloggers
2) Advertisers choose a topic or question (not an advertorial)
3) Bloggers discuss the topic or question, and place a link to the discussion on their blog's front page
4) Advertisers truly engage audiences without doing evil; bloggers get paid for doing what they do best - blogging!
Advantages for advertisers:
Instantly build real engagement with tuned-out audiences. Leverage engagement to build credibility, authority, and authenticity for your brands. Provide consumers advertising that creates benefits - not that imposes costs and annoys.
Advantages for bloggers:
Leverage your authority and audience to earn money - without losing authority over what you've got to say. Turn your ideas, criticisms, opinions, and reader share into money - and not muddy up your site with clunky ads in the process. Engage your audience with thought-provoking issues and questions.
I aquesta notícia a El Navegante:
El potlach y la publicidad
Los fabricantes y los vendedores quieren clientes. Antes pagaban a medios de comunicación, que atraían lectores a sus anuncios. Algunos lectores (pocos) se convertían en clientes. Ahora están abandonando esa idea a cambio de otra más sencilla: pagar directamente a los clientes. Una empresa estadounidense se ha especializado en regalar iPods, los atractivos, caros (y muy deseados) reproductores de música de Apple. A cambio sólo quieren la atención del respetable, y que pruebe productos online. Gratis. Lo mejor de todo es que al parecer funciona. Y si el dinero antes empleado en publicidad se puede emplear con más eficacia comprando clientes... ¿qué le ocurrirá a los medios?
La cultura del potlach parece haber aterrizado con firmeza. Al fin y al cabo 'comprar' al cliente es mucho más eficaz que intentar atraerlo con un anuncio, que puede o no funcionar; Freeipod.com sólo paga después de que el putativo cliente (y sus amigos, de los que debe proporcionar el contacto) hayan probado el servicio en cuestión. El vendedor, pues, sólo paga por aciertos.
Acab de llegir el naixement d'una nova empresa. És un intermediari entre "bloggers" i anunciants. Paguen als bloggers per a que introdueixin preguntes als seus blocs sobre els productes i serveis dels anunciants, així, com si fos una conversació més. D'aqueta manera donen més visibilitat al producte al mateix temps que podríem dir fan una espècia de test o investigació de grup, oberta sobre el producte. També canviaran les formes d'investigació? Sa veritat, jo crec que romandra tot junt, però com he dit amb el cas de la publicitat, també s'hauran de repartir el pastís.
Tampoc no m'estranya que aquestes noves formes de comunicació comercial s'estiguin provant a veure com funcionen. Considerant que un sol anunci a un mitjà imprès de tirada nacional costa a partir de 18.000 euros, i que una campanya està formada per molts anuncis d'aquests tipus. Només llevant una inserció o dues del total de la campanya ja tens diners suficients per pagar a bloggers que parlin i questionin el producte, i regalar-ne a consumidors amb molts de contactes perquè ho provin i ho expliquin als seus amics.
Bé. La reflexió ve de dos recursos que m'he trobat.
Aquesta nova empresa:
Blogversations are a new, not evil way to market your products and services through discussions. Here's how it works:
1) We match advertisers with bloggers
2) Advertisers choose a topic or question (not an advertorial)
3) Bloggers discuss the topic or question, and place a link to the discussion on their blog's front page
4) Advertisers truly engage audiences without doing evil; bloggers get paid for doing what they do best - blogging!
Advantages for advertisers:
Instantly build real engagement with tuned-out audiences. Leverage engagement to build credibility, authority, and authenticity for your brands. Provide consumers advertising that creates benefits - not that imposes costs and annoys.
Advantages for bloggers:
Leverage your authority and audience to earn money - without losing authority over what you've got to say. Turn your ideas, criticisms, opinions, and reader share into money - and not muddy up your site with clunky ads in the process. Engage your audience with thought-provoking issues and questions.
I aquesta notícia a El Navegante:
El potlach y la publicidad
Los fabricantes y los vendedores quieren clientes. Antes pagaban a medios de comunicación, que atraían lectores a sus anuncios. Algunos lectores (pocos) se convertían en clientes. Ahora están abandonando esa idea a cambio de otra más sencilla: pagar directamente a los clientes. Una empresa estadounidense se ha especializado en regalar iPods, los atractivos, caros (y muy deseados) reproductores de música de Apple. A cambio sólo quieren la atención del respetable, y que pruebe productos online. Gratis. Lo mejor de todo es que al parecer funciona. Y si el dinero antes empleado en publicidad se puede emplear con más eficacia comprando clientes... ¿qué le ocurrirá a los medios?
La cultura del potlach parece haber aterrizado con firmeza. Al fin y al cabo 'comprar' al cliente es mucho más eficaz que intentar atraerlo con un anuncio, que puede o no funcionar; Freeipod.com sólo paga después de que el putativo cliente (y sus amigos, de los que debe proporcionar el contacto) hayan probado el servicio en cuestión. El vendedor, pues, sólo paga por aciertos.
Contrastemos esto con el viejo refrán publicitario que afirma que la mitad del dinero gastado en publicidad se tira a la basura, sólo que nadie sabe qué mitad. La publicidad es e el mejor de los casos un arte inexacto cuya eficacia es difícil o imposible de comprobar con precisión.
¿No es mucho mas sencillo ofrecer al prospectivo cliente algo que éste desea? Casi con certeza que los clientes así generados serán más fieles y tendrán una mucho mejor opinión de la marca.
Por supuesto que este sistema no es nuevo; los descuentos y regalos promocionales forman parte de las prácticas comerciales habituales desde hace mucho tiempo. Pero la Red permite extender el concepto y abarata su ejecución. Así que es concebible que este tipo de márketing, basado en el regalo, crezca. En detrimento, casi con seguridad, del presupuesto de publicidad convencional.
Esto de (intentar) vivir del contenido se pone cada vez más interesante...dimecres, d’agost 18, 2004
Un blog sobre mac a wired
Què és això, periodisme, comunicació, publicitat, propaganda, conversacions?
Com s'ha de definir l'híbrid entre informació i comunicació comercial.
Sembla que els blogs són una bona eina per convertir en informació la comunicació comercial. I encara més si aquesta és dur a terme dins un blog corporatiu d'una prestigiosa revista.
Vet aquí l'exemple: The Cult of Mac
Com s'ha de definir l'híbrid entre informació i comunicació comercial.
Sembla que els blogs són una bona eina per convertir en informació la comunicació comercial. I encara més si aquesta és dur a terme dins un blog corporatiu d'una prestigiosa revista.
Vet aquí l'exemple: The Cult of Mac
Transparency Begets Trust in the Ever-Expanding Blogosphere
The openness of Weblogs could help explain why many readers find them more credible than traditional media. Can mainstream journalists learn from their cutting-edge cousins?
J.D. Lasica
Posted: 2004-08-12
El canvi de comunicació a l'empresa
Article molt sugerent:
El cambio de comunicación en la empresa
Miércoles, 31 diciembre 2003
BAQUÍA, IBLNEWS
IBLNEWS / ECONOMÍA El cambio de la comunicación en la empresa
OPINIÓN. Existen docenas de sitios Web que nos facilitan la generación de un Blog , cada uno de nosotros puede, con simplemente unas horas de dedicación, convertirse en su propio editor. Una audiencia teórica de más de 655 millones de lectores nos espera.
(...)
Puede, pero a medida que crece el número de Blogs y la calidad de los mismos, hay lectores de todas las edades y entornos que participan en ellos. Las empresas olvidan que Internet es un medio de comunicación de todos con todos en los que no existe "el mensaje" y donde el lector vota, en pos de conversaciones, varias veces por minuto, con su ratón.
(...)
En la red es otra persona. Mucho más crítica, en red, capaz de dispersar una opinión a cien amigos en un clic de ratón. Capaz también de generar una corriente de opinión sobre un tema concreto entre sus amigos que, si tiene su propio Blog, rápidamente son 5.000. Si en algún entorno se demuestra el dicho de que "no hay enemigo pequeño", es en Internet. Cualquiera, con criterio, puede organizarnos una buena sorpresa.
El cambio de comunicación en la empresa
Miércoles, 31 diciembre 2003
BAQUÍA, IBLNEWS
IBLNEWS / ECONOMÍA El cambio de la comunicación en la empresa
OPINIÓN. Existen docenas de sitios Web que nos facilitan la generación de un Blog , cada uno de nosotros puede, con simplemente unas horas de dedicación, convertirse en su propio editor. Una audiencia teórica de más de 655 millones de lectores nos espera.
(...)
Puede, pero a medida que crece el número de Blogs y la calidad de los mismos, hay lectores de todas las edades y entornos que participan en ellos. Las empresas olvidan que Internet es un medio de comunicación de todos con todos en los que no existe "el mensaje" y donde el lector vota, en pos de conversaciones, varias veces por minuto, con su ratón.
(...)
En la red es otra persona. Mucho más crítica, en red, capaz de dispersar una opinión a cien amigos en un clic de ratón. Capaz también de generar una corriente de opinión sobre un tema concreto entre sus amigos que, si tiene su propio Blog, rápidamente son 5.000. Si en algún entorno se demuestra el dicho de que "no hay enemigo pequeño", es en Internet. Cualquiera, con criterio, puede organizarnos una buena sorpresa.
No, no estoy hablando de los foros de discusión de jóvenes en los que atacan a las empresas que acaban de despedirles, que también, sino, mucho más, de aquellos entornos, cada día con mayor criterio al que personas de todo tipo dedican muchas horas de su tiempo cada día para mantenerlos frescos, interesantes y abiertos.
Pocas empresas están preparadas para contrarrestar una corriente adversa en Internet. Muchas ni llegan a conocerlas.
El efecto de medio centenar de comunidades con miles de clientes, probablemente, cientos de miles de ellos, sobre un producto o servicio de una compañía cualquiera puede no ser inmediato pero tiene gran calado a medio plazo. Las empresas lo olvidan bajo su responsabilidad.
(...)
dimarts, d’agost 17, 2004
Blogs i comunicació corporativa
Elizabeth Albrycht planteja el que fa temps que estic pensant:
"Yes, a blog can help individuals develop their reputation, and become members of new networks of influence, which will not only just help them, but also their companies.
"Yes, a blog can help individuals develop their reputation, and become members of new networks of influence, which will not only just help them, but also their companies.
Don't forget too that these individuals who are blogging for your company should be commenting on others' blogs. PR can help by identifying posts that they think are interesting and forwarding the info to the appropriate blogger. Make sure they identify themselves are a member of your company. Set a policy. Then, set them free to populate other blogs with your company's messages.
Now, some assumptions behind my answers about the old rules can certainly be challenged. Does a company need to "speak with one voice?" Or is that just an artificial construct? Is cacophony better? Is there a happy medium? These are the things the New PR is trying to figure out."
Aquests plantejaments són molt interessants per anar investigant. Estic cercant organitzacions que s'ho estiguin plantejant o fins i tot posant en pràctica. Alguna sugerència?
El net de Peter F. Drucker
Ara acab d'al.lucinar. Navegant navegant he descubert algú que es presenta com el net de. Però no de qualsevol sinó de Peter F. Drucker.
Es tracta de Nova Spivack. El seu perfil ja era prou interessant per ell mateix. El fet de dir que és net de, no sé si ha estat positiu o negatiu.
Ja sé que els contactes són importants, però,... Hi ha certes coses amb les quals no hi estic d'acord.
Per exemple, per què en algunes entrevistes de feina et pregunten qui són els teus pares i a que es dediquen? Per tenir gent més ben posicionada? Crec que aixó hauria de ser un tema ètic i investigat per millorar les igualtats d'oportunitats. Una cosa és l'empresa que cerca contactes i l'altra és el dret dels treballadors. Ja sabem que és important qui ets, però igual d'important és quant vals.
Potser en el món enxarxat i amb el fenomen del programari social i del "networking" hauríem de començar a diferenciar entre els contactes vitalicis (aquells que et toquen de per vida i als quals és difícil renunciar) i els contactes que un mateix és capaça de treballar-se creant i mantenint relacions.
Es tracta de Nova Spivack. El seu perfil ja era prou interessant per ell mateix. El fet de dir que és net de, no sé si ha estat positiu o negatiu.
Ja sé que els contactes són importants, però,... Hi ha certes coses amb les quals no hi estic d'acord.
Per exemple, per què en algunes entrevistes de feina et pregunten qui són els teus pares i a que es dediquen? Per tenir gent més ben posicionada? Crec que aixó hauria de ser un tema ètic i investigat per millorar les igualtats d'oportunitats. Una cosa és l'empresa que cerca contactes i l'altra és el dret dels treballadors. Ja sabem que és important qui ets, però igual d'important és quant vals.
Potser en el món enxarxat i amb el fenomen del programari social i del "networking" hauríem de començar a diferenciar entre els contactes vitalicis (aquells que et toquen de per vida i als quals és difícil renunciar) i els contactes que un mateix és capaça de treballar-se creant i mantenint relacions.
Comparteixo els Feeds a Feedmanía.
Feedmanía.com és un lloc des d'on pots llegir tots els Feeds als quals et vas subscrivint, evitant haver d'anar visitant web per web per veure si han actualitzat la informació. Sobretot és molt útil per no oblidar-te de ningú. És una forma també de sindicar els teus propis continguts perquè no s'oblidin de tu. Concepte molt important en comunicació: fer tot el possible perquè et recordin.
Bé, aquí teniu els feeds als quals m'he subscrit. Si pels temes que m'interessen me'n voleu recomenar algun serà molt ben vingut. Moltes gràcies.
Bé, aquí teniu els feeds als quals m'he subscrit. Si pels temes que m'interessen me'n voleu recomenar algun serà molt ben vingut. Moltes gràcies.
Excavando la Web
Chacobo ressenya "Excavando la Web".
És un concepte molt important perquè quan dissenyes una web, quan penses en la forma de comunicar el que has de dir, ho has de fer de diferents formes. Has de pensar amb els robots que indexaran les pàgines i has de pensar amb els usuaris que les llegiran. Però també has de pensar com atreure les visites tant des del punt de vista dels cercadors, com dels intermediaris que la poden referenciar en altres pàgines.
S'ha de treballar des de diferents perspectives tenint en compte com repercutirà el treball de cada part de l'anatomia de la teva web en com els agents externs la donen a conèixer siguint autòmates o humans.
És un concepte molt important perquè quan dissenyes una web, quan penses en la forma de comunicar el que has de dir, ho has de fer de diferents formes. Has de pensar amb els robots que indexaran les pàgines i has de pensar amb els usuaris que les llegiran. Però també has de pensar com atreure les visites tant des del punt de vista dels cercadors, com dels intermediaris que la poden referenciar en altres pàgines.
S'ha de treballar des de diferents perspectives tenint en compte com repercutirà el treball de cada part de l'anatomia de la teva web en com els agents externs la donen a conèixer siguint autòmates o humans.
Blogs Más Visibles (GoMeme 4.0)
Por qué hacer esto? Muy sencillo, esto es un intento de hacer que cientos de blogs consigan ser más visibles tanto en Google como en otros motores de búsqueda.
Cómo funciona? Sigue las instrucciones que se indican al final y postea ('re-postea') este meme en tu blog añadiendo tu URL al final de la lista (Path List). Cuanto más se extienda el meme desde tu blog tanto o más se extenderá tu URL.
There are by some estimates more than a million weblogs. But most of them get no visibility in search engines. Only a few 'A-List' blogs get into the top search engine results for a given topic, while the majority of blogs just don't get noticed. The reason is that the smaller blogs don't have enough links pointing to them. But this posting could solve that. Let's help the smaller blogs get more visibility!
This posting is GoMeme 4.0. It is part of an experiment to see if we can create a blog posting that helps 1000's of blogs get higher rankings in Google. So far we have tried 3 earlier variations. Our first test, GoMeme 1.0, spread to nearly 740 blogs in 2.5 days. This new version 4.0 is shorter, simpler, and fits more easily into your blog.
Why are we doing this? We want to help thousands of blogs get more visibility in Google and other search engines. How does it work? Just follow the instructions below to re-post this meme in your blog and add your URL to the end of the Path List below. As the meme spreads onwards from your blog, so will your URL. Later, when your blog is indexed by search engines, they will see the links pointing to your blog from all the downstream blogs that got this via you, which will cause them to rank your blog higher in search results. Everyone in the Path List below benefits in a similar way as this meme spreads. Try it!
Instructions: Just copy this entire post and paste it into your blog. Then add your URL to the end of the path list below, and pass it on! (Make sure you add your URLs as live links or HTML code to the Path List below.)
Path List: 1. Minding the Planet
2. eCuaderno
3. Sonia Blanco
4. Octavio Isaac Rojas Orduña.
5. Comunisfera
6. Chacobo.com
7. Bel Llodrà. Societat de la informació i el coneixement. Identitat i reputació digital
8. (your URL goes here! But first, please copy this line and move it down to the next line for the next person)
divendres, d’agost 13, 2004
Lectures per revisar
Nuevos retos del profesional de la información a las puertas del tercer milenio
Lic. María Elena Trujillo Rexach 1RESUMEN
Ante los grandes adelantos tecnológicos y el desarrollo socioeconómico cubano actual, la función del profesional de la información debe adaptarse al cambio, mediante la revisión y renovación de las estructuras tradicionales de la profesión y el logro de un perfil idóneo y consecuente con estas transformaciones. La gestión de información o del conocimiento implica la participación activa de todas las áreas de la organización, porque la información constituye un recurso imprescindible que ejerce un poderoso impacto en la vida de la sociedad. En este entorno, el profesional de la información debe aportar su experiencia y ser la persona clave de la organización en la gestión del conocimiento. Se analizaron las funciones del profesional de la información más allá de su institución, así como algunos perfiles que lo conforman como profesional que tiene ante sí nuevos retos en la introducción de las concepciones mercadológicas y gerenciales en la actividad. Se enfatiza la necesidad de sustituir la imagen distorsionada del profesional de la información, por una nueva, acorde con el desarrollo de los nuevos tiempos.LA HUELLA DIGITAL
DANIEL SCHEINSOHN
RAÚL HORACIO SAROKA
La convergencia de tres industrias y sus respectivas tecnologías cons-tituyen
las bases de los grandes cambios que estamos experimentando.
Ellas son las tres C: computación, comunicaciones y contenido. Por si que-dase
alguna duda no hace falta más que leer los diarios del comienzo del
nuevo milenio para enterarnos de la megafusión (la mayor registrada has-ta
ahora en la historia) entre America Online y Time-Warner.
La primera de ellas es una conspicua representante de las dos prime-ras
C y la segunda, la mayor de las empresas involucradas en el negocio
de los contenidos: es la dueña de la CNN, de la revista Time, de HBO (tele-visión
por cable) y de la productora Warner Bros.
America Online es una típica empresa de la era digital: no produce nada
físico y su negocio básico es enlazar millones de consumidores con infor-mación
a través de Internet. Y esta megaoperación parecería confirmar lo
que se viene anunciando desde los finales del siglo pasado: la economía de
este nuevo siglo tendrá como actor principal a la información.
Si Marshall McLuhan viviera, se maravillaría por lo acertado de su
profético concepto de la "aldea global". Su sorpresa sería quizá mayor aún
porque nadie, ni siquiera él, alcanzó a imaginar las extraordinarias posi-bilidades
del desarrollo social, organizacional y personal derivados de la
presencia y de la combinación de las tecnologías actuales y futuras.
La era de cambios sin precedentes que vive el mundo empresario asig-na
a la comunicación una función esencial para lograr ciertas transforma-ciones.
Cuando la cultura de una organización se modifica, los individuos
que trabajan en ella deben realizar un esfuerzo para adaptarse.
Podemos decir que el cambio más significativo de este siglo en el
campo de la comunicación es la instantaneidad, hecho que impacta de
manera crítica sobre la comunicación empresaria. Uno de los emergen-tes
de esta instantaneidad comunicacional es Internet, (...)
Estamos en los albores de la era digital de la mano de la revolución in-formática,
que va mucho más allá de lo meramente tecnológico y se expre-sa
a través de la comunicación. Para entender mejor los desafíos impues-tos
por estas profundas transformaciones necesitamos entender de dónde
es que venimos. Para ello debemos explorar nuestras propias HUELLAS.
Solo a partir de esto estaremos en condiciones de comenzar a entender esta
nueva era DIGITAL. Ésta es nuestra propuesta. Una cuestión de identi-dad
y proyección: La huella digital.
dimecres, d’agost 04, 2004
Persuasió
La persuasió forma part de la comunicació publicitària, però també d'altres tipus de comunicació. Existeix la comunicació persuasiva.
La tecnología com a eina de comunicació també ha de tenir en compte l'element persuasiu alhora d'aconseguir que els usuaris actuin de determinada forma i d'influir-los.
La persuasió, juntament amb la seducció, al mateix temps forma part del reconeixement de marca.
Per tant, també consider important anar seguint el que diu aquest grup "Captology" sobre les tecnologies de la persuasió:
The Stanford Persuasive Technology Lab
Like human persuaders, persuasive interactive technologies can bring about positive changes in many domains, including health, business, safety, and education. With such ends in mind, we are creating a body of expertise in the design, theory, and analysis of persuasive technologies, an area called "captology."
La tecnología com a eina de comunicació també ha de tenir en compte l'element persuasiu alhora d'aconseguir que els usuaris actuin de determinada forma i d'influir-los.
La persuasió, juntament amb la seducció, al mateix temps forma part del reconeixement de marca.
Per tant, també consider important anar seguint el que diu aquest grup "Captology" sobre les tecnologies de la persuasió:
The Stanford Persuasive Technology Lab
Like human persuaders, persuasive interactive technologies can bring about positive changes in many domains, including health, business, safety, and education. With such ends in mind, we are creating a body of expertise in the design, theory, and analysis of persuasive technologies, an area called "captology."
Standford Web Credibility Research
Grup de recerca sobre quins són els elements que fan que els usuaris creuen en la web que visiten, o no. Què dóna credibilitat?
http://credibility.stanford.edu/
Pens que la credibilitat forma part de la construcció del prestigi i la bona reputació, i el reconeixement.
http://credibility.stanford.edu/
Pens que la credibilitat forma part de la construcció del prestigi i la bona reputació, i el reconeixement.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)